tag:blogger.com,1999:blog-74079726372130947202024-03-01T06:39:42.170+01:00Un tomb per casa.Escrits de Joan Yll Martínez.JYMhttp://www.blogger.com/profile/08023640018164843469noreply@blogger.comBlogger853125tag:blogger.com,1999:blog-7407972637213094720.post-46259575685063613042023-12-20T21:12:00.001+01:002023-12-20T21:12:19.154+01:00UN PERSONATGE ANOMENAT NOVA YORK<p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4DVdE6gRoJRjVwZeByngN0BIMbfeQL3TXwV2h3j6UazeMU5VcXwkQSuhhyphenhyphenYuNMDiEnOoJt06ZmftmAU7AVSo3AxcpKH_4Lxbrd1OLtkH_t8w_-Jq2vMw6B87pc1fsVh-leZRZenX_r4U516jSmpREI25PLo5b_i8lI3SSw-MfLLgLvPQusug5v7uCDsI/s2731/IMG_0521.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2731" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4DVdE6gRoJRjVwZeByngN0BIMbfeQL3TXwV2h3j6UazeMU5VcXwkQSuhhyphenhyphenYuNMDiEnOoJt06ZmftmAU7AVSo3AxcpKH_4Lxbrd1OLtkH_t8w_-Jq2vMw6B87pc1fsVh-leZRZenX_r4U516jSmpREI25PLo5b_i8lI3SSw-MfLLgLvPQusug5v7uCDsI/w640-h360/IMG_0521.jpeg" width="640" /></a></div><br /><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Amèrica es converteix en un somni per a la gent que tendeix a magnificar i voler emmirallar-se en la seva grandesa i en la seva manera de viure. Això potser era més accentuat quant aquell continent enlluernava a la resta dels humans. Han transcorregut els anys i ens hem adonat d’allò que diuen els castellans: “ <i>en todos los sitios se cuecen habas “</i>. Perquè arribem a la conclusió que no n’hi ha per tant. El mateix poble americà, aquells que han perdut o no han tingut mai la sensació de superioritat, reflexionen i troben que a Europa no s’hi hi viu gens malament. Sobretot en segons quins països.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Ja fa uns anys ens ho deia un ciutadà americà als de casa, fent comparacions amb la nostra terra. Elogiava el nostre sistema sanitari, es vanagloriava de la gastronomia, del clima, del poble tan bonic que tenim... Per arribar a la conclusió: “vostès es refereixen a Amèrica com si fos un paradís. Aquesta, “l’Amèrica” que tant idealitzen es troba aquí. Donc viuen molt bé, millor que nosaltres”. Si ho diu un americà...<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> De totes maneres seguim enlluernats en aspectes que ens atrauen, un d’ells, hi contribueix sentir-ne parlar tant, la <b>ciutat de Nova York</b>. Molts s’escandalitzaran de que hagi apuntat aquesta bulliciosa ciutat, caòtica i amb uns edificis sota els quals les persones queden reduïdes a la mínima expressió, com un referent d’admiració. Precisament per això, per ser tant diferent a moltes altres, diuen els qui hi han estat, que resulta curiós visitar-la, ni quer sigui una vegada a la vida. Altra cosa diferent és haver de viure-hi. Deu ser com tot, quan vas de visita a un lloc, fins i tot a casa aliena, tot sembla molt maco... Perquè no hi estem el suficient temps, com per adonar-nos dels inconvenients.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> L’altre dia parlant amb en <b>Joan Yll i Fontanals</b>, el <b>Yll mecànic,</b> amb qui no ens uneix cap lligam familiar però sí una bona amistat, es va referir a un personatge singular: un tal Domingo, parent dels “<b>Tutut” del carrer Sant Sebastià.</b><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> M’explicava d’ell que havia anat a Cuba, mogut pels mateixos neguits que va mobilitzar a molta gent a prendre la mateixa decisió. Allà hi va estar el temps que fos, treballant, subsistint i poca cosa més. Fins que va arribar el dia en què va decidir a tornar. En Joan no sabia ni com ni el perquè, que el tal Domingo va anar a parar a <b>Nova York</b>. I per les raons que fossin s’hi va haver d’estar uns dies. Com és d’imaginar a aquell ocasional visitant, el qual només tenia assumit l’exemple de gran ciutat, la de Barcelona, la impressió que li produiria la ciutat novaiorquesa, va ser de sorpresa majúscula. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> El va captivar tant que, per sempre més, la va tenir com un referent. L’home cada dia anava a prendre el cafè al Prado i participava de les tertúlies que s’organitzaven amb els companys de taula. I sembla ser que a cada tema que es tractava, li sabia trobar un paral·lelisme amb el que havia vist i viscut a la ciutat americana: “<i>Sí perquè a Nova York...”</i>. I tornem-hi... Fins el punt que als companys els hi va ser fàcil trobar-li el sobrenom, un costum molt arrelat, amb el quals es distingia a la gent del poble que se’l feien mereixedor. Amb el seu ho van tenir clar, ell mateix els hi va servir amb safata: “en Nova York” A América hi havia la genuïna, l’autèntica i a Sitges el representant de la marca.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Fins que un dia, també per motius desconeguts, en Nova YorK, se’n va anar a viure a un lloc distant de la vila. Mentrestant aquí es va produir un fet que va arrelar amb la nostra tradició. En la Festa Major de l’any 1944 es va introduir, en el Programa Oficial, <b>l’entrada de gralles.</b><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Continuant amb la conversa mantinguda amb el Joan, em deia que a la mateixa vigília: el seu pare, en <b>Sebastià Yll i Bàges</b>, ell i l’operari, tenien per costum emblanquinar la façana del taller. I vestits amb les robes de treballar, esquitxades de calç, s’apropaven fins al <b>Cap de la Vila</b> per trobar-se amb els grallers. Allà en total eren, m`ho va recalcar varies vegades, només disset persones, i entre les quals, fins que va poder, no hi faltava en Nova York. Una premonició de que aquesta entrada agafaria embranzida internacional. Que és el mateix que dir, multitudinària.<o:p></o:p></span></span></p><p><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: large;"> <b>J.Y.M.</b></span></span></p><p><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: large;">( Article publicat a l'Eco de Sitges el 28 d'octubre del 2022 ) </span></span></p>JYMhttp://www.blogger.com/profile/08023640018164843469noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7407972637213094720.post-8667648896241164252023-12-20T20:56:00.002+01:002023-12-20T20:56:53.809+01:00ETAPES DE LA VIDA<p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> </span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> </span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPxWwNJvO0A-vJd9XlmePV86akCYeqr9c_ywUUf4qXO-nM6BhqtoFq4U2ZrEy1l3bGmOKfztPuGTozBNfu4A4w5znpYEE7Wi-FKKBCVYxPHWWgrk8xngsZE3Y3Et8ok3KfCkORLxwAtRje4OeTrbH8Dgy5Xba-MAhlrE4sQeILrwTvIkRQou7lui82ZFg/s1000/IMG_3889.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="727" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPxWwNJvO0A-vJd9XlmePV86akCYeqr9c_ywUUf4qXO-nM6BhqtoFq4U2ZrEy1l3bGmOKfztPuGTozBNfu4A4w5znpYEE7Wi-FKKBCVYxPHWWgrk8xngsZE3Y3Et8ok3KfCkORLxwAtRje4OeTrbH8Dgy5Xba-MAhlrE4sQeILrwTvIkRQou7lui82ZFg/w466-h640/IMG_3889.jpeg" width="466" /></a></span></div><span style="font-size: large;"><br /> Néixer i morir, un fet porta a l’altre. Els de la meva generació vam néixer uns dotze anys desprès d’acabada la guerra civil, per tant ens vam deslliurar d`haver viure entre penúries de tota índole. La primera etapa de la vida, que comença en la infantessa, acostuma a ser una etapa gairebé de felicitat. Tanmateix no es pot generalitzar perquè, malauradament, molts infants, des de que neixen no ho tenen gens fàcil. Tornant als de la meva generació i centrant-nos en els Sitges d’aquells anys, on es pot dir que tothom ens coneixíem, no havíem escoltat dir mai que la nostra felicitat estigués en dubte. <o:p></o:p></span><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Ens trobem, doncs, en la primera etapa a la qual segueix la de l’escolarització i tot seguit l’etapa dels estudis superiors o universitaris. Però és en aquest punt on no sempre aquesta etapa aglutina a totes i a tots, perquè no tothom opta per continuar estudiant, sinó que mentre uns i unes es decanten per aquest camí, altres decideixen centrar-se en el món laboral.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"> El temps passa ràpid però ara, que mitjançant l’escriptura, dona la sensació de poder-lo aturar a plaer. I no sols això, sinó que retrocedir al passat, em vull recrear en la meva època d’escolarització. Que va transcórrer en l’</span><b style="font-family: "Times New Roman", serif;">Escola Pia </b><span style="font-family: Times New Roman, serif;">de la vila, en aquell bonic i malaguanyat xalet on es trobava ubicada i regentada pels pares escolapis que s’hi anaven alternant. Que per cert, alguns d’ells, no tots, quan et mereixies un clatellot te’l plantificaven i ves a reclamar, com també es deia llavors: “al maestro armero” . Un dels qui picava amb el puny lancet damunt la closca era el <b>pare Marín</b><o:p></o:p></span></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> L’etapa de l’escola és el primer lloc on els amics són majoritaris, perquè tots els companys de classe ho són, sí que també és cert que amb uns et relaciones més que amb altres. Però quan et fas gran sempre aflora el record dels anys de convivència escolar i sorgeix la mateixa pregunta: “te’n recordes de quan anàvem a escola?<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Amb alguns hi vam coincidir des de pàrvuls, amb la recordada <b>senyoreta Rosita</b>, que era <b>de Reus</b>, com <b>“Doña” Maria </b>i per això eren amigues i les dues vivien en aquells baixos de la casa de la platja de Sant Sebastià. Amb molts d’ells vam continuar sent companys de classe fins que vam acabar el batxillerat. Altres es van incorporar als escolapis desprès d’haver fet les primeres incursions escolars al col·legi de les <b>Mares Mercedàries</b>. Vist tot això que explico, em sento temptat d’apuntar el nom de la major part de tots els que vam compartir tants dies d’aprenentatge escolar dintre la mateixa aula, que anava canviant a mesura que accedíem a un curs superior. Temptació la d’aquest apuntador que dubto en portar-ho a terme, perquè soc conscient que, involuntàriament, em deixaré en l’oblit a alguns d’ells. Ho intento.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> <b>Bonaventura Muntaner Jornet, Andrés Abellán , Jacint Sastre Tutusaus, Josep Sales Climent, Joan Rossell Plana, Joan Clofent Gumà, Toni Candel Carbonell, Jacint Picas Julià, Isidre Junyent Sabaté, Jaume Junyent Dolcet, David Jou Mirabent, Vicenç Riambau Sisniega, Rafael Nicolás Belda, Josep Maria Almiñana Verdejo, Ricard Gassó Aranda, Josep Matas Martín, Ramon Martín Villar, Carles Martínez Mendoza, Andrés Navas, Albert Paco Vidal, Josep Soler Fernández, Josep Maria Lluís, Antoni Morató Mora, Robert Martínez Vide, José Egea Martínez, Francesc Almirall Viñola, Ramon Almirall Soler, Samuel Barrachina Escoda.</b>..<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Encara quedava una mica lluny el fet de compartir classes noies i nois, d’aquí que aquest llistat sigui exclusivament d’identitat masculina. En una etapa de la vida on començava a assumir una responsabilitat, en aquest cas la d’estudiar per aprendre, en deien: per a ser una persona de profit. I per acostumar-te, això ja costava més, a no fer el que t’ho volies, sinó l’haver de assimilar la disciplina que marcava l’escola i els mestres corresponents. Aquest fet, el no poder fer el que et donava la gana, anhelaves poder ser gran. Inconscients del que això representava, perquè quan hi hem arribat ara voldrien tornar enrere i a més puntualitzem: “si tornès enrere i amb l’experiència que ara tinc...”. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> La vida continua, i els emplaço, per a una altra setmana, fer un altre tomb per aquestes etapes de la vida. En mans d’una existència que té la paella pel mànec.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> </span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> </span><b><span style="font-size: large;">J.Y.M.</span><span style="font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></b></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Times New Roman, serif; font-size: large;">( Article publicat a l'Eco de Sitges el 11 de novembre del 2022)</span></p>JYMhttp://www.blogger.com/profile/08023640018164843469noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7407972637213094720.post-72735504894893720102023-12-20T20:35:00.000+01:002023-12-20T20:35:18.606+01:00DEL CINEMA DELS DIUMENGES AL FESTIVAL<p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLR_kmRRNUryBTmHn0DeCjyDBDSO2ilLssptLp4CI2Sarz5HegjxjghO3plFKxUcVFtjODxv7KZ0VuHofbJ4fLVP66jZMTJd00hHkKnB8aqdup-gPJGl_rLp5pxe7nLugTanVx_12DszWE8AzF_3bdB_FQru4zL8aga1-CAms_X0UZR9CDCXCNuvytuu8/s4032/IMG_4475.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLR_kmRRNUryBTmHn0DeCjyDBDSO2ilLssptLp4CI2Sarz5HegjxjghO3plFKxUcVFtjODxv7KZ0VuHofbJ4fLVP66jZMTJd00hHkKnB8aqdup-gPJGl_rLp5pxe7nLugTanVx_12DszWE8AzF_3bdB_FQru4zL8aga1-CAms_X0UZR9CDCXCNuvytuu8/w640-h480/IMG_4475.jpeg" width="640" /></a></span></div><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /> </span><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /> <span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> L’invent del cinema va ser acollit amb molt entusiasme per tots els qui van ser testimoni de la seva implantació. Els nostres avis el van gaudir molt, perquè va representar una gran novetat amb la qual es deslliuraven de la monotonia que acompanyava les tardes dels dies de festa. Sobretot pel que fa a les sitgetanes, perquè els seus marits, quan acabaven de dinar, anaven a prendre cafè, al <b>Prado</b> o al <b>Retiro</b>. Alguns s’hi quedaven tota la tarda, mentre que altres, els dies que hi havia partit, es dirigien fins el<b> camp de l’Aiguadolç</b>, per veure a jugar el Sitges. Equip que està celebrant els 75 anys d’existència. Això va ser possible desprès de que el mes de març del 1946 es fusionessin el <b>Club Esportiu Sitges</b> i el <b>Club Maricel</b>. <o:p></o:p></span></span><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> En els primers anys el cinema era mut, s’acostumava acompanyar amb música d’instruments de corda o piano. La gent acudien a les sales de projecció per tal de secundar aquella modernitat. Fins que va aparèixer el cinema sonor, tot i que les pel·lícules eren en blanc i negre. A partir d’aquell moment sorgeixen títols de pel·lícules que han esdevinguts mítics, així com els artistes que les han protagonitzat. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Les famílies dinaven aviat i s’afanyaven a rentar els plats per no fer tard i arribar amb la pel·lícula començada. Aconseguint amb això la distracció esmentada i, a l’hivern, beneficiar-se de l’escalfor provinent de la calefacció de la sala, cosa que contribuïa a economitzar la llenya de l’estufa o de la llar de foc. Escalforeta i foscor, una combinació que (desprès de dinar), per alguns, es convertia en el somnífer més eficient, on inclús la sonoritat d’uns roncs acreditaven les excel·lències de tot plegat. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Les sales del <b>Retiro</b>, <b>Prado</b> i <b>Rialto</b> i a l’estiu les dels jardins del <b>carrer Bonaire</b> i del <b>Patronat</b>, van ser les dipositàries d’aquest lleure cinematogràfic que omplia aquests espais. Els espectadors eren principals protagonistes, desprès dels artistes que apareixien en pantalla. Però per a que això fos possibles, a darrera de tot plegat hi havia els altres sitgetans/es que treballaven en els seus respectius llocs de responsabilitat: taquillers, porters, acomodadors, responsables i operadors de la cabina, “cacahueteros”, els repartidors dels programes de mà, les impremtes que els imprimien, aquells que realitzaven les artístiques cartelleres que desprès, els operaris de cada Societat, penjaven en punts estratègics del <b>Cap de la Vila</b>. També les persones que tenien cura dels lavabos i fins i tot els recaders que transportaven les saques amb les bobines que recollien de les distribuïdores i desprès els hi retornaven... També al <b>Bonaire</b> i al<b> Patronat </b>a l’estiu hi havia servei de bar i <b>al Rialto </b>també. A les altres dues Societats sempre hi ha hagut els respectius cafès. Fixem-nos si hi havia gent implicada. Desprès dels anys, en plena era digital, quan han tancat moltes sales, les que queden, quasi bé una persona sola fa tot el que abans feien un bon nombre d’empleats. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> I ve que arriba la televisió, la meva àvia li treia del cap a l’avi la idea de comprar-ne un, argumentant que ja no anirien més al cine i aquest deixaria de ser l’excusa per sortir de casa els dies de festa. Com així va ser quan l’aparell va entrar a casa.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"> Aquests dies a Sitges estem celebrant la 55a edició del Festival, que per a nosaltres serà sempre: el </span><b style="font-family: "Times New Roman", serif;">Festival de Cinema Fantàstic i de Terror de Sitges</b><span style="font-family: Times New Roman, serif;">, malgrat els canvis de denominacions i les expropiacions en quant, identitat i procedència, que pel camí, s’han anat succeint. Un Festival nascut a la Vila i de la mà d’uns entusiastes components d’aquella <b>Agrupació Fotográfica de Sitges</b>, que va derivar en </span><b style="font-family: "Times New Roman", serif;">Sitges Foto-Film</b><span style="font-family: Times New Roman, serif;">. Dels quals va sorgir la idea d’organitzar un festival d’aquest gènere tan específic i que tan ressò ha aconseguit <o:p></o:p></span></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> El Festival s’ha fet gran, ja s’intuïa en les primeres edicions que seria així, per la resposta del públic que hi acudia. Quan era més íntim també ens agradava, donava la sensació que era més nostre. Tanmateix com som un poble obert i hospitalari, ens toca compartir èxits, glamur... Per sort, encara queda la fotografia que dona testimoni de la seva ubicació. Això que ara s’anomena <i>photocall</i>.