LA PARAULA, LA MÚSICA I L'OLOR DE CLAVELL

     Hi caldria afegir: la complicitat d’una nit, diferent a les altres, en la qual la Mireia Rosssell Pascual va saber apropiar-se’n, i amb tot un garbuix ben combinat de tots aquests elements que conformen l’anunciat, va transmetre de manera molt planera i entretinguda,  l’essència d’una altra tradició sitgetana, que ella coneix prou bé, la festivitat del Corpus.

  O si més no, el que representa la festa per a la gent del poble i que s’associa a les catifes de flors, als clavells, a la tasca de tantes generacions de sitgetanes i sitgetans que ha estat i segueixen sent dipositaris d’unes maneres d’ésser i de fer que s’encomanen i causen admiració. Amb la finalitat més destacada de cobrir amb flors el terra dels carrers per acollir el pas de la processó, amb la Custodia com a màxim exponent del seu significat. 

    Des del  carrer de la seva infantessa, el Santiago Rusiñol -també conegut pel carrer de La Palma per  la societat  que portava el susdit nom- un carrer que els propis veïns van considerar que, per la seva llargada i amplada, faria goig si hi fessin una catifa. L’encert és indiscutible i a l’engranatge de tota la trama hi cal afegir uns personatges que ho van mamar  amb pròpia persona. I ara que em refereixo al fet, s’escau referir-me a l’ingredient del verb mamar, la llet. Es dona la casualitat que en el carrer hi vivien tres veïnes relacionades amb ella. Quasi a davant de la casa de la Mireia hi vivia la Sra. Emília Camps que regentava  la lleteria al carrer Àngel Vidal. Però en les interioritats de la seva casa hi cultivava els clavells que després exposava en l’Exposició, on les seves col·leccions van aconseguir nombrosos reconeixents. La tradició la van continuar el seu fill, en Ramón Gumà Camps i la muller d’aquest, la Rosita Pla.

   Una mica més enllà, a l’altra vorera,  hi tenia una lleteria la Sra. Maria i al capdamunt del carrer, cantonada amb el carrer Jesús hi havia la  de la Sra. Filomena Fuster i Raventós. A qui ajudava a vendre la llet la seva filla la Carme Fuster i Fuster i desprès la filla d'aquesta, la Rosa Alsina Fuster. Extreta de les cabres del Corral de la Vila.

   Envoltat de tanta llet, en Francesc Planas, en Ciscu del forn, hi posava el pa. No sabem si influenciat pel predomini lleter del carrer,  l’home va acabar mostrant, el que se’n diu, una mala llet impressionant, que no el deixava estar tranquil en si mateix. Durant la preparació de la confecció de la catifa, els moments inicials eren els més crítics. A la més mínima sortia de polleguera  i, acompanyat d’una peculiar cridòria, l’home optava per marxar a casa seva. I si no l’armava al carrer, ho feia en el moment de  la sortida de la processó de l’església, de la qual col·laborava a organitzar. Resumint, a en  Ciscu la festa del Corpus no li transmetia gaires bones vibracions. Em sembla que mai la va poder gaudir relaxat. Poca paciència per a una feina que en necessita molta

   Ell i en Jofre Vilà, que vivia al mateix carrer, durant una època van fer societat, regentant un taller de decoració. En el qual va col·laborar la mare de la Mireia que s’encarregava de cosir  les cortines que els hi encarregaven la clientela. 

   En Jofre Vilà també va estar molt vinculat amb la catifa del carrer de la pregonera i, com va dir ella, a l’artista no li calien plantilles per dibuixar-la.  Començava per l’extrem de baix i anava pujant, en solitari, sense maldar paraula, estava per la feina i avançava amb destresa i bon pols. Si hagués imitat al seu soci hauria acabat aviat. 

   Mentre tot això passava, ha coincidit que ens ha deixat en Josep M. Virgili i Argilagos, fill dels masovers de can Falç de mar. Els seus pares, en Josep Virgili i la Maria Argilagos`

, també  formaven part de l’engranatge d’aquesta tradició. Disposaven els testos de clavells a l’entorn del bonic  “xup”, que hi  havia a l’hort, i els mimaven  d’atencions per a després portar-los a l’Exposició. El seu fill va ser un testimoni privilegiat, al poder seguir tot el procés, en un entorn idíl·lic.

   A tots ells s’hi referia la Mireia, a  la perseverança de totes les veïnes i veïns del poble que, gràcies a ells/es, fa que la tradició perduri, sense donar senyals de defalliment. I això és degut també a la feina realitzada  per totes les comissions que s’han encarregat d’organitzar-la.

   Ja ho sabíem, però ella ens ho va tornar a recordar, d’una manera tan propera i descriptiva que ens va emocionar. Això significa que la sensibilitat, per sort, tampoc no ha minvat. I que hi continuen havent nits màgiques. I en aquest cas, també florides i flairoses. 

                                           J.Y.M.

( Article publicat a l'Eco de Sitges, el 23 de juny del 2023 )

EL CARRER DE LA LLET I LES GASOSES

    Abans que els refrescos s’anessin imposant com a beguda refrescant, el més preferit era la gasosa. Fins i tot els balladors, a la mitjà part del ball, obsequiaven a la seva balladora amb un refresc d’aquestes característiques. A l’estiu els de casa m’enviaven a comprar-les a ca la Maria Ràfols, casada amb en Joan Olivé que tenia la botiga al cantó de Sant Francesc amb Sant Gaudenci, fent-me l’advertiment:  “digue-li a la maria que sigui del Vendrell “. Doncs sembla ser que tenien ben guanyada la fama.  No sé de que dependria, potser de l’aigua que empraven...

