Abans de continuar haig de fer unes puntualitzacions. Aquesta casa del carrer Carreta 26 no era propietat, com sembla que doni entendre amb aquest anunciat de les persones, el parentesc dels quals apunto, sinó que llavors n’era propietària la Montserrat Ginestà Robert, descendent del germà del Dr. Robert. També cal aclarir el terme de cunyats ( escrit segons la terminologia que ells feien servir i per la qual es van fer populars) on només hi havia un cunyat, que ho eren de forma recíproca, tanmateix un d’ells feia servir tant l’expressió que donava la sensació que tots als qui tractava eren els seus “cuñaos”.
La història té un rerefons mariner, senzilla però molt interessant perquè dona rellevància a la vida d’uns pescadors de la bonica població de Roquetes de Mar, a la qual ens uneix el mateix mar Mediterrani. Un dels seus veïns, en Juan Cano López, venia a fer la temporada de pesca a Barcelona fins que, un cop casat amb la Maria Sánchez Oyonarte, va decidir portar la família aquí. Sitges els va acollir i per sempre més es van quedar entre nosaltres. Casat amb una germana de la seva dona, la Rosa Sánchez Oyonarte, en Mauricio Sebastián Sevilla també va venir a Sitges a treballar en el mateix ofici de pescador. Uns i altres desprès de viure en diferents cases, es van establir en aquesta del carrer Carreta. A partir d’aquí en Sebastian cada vegada que es referia a en Juan Cano, ho feia amb la terminologia del “cuñao”. I tant en va fer servir aqueta denominació que a en Sebastian tothom el coneixia pel “cuñao”. Home baixet d’estatura però, com tota la família amb un cor gran i generós.
Fills d’en Juan Cano i la Maria Sánchez són en Joan Cano Sánchez i la Maria Cano Sánchez. I d’en Mauricio i la Rosa: l’Antonio, al qual la veu popular també va rebatejar com en “Nono”, paleta de professió i com a curiositat dir que va ser, durant un temps, vocalista dels Iberos del Jazz. L’altre fill en va ser en Miquel que va exercir l’ofici de tallador, una especialitat que va dominar amb molta professionalitat. Mentre que la filla és la Rosa, casada amb en Josep Roca, professor que va ser de golf.
Tot això ve a tomb perquè la setmana passada vam celebrar la festivitat de la Mare de Déu del Carme, patrona dels pescadors. En uns moments en què Sitges, que va ser un poble on en el seu mar hi feinejaven molts d’ells, amb les seves barques o anant de jornal, n’han quedat tres de mal comptades. Si més no continua sortint la processó de les barques , que és esperada per molta gent que saluda el seu pas des diferents punts del nostre litoral. Presideix la processó la imatge de la mare de Déu, a la qual tanta devoció li han tingut aquells pescadors i actualment la segueixen tenint les seves famílies, les quals vetllen per aquesta continuïtat i per donar també lluïment al pas de la Pietat, que tots coneixem per la Mare de Déu dels Mariners, que surt durant la processó del divendres Sant i que prèviament és exposada en la bonica i espaiosa entrada d’aquesta casa del carrer Carreta. I que durant molt temps n’han tingut cura la mateixa Maria Cano i una altra filla de pescador, la Toni Magan i que segueix tenint continuïtat amb la Isabel Ferrer Carbonell, filla de l’Americano, entre altres.
També en aquesta històrica vorera en Joan Cañameras s’hi asseia, ell vivia en els baixos junt amb la Conxita Sauch, la seva muller i fills. Seguint l’ofici del pare, en Xavi va ser un bon pescador. En Joan tenia una manera molt particular de seure, ho feia amb el respatller de la cadira a davant on a damunt hi acomodava els braços. O quan també repassava les xarxes, ho feia assegut només entrar al portal i la xarxa la posava a damunt del respatller d’una cadira més baixa disposada en la vorera.
Aquesta imatge s’avenia a l’activitat dels seus estadants, tots pescadors. Els Tinos, la família Roses, junt amb el Salvador Tutusaus, completaven el nombre de famílies que vivien a la casa. I que la presència dels “cuñaos” va ajudar a recavar la popularitat d’aquest espai. Perquè quan es parlava d’aquests personatges, tan ben identificats amb el seu parentesc, tothom sabia ubicar-los en el carrer i en la casa. On no només els pescadors tenien el seu protagonisme, sinó que també el carrer va ser molt freqüentat pels joves que hi acudien cada dia camí de l’escola, de la qual n’era responsable el mestre Sebastià Cabestany. En un bocí de Sitges que flaireja a mar i on els seus estadants hi feinejaven cada dia.
J.Y.M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 25 de juliol del 2025 )