<i> </i> <o:p></o:p></span></span></p><p><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: large;"> <b>J.Y.M.</b></span></span></p><p><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: large;">( Article publicat a l'Eco de Sitges, el 14 d'octubre del 2022) </span></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt;"> </span></p>JYMhttp://www.blogger.com/profile/08023640018164843469noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7407972637213094720.post-57694610013680630782023-11-11T00:05:00.001+01:002023-12-20T19:43:22.422+01:00CÒRRER ENTRE CARRERS REFORMATS<p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhh7R-B3JgWVtdi2Bo1pqGjCbrvP4_Ead9snyvrKrt37bnbRJhfP8MfJfjZqh9CFue0vO69bQ1OepZcDQ2qd-tChsve_-B7Zp6B10nxc_Y8BJX-_WsmrAVMmbFJkGZHB0jx0MTwZmxKDhCl4VrEIV3MG-Aj-XVuKkxZ7RV7Aw8VQ6CVfAB6k1LOzzpDeV0/s3556/IMG_8340.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3556" data-original-width="2667" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhh7R-B3JgWVtdi2Bo1pqGjCbrvP4_Ead9snyvrKrt37bnbRJhfP8MfJfjZqh9CFue0vO69bQ1OepZcDQ2qd-tChsve_-B7Zp6B10nxc_Y8BJX-_WsmrAVMmbFJkGZHB0jx0MTwZmxKDhCl4VrEIV3MG-Aj-XVuKkxZ7RV7Aw8VQ6CVfAB6k1LOzzpDeV0/w480-h640/IMG_8340.jpeg" width="480" /></a></span></div><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /> </span><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> El dissabte passat la lluna que lluïa no era plena, per tant l’anunciat de la <b>Cursa de la Lluna Plena</b> no es corresponia amb la realitat. Però també és cert que en altres ocasions, que sí que ho era, els núvols la tapaven i que més donava la forma si no la podíem distingir amb tot el seu esplendor. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> En aquest cas el que importa és la raó que motiva que unes 1.500 persones es solidaritzin amb la causa per la qual es porta a terme. Ni més ni menys que per recaptar fons per a la investigació del càncer infantil. Els seus promotors, en <b>Xavi Lahoz</b> i la seva muller l’<b>Estela Campañà</b>. Darrera d’ells, una història commovedora: el seu fill <b>Pol Lahoz Campañà</b>, quan tenia tota una vida per davant, la malaltia li va desbaratar totes les il·lusions i projectes que un jove, en aquesta edat somia consolidar. Ens va deixar quan encara no tocava.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> I els seus pares, d’entre la tristesa per la pèrdua del fill, van saber sobreposar-se a aquest infortuni. De la mateixa manera com en Pol va saber afrontar la seva malaltia, amb el coratge de la persona que no es dona per vençuda i lluita fins al final, donant un exemple del tot alliçonador. Ens ho va dir el seu pare, en Xavi, al final de la cursa, enmig de l’ambient festiu que hi havia en el pati de l’Institut Vinyet. Un ambient que s’avenia molt amb el tarannà del xicot. Una festa solidaria, en van 10, per poder ajudar a la mainada que passa per aquestes situacions difícils que ens depara la vida. On s’ha d’aplaudir, també, la gran tasca que fa l’<b>Hospital de Sant Joan de Déu</b> en aquest camp de la investigació i en el tractament mèdic que es dispensa a aquests nens i nenes.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Qualsevol estat de la lluna és bona per mostrar la nostra solidaritat, aquesta del primer d’octubre era creixent. El motiu pel qual els organitzadors no s’han esperat que fos plena, obeeix al fet de coincidir, aquests dies, que a Barcelona s’està celebrant un congrés mundial sobre el càncer infantil. Que millor ocasió que per portar-la a terme aprofitant el ressò d’aquest esdeveniment amb ressò arreu del món.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> I mentre corríem o caminàvem, ens vam adonar de que un bon nombre de carrers de <b>Terramar,</b> un projecte que precisament, tal dia com avui, el 7 d’octubre de l’any1918 es va aprovar portar-lo a terme i el 2018 vam celebrar que Terramar, després de cent anys, sigui una realitat consolidada. Succeeix que, ara, els seus carrers acaben de ser remodelats. Sobretot les voreres que han quedat molt dignes. Vist l’estat d’abandonament en què es trobaven.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Es calcula que fa més de cinquanta anys que va començar la seva decadència i, cada vegada a pitjor, fins a culminar una part del projecte de millora que es fa evident en tots els aspectes: les susdites voreres, clavegueram, pavimentació dels carrers i enllumenat dels mateixos.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Durant tots aquests anys s’han alternat molts ajuntaments i cap, davant les evidències del mal estat dels carrers, amb el consegüent perill de prendre-hi mal, ningú no van trobar mai el moment de dedicar-hi l’atenció, ni tan sols prendre’s la molèstia de retirar els trossos de rajola que es trobaven disseminats per sobre les voreres, cosa que encara les feien més intransitables. Fins que l’Ajuntament actual ha fet possible el que semblava impossible. I quan això succeeix, ho faci qui ho faci, s’ha de dir i felicitar-los per la gestió portada a terme.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> És cert, també, que encara falten carrers i voreres per arranjar, però és molt bon senyal que s’hagi començat a actuar. Una obra d’aquesta envergadura val molts diners i aquest cronista entén que s’ha de fer per fases. Així, abans de portar-ne a terme un altra, aquesta s’ha de pressupostar i desprès mirar d’aconseguir el màxim de subvencions, per tal de que no tot el cost hagi de recaure damunt de les arques municipals . El que fa tants anys que està malmès no es pot solucionar d’avui per demà. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Ens feia estar de mala lluna, veure com els carrers d’una de les primeres urbanitzacions, si no la primera, que es van portar a terme a l’Estat, aquesta de Terramar, tingués els carrers en tan mal estat de conservació. Ara que hi estem posats, acabem-ho el més aviat possible.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> </span><span style="font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> <b>J.Y.M.</b></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><b><br /></b></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;">/Article publicat a l'Eco de Sitges, 7 d'octubre del 2022)</span></span></p>JYMhttp://www.blogger.com/profile/08023640018164843469noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7407972637213094720.post-47432225483732851302023-11-10T23:54:00.003+01:002023-12-20T19:24:01.319+01:00MIRADES ENLAIRADES<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg28pW4eyVtvCkXQQ5ep5qui6L00smRUZGGWi5Pt_vBWZaKupS9IgWTY9Jg-nZliVXiQnWgIu3-C-pguFcadWzLNQXOeVYT9cASy2Iuaqbp8z7f2w29uFm03Q7UyXSPnPUZXW9vMiLcEFfCB4znYmNv7we0H7jZV-yNpBbf4mh_K9JDhVBldYTXyKX1zYY/s4032/IMG_8136.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg28pW4eyVtvCkXQQ5ep5qui6L00smRUZGGWi5Pt_vBWZaKupS9IgWTY9Jg-nZliVXiQnWgIu3-C-pguFcadWzLNQXOeVYT9cASy2Iuaqbp8z7f2w29uFm03Q7UyXSPnPUZXW9vMiLcEFfCB4znYmNv7we0H7jZV-yNpBbf4mh_K9JDhVBldYTXyKX1zYY/w640-h480/IMG_8136.jpeg" width="640" /></a></div><blockquote style="border: medium; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: x-large; text-align: justify;"> </span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: justify;">Va passar com altres vegades ha passat, que plou en el moment menys oportú. Està dies sense fer-ho i espera la festivitat de Santa Tecla per ploure. Aquesta vegada, però ha respectat la matinal infantil que, de tots els actes, sembla que és el més sensible, perquè hi entren en joc el protagonisme</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: justify;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: justify;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: justify;">i la il·lusió de la mainada, la qual fa molts dies que preparaven dracs i gegants, assajaven l’evolució dels diferents balls i esperaven, amb deliri, per a que arribat el dia poguessin sortir al carrer.</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: justify;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: justify;">.</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: justify;"> </span></span></p></blockquote><blockquote style="border: medium; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Als grans no és que no es desencisin aquestes adversitats meteorològiques, si més no estem més acostumats a afrontar adversitats que, per cert, totes fossin com aquesta: que no pugui sortir la processó per culpa de la pluja. El que és més preocupant és que aquesta esperi aquesta festivitat per repetir unes adversitats que, sovint, ens fan la guitza. Tanmateix hem de saber extreure la part positiva, aquesta es fa notòria en la frescor, sobretot a primera hora dels matins i al vespre, que aquestes pluges ha deixat en l’ambient. Fins ara predominava una xafogor asfixiant. La satisfacció és complerta al poder apreciar que ha plogut de manera moderada i no ha provocat danys, com els que s’han produït en terres del tarragonès. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Per poques hores la pluja no ha permès que poguéssim concloure una <b>Santa Tecla </b>del tot exitosa, com així ho han estat tots els actes que s’han pogut fer. Ressaltant l’exposició de la imatge en el domicili de la pendonista, la Sra. <b>Dolors Ojeda</b>. A qui han acompanyat les seves filles, la Carme i la <b>Carla Artigues</b> Ojeda, com a cordonistes. En mig d’un marc excepcional, aquest que sap transformar de manera sublim, l’Esteve Ferré i el seu equip. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> I l’emotivitat s’ha esplaiat a cor que vols, durant les ofrenes que <b>els Gegants de la Vila,</b> van realitzar en el moment de l’ofrena en el transcurs de l’Ofici Solemne. En els moments previs, en <b>Ricard Vicente</b>, que en va fer la presentació, va enumerar un seguit de detalls i fets importants, del quals els gegants n’han estat testimonis durant aquest 125 anys d’existència: canvis polítics, guerres, moments difícils i canvis profunds en el si de la societat... Coronats, o amb sense corona, han sortit al carrer quan l’ocasió ho ha requerit. Sempre mostrant la seva majestuositat, que trobem única.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Durant els seus primers anys d’existència i més enllà, el pas dels gegants pel centre mateix del carrers de la vila, ho feien franquejats per unes cases, la majoria de les quals, oferien una senzillesa arquitectònica que es feia molt evident. Cases, quasi totes elles, de només baixos i un pis. Aquest amb unes simples obertures, que era per on entrava la llum de l’exterior. O amb un petit balcó, on la gent de la casa podien guaitar a l’exterior amb més comoditat. Aquests construccions feien que els gegants passessin traient els caps fins a l’alçada de la finestra o balcó. Més amunt ja no hi havia res més, tan sols la teulada. Aquesta simplicitat permetia que la seva presència oferís una imatge encara més captivadora, la qual també ressaltava degut a la blancor de la calç amb la qual estaven emblanquinades totes aquestes cases.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Quan es van posar de moda les serpentines, es va establir el costum, sobretot en les cases on hi havia mainada, que travessessin el carrer les acolorides serpentines i tot seguit les fixaven entre balcó i balcó. Mentre esperaven que al pas de la parella de gegants trenquessin la fragilitat del paper i part d’aquestes anessin a ferrar-se entre la barba del gegant a la geganta ja no li arribaven perquè era ell qui ho arrasava tot<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> A partir d’aquí, a cada sortida de la parella, les transformacions obrades en els carrers es posaven de manifest davant el seu pas, igualment majestuós, però amb un entorn canviant. Que indicava el progrés s’anava obrint camí. Fins que les cases van deixar de ser blanques i el volum de construcció s’anava expandint cap a les alçades. <o:p></o:p></span></span></p></blockquote><blockquote style="border: medium; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: justify;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: justify;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: justify;">I ve que als gegants se’ls vesteix com el primer dia que van sortir al carrer. Mentre, en aquests, res és igual com llavors. Sortosament no ha canviat la seva espectacular imatge, ni ha deixat d’entusiasmar la seva presència</span></span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; text-align: justify;">.</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; text-align: justify;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; text-align: justify;"> </span><span style="font-family: helvetica; font-size: x-large; text-align: justify;"> </span></blockquote><p><br /></p><p> <span style="font-size: large;"> <b>J.Y.M.</b> </span></p><blockquote style="border: medium; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"> <span style="font-family: helvetica; font-size: x-large; text-align: justify;">( Article publicat a l'Eco de Sitges, el 30 de setembre del 2022) </span></blockquote>JYMhttp://www.blogger.com/profile/08023640018164843469noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7407972637213094720.post-60287467652290167542023-11-10T23:19:00.003+01:002023-12-20T19:25:20.351+01:00SANTA TECLA SURT AL CARRER I LA CAPELLETA ENTRA A LES CASES<p><br /></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; font-family: Calibri, sans-serif; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbf0z-l54NDxDHTDWtDLXXm6Vcq3t8L4oCs242Hu1IO1-S3pPSoCEWSnBNT-LrAx5RGFCpDIIjc5wgqE3GupcZMtvfYWxff-qqmuJqaBBnz0OB5CPToKCdij8-s9WBpxvlMSlX-S7Sj-VzIp_EOjNewPUCde0fKemzexPPsaApQs_fVmahHxVgGXiFcUI/s908/IMG_8112.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="908" data-original-width="733" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbf0z-l54NDxDHTDWtDLXXm6Vcq3t8L4oCs242Hu1IO1-S3pPSoCEWSnBNT-LrAx5RGFCpDIIjc5wgqE3GupcZMtvfYWxff-qqmuJqaBBnz0OB5CPToKCdij8-s9WBpxvlMSlX-S7Sj-VzIp_EOjNewPUCde0fKemzexPPsaApQs_fVmahHxVgGXiFcUI/w516-h640/IMG_8112.jpeg" width="516" /></a></div><span lang="CA" style="line-height: 22px;"><span><div class="separator" style="clear: both; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: x-large; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; font-size: x-large; text-align: center;"><i><span style="font-family: Times New Roman, serif;">Imatge realizada per en Robert Franco (R</span></i><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><i>oby)</i></span></div><div class="separator" style="clear: both; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: x-large; text-align: center;"><i>Capelleta restaurada per en Pep Pascual.</i></div><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: x-large; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> <i>Fotografia </i></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><i><span style="font-size: large;">realitzada per en Josep Maria Alegre </span></i></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: x-large; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><br /></p><br /><div style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 22px;"><span><span style="font-family: Times New Roman, serif; font-size: x-large;"> </span><span style="font-family: times;"><span style="font-size: x-large;"> </span><span style="font-size: large;"><span>La gent de Sitges celebrem la</span><b> Festa Major de Sant Bartomeu </b><span>com la mateixa paraula indica, la major. Mentre que la de Santa Tecla, va arribar un moment, en què quasi passava desapercebuda. Recordo que no era festiu. Però això sí, a la vigília hi havia repic de campanes i s’enlairava un discret, però prou digne,</span><b> Castell de Foc</b><span>. I tot seguit una audició de sardanes. I cap a casa que l’endemà s’havia d’anar a treballar.</span></span></span></span></span><span style="font-family: times; font-size: large;"><span> Si repassem programes, observem que</span><span> </span><span> </span><span>la celebració d’aquesta festa, fins que no és declarada festa local, els actes, sobretot els religiosos surten i entren de la programació. Així trobem que hi ha anys que el dia de la festivitat és fa un ofici al matí, però</span><span> </span><span> </span><span>no es fa sortida. Altres no es celebra el susdit ofici i al vesprejar surt la processó, amb pendonista i cordonistes. I el que més crida la curiositat és el recorregut, perquè</span><span> </span><span> </span><span>quan arriba al carrer Jesús, es decanta pel carrer Major i cap a l’església. Un recorregut relativament curt.</span></span></div></span></span><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: times; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Tampoc hi havia balla</span><span style="font-size: large;">da final, perquè els balls, a partir de llavors preferien anar fins a fer una passada pel <b>carrer Sant Tecla</b>. Un dels primers que es van avançar al costum van ser les colles de diables. I allà, en aquest carrer, el qual la resta de l’any era un dels més tranquils del poble, sobretot quan hi havia la vaqueria de la Juaneta i l’Artur. Deia que en el dia la seva festa, quan la vesprada enfosquia aquell entorn, donava la sensació que tot l’infern s’hi feia present. I allà encenien tant foc, que semblava que s’havia fet de dia. En van ser uns incondicionals puntals els germans Martín, en Ramón i en Rafel. Es dona el cas que, quest, fa poc ha regressat difinitivament a l’infern. Que és on més li agrada estar, perquè a ell no li vinguis amb la pau i els estols celestials. Triar per triar: dimonis, dimonis.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 22px;"><span style="font-family: times; font-size: large;"> I també dona de parlar que el poble, on els seus habitants, mostren lloances pels dos patrons: Gloriós Sant Bartomeu i Gloriosa Santa Tecla, al moment de fer-ne una relació dels sitgetans i les sitgetanes que portin el nom del patrons quedem curts. El qui encara fa honor al Sant és en Bartomeu Muñoz, en <b>Tomeu Carbonell de l’Hotel Sitges</b>, en<b> Tolo Lago</b> i en <b>Tolo Almirall</b>...