PREGONERES, PREGONERS I UN D'OFICIAL

                  El pregonero oficial de la vila, en Rupert Roca i Armengol

 Sopar de pregoners de la Festa Major, el divendres 26 de setembre del 2025 

        El pregó de la Festa Major és un acte que és relativament nou, tot i que ja va agafant volada. El va instaurar  a l’any 1985 la Comissió que llavors presidia l’Isidre Pañella Virella, sent el primer pregoner, que va ser presentat al saló d’Or del Palau de Maricel, el periodista vinculat a la vila, el Sr. Josep Maria Lladó. El segon va ser l’Andreu Avel·lí Artís (Sempronio), igualment amb lligams  a Sitges. 

    Un començament que, com el pregó del Clavell, semblava deixar entreveure que estava destinat a persones que no eren pròpiament de Sitges, però que gaudien d’una certa popularitat. De seguit, al tercer any, amb el pregoner Josep M. Soler i Soler, vam poder apreciar com aquest pregó, com va succeir  també amb el  del Clavell i, bastants anys més tard, amb  el de la Verema, ha estat reservat a les sitgetanes i sitgetans, perquè ningú com nosaltres pot pregonar unes festes que tenen el seu embrió en el nostre poble i som els qui hi estem arrelats els que podem parlar, amb raó de causa i coneixement,  de les nostres coses. Sense desmerèixer les aportacions de ningú.

    A dia d’avui el nombre dels que s’han dedicat a pregonar les nostres festes ja comença a assolir un volum. De la mateixa manera que també s’han diversificat els escenaris, que com he dit va començar al Palau de Maricel, es va traslladar al Parc de Can Bota, al Racó de la Calma, a l’esplanada de l’ermita de Sant Sebastià, fins que sembla ser establir-se definitivament a la plaça de l’Ajuntament. Que és un espai cèntric i pot acollir un gran nombre de públic, tenint en compte que actualment  el pregó desperta molta expectació.

    De la mateixa manera que l’essència del pregó ha evolucionat. Quan es celebrava al Saló d’Or, el marc sembla que es prestava a un protocol com a més seriós, on principalment el pregoner havia de vestir amb americana i corbata i tots el llegíem en la taula situada a davant de l’artística xemeneia en la qual també s’hi asseia l’alcalde de torn, el president de la Comissió i el regidor/a de Festes. A partir de que aquest acte va sortir al carrer es van començar a apercebre canvis. Fins arribar al patró actua,  on es barreja la lectura i una mica de tot.  Amb implicació i participació d’altres persones externes i altres elements que ajuden a que el pregó esdevingui distret i sempre diferent, que és el que el fa atractiu.  

    Potser per això, actualment,  als qui se’ls hi fa l’encàrrec ho acostumen a dir amb molt temps d’anticipació, per a que el puguin preparar bé, doncs hi ha molts aspectes a tocar  i a lligar caps. A totes i a tots que ens han fet la proposta, s’ha de dir que no tothom ha acceptat, ens ha omplert de satisfacció que hagin pensat amb tu. Això passa, com es sols dir, de cop calent, tanmateix després t’assetgen els dubtes, que no és res més que a l’acceptar hi va aparellada la responsabilitat que això també suposa. Sense oblidar-nos del pregó satíric i de l’infantil. 

   Malauradament, alguna vegada, el pregó s’ha vist trasbalsat per alguna mala notícia. A l’any 1995, quan un servidor va ser l’escollit, uns dies abans, moria de manera sobtada, el recordat geganter Antoni Parra Sáez. A la mateixa hora del pregó, a Maricel, coincidia amb la celebració de la missa funeral a la parròquia. A l’any 2010, per primera vegada el pregó es celebrava a la plaça de l’Ajuntament i també la novetat es feia evident a l’anunciar-se que seria un matrimoni els encarregats de fer-lo, en Josep Perea i la Vicky Plana, i també excepcionalment es va fer el dia 20 d’agost. Doncs bé, ja era quasi a punt de començar, quan des de megafonia s’anuncia que el sitgetà Lluís Mirabent i Julià havia mort en el Massís de la Maladeta. Una notícia que va fer emmudir tot el recinte i que no ens vam poder treure del pensament. 

    Aquest any, l’Àlba Gràcia Panyella i en Josep Maria Roses Castro, han volgut recuperar el sopar que, si no vaig mal fixat, es va celebrar només en dues ocasions. I com s’acostuma a dir va regnar la bona harmonia, faltaria més. I jo afegiria i les ganes de no deixar-ho perdre més. Així que  dintre d’un any poder tornar a pregonar que els qui pregonen ens tornen a reunir. En un poble on tots recordaran que teníem també un pregoner oficial, en Rupert Roca i Armengol que, a toc de trompeta, pregonava, a peu de carrer, tot el que era d’interès per a la ciutadania.  

                                             J.Y.M.

( Article publicat a l'Eco de Sitges el 10 d'octubre del 2025)