    La llet ha estat la beguda nutritiva per excel·lència, però no ha sigut beguda refrescant fins que van aparèixer les neveres elèctriques i a partir d’aquí hi ha que la prefereix ben fresqueta, sola o barrejada amb cacau en pols.

    El carrer Santiago Rusiñol ha estat, les evidències ho  demostren, un carrer molt vinculat a la llet. Tocant quasi al carrer Jesús, hi vivia  la Filomena  Fuster i Raventós que tenia la lleteria al petit local de l’altra cantó del carrer, amb entrada pel carrer Jesús. Una casa on hi va viure la família Valldosera. Allà despatxava la llet al matí i a la tarda en el Corral de la Vila que és on tenia les cabres. L’ajudava la seva filla Carme Fuster i Fuster i anys més tard la seva neta la Rosa Alsina Fuster que l’anava a repartir. Aquesta dedicació els hi va aportar molta popularitat i tant al nom de  la Filomena com al de la Carmeta els hi afegien de la llet.

   Per allà a mig carrer d’aquest, també anomenat de La Palma, tenia una lleteria la Sra. Maria que no era de Sitges i  per això ningú m’ha sabut dir el cognom, ja que tampoc no va tenir descendència. Ja  gran i deslliurada de la venda de la llet, es dedicava a llogar habitacions als turistes, seguint la mateixa estratègia a la qual s’havien habituat  molts veïns de Sitges que llogaven les habitacions que tenien lliures, aprofitant que la demanda superava el nombre de places hoteleres disponibles. Van ser els precursors dels pisos turístics, però compartint l’espai amb els estadants de sempre.

   A l’altra costat de la vorera hi vivia l’Emilia Camps, l’Emilia de la llet, que tenia la lleteria   al carrer Àngel Vidal, al costat d’una altra botiga peculiar que havia estat la vivenda i el taller de lampisteria d’en  Pere Bielsa i Pascual que la seva segona muller, la Maribel hi despatxava terrissa. També un dels  últims establiments  que quedaven amb aquell tancament tan de botiga de poble, que consistia en dues  fulles grans que  es plegaven a banda i banda, fent servir les vidrieres com a tancament de dia  i una vegada es  replegaven quedava tot tancat i barrat. L’Emilia tenia per afició els clavells i hi esmerçava les atencions pertinents,  de manera que la seva col·lecció era de les admirades de l’Exposició de Clavells. Va seguir aquesta afició el seu fill, en Ramón Gumà Camps.

   Retornant al mateix carrer i deixant la llet, per continuar amb  el dictat de l’encapçalament,  em refereixo a  una altra activitat, completament diferent a la de la venda de llet. Els senyors Josep Solé  i Bonaventura Montaner, es van associar per emplenar gasoses i sifons. Tot i la simplicitat de la seva composició disposaven d’una bona clientela. En bona part degut, com he escrit al principi, que les gasoses eren el refresc més destacat durant els mesos estivals  i en quant  el sifons perquè coincidia  haver-se posat de moda una beguda composta d’un extracte no se de ben bé que, combinat amb alcohol, l’han anomenat vermut, que es barreja   bé amb el sifó. Fent cantonada amb el Sant Damià la fàbrica de sifons i gasoses anava i, mai millor dit, a tot gas. Fins que els dos socis es van separar, En Bonaventura es va quedar en el mateix local i en Solé es va traslladar al carrer Sant Francesc, costat per costat amb el local que havia estat seu social de l’Orfeó Sitgetà. El soroll que produïa l’emplena’t dels sifons era rutinari menys quan explotava  algun, resultant un estrèpit  una mica esfereïdor.

    El repartiment s’havia fet amb carret tirat del corresponent burret. Un mitjà de transport que també empraven per portar les capses de cartró que fabricaven en aquell mateix carrer, el Sr. Julio Martínez Àvila que va ser alcalde de la vila. Quan la mecanització es va anar imposant, el repartiment es feia amb aquelles singulars, però pràctics tricicles.

    Un carrer molt relacionat amb la llet, amb les gasoses i sifons, també amb les capses de cartró i amb el calçat. Com el taller que tenia la família Camps al costat de ca la Filomena, així com el taller dels germans Ferran i Francesc Garcia Capdevila, fills d’en Fernando Garcia Guillén, més conegut per l’espardenyer, el qual  tenia l’espardenyeria al carrer Sant Francesc, al costat del bar del Xatet, on avui hi ha una agència immobiliària. D’allà es van traslladar al carrer Major en una botiga estreta i llarga al costat de l’oficina de telègraf, però que tenia un soterrani molt gran i en ell, els dos germans Garcia, van muntar el taller que desprès traslladarien al carrer de La Palma, on vivia en Ferran amb la seva muller la Montserrat Vallès Miró. L’altre germà Francesc vivia en el carrer del mateix nom i estava casat amb l’Elsa Carbonell Bertran, germana d’en Maginet de la sabateria La Gasela.  Les dues cunyades, la Montserrat i l’Elsa despatxaven a la botiga.  L’espardenyeria d’en Fernando es va fer  molt popular entre la gent de Sitges, la qual   cal afegir a la llista de l’article de la setmana passada i que va saltar per manca d’espai.

   La llet i les gasoses, avui, es comercialitzen dintre un ampli ventall de marques. Un de les més populars, aquella on el visitants  avisen que si no en tenim se’n van. Quan, abans, l’exigència era que fossin del Vendrell. 

                                                                                                           J. Y. M.