<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 22px;"><span style="font-family: times; font-size: large;"> Pel que fa al de Tecla, la joveníssima <b>Tecla Duran Fort</b>, que s’ho diu en record de la seva besàvia la <b>Tecla Camps,</b> a la qual trobàvem a darrera el taulell de la tocineria del carrer Major. Mentre rescatem del record la <b>Tecla Caudet</b> esposa d’en <b>Josep Soler , en <i>Matet, </i>que feia dipòsits i safareigs de ciment. També la Tecla </b>Briba casada amb en Cueto que regentava una selecte perfumeria en el carrer Sant Pau. I fins fa poc podíem gaudir la companyia de la <b>Tecla Gils</b>, àvia del col·laborador d’aquest setmanari en <b>Dani Piques</b>. De les poques que tenim en nomina del sitgetanisme, ni que sigui adoptat, però que se’ns ha anat a viure a València acompanyada dels seus cents anys. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 22px;"><span style="font-family: times; font-size: large;"> La imatge de Santa Tecla, aquests dies, tornarà a sortir pels carrers del poble, i quan es reculli a l’església coincidirà en què entrarà en moltes llars sitgetanes la capelleta de la mateixa Santa. Una iniciativa que ha comptat amb la participació de la <b>Tea Hill</b>, la <b>Vinyet Ferrer</b> i la <b>Beli Artigas</b>. A elles s’hi afegeixen una llarga llista de sitgetanes que han col·laborat per a fer-ho realitat i que, al mateix temps, s’alternaran en el torn d’acollir-la en els seus domicilis. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 22px;"><span style="font-family: times; font-size: large;"> La capelleta és antiga i l’ha restaurat en <b>Pep Pascual</b> i la imatge és obra de l’artista sitgetà <b>Robert Franco, </b><i><b>Roby</b>. </i>Al coincidir amb ella pels nostres carrers, ens retornarà a la memòria aquelles imatges, tan freqüents en la quotidianitat de la vida sitgetana, com era el trasllat de les capelletes de la <b>Sagrada Família</b>, <b>l’Ecce Homo</b>... Que desprès trobàvem exposades quan visitàvem moltes llars sitgetanes. Al costat d’on visc hi vivia la <b>Rosa Carbonell, la <i>millones</i>,</b> al seu torn exposava la capelleta a l’entrada de la casa i obria el porticó de vidre de la porta, de manera que es pogués veure des del carrer, amb la tènue il·luminació que li proporcionava el ble d’una llàntia. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 22px;"><span style="font-family: times; font-size: large;"> Hi ha moments en què sembla que tot torna. Mentre que siguin les coses bones...<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 22px;"><span style="font-family: times; font-size: large;"> <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 22px;"><span style="font-family: times; font-size: large;"> <b>J.Y.M.</b></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 22px;"><span style="font-family: times; font-size: large;"><b><br /></b></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 22px;"><span style="font-family: times; font-size: large;">( Article publicat a l'Eco de Sitges, el 21 de setembre del 2023)</span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: times; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p>JYMhttp://www.blogger.com/profile/08023640018164843469noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7407972637213094720.post-86682873948383107092023-11-09T21:24:00.001+01:002023-11-09T21:24:22.106+01:00SENSE DEIXAR EL CARRER MAJOR<p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Em referia, la setmana passada, al nostre <b>carrer Major</b>, com un referent de lloc i on les dones sitgetanes han estat, majoritàriament, al darrere del taulell de les botigues que hi havia. Deixo per altres ocasions continuar aportant, a aquestes pàgines, el protagonisme de moltes altres que han assolit, també, en els establiments d’altres carrers. Perquè en tots, la seva presència ha contribuït a aportar en els negocis, que eren de caire familiar, les bones aptituds de les venedores. Que sabien aconsellar el que més convenia.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Un tracte que, ara, el trobem molt a faltar, perquè la venda s’ha despersonalitzat. Avui la gent entre a les botigues i, sense ni saludar, remenen i se’n van sense badar boca. Són costums, aquests, adquirits en els grans comerços, on no cal ser gaire primmirat. Començant per ignorar, no tothom fa el mateix, la presencia del responsable/es de l’establiment. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Però tornant a la importància del <b>carrer Major</b>, la té perquè en tots els pobles i ciutats hi és. Pel visitant, saber que es troba en ell, li dona la sensació de caminar pel carrer més important del poble que, curiosament, no sempre és així. Potser altres són més comercials i més freqüentats, que no pas l’anomenat major.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Altra cosa és que sigui el que t’apropa a l’ajuntament i a l’església, com és el nostre cas. Que a més dels dos edificis més representatius del nostre poble, hi trobàvem el mercat, la biblioteca i per accedir als museus. Sortosament són edificis que no han experimentat transformacions, fora del mercat que fa anys va deixar d’acollir les parades on hi trobàvem tots els productes necessaris per la subsistència, però que manté l’edifici, sortosament recuperat per al poble.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> De totes les veïnes i veïns, de les botigueres, que s’hi han alternat, també ho han fet les cases que han estat reemplaçades per edificacions de construcció nova, però que amb bon criteri, moltes d’elles han mantingut uns elements que ens recorden el seu passat. Com per exemple la casa propietat de la <b>Feliciana Ferret.</b> Un edifici que conserva la seva elegant portalada i que dona a dos carrers. En el <b>carrer Àngel Vidal,</b> destacava un pati de caire noucentista. De jovenets, la coneixíem com la casa de la Falange, perquè hi havia una seu. Altres que també es van enderrocar, la nova construcció ha respectat el disseny de finestres i balcons com eren abans, com és el cas de can Sales.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> A la part de darrera de la casa del poeta <b>Magí Albert Casanyes</b>, amb entrada també pel carrer d’Àngel Vidal, deia que hi tenia una botiga la <b>Rosa Butí,</b> doncs quan la van enderrocar i fer nova, en un dels locals s’hi va establir l’Amàlia i el seu espòs, que venien: bolsos, cinturons, cabassos, espardenyes... El tarannà alegre de la botiguera contribuïa a exemplificar la manera com les sitgetanes, ella no ho és però com si ho fos, que estaven a davant d’un negoci, atenien a la seva clientela amb la familiaritat que tan agrada rebre.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Una casa que ha mantingut intacte el seu traçat arquitectònic, és la casa que havia estat propietat del poeta sitgetà, Salvador Soler i Forment. On fins i tot s’ha mantingut la finestra de la planta baixa. Darrera la qual hi va haver una botiga de calçat, propietat de la <b>Carme Molina i la Pilar Vehíls</b>. On va estar-hi molts anys de dependenta i encarregada, l’<b>Anna Maria Camps Nicolás.</b> Amb gran experiència en quant a atendre la clientela de les botigues que, al llarg de la seva vida laboral, n’ha estat responsable. Entre la sabateria “<i>Amico”</i> i una botiga de roba del mateix carrer, en el baixos de can Sardà, hi va passar onze anys de la seva vida . Circumstància que, una vegada retirada de la vida laboral, li ha permès mantenir una estreta relació amb els propietaris dels establiments on va treballar i amb la clientela que els van freqüentar. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> El <b>carrer Major</b> ha estat, és, un carrer viu, si més no un punt de trobada obligat pel qui ho deixava d’estar. Llavors el carruatge, tirat per cavalls, s’aturava en l’encreuament amb el Cap de la Vila. I allà, el sacerdot, situat al costat de la finestra de la botiga de can Mas, cantava les absoltes. I arri!, cap amunt. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> <b>J.Y.M.</b></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><b><br /></b></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> ( Article publicat a l'Eco de Sitges, el 16 de setembre del 2022)</span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> </span><span style="font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></span></p>JYMhttp://www.blogger.com/profile/08023640018164843469noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7407972637213094720.post-57280046749300874012023-11-09T21:07:00.001+01:002023-11-09T21:32:33.996+01:00DONES I BOTIGUERES <p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: large;"> </span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgua4hx44LYvPOCzOWKVr-CpVIv1qe71s5vbN4wCQ2HvNypDgAqZHCtCgsy48y9s93pIYScP5z7XpUH7YqkYtvbBaPPvwmFbRsS5vwyu-9CjgvczyQPEbPzTyaaWMMKbXJcPraIUGoVAdItls3kcswkZQekwV8m4OCX8rZDLyRHt2jpc2rU5SVGO6xoCj0/s4032/IMG_8029.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="3024" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgua4hx44LYvPOCzOWKVr-CpVIv1qe71s5vbN4wCQ2HvNypDgAqZHCtCgsy48y9s93pIYScP5z7XpUH7YqkYtvbBaPPvwmFbRsS5vwyu-9CjgvczyQPEbPzTyaaWMMKbXJcPraIUGoVAdItls3kcswkZQekwV8m4OCX8rZDLyRHt2jpc2rU5SVGO6xoCj0/w480-h640/IMG_8029.jpeg" width="480" /></a></span></span></div><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></span></span></p><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: large;"> <br /> Aquests dies, al <b>Casino Prado</b>, s’ha celebrat el<b> Festival Dona</b>. I com el mateix anunciat especifica, les protagonistes són elles. <o:p></o:p></span></span><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: large;"> Les dones de Sitges han tingut una gran rellevància en la vida del poble. Sensibles, treballadores exemplars, també al front dels negocis familiars i, quan s’escau, han esdevingut artistes. Amb tot aquest cúmul de virtuts, han contribuït a que la Vila hagi estat un referent A mesura que elles, degut a les repercussions derivades del creixement urbanístic, van deixar d’escombrar el seu tros de carrer i ja no van poder emblanquinar les façanes de les seves cases, això ja no és el que era. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: large;"> Per fer-nos una idea de la presencia de la dona a darrera el taulell, només cal guaitar al <b>carrer Major</b>, sense recular massa en el temps, per adonar-os del que acabo de dir.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: large;"> Un carrer que comença just en la plaça de l’Ajuntament, amb la Carmeta, esposa de l’<b>Hermenegild Sabaté</b> i l’Annita, la seva jove. La <b>Maria Rosa Balcells Civit</b> que despatxava les sabates de liquidació de la sabateria del seu marit, en Jordi Pañella. La bacallaneria de la Montserrat i la seva mare. La <b>Carme Barrachina</b> i la Bienve, de la Torra de les Hores. La Juanita i la seva filla, la Pepeta, de<b> can Badia</b>, on també hi treballava la <b>Pili Queralt</b>. Davant, la rellotgeria Guillen, on mare i filla estaven al capdavant del negoci. La Roser del Major 4, I <b>la Pili Sánchez de l’Snoopy</b>. La Pepita del forn, tota una institució i la seva jove, la Nuri Curtiada. El forn de les vídues, amb l’<b>Antonia Martínez </b> i la <b>Celeste Claramunt,</b> que quan van quedar vídues mig es van associar, per tornar a ser-ne titular l’Antonia a qui ajudava la seva jove, l’<b>Antonia Arias</b> i ara la Marta, la filla d’aquesta i de l’Antonio. La mare de la <b>Delfina Climent</b> i la <b>Montse Cubillos</b>, filla d’aquesta, que venien sabates i sabatilles, continua amb el negoci la neta, la <b>Montse Aleacar.</b> Les de can Juncosa, mare i filles que despatxaven porrons i terrissa. La botiga de queviures de la Dolors Torralbes, amb la seva filla la <b>Dolors Curtiada</b>. La filla d’aquesta, la Montse Paretas, hi va posar una botiga de roba, ara traslladada una mica més amunt. La Maria Dolors, esposa de l’<b>Eugeni Farrerons</b>, que venia bolsos de pell. I la cadiraire, la <b>Valeriana Martínez</b>, especialitzada en cadires i posteriorment la seva filla Carme, amb jaquetes de pell. La <b>Maria Sales</b> que despatxava modernitat: rentadores, neveres, ràdios i televisions. A davant, la <b>Maria Dolors Alemany</b> que també va despatxar el pa que enfornava el seu pare. I desprès al capdavant de l’estanc amb la seva filla Carme i la seva neta Mireia. Al costat, la <b>Mariona Corella</b>, va obrir la botiga de l’Snoopy, posteriorment regentada per la Pili. Cantonada amb Tacó, la <b>Josefina Gorgues</b> treballava per una delegació de l’agència de viatges Marsans. A ca la Pascuala que quan van convertir la botiga de queviures en bodega l’ajudava la Pili de l’Andana. Costat per costat: àvia, mare i filla de la sastreria Mas, especialitzats en camises. La <b>Conxita Marcet</b> i la Montse, la seva neboda, amb estris de cuina i per la llar. La <b>Teresa Salvador,</b> casada amb en <b>Pedro Palacios</b>, que despatxaven ous i gallina. Al costat la Rosa Llorens, casada, amb en Vidal, venia la producció d’articles de pell que ells mateixos confeccionaven. Cantonada amb el carrer Carreta hi trobàvem la filla del senyor Vallet del banc, la seva botiga es centrava en la venda de roba de criatura. La drogueria de can Balasch, amb la <b>Juanita Sarrió </b>i l’Antonia, muller de l’encarregat <b>Antoni Reverter</b>. Les germanes Pañella, la Maria Dolors i la Rosa, que venien Joguines. Al costat la seva mare, la <b>Tecla Camps</b>, al taulell de la tocineria i a la qual ajudava la seva jove, la <b>Lourdes Coll</b>. Quasi al costat en l’escaire on el carrer s’eixampla , la <b>Rosa Butí</b> despatxava objectes de regal i cotxets de criatura. La merceria de les germanes Riambau. Les senyores de can Vidiella, amb la Mercè la neboda, que van ser dels primers establiments que van vendre maletes. La senyora <b>Conxita de l’Estrella,</b> amb la seva jove, la <b>Carme Carreró</b>. Costat per costat la Lucia Izabal al front de la merceria, ajudada per la Carme esposa d’en Josep de l’Eco. Paret per paret amb la farmàcia Font, amb totes les filles de la casa ajudant al seu pare. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: large;"> A l’altra vorera, la sabateria Planas, atenien la clientela l’esposa d’en <b>Jordi Planas</b>, l’<b>Enriqueta Estarlí</b> i la Teresa que era la seva cunyada. Tot seguit la perfumeria de la <b>Magdalena Costa,</b> acompanyada per la seva germana <b>Paquita Costa</b> i per la filla d’aquesta, la <b>Paquita Guinart</b> i la seva filla Marta, amb l’Adelina d’eficient enllaç, desprès s’hi afegiria l’altra Marta de la família. I d’allà a la bodega de la <b>Candelaria Vías</b> i la seva jove, la <b>Nuri Llorens</b>. I del vi als postres que proporcionava la Isidra Sabaté. Fins acabar a la botiga de la <b>Filomena i Maria Lluís,</b> una altra institució sitgetana on a més de les dues propietàries i treballaven la neboda, l’Angelina Masip i la dependenta <b>Pilar Franco.</b><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: large;"> Tan sols en aquest carrer, es pot dir, que les dones eren les que tallaven el bacallà, tot i que només eren dues, al començament del mateix, les bacallaneres, les que realment el tallaven de veritat. Un exemple de dedicació i perseverança que compaginaven amb els detalls que han contribuït a fer de Sitges un referent mundial. D’aquí que tots els festivals dedicats a elles poden semblar pocs. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: large;"> <b>J.Y.M.</b></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: large;"><b><br /></b></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: large;">(Article publicat a l'Eco de Sitges, el 9 de setembre del 2022 )</span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: large;"> </span><o:p></o:p></span></p>JYMhttp://www.blogger.com/profile/08023640018164843469noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7407972637213094720.post-37626003493443880222023-11-09T11:47:00.002+01:002023-11-09T21:50:57.559+01:00SUCA-MULLA<p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbOtqvkPe0Emh3UmnqtoYpPGUmfkjUvhPWOZIZ7E6Dromt_nOeSEzw-OFi0k1EqkXf5LywMx4lsVLmZcknpRyFY1QO2THoNKbnna3Qoo_W_u3xiMcyFNBR19QwnhxQNkvkPbV_Ie12pBucrSPs72uF-WMuf082NwbEykFLeocV7tVIZD3hhhgHhjgmI9g/s900/IMG_4868.webp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="600" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbOtqvkPe0Emh3UmnqtoYpPGUmfkjUvhPWOZIZ7E6Dromt_nOeSEzw-OFi0k1EqkXf5LywMx4lsVLmZcknpRyFY1QO2THoNKbnna3Qoo_W_u3xiMcyFNBR19QwnhxQNkvkPbV_Ie12pBucrSPs72uF-WMuf082NwbEykFLeocV7tVIZD3hhhgHhjgmI9g/w426-h640/IMG_4868.webp" width="426" /></a></div><br /><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Hi ha paraules, dintre del vocabulari comú, que no s’han perdut del tot. No obstant, sí que es pot dir que pocs recorden el seu significat. Aquest de suca- mulla, en concret, s’associava al fet de sucar una llesca de pa amb vi negre, estenent a damunt una generosa capa de sucre. Era uns dels berenars de la nostra infantessa.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> De la mateixa manera que ha passat a millor vida un altre d’aquests costums, considerats també tonificants i vitamínics, que consistia en prendre un rovell d’ou batut amb moscatell. Molt millor i mil vegades preferible abans de ser convidat a ingerir una cullerada del putrefacte -en quant el sabor- oli de fetge de bacallà, el nom ja ho diu tot. Sempre amb la raonada finalitat, per part dels pares, de contribuir a vitaminar les interioritats d’uns vailets en edat de creixement. