Un bloc de Joan Yll Martínez

Un bloc de Joan Yll Martínez

31 de juliol 2016

EL CARRER DE LA LLET I LES GASOSES

    Abans que els refrescos s’anessin imposant com a beguda refrescant, el més preferit era la gasosa. Fins i tot els balladors, a la mitjà part del ball, obsequiaven a la seva balladora amb un refresc d’aquestes característiques. A l’estiu els de casa m’enviaven a comprar-les a ca la Maria Ràfols, casada amb en Joan Olivé que tenia la botiga al cantó de Sant Francesc amb Sant Gaudenci, fent-me l’advertiment:  “digue-li a la maria que sigui del Vendrell “. Doncs sembla ser que tenien ben guanyada la fama.  No sé de que dependria, potser de l’aigua que empraven...
    La llet ha estat la beguda nutritiva per excel·lència, però no ha sigut beguda refrescant fins que van aparèixer les neveres elèctriques i a partir d’aquí hi ha que la prefereix ben fresqueta, sola o barrejada amb cacau en pols.
    El carrer Santiago Rusiñol ha estat, les evidències ho  demostren, un carrer molt vinculat a la llet. Tocant quasi al carrer Jesús, hi vivia  la Filomena  Fuster i Raventós que tenia la lleteria al petit local de l’altra cantó del carrer, amb entrada pel carrer Jesús. Una casa on hi va viure la família Valldosera. Allà despatxava la llet al matí i a la tarda en el Corral de la Vila que és on tenia les cabres. L’ajudava la seva filla Carme Fuster i Fuster i anys més tard la seva neta la Rosa Alsina Fuster que l’anava a repartir. Aquesta dedicació els hi va aportar molta popularitat i tant al nom de  la Filomena com al de la Carmeta els hi afegien de la llet.
   Per allà a mig carrer d’aquest, també anomenat de La Palma, tenia una lleteria la Sra. Maria que no era de Sitges i  per això ningú m’ha sabut dir el cognom, ja que tampoc no va tenir descendència. Ja  gran i deslliurada de la venda de la llet, es dedicava a llogar habitacions als turistes, seguint la mateixa estratègia a la qual s’havien habituat  molts veïns de Sitges que llogaven les habitacions que tenien lliures, aprofitant que la demanda superava el nombre de places hoteleres disponibles. Van ser els precursors dels pisos turístics, però compartint l’espai amb els estadants de sempre.
   A l’altra costat de la vorera hi vivia l’Emilia Camps, l’Emilia de la llet, que tenia la lleteria   al carrer Àngel Vidal, al costat d’una altra botiga peculiar que havia estat la vivenda i el taller de lampisteria d’en  Pere Bielsa i Pascual que la seva segona muller, la Maribel hi despatxava terrissa. També un dels  últims establiments  que quedaven amb aquell tancament tan de botiga de poble, que consistia en dues  fulles grans que  es plegaven a banda i banda, fent servir les vidrieres com a tancament de dia  i una vegada es  replegaven quedava tot tancat i barrat. L’Emilia tenia per afició els clavells i hi esmerçava les atencions pertinents,  de manera que la seva col·lecció era de les admirades de l’Exposició de Clavells. Va seguir aquesta afició el seu fill, en Ramón Gumà Camps.
   Retornant al mateix carrer i deixant la llet, per continuar amb  el dictat de l’encapçalament,  em refereixo a  una altra activitat, completament diferent a la de la venda de llet. Els senyors Josep Solé  i Bonaventura Montaner, es van associar per emplenar gasoses i sifons. Tot i la simplicitat de la seva composició disposaven d’una bona clientela. En bona part degut, com he escrit al principi, que les gasoses eren el refresc més destacat durant els mesos estivals  i en quant  el sifons perquè coincidia  haver-se posat de moda una beguda composta d’un extracte no se de ben bé que, combinat amb alcohol, l’han anomenat vermut, que es barreja   bé amb el sifó. Fent cantonada amb el Sant Damià la fàbrica de sifons i gasoses anava i, mai millor dit, a tot gas. Fins que els dos socis es van separar, En Bonaventura es va quedar en el mateix local i en Solé es va traslladar al carrer Sant Francesc, costat per costat amb el local que havia estat seu social de l’Orfeó Sitgetà. El soroll que produïa l’emplena’t dels sifons era rutinari menys quan explotava  algun, resultant un estrèpit  una mica esfereïdor.
    El repartiment s’havia fet amb carret tirat del corresponent burret. Un mitjà de transport que també empraven per portar les capses de cartró que fabricaven en aquell mateix carrer, el Sr. Julio Martínez Àvila que va ser alcalde de la vila. Quan la mecanització es va anar imposant, el repartiment es feia amb aquelles singulars, però pràctics tricicles.
    Un carrer molt relacionat amb la llet, amb les gasoses i sifons, també amb les capses de cartró i amb el calçat. Com el taller que tenia la família Camps al costat de ca la Filomena, així com el taller dels germans Ferran i Francesc Garcia Capdevila, fills d’en Fernando Garcia Guillén, més conegut per l’espardenyer, el qual  tenia l’espardenyeria al carrer Sant Francesc, al costat del bar del Xatet, on avui hi ha una agència immobiliària. D’allà es van traslladar al carrer Major en una botiga estreta i llarga al costat de l’oficina de telègraf, però que tenia un soterrani molt gran i en ell, els dos germans Garcia, van muntar el taller que desprès traslladarien al carrer de La Palma, on vivia en Ferran amb la seva muller la Montserrat Vallès Miró. L’altre germà Francesc vivia en el carrer del mateix nom i estava casat amb l’Elsa Carbonell Bertran, germana d’en Maginet de la sabateria La Gasela.  Les dues cunyades, la Montserrat i l’Elsa despatxaven a la botiga.  L’espardenyeria d’en Fernando es va fer  molt popular entre la gent de Sitges, la qual   cal afegir a la llista de l’article de la setmana passada i que va saltar per manca d’espai.
   La llet i les gasoses, avui, es comercialitzen dintre un ampli ventall de marques. Un de les més populars, aquella on el visitants  avisen que si no en tenim se’n van. Quan, abans, l’exigència era que fossin del Vendrell. 
                                                                                                           J. Y. M.


1 comentari:

Unknown ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

© Joan Yll Martínez

© Joan Yll Martínez