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Reivindicar el pa sucat en vi no seria cap disbarat, perquè és bo i saludable. Encara recordo el sabor que tenia, així com el bon gust que et deixava al paladar el rovell d’ou batut en moscatell. Un aspecte, ara que ja som en temps de verema, que es podia associar amb el bon nombre de cellers que hi havia en els diferents carrers del poble. On les famílies hi anaven a omplir la garrafeta i així es produïa l’avituallament de vi, que anava de la bota al porró i, quan s’esqueia, per impregnar-ne la llesca de pa. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Desapareguts els cellers del nostre paisatge habitual, enterrat el costum d’aquells berenars de suca-mulla, queda entre la gent més gran el record d’aquesta paraula que no s’ha esborrat del seu vocabulari. Malgrat que el seu significat, sense adonar-nos, l’hem transformat adaptant-lo a uns costums que també s’avenen amb el “murapiu”. Això sí, sense precisar de quina mena de xarop es tracta. La invitació, o la petició, gira a l’entorn d’alguna combinació de les que estan de moda. D’aquí que quan coincidim amb amics, d’algun d’ells sorgeixi la invitació: “voleu prendre una mica de suca-molla?”. Tot i que la paraula no especifica de quina beguda es tracta, o de la combinació resultant de varies, s’entén a la perfecció.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Quan als anys cinquanta van arribar treballadors d’arreu, molts d’ells per anar a treballar a la construcció, van posar en auge el que anomenaven: “<b>la barreja”</b>. La combinació consistia en barrejar moscatell i anís. Un tonificant sorgit d’entre la classe treballadora, que no tota n’era consumidora del que jo mal anomeno tonificant. Però que era consumit, preferentment, només començar el dia, en dejú, que ja ens podem imaginar l’impacte que això representa per les interioritats més sensibles del cos. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Quan tothom encara recordava que la beguda refrescant per excel·lència era la gasosa. Ens han explicat la gent de més edat, que quan anaven a ballar, en aquells balls de les tardes dels dies de festa, acostumaven a convidar a la balladora: a res, o a una <b>gasosa</b> fresca. Les que tenien més acceptació eren les del Vendrell, perquè tenien fama de ser les més bones. Sembla ser que influïa la qualitat de l’aigua amb què estaven embotellades. Poc a poc es va anar fent pas la cervesa, la qual no a tothom agradava, degut al punt d’amargor. Va passar que quan els homes, aquells que convidaven, van continuar sent generosos amb la balladora, aquesta va seguir preferint la gasosa. Mentre que el ballador es va anar decantant per la cervesa. I de tant en tant s’anava a fer el vermut -de manera més generalitzada per la <b>Festa Major-</b> i la beguda per excel·lència era el vermut pròpiament dit, acompanyat de sifó.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Fins que el consum de cervesa és, avui, tan generalitzat, que es pot dir que s’ha convertit en la beguda preferida i que preval en qualsevol festa i encara que no ho sigui. Això no significa que la suca-mulla hagi perdut protagonisme. Quan actualment les dones i els homes beuen de tot, com així ha de ser. Però compte, de tot menys gasosa. Això ens demostra com les preferències per les begudes s’han unificat. I ja ho podem anomenar: suca-mulla, o com sigui. La paraula no fa la beguda, altra cosa són les sensacions gustatives que s’hi associen. Ho deia un amic, mentre es pessigava l’embolcall de la gola: “<i>es el gustico que te deja”</i>. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> <b>J.Y.M.</b></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><b><br /></b></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;">( Article publicat a l'Eco de Sitges el 2 de setembre del 2022)</span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> </span><span style="font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></span></p>JYMhttp://www.blogger.com/profile/08023640018164843469noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7407972637213094720.post-51393436941760507872023-11-09T11:31:00.001+01:002023-11-09T11:35:52.587+01:00GEGANTS I FERA FOGUERA<p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"></span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwxdOtjfIKMzP8CjdcrD4EaxOfVyghMN5D9cfb3LdS9fRRrw6IPdRxzwtDZ2206QR5p9yK_mviyvnYfmDLlrLz2gZD5qphwS4AS3Pn5Ck1Z_SRRnetHjxe4EISxhiUT_ysVsuOt2iePo6b3MwpWXKlGol6fDjs3JLBJRZUmtPt7dpP6mhjHp3DivokbWE/s4032/IMG_4526.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwxdOtjfIKMzP8CjdcrD4EaxOfVyghMN5D9cfb3LdS9fRRrw6IPdRxzwtDZ2206QR5p9yK_mviyvnYfmDLlrLz2gZD5qphwS4AS3Pn5Ck1Z_SRRnetHjxe4EISxhiUT_ysVsuOt2iePo6b3MwpWXKlGol6fDjs3JLBJRZUmtPt7dpP6mhjHp3DivokbWE/w640-h480/IMG_4526.jpeg" width="640" /></a></span></b></div><b><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> <o:p></o:p></span></span></b><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> </span></span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><b><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"> </span></b></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"> Els músics -professionals i aficionats- així com els grallers, tenim la sort de freqüentar pobles que celebren la festa major. Compartint els seus costums, la qual cosa ens permet adonar-nos que molts coincideixen, en quant a la participació dels balls i entremesos . Així com la imatgeria festiva que surt al carrer.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Sens dubte els principals protagonistes són els gegants. Per a la gent de cada poble, els seus són els millors. Però les seves expressions canvien d’un poble a l’altre, així com les proporcions dels seus cossos que, tot i ser alts, no ho acostumen a ser massa. Tampoc no pesen gaire, detall que justifica que fan de bon portar. Altres mostren unes expressions que delaten com una esgarrifança, que res té a veure amb la cara de respecte que sembla que han de transmetre. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> En mig de tot això, sempre s’escau fer la comparació amb els nostres. I no en trobem mai de tan seductors com aquests. La seva presència sempre causa admiració, mentre la seva majestuositat avança pels carrers, portats pels seus forçuts geganters, perquè aquests sí que tenen un pes considerable. El que fa que els seus moviments mostren una singular elegància. La mateixa que també es fa evident quan ballen. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Els anys passen i els nostres gegants ja en sumen 125. L’ocasió ha permès poder veure fotografies de com eren abans. Coincidint amb la celebració d’aquesta data, s’ha aprofitat per adaptar les seves fisonomies al màxim de com eren i també vestir-los amb una replica exacte de com anaven vestits. Aconseguint un resultats molt dignes. I sense oblidar-nos dels cabeçuts que hi van darrera, en Patufet en fa 100. I no ho sembla. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> La nostra referència sempre serà de quan vam tenir la suficient consciència i els vam identificar, per sempre més, com els nostres gegants. També els vam associar amb els geganters de la nostra infantessa: </span></span><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"><b>E</b><span style="font-size: large;"><b>n Pepito del Mas d’en Lliri, e</b></span></span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: x-large;"><b>n Mingo d’en Met</b>, <b>en Pau Fi</b>ga... Era quan</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: x-large;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: x-large;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: x-large;">el servei de manteniment geganter anava a càrrec de la família Carbonell, en Jesús i l’Antoni. En Jesús i el seu fill els muntaven, i</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: x-large;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: x-large;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: x-large;">fixaven tot el que calia subjectar bé, per no perdre res pel camí. Desprès l’Antoni els hi feia el retoc de pintura pertinent. I el perruquer, <b>Francesc Esplugues</b>, <b>en Dandi,</b> els pentinava. Es dona la paradoxa que, en <b>Jesús Carbonell</b>, revifava els gegants quan s’apropava la Festa Major, i els vestia. Mentre que quan algú dels nostres ja no hi havia qui el revifés, ell s’encarregava de posar-li l’últim vestit.</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: x-large;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> I dels gegants al Drac, més ben dit, a la Fera Foguera. Denominació que se li vol associar als seus orígens, dels quals ara es compleixen 100 anys. El seu creador, l’Agustí Ferrer Pino. Una aproximació als colors originals els va aconseguir en Pep Pascual quan al 2011 en va fer una restauració complerta. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> En aquest any del centenari, el propi Josep, li ha propiciat una petita variació pictòrica, sense perdre els seu orígens. El Drac, ens costarà caviar la denominació, entre els anys 1975 fins al 2011 va ser de color verd amb escames grogues. D’aquí que va rebre una forta ovació quan va sortir i entrar de l’Ajuntament, en aquell magnífica i original desfilada, conduïda per en <b>Sebastià Giménez</b> i la <b>Carola Fernández</b>. Una exhibició que van mostrar les diferents pintades amb les quals ha sortit al carrer. La més prolongada, com deia, quan anava pintat de verd. Quasi totes aquestes repintades van ser obra del recordat <b>Salvador Marcet</b> -<b>en Teio</b>- que també havia pintat quadres de temàtica festamajorenca. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> En uns anys en què la Fera Foguera no tenia tants admiradors, ni tants portadors com té ara. Durant un temps, també prolongat, els responsables van ser uns mítics: la família Palma, en <b>Joan Sabaté</b> i el fill de ca la cadiraire. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Cada dia més orgullosos de disposar de tant altius i centenaris personatges. Que causen admiració quan els veiem: “ja venen!, ja venen! I cames ajudeu-me, quan s’escau: “foc a la bèstia!”. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> </span><span style="font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> <b>J.Y.M.</b></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><br /></span></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">( Article publicat a l'Eco de Sitges, el 26 d'agost del 2022)</span></span></span></p>JYMhttp://www.blogger.com/profile/08023640018164843469noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7407972637213094720.post-11463239041944552952023-07-05T01:09:00.001+02:002023-11-09T22:01:06.983+01:00SENSE DEIXAR EL CARRER BONAIRE<p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> </span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> </span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6KHOgqt_qfJCoKhdNs4Ph9gN0hGf0tutclibN_HhjgIYFZ7pEvpGseF0Lvi_ERiLKx7Z_dU8PX4wFGezx25HBFU7S20zjp-gxhAwTnz2hVQdSPDScl_pKODuQBauKex4A_xjb-S4MDt0CQWjWVCJ2bE4JCiheU-db5o31KImdPr1JBt10zHnoyzF2XrI/s700/IMG_6347.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="452" data-original-width="700" height="414" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6KHOgqt_qfJCoKhdNs4Ph9gN0hGf0tutclibN_HhjgIYFZ7pEvpGseF0Lvi_ERiLKx7Z_dU8PX4wFGezx25HBFU7S20zjp-gxhAwTnz2hVQdSPDScl_pKODuQBauKex4A_xjb-S4MDt0CQWjWVCJ2bE4JCiheU-db5o31KImdPr1JBt10zHnoyzF2XrI/w640-h414/IMG_6347.jpeg" width="640" /></a></span></span></div><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><br /> </span></span><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> En la col·laboració del Cronista en el Programa Oficial de <b>la Festa Majo</b>r, m’he referit al protagonisme que han assolit els estadants de dues cases del <b>carrer Bonaire</b>, una al costat de l’altre, que es feia més notori quan arribava la Festa Major. La casa de la<b> família Roca-Vadell</b> i la de<b> l’Eco. </b><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> A la casa d’en <b>Josep Roca</b>, la primera que trobem,( erròniament en el Programa li vaig canviar el seu nom pel de Francesc), hi han coincidit detalls que van associats a la nostra Festa. Com quan el propi Josep era el responsable de la bandes de música, les quals s’alternaven a cada Festa. L’home es posava al costat del trio de ritme i feia el mateix recorregut que el músics i, una vegada acabada l’actuació els acompanyava al restaurant on dinaven, sopaven i fins on s’allotjaven. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> En Josep era un gran aficionat a la música i en especial de la banda. Un festa d’aquesta índole, sense la presència de la banda no seria tal. De les més importants que van venir va ser <b>la Primitiva de Líria</b>. El gran nombre de músics que la formen, des del començament fins al final, ells sols ocupaven tot un carrer. La seva presència va entusiasmar a tots els seguidors d’aquestes formacions musicals, els quals fins i tot es desplacen fins a terres valencianes quan tenen lloc els concursos de banda que s’hi celebren. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Durant uns anys també va venir la <b>banda Militar del Regiment d’Infanteria Jaén Nº 25,</b> amb ubicació a les casernes del Bruch a Barcelona. Deixant de banda l’aspecte militar que hi va associat, la música no estableix diferències i els músics que llavors la componien estaven avalats per la seva excel·lència interpretativa. Tots havien guanyat la plaça per oposicions i a més formaven part de les millors orquestres del moment. La disciplina que imposava el capità, l’assaig diari, i la qualitat musical dels components, feia que la banda militar quasi assolis la perfecció interpretativa. El més complicat per als seus components era quan els hi coincidia una actuació de la banda amb una de l’orquestra. Quan això passava no els quedava altra opció que formar amb la banda i si a cas havien de posar un suplent a l’orquestra, mai al revés. La seva qualitat musical, associada a la de la formació orquestral, no els era fàcil trobar un substitut.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> En atenció a en Josep, que tenia cura de tots els detalls referents la banda, quan aquesta passava per davant de la casa del <b>carrer Bonaire</b> , els director tenia la gentilesa d’aturar la formació a sota els balcons i, sense avançar, recreava uns quants compassos que eren molt celebrats per la família: la seva muller; la Maria, la filla i pel gendre, en <b>Josep Vadell Milá.</b> Un gran músic que sabia apreciar la qualitat interpretativa d’aquestes bandes. Tot i que la seva especialitat era la música de jazz, també va fundar i dirigir un conjunt que interpretava música ballable: el “<b>Golden Beachs</b> “ que havia amenitzats molts balls, aquí i arreu.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> A la casa del costat l’ambient encara flairejava a tinta. “l’Eco” potser feia pocs que havia sortit al carrer. I allà mateix, els fills de la casa, arribat el moment, tibaven la pell de la caixa, remullaven la canya de la gralla i compartien la tradició amb els estadants de l’altra casa. La de l’Eco amb en Ramonet, oncle d’en Josep, que ja tocava la caixa, com l’<b>Albert Soler Marcé </b> i també en <b>Josep Surià Guillaumes</b> que treballava a l’impremta. Els redobles, doncs, predominaven aquí i entre les parets mitgeres. Amb el timbaler <b>Albert Vadell Roca</b>, juntament amb el so de la gralla, la d’en <b>Josep Soler Marcé</b> i en <b>Josep Vadell Roca</b>. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Amb un testimoni d’excepció en <b>Joan Sella Barrachina</b>, que tenia l’adrogueria a davant mateix i té debilitat per la música de gralla, passió que va inculcar als fills d’ell i de la Maria Teresa, que van esdevenir també un grans intèrprets d’aquest instrument.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> En només dues cases i una adrogueria del carrer Bonaire, la Festa Major ha ressorgit en aquestes vigílies. Imaginem-nos la resta dels carrers, quantes coincidències no hi trobarem amb els seus estadants. Uns i altres han fet i fan possible que la festa no decaigui i que sigui viscuda amb tota la intensitat.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Bona Festa Major! </span><span style="font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> <b>J.Y.M.</b></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;">( Article publicat a l'Eco de Sitges el 18 d'agost del 2022)</span></span></p>JYMhttp://www.blogger.com/profile/08023640018164843469noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7407972637213094720.post-11918852448549451082023-07-04T12:41:00.003+02:002023-07-04T17:19:10.413+02:00DESVETLLATS TOTS ELS SECRETS<p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span><span style="font-size: large;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"> </span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPxgGnzYC0_Eb1WGQzXisw-zWnAUpJmsyhSbZs72A9AFRTuOVKb4tvPARFgjxkIowGonY4NMiq7Yak8ElCvYzFHjcyt86NtAK82KJM_V-vwYxkY5DJ-3ckbnBM885LU-0y7BOnJcM4HjkxIVcbGNXWG1eD3YwaV_mJYKzqDF2gplYZq5VGEwhGF1W-4-0/s3838/IMG_6343.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3838" data-original-width="2956" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPxgGnzYC0_Eb1WGQzXisw-zWnAUpJmsyhSbZs72A9AFRTuOVKb4tvPARFgjxkIowGonY4NMiq7Yak8ElCvYzFHjcyt86NtAK82KJM_V-vwYxkY5DJ-3ckbnBM885LU-0y7BOnJcM4HjkxIVcbGNXWG1eD3YwaV_mJYKzqDF2gplYZq5VGEwhGF1W-4-0/w492-h640/IMG_6343.jpeg" width="492" /></a></span></div><span style="font-size: large;"><br /><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><br /></span></span><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: x-large;"> La presentació de la </span><b style="font-family: "Times New Roman", serif;">Festa Major</b><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: x-large;"> s'ha convertit en un acte, on cada any es superen les expectatives. Un format que es basa en el factor sorpresa, on desprès de submergir-nos en dubtes i suposicions, ens acaben anunciant els principals protagonistes: autor del cartell de Festa Major i el de Santa Tecla, pregoner i pendonistes.</span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> A partir d’aquí a tots els protagonistes els hi suposa un esforç haver de guardar el secret. Recordo, amb la mateixa satisfacció, quan em van confiar la responsabilitat de fer el pregó de la Festa Major de l'any 1995. Va ser una tarda, just en el moment en què marxava cap a treballar, em va retenir una trucada del telèfon. A l'altre costat de l'auricular hi havia l'<b>Isidre Pañella</b> que, sense preàmbuls, em preguntava si voldria fer el pregó. Així de senzill. I un servidor, sense pensar-m'ho, vaig respondre que sí <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Desprès d'uns, dies rebia la visita protocol·lària pertinent per formalitzar la proposició. Van venir a casa, el propi Isidret, en <b>Nacho Deó</b> i en <b>Lluís Curtiada</b> – malauradament cap dels tres és entre nosaltres-. I dit tot el que s'havia de dir, es van acomiadar mentre concretaven: “fins el dia 22 d'agost a les 19,30 h al Saló d'Or del Palau de Maricel”. I van marxar entre somriures de complicitat, que es podien interpretar com: "aquí et deixem el gec".<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Quan ja tenia el pregó imprès, va tenir lloc un fet luctuós, es produïa la mort sobtada del geganter <b>Antoni Parra</b>. Un fet que va entristir els ànims de tothom. I el pregoner es va trobar amb el deure de dedicar-li unes paraules de record. Sense poder treure’m del pensament que dies abans<b> l'Olga Mestres,</b> la seva muller, m'havia comunicat que els dos assistirien al pregó. Poc ens podíem imaginar que aquell dia, i a la mateixa hora, s'oficiaria el funeral de l'Antoni. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> A banda d'aquesta trista coincidència, em vinc a referir a que en Festes Majors passades, aquest setmanari, desprès s’hi va incorporar l’emissora de ràdio local, eren el que es feien ressò de les novetats que un any per l'altre es produïen. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Actualment les sorpreses comencen quan els components de la Comissió, sense tu estar-ne assabentat, es presenten al domicili. Convertint el moment en una de les experiències més boniques que et regala la vida. Un factor sorpresa que perdura fins a l’acte de la presentació oficial. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Sent el primer secret desvetllat, l'autor del cartell: en <b>Modesto Caballero</b>. Amb una obra molt representativa del nostre de Sitges i de l'arribada del Drac centenari per mar. L'amic no cabia dintre la pell. I home, donat a abraçades i petons, només baixar de l'escenari del Retiro s'hi va dedicar en cos i ànima. Acompanyant-se de la paraula més carismàtica del seu particular vocabulari: “Amore”. Modesto, ho has brodat. La resta de protagonistes també els coneixem i celebrem que hagin estat escollits<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> En el transcurs de la presentació hi ha una intervenció que no deixa a ningú indiferent. Es tracta de la del Senyor Rector, encarregat presentar a la Pendonista. Mossèn Pausas hi arriba inspirat i, acostumat com està a parlar des de l'altar, fa servir les mateixes dots de bon orador. Ara, però, desvinculat de les lliçons que sap extreure dels evangelis, hi posa de la seva collita. El sacerdot esdevé magistral, quan no segueix el guió que porta preparat i afegeix jocosos comentaris i sorprenents revelacions. Com quan es va referir a que ell havia batejat al propi Modesto a l’església de Mollet del Vallés. Qui els hi havia de dir a tots dos que, desprès dels anys, un dia a Sitges compartirien protagonisme en la mateixa Festa Major.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Quan el Senyor Rector, <b>Josep Pausas</b> parla, tot sovint s'acompanya d'un "eh". Abans o darrera d'aquest, hi sorgeix l'essència de les seves reflexions i, quan s'escau, hi deixa anar una ironia fina i brillant, que tan agrada als qui l'escoltem. Abans d'acabar la seva intervenció, va convidar a la confessió a algun dels responsables de la Festa. Just quan aquests ja ens havien confessat els secrets que tenien més ben guardats. Poca cosa, doncs, els hi deu quedar per confessar. El senyor Rector, però, no semblava que ho tingués tan clar.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> <b>J.Y.M.</b></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><b><br /></b></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;">(Article publicat a l'Eco de Sitges el 12 d'agost del 2022)</span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> </span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> </span><span style="font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm;"><o:p> </o:p></p>JYMhttp://www.blogger.com/profile/08023640018164843469noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7407972637213094720.post-62234794729045735442022-08-21T20:20:00.004+02:002022-08-21T23:49:16.103+02:00DE L'ESGLÉSIA PARROQUIAL AL VINYET<p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrawcNjiVPKvugbhz3H3ccigqpWL_XxhgTi14_lahbv9Dlts5KIyg2yk7sM19cCe1WPOyNpxBgZaeYtJO8fC2MzzdrB4_qrbUauM4yxIotsMty2Fh_TAEUUZEwXFy7go14kXwskbRpl5DanC1Km3lsSrPyCMSvDpOnU7pv7uT7rKAlbIPrlPaJSZiJ/s1136/995F4FB8-F85B-486E-A419-2E7D6332FD2C_1_201_a.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="1136" height="411" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrawcNjiVPKvugbhz3H3ccigqpWL_XxhgTi14_lahbv9Dlts5KIyg2yk7sM19cCe1WPOyNpxBgZaeYtJO8fC2MzzdrB4_qrbUauM4yxIotsMty2Fh_TAEUUZEwXFy7go14kXwskbRpl5DanC1Km3lsSrPyCMSvDpOnU7pv7uT7rKAlbIPrlPaJSZiJ/w640-h411/995F4FB8-F85B-486E-A419-2E7D6332FD2C_1_201_a.jpeg" width="640" /></a></div><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: x-large;"> Al complir-se els tres-cents cinquanta anys de la que acabaria sent l’església parroquial tal com és actualment, en </span><b style="font-family: "Times New Roman", serif;">Blai Fontanals, </b><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: x-large;">juntament amb l’equip que hi ha col·laborat, acaben de treure un magnífic llibre, compost de dos volums, on queda explicat i documentat fins el més mínim detall.</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: x-large;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> L’enclavament on està situada, com la seva forma, l’han convertit en una icona del nostre paisatge. Quants milers de fotografies, repartides per tot el món, donen testimoni d’aquesta ubicació que, al mateix temps, s’associa amb el nom de Sitges.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> I si ens referim al nombre incalculable d’imatges que queden guardades per sempre més. Tampoc ens podem arribar a imaginar el nombre de parenostres que s’han resat dintre de les seves interioritats. S’hi referia<b> mossèn Josep Pausas</b> en el transcurs de la celebració de la Missa Solemne que va presidir, junt amb <b>el vicari mossèn Josep Ramon</b>, el dia de la festivitat de Sant Jaume per commemorar aquests 350 anys. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Unes paraules, les seves, que ens han permès no només reflexionar sobre aquestes manifestacions, esporàdiques i íntimes, de professió de fe, sinó també amb moltíssims altres aspectes que, relacionats amb l’àmbit parroquial, s’hi han alternat. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Centrant-nos només amb el que nosaltres hem viscut, ens adonem de com han canviat molts aspectes i costums. Quan vaig néixer el rector de la parròquia era <b>mossèn Pascual Prats Boira,</b> l’últim rector que va tenir majordoma, l’Amparo. El vicari <b>Salvador Nonell Bru</b> va ser qui em va batejar. Davant la presència d’un sacerdot, encara que no coneguéssim, ens afanyàvem per anar a besar-li la mà. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Les misses es feien d’esquena als feligresos i en llatí. A la nostra parròquia amb missa diària a les 6 del matí, amb assistència prou participativa on hi predominaven més les dones, amb la preceptiva mantellina que els hi cobria el cap. Malgrat l’hora tan matinera, no els eximia que els hi cobressin la cadira per seure. En el moment de la comunió l’escolà, que anava vestit com a tal, disposava la patena a l’alçada de la barbeta per si queia la Sagrada Forma, que no es podia agafar amb els dits. Arribada la Quaresma, es tapaven les imatges amb un vel de color morat. Desprès de la Pasqua, en el mes de maig, es celebrava el que es coneix com el mes de Maria, de suma importància per l’església, que agafava protagonisme durant totes les tardes del mes. També era molt significatiu el primer divendres de cada mes. Com aquests tants altres costums que, si no s’han perdut del tot, passen desapercebuts. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> <b> La Missa Solemne</b>, cantada, que és com també les diferenciàvem d’altres misses. Amb olor d’encens que s’afegeix a realçar aquesta solemnitat. Bé pot servir com exemple de les moltes que dintre la nostra parròquia s’han celebrat, la del passat dilluns. I que hi va posar el colofó la <b>Maria Loreto Almirall Malivern</b>, la qual va llegir les boniques i emotives estrofes, escrites per ella, que sintetitzen tota una trajectòria. Resumint-les en aquesta concreció de temps: <b><i>“Avui faig 350 anys”</i></b><i>.<o:p></o:p></i></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> “ No cal que bufem espelmes/ n’he cremat tantes.../ No cal compartir pastís, / el pa, fruit del treball de dones i homes,/ ha saciat cors i ànimes./ Brindem amb el vi/ que dona força i sentit a les Benaurances. / No perdem l’Esperança/ mentre la Paraula/ es faci sentir/ dins la meva caixa de ressonància./ No perdem la Fe/ en les mans esteses/ capaces de multiplicar peixos i pans. / No ens espantem/ quan les meves portes s’obren/ a la Babilònia de la diversitat./ <o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;">Bona gent que us arrecereu/ a la meva ombra:/ tant per fer festa,/ per la pregària/ o l’airada protesta./ Soc la vostra Casa Pairal, / des d’on contemplo:/ dolor, bondat i bellesa.” </span></i><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> A l’exterior, amb el campanars dintre de la mateixa coordenada, albirem el del <b>Santuari del Vinyet</b>. L’edifici actual es va construir el 1727, desprès d’enderrocar-ne un altre, per tant cinc anys els separen per assolir els 300. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Avui festivitat de<b> la Mare de Déu del Vinyet,</b> tornem al seu recer amb la mateixa devoció que va acompanyar a totes les sitgetanes i sitgetans que ens han precedit. I amb la mateixa invocació: “Socorreu-nos, nit i dia, Verge Santa del Vinyet”. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> <b>J.Y.M.</b></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><b> </b></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;">( Article publicat a l'Eco de Sitges el 5 d'agost del 2022)</span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><span style="font-size: large;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><b><br /></b></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><b><br /></b></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> </span><span style="font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></span></p>JYMhttp://www.blogger.com/profile/08023640018164843469noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7407972637213094720.post-82173505217891960562022-07-31T19:57:00.001+02:002022-07-31T19:57:06.019+02:00DUES GERMANES DEL CARRER ESPANYA<p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: 11pt;"> </span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: 11pt;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: 11pt;"> </span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: 11pt;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzjcy_pTH-1_U6F3oxtAvgrnxmkL_G_63ECkRcCf0YfyvT6Pdn_xVsooYZ-i6FVQi2M-cY19mTzPkFNkGTGSgtGD1seXl95xTQ9kFVvHbstnE1oXs-2bttcnk7yMeokB--bo8ZtIwX9mwujzpBtrwYuq0w8LtmTmjCDc2kFlRJZLv9fgBjXed7vOyy/s2828/F1A3AF8C-97B7-41C8-BA28-378326F8CF71_1_201_a.heic" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1911" data-original-width="2828" height="432" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzjcy_pTH-1_U6F3oxtAvgrnxmkL_G_63ECkRcCf0YfyvT6Pdn_xVsooYZ-i6FVQi2M-cY19mTzPkFNkGTGSgtGD1seXl95xTQ9kFVvHbstnE1oXs-2bttcnk7yMeokB--bo8ZtIwX9mwujzpBtrwYuq0w8LtmTmjCDc2kFlRJZLv9fgBjXed7vOyy/w640-h432/F1A3AF8C-97B7-41C8-BA28-378326F8CF71_1_201_a.heic" width="640" /></a></span></span></div><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: 11pt;"><br /><br /></span></span><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: 11pt;"> </span><span style="font-size: large;">Feia molts dies que trobava a faltar la <b>Rosita Puig</b>, aquesta veïna del carrer que ha canviat de nom: d’anomenar-se Espanya a <b>Bassa Rodona</b>. Em ve a la memòria, ara que m’hi refereixo, que quan es va procedir al susdit canvi , després d’una consulta popular, va sorgir una anècdota molt curiosa. La va protagonitzar un d’aquests personatge populars del poble, en <b>Luís España.</b> En Lluís és dels timbalers més singulars que hem tingut, component durant molts anys de les colles de grallers i caixista oficial de totes les bandes de música local que s’han organitzat, a més d’un peculiar conversador. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Va coincidir aquest canvi de nom del nostre carrer amb la causa per la qual estaven implicats els anomenats <b>Ducs de Palma</b>. I que degut a aquestes circumstàncies, els hi van despenjar el rètol que els associava amb un de la ciutat de <b>Palma de Mallorca</b>. Llavors en Lluís hi va saber trobar un paral·lelisme, aguditzant el seu enginy en va treure profit, quan deia: <i>“que se fastidien los Duques de Palma si les han quitado el nombre de su calle, a mi también me han quitado la mia y no digo nada”</i>. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Tornant a la Rosita, tota la vida va viure en aquest carrer, en una d’aquestes cases tallades pel mateix patró, que són propietat de la família Mestres. I on la dona es va passar bona part de la seva existència asseguda a la màquina de cosir sabates. Mentre que el seu tarannà, jovial i alegre, li permetia protagonitzar sublims mostres d’afecte i simpatia davant les nombroses amistats. Singularitats amb les quals li havien permès formar part del Sitges íntim. Integrat per personatges que no sortiran mai en els llibres de pronoms il·lustres del poble, però que sense ells/es, que s’han mogut dintre una manera de ser, més o menys discreta, al poble li faltaria quelcom per no ser diferent a tots els altres, on aquests personatges populars contribueixen a ressaltar les diferències que sobresurten per damunt de les monotonies de la vida quotidiana.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> La seva veu potent, més aviat cridanera, que es superava quan es creia tenir la raó, la feia única. Com en diguem en el llenguatge popular: tal com raja. Va treballar tant que quan es va jubilar no se’n sabia avenir. Tot sovint passava pel carrer de casa i fent us de la potencia de la seva veu, cridava al treballador que era a dintre del taller: “<i>”minyó, quin dia és avui?”</i>. Si et trobaves d’esquena al carrer, la seva veu era inconfundible i la pregunta tampoc et sorprenia. Perquè ho preguntava amb una certa sorna, com per fer-te dentetes perquè tu encara treballaves i ella ja es passejava. Mentre reblava la ironia tot dient: <i>“és que des de que estic jubilada, no se en quin dia visc, per a mi tots són iguals”. </i>Tot i fent una recomanació molt temptadora: <i>“plega, home, plega. No treballis més”</i>. Per la confiança que ens teníem li responia: <i>“fot el camp que t’empaito”</i>. I marxava entre sorolloses risses que omplien tot el carrer. I ella a viure la vida i el treballador, capcot, reflexionant sobre la recomanació de l’amiga. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> La Rosita era filla d’en <b>Josep Puig Herrera</b> ( en Xaruc) i de l’<b>Antonia Vela Cortiella</b>, matrimoni que va tenir dues filles; la pròpia Rosa, soltera i la Motserrat casada amb en <b>Miquel Marrades, recordat i apreciat carter.</b> <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Es dona la casualitat que una germana del pare de les dues noies, la <b>Cristina Puig i Herrera</b>, és la noia del canti que apareix en el bonic <b>quadre Cala Forn</b> que va pintar el pintor local, <b>Joaquim Sunyer</b> a l’any 1917.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> El pare de les nostres protagonistes va treballar de sabater i va participar de la Festa Major en la colla, ara anomenada de les gitanes, i també com a Llucifer dels diables. Durant els seus últims anys va ser col·laborador del <b>Club de Mar</b>.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Fa pocs dies em vaig trobar amb en<b> Josep M. Marrades</b> que, junt amb el seu germà Miquel, són els nebots de la Rosita, i li vaig preguntar per aquesta. Informant-me que a l’abril de l’any passat ens havia deixat. En un dia dels tants que li semblaria igual. Si més no va topar amb un que va ser diferent a tots. I obsessionada com estava, d’aquesta igualtat, tampoc li donaria la sensació que no fos com els altres. Doncs, no. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> </span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> <b>J.Y.M.</b></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> ( Article publicat a l'Eco de Sitges el 29 de juliol del 2022)</span></span></p>JYMhttp://www.blogger.com/profile/08023640018164843469noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7407972637213094720.post-22892305550482202992022-07-24T21:40:00.001+02:002022-07-24T21:40:14.534+02:00PUNTAL DEL PATRONAT I ARTISTA <p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiLBGXdFx7z2udxn-U5sYxDcuFNYjBmISbAUZUz8sUaX4uj45qKJjv7OZ2ku5m8GECgW9-c9wHV8DxhEAr3mRaZ7mFeRdH9vDVfc9KIOP8yDT1-Tu6b3Tg_xS1X268EwcdwWL-ZOLKt-FniW6oMcUw5ruX-4XqY3T9UZurM6YSDUsrzshgb8h3EkLB/s4843/En%20Fungenci%20Di%CC%81az%20(article%20JYM).png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4843" data-original-width="3493" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiLBGXdFx7z2udxn-U5sYxDcuFNYjBmISbAUZUz8sUaX4uj45qKJjv7OZ2ku5m8GECgW9-c9wHV8DxhEAr3mRaZ7mFeRdH9vDVfc9KIOP8yDT1-Tu6b3Tg_xS1X268EwcdwWL-ZOLKt-FniW6oMcUw5ruX-4XqY3T9UZurM6YSDUsrzshgb8h3EkLB/w462-h640/En%20Fungenci%20Di%CC%81az%20(article%20JYM).png" width="462" /></a></div><br /><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> L’article d’avui em porta fins a <b>les Cases Noves,</b> que és on comença quasi tot. Aquelles Cases que van estrenar, com altres veïns, en <b>Fulgenci Diaz Peñas </b>i la <b>Juanita Sarrió Terol</b>, quan es van casar. I on hi van néixer els seus fills, la Carme i en Josep Maria. Que era un lloc apartat del <b>carrer Sant Bonaventura</b>, on havia nascut la Juanita i viscut la seva infantesa <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Aquelles cases, les noves, s’havien construït entre camins de terra, garrofers i marges de pedra seca. Orientades a la muntanya i al mar. Un indret on els circs hi aixecaven les lones, en mig dels seus descampats.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> I va voler les coincidència que la <b>Carme Sánchez</b>, que també era veïna i trapezista de professió, es va casar amb <b>el pallasso Pepe Ruiz</b>, qui junt amb la seva família es coneixien amb el nom artístic dels <b>Rudi-Llata</b>. El matrimoni va voltar el món fins a fixar la seva residencia en una casa d’aquell indret. Una rajola que llueix un dibuix d’un pallasso, traient la llengua, serveix per identificar-la: <b>“<i>Villa Le Clown” </i> </b>El matrimoni li va encarregar a en Fulgenci el disseny de la mateixa i és una de les seves obres que encara és manté a la vista de tothom.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Quan<b> en Fulgenci Diaz</b>, amb el seus pares i germanes, van venir a viure a Sitges, procedents d’una pedania de Lorca, tenia 9 anys i van anar a viure en el pis de sobre on avui hi ha la barberia del carrer Barcelona. Alumne avantatjat del mestre <b>Emili Picó i Bonmatí</b>, de seguit va sobresortir en les matemàtiques i l’art: com a dibuixant aquarel·lista i pintor de quadres a l’oli. Que va combinar amb el seu gran sentit associatiu i sobretot de caire social.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"> Les seves aptituds per saber portar, com en deien abans, els llibres, li va permetre portar-los en diferents tallers del poble i sobretot va desenvolupar la seva trajectòria laboral en l’oficina local del </span><b style="font-family: "Times New Roman", serif;">Banc Hispà Americà.</b><span style="font-family: Times New Roman, serif;"> On al final de la seva també curta vida hi va treballar el fill d’ell i de la Juanita, en<b> Josep Maria Diaz Sarrió</b>. Igualment home de números i acèrrim seguidor del Barça. <o:p></o:p></span></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Durant els dies de festa en Fulgenci va decantar més cap a la muntanya que cap a la platja. Tots els camins i els indrets més rellevants del <b>Massís de Garraf</b> els va recórrer abastament. I va col·laborar en la construcció de la <b>Creu de Sant Isidre</b>, que es va aixecar al <b>Puig d’en Boronet</b>, a l’any 1955, per commemorar <b>l’Any Marià.</b> Una iniciativa que va impulsar l’<b>Agrupació Muntanyenca Amunt,</b> de la qual ell n’era membre. Una de les imatges que encerclen la creu porta la seva signatura .<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> I com artista també l’apassionava el teatre on, sense moure’s del Patronat, embrió -sigui dit de pas- de <b>l’Associació de l’Ecce Homo</b>, de la qual en va ser un membre actiu. Deia, que va participar en algunes de les obres que es representaven en el seu teatre. Fins que va preferir col·laborar a darrera bambolines com a: maquillador, tramoista, apuntador...<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> I encara li quedava temps per a muntar el cavallet, on hi disposava les teles que pintava, després de donar forma a les aptituds pictòriques, de les quals m’he referit. Avui els quadres que va pintar en Fulgenci semblen acabats de fer i mostren paisatges i llocs que, de com ha evolucionat la transformació del poble, semblen indrets talment desconeguts. I com a aquarel·lista mostrava un domini extraordinari d’aquesta difícil modalitat.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Em recorda l’obra d’un altre gran aquarel·lista i metge, en <b>Joan Hostench.</b> Als dos els unia una gran amistat i una coincidència, trista i molt sentida, va voler que els dos morissin de manera sobtada, en Joan en el 1958. I en Fulgenci el 1962 amb 31 anys, just ara es compleixen seixanta. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> La vida és com el trapezi on, sense haver de pujar tan amunt, de tamborines també n’hem de fer arran de terra per poder seguir endavant. Mentre que la imatge d’un pallasso ens recorda que en aquesta mateixa vida s’intercalen moments alegres. En Fulgenci ho va deixar pintat i quan els records entristeixen els ànims, com les circumstàncies abans esmentades, ens adonem que darrera de tot plegat hi ha gent com ell. Que, amb la seva bona disponibilitat, han contribuït a fer un món millor. Encara que a vegades no ens doni la sensació que sigui així. </span><span style="font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> <b>J.Y.M.</b></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> ( Article publicat a l'Eco de Sitges, el 22 de juliol del 2022)</span></span></p>JYMhttp://www.blogger.com/profile/08023640018164843469noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7407972637213094720.post-84623900296302935812022-07-24T21:23:00.005+02:002022-07-24T21:23:45.132+02:00ENS HAN VISITAT ELS POETES<p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><b><br /></b></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><b><br /></b></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLrczThS81IpS_jotLHNSrhA1KdNtGAZSzbaN2sXaIxN84XJvB-rqoorYTJ0-bNfamT3Q9uK_QaCKGwt0OK6QPXkeXDWbkACBZ8i7fkXGcyHdZUzUqiPgl5-nfhxNzuQ-gp6fhSPuhaRNa_WnYNOp18-jJhvebYMlomj3wZNT3WbcELw_wizQg2tOa/s660/AC9022BF-0C91-4C85-8EE1-884C2B9E1751_1_201_a.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="457" data-original-width="660" height="444" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLrczThS81IpS_jotLHNSrhA1KdNtGAZSzbaN2sXaIxN84XJvB-rqoorYTJ0-bNfamT3Q9uK_QaCKGwt0OK6QPXkeXDWbkACBZ8i7fkXGcyHdZUzUqiPgl5-nfhxNzuQ-gp6fhSPuhaRNa_WnYNOp18-jJhvebYMlomj3wZNT3WbcELw_wizQg2tOa/w640-h444/AC9022BF-0C91-4C85-8EE1-884C2B9E1751_1_201_a.jpeg" width="640" /></a></span></span></div><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><br /><b><br /></b></span></span><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><b style="font-family: "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: large;"> La Festa de la Poesia,</span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> que cada any organitza la </span><b style="font-family: "Times New Roman", serif;">Cèlia Sánchez</b><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> i en </span><b style="font-family: "Times New Roman", serif;">Joan Duran,</b><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> concentra un cúmul de detalls, el conjunt dels quals, són d’una sublim excel·lència. Fins el punt que, pel qui no ens sentim colpits per la inspiració poètica, ens queda la nostàlgia de no poder recórrer a aquesta elegància descriptiva que fan servir. Vet aquí on hi trobem l’encanteri de tot plegat.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> En aquesta 14 edició els poetes convidats han estat: <b>Pere Joan Martorell</b>, <b>Xènia Dyakonova</b>, <b>Àngels Marzo, Biel Mesquida, Esteve Plantada, Josep Piera i Corina Oproae</b>. Que arriben a <b>Sitges </b>a l’estil més característic de les festes que organitzava <b>Santiago Rusiñol</b>. I aquesta rebuda que se’ls hi dispensa els deixa acaparats de satisfacció.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> A poca distància de l’estació, ells i nosaltres, ens hem trobat amb una sorpresa que ens ha agradat molt. Ha estat en el balcó del Prado, on amb l’estil característic de la companyia de teatre <b>La Cubana</b>, amb el seu director en <b>Jordi Milán,</b> han estat els primers en saludar als poetes i poetesses. I ho han fet amb un muntatge molt seu. La sorpresa ha continuat a l’adonar-nos que el pal amb la cistella de les Caramelles, de la colla pradista, s’abocava al carrer. Amb un reduït grup de cantaires que s’han afegit a la veu del solita que han interpretat l’americana que el mestre <b>Jordi Pañella Virella</b> va musicar del conegut <i><b>“Madrigal a Sitges</b></i>” del poeta <b>Josep Carner.</b> <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> He trobat exquisit aquest detall perquè, a cada Pasqua, les Caramelles ens retornen a la poesia, acompanyada de música, escrites pel conjunt de poetesses i poetes, amb la col·laboració dels mestres de música. Això ens ha permès estar en contacte amb els versos inspirats i escrits en aquest poble que, ha comptat i segueix amb aquesta tònica, de disposar d’uns bons i genuïns representants de la poesia. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> No fa gaire, escrivia en aquesta mateixa secció que en el nostre carrer Major hi coincidien un bon nombre de poetes, dels quals es pot dir que vivien un al costat de l’altre. El farmacèutic <b>Felip Font Soler</b>, en <b>Josep M. Soler i Sole</b>r, en <b>Salvador Soler i Forment</b>. I només uns metres més enllà, la poetessa <b>Rita Benaprès</b>. Algunes de les seves poesies havien estat musicades per <b>Enric Morera</b>, <b>Amadeu Cuscó</b> i Manuel Torrens. Era en els anys en què es va celebrar la primera <b>Festa de la Poesia (1918).</b><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> També en el començament del mateix carrer, hi vivia la Sra. <b>Adela Virella</b>, una poetessa que va transmetre la seva sensibilitat artística als seus dos fills: en <b>Jordi Pañella,</b> compositor que va posar música a l’obra de molts dels nostres poetes. I <b>l’Isidre Pañella</b>, que no era poeta, però que tenia l’habilitat de dibuixar el cel amb varietat de colors i trons ben compassats, que han esdevingut una obra efímera. Tanmateix, abans, va meravellar a tots. Qui sí ha heretat les habilitats poètiques de la Sra. Adela, ha estat la seva neta, la Vinyet Panyella Balcells. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Totes i tots amb el seu estil, gent coneguda i estimada de casa nostra. Com en <b>Trinitat Catasús </b>i poetesses com la <b>Toni Panyella</b>, àvia d’en Joan, la <b>Lali Vergès,</b> la <b>Mª. Dolors Juan Ill</b>, la <b>Maria Dolors Pujades</b>. Com també poetes ocasionals, com en <b>Joan Cano</b> que ha escrit poesia marinera, de ben segur que influenciat per la seva procedència familiar de gent pescadora. I altres poetes de vàlua reconeguda, com en <b>David Jou Mirabent</b> i el propi <b>Joan Duran Ferrer.</b> La mateixa <b>Cèlia Sánchez- Mústich,</b> la <b>Lídia Gázquez.</b>..<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Tot això ve a tomb, quan fa just uns moments que ens hem acomiadat dels poetes i poetesses que han participat en aquesta edició. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> I que millor que el taller d’un escultor, el de <b>Pere Jou i Francisco,</b> per fer-ho. Perquè l’obra poètica i la de l’escultor flueix a mesura que es va furgant dintre de les interioritats dels fons, on uns i altres es nodreixen. El resultat es fa evident quan la seva obra resta acabada. La dels poetes no necessàriament ha de ser així, perquè moltes vegades el final el deixen insinuat i nosaltres l’hem de saber interpretar. En el cas de l’escultor, la seva obra ja ha de lluir quan es dona per acabada.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Paraula i pedra, dos elements difícils de modular, només l’art i la creativitat dels qui en saben poden aconseguir els resultats desitjats.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> <b>J.Y.M.</b></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;">( Article publicat a l'Eco de Sitges, el 15 de juliol del 2022)</span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: large; line-height: 22px;"><span> </span><span><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: large; line-height: 22px;"> <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> </span><o:p style="font-size: 11pt;"></o:p></span></p>JYMhttp://www.blogger.com/profile/08023640018164843469noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7407972637213094720.post-41097283701354494572022-07-10T11:50:00.002+02:002022-07-10T11:50:42.558+02:00CINQUANTA ANYS D'UNA TROBADA<p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; font-family: Calibri, sans-serif; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; font-family: Calibri, sans-serif; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4QUjuv7esX7bKWITMAgSAGKlEsfHRWmN44cYbzEWf5XBjjNVU2hFxRo_HqLOH4azktXAD_4dDuHDXee1ffVobxMMK2NMIidPI_F_S213NTo-U4-wrr0ay-dRQyxdu5JPlFWaWhjWApLDvFh8NG1fI4ZTE28SFKt3jfzGOwF3fX1tmnXowP-rCCl34/s1387/Tres%20Joans.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1314" data-original-width="1387" height="606" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4QUjuv7esX7bKWITMAgSAGKlEsfHRWmN44cYbzEWf5XBjjNVU2hFxRo_HqLOH4azktXAD_4dDuHDXee1ffVobxMMK2NMIidPI_F_S213NTo-U4-wrr0ay-dRQyxdu5JPlFWaWhjWApLDvFh8NG1fI4ZTE28SFKt3jfzGOwF3fX1tmnXowP-rCCl34/w640-h606/Tres%20Joans.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i style="font-family: Calibri, sans-serif;">Quatre </i><span style="font-family: Calibri, sans-serif;"><i>Joans</i></span><i style="font-family: Calibri, sans-serif;">, dos Joans Yll ( amb i grega) i en Joan Soler-Jové</i></div><div class="separator" style="clear: both; font-family: Calibri, sans-serif; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; font-family: Calibri, sans-serif; text-align: center;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: x-large; text-align: justify;"> </span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: justify;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: justify;">Per</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: justify;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: justify;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: justify;">una persona que no coneix <b>Sitges,</b></span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: justify;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: justify;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: justify;">arribar-hi</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: justify;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: justify;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: justify;">en una revetlla de Sant Joan, a tots els encants que hi podem descobrir, s’afegeix a l’encanteri d’una nit</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: justify;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: justify;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: justify;">diferent.</span></span></div><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> És el que va passar a dos artistes, que hi van fer cap amb la intenció de dirigir-se a la<b> galeria Àgora 3. </b>La qual per aquella data del 1972, feia pocs mesos que havia obert les portes. Dos eren dos: un dibuixant i un pallasso. El primer un artista que escriu el seu nom acompanyant-se d’un guionet, <b>Joan Soler-Jové.</b> El segon, el popular <b>Barea</b>. La raó de la visita era que en Joan exposava en la que era la segona exposició que es feia a l’esmentada galeria, propietat del matrimoni Joan Pi i Àngels Andreu. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Dintre d’aquesta hi lluïa l’obra del dibuixant del guionet, com un dia el vaig anomenar, i a fora una nit desenfrenada i multitudinària. Per aquest motiu la carretera de <b>les Costes de Garraf</b> estava col·lapsada. Fins el punt que uns amics francesos d’en Joan, que venien a la inauguració de l’exposició, havien sortit a les vuit del vespre de Barcelona i van arribar a Sitges a les dues de la matinada. I els van esperar, amb la galeria oberta, fins que van arribar. Amb poc que es van entretenir se’ls hi van fer les tantes de la matinada. I ja van aprofitar per fer un tomb per entre la gresca d’una nit de revetlla, que no és poca cosa. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> I com en un circ, a les primeres llums de l’albada els dos artistes van plegar veles i es van dirigir a l’estació per agafar un dels primers trens amb direcció a <b>Barcelona,</b> Quan hi van pujar es van asseure en un vagó on només una altra persona el compartia. Parlaven amb la jovialitat i l’eufòria que sorgia d’entre els bons moments que havien viscut a la vila. Van estar tota l’estona fent partícip de les seves converses a aquell senyor desconegut. Arribats al seu destí, uns i altres es van acomiadar. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Van passar unes setmanes, fins que va parèixer un article a “l’Eco” que feia esment a aquella trobada i a aquella divertida conversa que van establir un dibuixant i un pallasso. El més curiós de tot va ser que l’article anava signat pel propi director del setmanari, en <b>Josep M. Soler i Soler.</b> Que va resultar ésser aquell viatger, per a ells, desconegut amb el qual compartien el viatge en tren. I el que són les casualitats, el destí va voler que aquell encontre arribaria a ser la base d’una gran amistat, amb el propi Josep i amb altres col·laboradors de la casa. Com en <b>Rafel Casanova</b>, Cronista Oficial de la Vila, el qual també es va convertir en el cronista particular d’en <b>Joan Soler-Jové</b>, al qual li va dedicar molts articles en aquestes pàgines.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Gràcies a la seva implicació amb el setmanari, un servidor i ell, hem establert una amistat que m’ha permès poder col·laborar en molts dels llibres que ha publicat. Com també m’ha apropat a les intimitats del circ, on es mostra la realitat d’aquest espectacle, sobretot pel que fa als pallassos, tractats tal com són, sense la seva característica transfiguració.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Un bon dia en Joan em comunica que el <b>Club de Clowns</b> m’havia distingit amb un premi. Malament deu estar l’ofici de pallasso, vaig pensar, perquè sense convocar-me a unes oposicions, ja em premiaven no se quines aptituds que, em vaig suposar, apreciaven en la meva manera de ser. De seguida l’amic m’aclareix que el guardó, Premi a la Comunicació, que els pallassos concedeixen cada any, me’l oferien a mi pel conjunt d’articles, publicats a “<b>l’Eco</b>”, que feien referencia a aquest col·lectiu.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Això em va fer adonar que els artistes i els pallassos, que també ho són, fan coses serioses. Fins i tot en Joan es va prendre en serio establir-se a Sitges, junt amb la Rosa que també va conèixer aquí. I no ha parat d’ampliar el nombre d’amistats que ha fet des d’aquella revetlla. Vist això, podem reafirmar que <b>la nit de Sant Joan</b> té quelcom especial, com la mateixa màgia amb la qual els pallassos transformen les penúries amb rialles. En Joan i en Barea, amb la seva desenfrenada alegria, van alegrar el viatge en tren del company de vagó, aquell desconegut. Cinquanta anys després, tots ens coneixem i ens mostrem feliços de que sigui així. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> </span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> <b>J.Y.M.</b></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><b><br /></b></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><b><br /></b></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">( Article publicat a leș pagínese de l'Eco el 8 de julio del 2022 )</span></span></span></p>JYMhttp://www.blogger.com/profile/08023640018164843469noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7407972637213094720.post-91319075353626472782022-07-03T13:10:00.006+02:002022-07-03T13:28:29.276+02:00VEÏNS DE TOTA LA VIDA<p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglG66Y9Qe8s-56GM2E1eto1Rr4SUJvNDkxT-dMSpGmMQYAnM0lIXlbUvh9hkshlqo78VaknIVHwLYbW_5jk6fmJ_ImtGz0SgHltm7qqqUGxK-vvoWJ15A_m9xUFEVhehPaLHK0uk6xhtSrlOPWkPMlg_hhEe1AiavTpO5iIWytQux3MB4L0pk2Qyay/s1280/2F818112-7CF7-419B-97EE-10C97D0EFFCF.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="860" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglG66Y9Qe8s-56GM2E1eto1Rr4SUJvNDkxT-dMSpGmMQYAnM0lIXlbUvh9hkshlqo78VaknIVHwLYbW_5jk6fmJ_ImtGz0SgHltm7qqqUGxK-vvoWJ15A_m9xUFEVhehPaLHK0uk6xhtSrlOPWkPMlg_hhEe1AiavTpO5iIWytQux3MB4L0pk2Qyay/w430-h640/2F818112-7CF7-419B-97EE-10C97D0EFFCF.jpeg" width="430" /></a></span></div><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"> </span><div><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"> <i>Fotografia d'en Lluís Chacón, que ha captat el moment que resumeix el dia a dia d'en Manel,</i></span></div><div><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><i> que es desenvolupava entre </i></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><i>flora</i></span></div><div><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><i> <br /></i></span><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 14.666666984558105px; line-height: 22px;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: large;">Entre veïns hi trobem els qui ho són de tota la vida. En el nostre cas ja ho eren els nostres avis, desprès els nostres pares i al final de la dècada dels quaranta i començament de la del cinquanta vam néixer nosaltres. Entre aquesta successió generacional es fan evident un seguit de detalls: de com era el poble en aquells anys, els costums i la manera de viure de les famílies, entre altres particularitats.</span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Un costum molt matiner, el protagonitzaven les àvies de les dues cases: la Francisca de <b>ca l’Eixut</b> i la meva àvia Consol. Les dues començaven el dia escombrant el seu tros de carrer i, mentre ho feien, intercanviaven les primeres converses del dia. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Per raó de l’edat vaig ser amic d’en Toni, el fill petit d’en <b>Ramon Martí </b> i de la <b>Teresa Mirabent</b>. En Manel era més gran i ell, com és normal, tenia amics de la seva edat. En uns anys on el carrer era la prolongació de les cases. Teníem la sort que no ens havíem de desplaçar gaire, a davant mateix d’elles, en el tros de carrer que ens era comú, en Toni i jo jugàvem a patacons i a “güitos”. Mentre que en Manel en tenia prou en tombar el carrer, perquè el de Sant Bonaventura es convertia en un improvisat camp de futbol. En l’equip local s’hi alineaven: el propi Manel, en Lanau, en <b>Trino Carbonell.</b>.. i altres que els venien a reforçar, o a jugar contra ells. Curiosament en Trino, de <b>can <i>“Pagesric</i></b>”, i el de <b>ca l’Eixut </b>van néixer a la mateixa setmana, del mateix mes i també del mateix any. En Trino el 10 de setembre i en Manel el 15 de l’any 1945. I no només van ser dels veïns de tota la vida, sinó que també han estat amics des de que anaven de quatre grapes. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Eren tantes les seves aficions futboleres que res els impedia disputar desenfrenats partits entre les estretes limitacions del carrer. On només s’hi alçaven les veus contraries de<b> les dones de cal Torrat</b>, que patien per la blancor de les parets de la seva casa, a cada cop de pilota que hi propiciaven. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> En aquestes incursions, ells ja havien posat en pràctica la frase que, anys desprès, tant s’ha popularitzat, allò de: <i>“els carrers sempre seran nostres</i>”. El del tram de dalt d’aquest carrer ja semblava que talment era d’ells. Fins el punt que si algú, com el popular <b>Antoni Morató</b>, un dia se li va ocórrer estacionar el seu <b>“Biscuter</b>” en aquest carrer, van ser els mateixos jugadors els qui van decidir carregar-se’l a pes i desplaçar-lo a on no fes nosa. Un detall que el propi Morató va aplaudir, perquè va reconèixer que aparcar en un camp de futbol et pots trobar amb aquesta sorpresa. Això no passa a can Barça, equip del qual en Manel era un acèrrim seguidor. I que patia enormement quan perdia. Últimament potser ja s’hi havia acostumat i no s’ho prenia amb tanta passió.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Han passat els anys i en Manel i jo hem estat els últims botiguers del nostre carrer, dels de tota la vida, que a primera hora del matí obrim la botiga. Amb la particularitat de ser uns veïns molt propers, només ens separa una casa. Sempre amb la complicitat de la Nuri, la seva muller; la Judhit i la Vinyet, les seves filles; amb els gendres i nets. Sense oblidar-nos de la seva tia <b>Paquita Mirabent</b>, que encara és viva, germana de la Teresa. I com no, les flors. Aquestes l’han fet matinar, ja amb vida de la seva mare, per tal de tenir-les fresques a primera hora del matí. I quan les dones de la casa havien confeccionat el ram, ell amb el cos una miqueta decantat cap a davant, amb un pas lleuger, com ja el tenia la seva mare, l’anava a portar a la persona a la qual anava destinat. La seva arribada era corresposta amb la sorpresa i la satisfacció de qui el rebia. </span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: left;"> Fins que a sota el ram de la cistella de <b>la colla de caramelles del Retiro</b>, que també havia sortit de casa seva, va ser l’última tradició de la qual va participar. I com un presagi, l’encís se li feia fonedís</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: left;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: left;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: left;">a dintre del cos. Ell mateix, junt amb els companys, ho van cantar, a ritme de la bonica <b>americana:</b></span><b><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: left;"> </span><i style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: left;">“Encís amorós</i></b><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: left;">“. Precisament allà,</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: left;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: left;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: left;">en les seves últimes estrofes,</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: left;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: left;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: left;">on diu:</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: left;"> </span><i style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: left;">“cantant es fa de dia, el cantor s’ha perdut,/ amor que somnies, un jorn ja vindrà./ Caramelles fugen, el dia ja és clar,/ la nit ja s’allunyà, l’encís s’ha romput”. </i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: left;">Adeu, Manel!</span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: left;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: left;"> <b>J.Y.M.</b></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: left;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">( Articole publicat a l'Eco de Sitges, el 1 de juliol del 2022)</span></span></span></p></div>JYMhttp://www.blogger.com/profile/08023640018164843469noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7407972637213094720.post-85478030946792814202022-07-03T12:41:00.001+02:002022-07-03T13:21:17.663+02:00LES BALLARUGUES EXPLICADES PER EN TUBAU<p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> </span></span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: x-large;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnFfHj9yzT4PRnaF4yGAgbVItMjKkuInB7JN99HQG2r6jHnxSSoR6BZp7l7dlwsE8ALHtoFa1fOmJmErhDO35e6fS2pBWmELq_ZtGJp0qlGEIjFu6mDNngmibN-qiJeTMDBWJQKmGTx78C3-dWizgncBGnMnW_ZgUO5ExZSUyKJccrdtfHeNj9x_uU/s736/A9D236EE-DB9D-4412-B485-3455A4FA87B7_1_201_a.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="533" data-original-width="736" height="464" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnFfHj9yzT4PRnaF4yGAgbVItMjKkuInB7JN99HQG2r6jHnxSSoR6BZp7l7dlwsE8ALHtoFa1fOmJmErhDO35e6fS2pBWmELq_ZtGJp0qlGEIjFu6mDNngmibN-qiJeTMDBWJQKmGTx78C3-dWizgncBGnMnW_ZgUO5ExZSUyKJccrdtfHeNj9x_uU/w640-h464/A9D236EE-DB9D-4412-B485-3455A4FA87B7_1_201_a.jpeg" width="640" /></a></span></div><span style="font-size: large;"><br /><br /></span><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> A punt de celebrar la revetlla de Sant Joan, el moment també s’abraça a una de les tradicions més carismàtiques del nostre calendari festiu. Hi coincideix el solstici d’estiu, on el culte al foc ve de molt lluny. Malauradament aquests dies, de tanta calor, cremen boscos propers. Més que mai, hem de fer nostre allò de: “quan un boc es crema, quelcom nostre es crema”.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> També en aquesta nit, al <b>cim del Canigó</b>, s’encén una flama que arriba a arreu del <b>Països Catalans</b>. Tremolosa i reduïda, però carregada de simbolisme, que ha substituït aquelles grans fogueres que s’encenien en les places i descampats de tots els pobles. Aixecades amb endimaris que la gent guardava a l’espera d’aquestes vigílies, que era quan la mainada passava per les cases a recollir les andròmines. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> No va tardar gaire que al foc s’hi van incorporar els coets, que de seguit es va convertir en una distracció esperada, menys pels pobres animals domèstics que passen per un autèntic calvari com a conseqüència dels petards. El que passava és que, quan el costum es va anar imposant, la població canina no era tan nombrosa i tampoc el terrabastall que produïa el tro del coet no era tan potent com ara. Es va començar per les anomenades <i>“<b>martiniques</b>”</i>, que rascant sobre una superfície rasposa, el pigment de pólvora damunt la tira de cartró, començava a crepitar. Quelcom semblant a l’efecte que produïa la “<b>pedra foguera</b>” quan la llençàvem al terra. El pet més potent, que s’avenia amb la mainada, era el que produïa<b> la “piula</b>”.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Tanmateix no tot ha estat foc, les revetlles s’han convertit en un signe d’apropament i bona convivència entre els veïns del poble. Amb uns elements destacats i comuns:<b> la coca de Sant Joan</b>, el cava i les corresponents ballarugues en la nit més curta de l’any .<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Un ambient, aquest, i les singularitats del viure quotidià, han estat recollides en un llibre: <b>“1931-1975</b><b>,</b> <b style="font-style: italic;">Sitges Indòmit</b><i>”</i>, del qual n’és autor en<b> Josep Mª. Tubau i Gallinat</b>. L’obra de l’amic esdevé un tractat dels costums, neguits, aspectes culturals, festes i tradicions... que han acompanyat als convilatans durant aquests anys de referència.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Llegint-lo, s’aprecia la seva capacitat descriptiva per recuperar, per a la memòria, passatges de la vida sitgetana que s’han adaptat als moments i a les circumstàncies que ens ha tocat viure. Com són els moments difícils i tràgics de la guerra i la postguerra. Amb la progressiva tornada a la “normalitat”, de primer sota el règim franquista i posteriorment amb la incorporació de la democràcia.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Durant tot aquest temps el transcórrer de la vida no s’ha aturat i la gent han alternat el treball amb el lleure. Reservant per a la intimitat, la teoria que resumeix una realitat: “ cada casa és un món”. Un dels molts aspectes que es tracten, fa referència a un detall, aglutinador de la convivència entre les famílies, com han estat els balls. Aquests es van portar a terme en el redós de les dues societats del poble: <b>Prado i Retiro</b> i altres establiments que també disposaven de pista de ball. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Amb la seva lectura, hom s’adona que en Josep Maria té una certa predilecció per a aquesta música de ball. De ben segur que se’l hi va accentuar quant els seus cunyats, junt amb altres companys, van formar el conjunt: “<b>Els Ricky`S</b>”. Això va significar tancar una època, la d’aquells balls de tarda que es celebraven en les societats esmentades, amb les orquestres de la casa, i obrir-ne una altra, on els balls eren amenitzats per conjunts, a la vila en van sorgir uns quants, als quals la gent de més edat els anomenaven<i>: “els guitarreros”</i>. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> En Tubau ens explica aquestes ballarugues i altres detalls que han compartit escenari, a davant i a darrera del teló. Aquest que des de que vam néixer tenim aixecat i on anem interactuant I per a donar-ne testimoni, de tot el que explica, uns sitgetans aporten -a la publicació- les seves vivències viscudes en el Sitges d’aquells anys. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> El llibre serà presentat i comentat al<b> Retiro, </b>a la tarda del proper dijous dia 30. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Gaudim-lo, abans que algú ens interrompi amb allò de<i>: “ I amb aquestes melodies...”.</i> Que és com dir: “ <i>Bona nit i tapat”</i>.</span><span style="font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> <b>J.Y.M.</b></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;">( Articole publicat a l'Eco de Sitges, el 23 de juny del 2022)</span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p>JYMhttp://www.blogger.com/profile/08023640018164843469noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7407972637213094720.post-62779165528945147402022-07-03T12:30:00.003+02:002022-07-03T14:09:20.168+02:00LES FLORS DE LA MONTSE<p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></b><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsxJEKNab2i6Zo_VuRIgmQUcs4pShaEqd5lTnxlhuHQEOVEYiGJHnN8GK7XCbIt2d9nqolDycrGc_UAfnkhTa00jsvEVQ6QLBSbMkWMh_4cTeFESMXvQ3XttJNcqf9Cr6XDMVHLATb68EAlQTIuubXaMOGVBajPd15CnMi5rJpnb79Nm8hfyecEJOu/s1855/708ECA10-8099-44B5-BF75-536FFD26C294_1_201_a.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1855" data-original-width="1536" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsxJEKNab2i6Zo_VuRIgmQUcs4pShaEqd5lTnxlhuHQEOVEYiGJHnN8GK7XCbIt2d9nqolDycrGc_UAfnkhTa00jsvEVQ6QLBSbMkWMh_4cTeFESMXvQ3XttJNcqf9Cr6XDMVHLATb68EAlQTIuubXaMOGVBajPd15CnMi5rJpnb79Nm8hfyecEJOu/w530-h640/708ECA10-8099-44B5-BF75-536FFD26C294_1_201_a.jpeg" width="530" /></a></span></div><span style="font-size: large;"><br /><div style="text-align: justify;"> ( <i>Aquest disseny de la Montse Muñoz, de la califa del carrer Bonaire, correspon al Corpus de l'any 2004. S'hi por apreciar el traç característic de les seves flors ) </i></div></span><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> No totes les flors flairegen, perquè n’hi ha que són decoratives. Em refereixo als quadres amb temàtica de flors que han pintat molts pintors. Entre nosaltres va viure el pintor barceloní, <b>Josep Serrano i Serra</b>. En Serrano es va especialitzar a pintar flors, cavalls i galls. Tanmateix han estat les flors el motiu que més trobem decorant les parets de moltes llars sitgetanes. Quan tenir un quadre d’en Serrano, a més de decorar, ens semblava que disposàvem d’una cotitzada obra d’art. El temps ens ha demostrat que la seva pintura, avui, ho és molt poc en el mercat de l’art<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Davant les evidències, una cosa no desmereix l’altra, la nostra vila té predilecció per les flors, a més de les pintades damunt de la tela per pintors i pintores, hi trobem: les flors naturals, les que decoren balcons i façanes, els clavells que són una identificació amb la festa de Corpus. Com també ho és <b>la flor de Sant Joan </b>la qual, en el programa d’aquest any, el fotògraf <b>Joan Olivella Carbonell</b> l’ha retratat i ha esdevingut la portada i també la imatge del cartell anunciador. Vet aquí una altra obra d’art on la flor n’és la protagonista. I que aquesta sigui la popular i apreciada flor de Sant Joan, l’autor ha aconseguit transmetre un missatge que ha arrelat dintre el nostre entorn i que, només la seva contemplació, simbolitza la flor que havia estat la protagonista principal quan cobria els nostres carrers. Ara també, però no tant. Amb el seu flaire tan característic no hi calia cap altra identificació, per associar-la amb l<b>a festivitat del Corpus.</b><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> I tornant a tants artistes que adopten la flor per il·lustrar la seva trajectòria pictòrica, hi trobem a la sitgetana <b>Montse Muñoz i Albors</b>. D’ella admiro la seva sensibilitat creativa. Però sobretot el seu estil tan particular en el moment de pintar flors. Unes flors senzilles però que impacten: per les seves formes i pel colorit amb que estan pintades. La Montse és filla d’en <b>Bartomeu Muñoz</b> i de la recordada <b>Fina Albors,</b> la qual regentava l’espardenyeria del capdavall del carrer Bonaire. Quan a la filla de la casa se li va despertar el seu neguit artístic, ha sabut mantenir-se fidel a quest estil desenfrenat, senzill i elegant. Que enllaça la continuïtat del cicle creatiu i floral amb un traç del pinzell que avança sense interrupció, impossible de reduir en quadre de no gaires dimensions. No, les seves flors han de ser lliures, fins que aconsegueixen una harmonia que, per la seva majestuositat, impacten a la vista. Potser perquè estem acostumats a observar detalls més sofisticats, passa que quan coincidim amb una composició de traç, tan identificable amb l’estil de la Montse, la vista agraeix aquest regal tan proper. En el qual la natura frondosa no hi és representada, perquè les seves flors són peculiars: elegants i divertides. Úniques.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> L’artista, a davant de la blancor d’una paret, ha de fer esforços per retenir.se, al mateix temps que les seves flors sembla que li floreixin de l’interior de la caixa de les pintures i surtin sense conèixer límits. A la casa del seu Sitges ja no li quedaven parets per impregnar-les del seu art floral. El mateix que va transportar fins a la bonica població italiana d’Asti, on ara resideix. Parets noves i nues que la Montse ha trigat poc a decorar i la força del seu art esdevé internacional pel fet de travessar fronteres acompanyant-la allà on va.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Per tantes apreciacions contemplar la seva obra no cansa. Tot el contrari. I a l’haver nascut a Sitges ha heretat el neguit artístic, amb el qual la seva pròpia família s’hi ha identificat. Per tant la festivitat del Corpus no li podia passar indiferent. I a l’estar tan relacionada amb les flors, quan ha calgut les ha dibuixat al terra del <b>carrer Bonaire</b> on vivia. I si només dibuixades ja atreuen l’atenció, desprès cobertes de flors, ha resultat una catifa bonica i original. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> D’aquí que gosi anomenar-la la pintora de les flors. I com totes elles, que captiven la vista i els sentits, les seves, a més, transmeten un missatge que és correspost amb una complicitat i un somriure.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> <b>J.Y.M.</b></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;">( Article publicat a l'Eco de Sitges. el 17 de juny del 2022)</span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> </span><span style="font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></span></p>JYMhttp://www.blogger.com/profile/08023640018164843469noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7407972637213094720.post-49623562461179861812022-06-18T23:08:00.001+02:002022-07-03T13:38:41.917+02:00DE CAN BADIA A LA PARADETA DE LA TRINITAT<p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> </span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj21DlVzL_dIusJESA9GKnqGpZ17mgU3WGpiGeR0sV6aKzLbwX-H6fGGrcQmwro4XdzLTHajMp_zniUgHP_dtnaSoHs3DYaAxmNcdDE8keZ7gTcS3FYO0RwDyqL4gqEssLynwnZTyLnkRPQmHpUAdCkzwkrG04HSPzlpboNs-l4aup8cQ3g63Wd9_ZV/s4032/6A6038B4-D624-460A-859D-E41DDC5568DE.heic" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="3024" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj21DlVzL_dIusJESA9GKnqGpZ17mgU3WGpiGeR0sV6aKzLbwX-H6fGGrcQmwro4XdzLTHajMp_zniUgHP_dtnaSoHs3DYaAxmNcdDE8keZ7gTcS3FYO0RwDyqL4gqEssLynwnZTyLnkRPQmHpUAdCkzwkrG04HSPzlpboNs-l4aup8cQ3g63Wd9_ZV/w480-h640/6A6038B4-D624-460A-859D-E41DDC5568DE.heic" width="480" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: x-large;"> </span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">Hi ha molts motius per a pujar a l’</span><b style="font-family: "Times New Roman", serif;">ermita de la Trinitat</b><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> el dia de la seva festa. El principal de tots, per donar continuïtat a la tradició i també per devoció.</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">No ens podem ni imaginar el nombre de persones que, en aquesta festivitat, s’hi han apropat en el transcurs del anys. Si ens ho mirem des de l’aspecte generacional, ara ens toca a nosaltres donar continuïtat a la tradició, com també ho fan persones més joves</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">que són els qui agafaran el relleu.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Tots hi pugem perquè ens agrada i a més d’una manera o altra hi col·laborem. Així hi pugen les administradores, pel compromís adquirit: la <b>Núria Carbonell</b> i la <b>Blanca Mirabent </b>i els seus respectius marits, ells són ells els qui obren l’ermita i tenen cura per tenir-ho tot preparat. Hi puja, també, l’Esteve que posa les flors que tan ajuden a realçar la imatge de la Santíssima Trinitat. Hi fa cap el senyor Rector que ha d’oficiar les misses, l’organista i el cor que acompanya els cants. També hi estarà representat l’Ajunatment. Mentre que la música la posaran els grallers que acompanyen el ball de les cintes. També els components de la <b>Cobla Sitgetana</b> que, en els seus 58 anys de la seva fundació, només hi han faltat una sola vegada. Com les sitgetanes que ajudaven a la Remei i la Rosó, durant tot l’any i especialment en aquesta data que ja hi feien cap a la vigília. Hi continuen pujant els de can Sabaté per portar les coques d’arengades. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> I ho deixo aquí, ja que és impossible anomenar a tots els qui hi fan cap, però abans em vull referir a una veina del <b>Dr. Robert</b> qui, a damunt del seu pedestal, no deixa de guaitar a la porta de la casa on viu la pubilla sitgetana. Els dos comparteixen protagonisme en aquesta plaça de la Vila, on ella és de les residents més antigues que hi trobem en aquest bocí de Sitges i l’estàtua es va disposar en aquest enclavament per dedicar un homenatge permanent a la memòria de l’il·lustre Doctor.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Molt a prop d’allà, un dels comerços més emblemàtics del carrer Major, la <b>botiga de queviures de can Badia</b>, contribuïa a exemplificar el comerç típic i peculiar de poble, on els dependents – de la mateixa família- vestien amb bata de tresquarts i entre l’obertura del coll s’entreveia la corbata que lluïa el propietari, la qual contribuïa a donar categoria a l’establiment. Menys la <b>Pili Queralt </b>que feia servir bata blanca. Tot i que fa anys va accedir a la jubilació i la botiga també va tancar, ella conserva les arts de bona venedora<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Ella, ara que em refereixo a la Trinitat, és una de les senyores de les quals comentava que han col·laborat als neguits i les necessitats manifestades per la recordada <b>Remei Casanova</b> i <b>Rosó Carbonell</b>. Transcorreguts els anys, d’aquell equip d’acció, gairebé només queda l’<b>Angelina (vídua Vergés</b>), la <b>Montserrat Vivó</b>,<b> Montserrat Ferret</b> la<b> Pili Queralt </b> i para de comptar. La veïna del doctor Robert segueix col·laborant amb les actuals administradores. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Quan el dia de la festa neix, per <b>la punta Ferrosa</b>, la Pili es disposa a muntar la paradeta, a frec de la porta de l’ermita, i els article més sol·licitats són les llànties que la gent encenen als peus de la imatge de la <b>Santíssima Trinitat</b>. Però també hi despatxa altres detalls, com les alfàbregues en aquest raconet enlairat i tan bonic de <b>Sitges</b>. No obstant a la també veïna de l’Ajuntament, no li cal vestir amb la bata blanca, i tampoc ha perdut les dots de bona venedora, que desenvolupa acompanyada del seu tarannà tan jovial i completat per una alegria encomanadissa. La paradeta és modesta, però darrera d’ella hi trobem a la dependenta eficient i l’encarregada del negoci. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> A més de dependenta qualificada, és una bona comunicadora i assessora. Si visqués a Amèrica, o en segons quins llocs d’Europa, l’anomenarien amb aquesta paraula tan de moda: <i>“coach”</i>. Sortosament la tenim més propera i no ens calen, per referir-nos-hi, paraules tan complicades de pronunciar i d’entendre. Se li escau millor anomenar-la: “<b>la Pili de can Badia</b>”. D’aquesta manera ja està tot dit. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: large; line-height: 22px;"><span> </span><span><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> <b>J.Y.M.</b></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><b><br /></b></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">/ Articole publicat a l'Eco de Sitges, el 10 de juny del 2022)</span></span></span></p>JYMhttp://www.blogger.com/profile/08023640018164843469noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7407972637213094720.post-73430184789060411832022-06-18T22:13:00.005+02:002022-07-03T13:48:48.907+02:00DEL TERRAT A LA TERRASSA<p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> </span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> </span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><br /> </span></span><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkCHWglV5Eco7ZjMPYMImkZrnI_oxQ9kIPCldvHuAqRdMkR-3LaOWT0vyPAXZUxyXzghSxdYPffYdcRSm7pwwfq0DlF7I0Eod5TX1gWLamg8PA6UrsVDI6OzwgFI_-gv_uuBikNjoFE3uR7kV0qY1hNQjN0yusYt1C7UW8YRGCast4R0FuqNLzZlR-/s4032/85BF0A22-3BF5-4864-9FDB-85B9EA5C2D55.heic" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkCHWglV5Eco7ZjMPYMImkZrnI_oxQ9kIPCldvHuAqRdMkR-3LaOWT0vyPAXZUxyXzghSxdYPffYdcRSm7pwwfq0DlF7I0Eod5TX1gWLamg8PA6UrsVDI6OzwgFI_-gv_uuBikNjoFE3uR7kV0qY1hNQjN0yusYt1C7UW8YRGCast4R0FuqNLzZlR-/w640-h480/85BF0A22-3BF5-4864-9FDB-85B9EA5C2D55.heic" width="640" /></a></span></span></div><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Calibri, sans-serif;"> (</span><i style="font-family: Calibri, sans-serif;">Detall d'un moment de l'enderroc de la mítica Pensió Julian, el dijous 16 de juny del 2022. A la tarda del divendres dia 17, el lloc on hi havia hagut la </i><span style="font-family: Calibri, sans-serif;"><i>susdita</i></span><i style="font-family: Calibri, sans-serif;"> </i><span style="font-family: Times New Roman, serif; font-style: italic;">Pensió</span><span style="font-family: Calibri, sans-serif;"><i>, era un solar completament net. Només van caldre 48 hores per fer desaparèixer un edifici)</i></span></span></span></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></span></span></p><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Quasi totes les cases del poble disposaven d'un terrat. Bé fos al mateix nivell de la planta baixa o del pis. Quan aquestes cases es van transformar, el terrat va passar a estar situat a dalt de tot de l'edifici. I no sols això, sinó que també ha passat a ésser comunitari. <o:p></o:p></span></span><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Uns terrats, aquells, que assolien un protagonisme significatiu, sobretot durant els mesos d'estiu, perquè sopar en ell era un dels privilegis més comú dels estadants. Terrats que flairaven a aquesta planta, ara pràcticament desconeguda, anomenada <b>ruda</b>. O a <b>clavells</b> que s'arrengleraven en els testos que, en aquestes dates, rebien les últimes atencions abans de participar en l'<b>Exposició de Clavells.</b> <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Uns espais, a celobert, que han mostrat l'evolució del pas del temps, que disposaven quasi de tot: galliner, l'antena de la ràdio i, progressivament, les antenes de la televisió que s'anaven escampant com una gran teranyina metàl·lica. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Ben a prop de casa, en el carrer Sant Francesc, hi havia un pati el qual, durant tots els dies de l'estiu era molt freqüentat. Em refereixo al de la casa de la <b>família Perea</b>. Una casa que complia amb tots els requisits d'una casa d'estiueig i que després de la festivitat de la Mercè se la disposava per passar l'hivern. Així es tapava la “silleria” del quarto de reixa i es posaven unes contra portes per preservar la principal. Fora dels mesos estivals, durant la resta de l'any, la solitud n'era l'única companyia. No es podia dir el mateix quan a la casa hi retornava la vida, amb el generós pati interior que oferia una elegància, amb el qual hi contribuïen molts detalls singulars. Fins i tot la seva il·luminació que realçava la intimitat familiar. Característiques que no deixaven indiferents als qui coneixíem el llinatge familiar dels Perea. Una família nombrosa on predominaven les senyores, ho eren tots els seus membres menys el Sr. Perea i en Pepe, el fill. La resta tot dones, ben avingudes i de totes les edats i si per això fos poc, entre ells completaven tot l’escalafó familiar existent: mares, filles, àvies, sogres, cunyades, tietes, germanes. Totes elles, a més dels dos homes, reunits en un pati de caire modernista, on deixaven la porta de l'entrada del carrer oberta, per tal de potenciar -encara més- la frescor. I amb la tranquil·litat que suposava, sopar sense patir per si algú podia entrar.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> El desencís de la transformació dels patis va començar quan, en pro de la modernitat, es van anar perdent aquests petits privilegis. Sortosament això va coincidir que van anar proliferant els matalassos de molles. I ara es preguntaran què té que veure una cosa amb l'altra?, doncs perquè fins llavors els terrats eren l'espai escollit, pels matalassers, per a recompondre la llana dels matalassos, i que ho aconseguien a cops compassats, propiciats per uns pals llargs, el maneig dels quals dominaven a la perfecció. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> I van començar els hotels d'una certa categoria a oferir l'oportunitat de sopar a les seves ben disposades terrasses, com les de: l'<b>Hotel Sitges</b>, el <b>Terramar.</b> L'<b>Hotel Miramar</b>..., i si van anar afegint restaurants que, de primer, ajudaven a conferir una categoria al poble, però quan aquestes han proliferat, i ho fa d'una manera desordenada, no ajuden a mantenir una disposició elegant, com quan havien estat dissenyades. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> De les primeres on el vianant passava a frec dels comensals, era, la fa poc esmentada <b><i>"Pensión Julian</i>"</b>. Que a l'hora del servei del sopar, encenien les lamparetes de damunt de les taules i, aquest detall, contribuïa a fer que, un entorn normal, aconseguís un cert prestigi. Ho havia de transmetre, també, el contingut del plat, tot i que aquest anava amb consonància amb el mòdic preu que es pagava, per a pensió complerta, en els establiments d’aquesta categoria. Així, doncs, la minuta no podia oferir masses requisits: la típica sopa, o consomé, la truita o un peix arrebossat i una peça de fruita. <i>"Le patron mange ici" </i>- ho anunciava el cartell- sinònim de garantia que s’hi menjava bé. El que no especificava, però, és que si el susdit patró estava de dieta. Al menys el contingut dels plats, més aviat, així ho insinuaven. </span></span><span lang="CA"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> <b>J.Y.M.</b></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;">( Article publicat a l'Eco de Sitges el 3 de </span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif; font-size: large;">juny del 2022)</span></p>JYMhttp://www.blogger.com/profile/08023640018164843469noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7407972637213094720.post-21237499716473663102022-05-29T15:20:00.004+02:002022-05-29T15:20:51.882+02:00EL TAPA A TAPA D'EN TRIGUEROS<p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBrMwYH_4yvcX1f0D735textNznPKHoVp7zqDfZkWCv66YZmsxIKBU2MTs81LFb1dugsVzy3ydhRLtF7UkVqWxYLG6Qd9UPGrXk6SuAoQHz7PvaJzTUi2vouwNWvR5Lux-K3MV_LNkjKPSxfjkXxRXj70tHLhgdK7fOZ4kI1rCFrqxlXlKv-o0Ossf/s1024/F771E3EE-3209-4CCB-8F58-0EC1C2269C0C_1_102_o.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="683" data-original-width="1024" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBrMwYH_4yvcX1f0D735textNznPKHoVp7zqDfZkWCv66YZmsxIKBU2MTs81LFb1dugsVzy3ydhRLtF7UkVqWxYLG6Qd9UPGrXk6SuAoQHz7PvaJzTUi2vouwNWvR5Lux-K3MV_LNkjKPSxfjkXxRXj70tHLhgdK7fOZ4kI1rCFrqxlXlKv-o0Ossf/w640-h426/F771E3EE-3209-4CCB-8F58-0EC1C2269C0C_1_102_o.jpeg" width="640" /></a></div><br /><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWuMSYifuxGb_vAZpCUSEaOpCbDHuyVW6Iz_PMgCMSeMrERFI6w1IaXyKU6KVzc2qZcQ5SQ4xvJ3t2b4HqtN_uImSiThTdTc4nrXunneH2kEFk3SoGbJ1YqFcdtjYNLbO0taD6vk4nKVkQjRqBTr2tD-SvxHaSgkuvRm7-szs5h-cfkSPxjXJbY1Mm/s640/A4B82B8C-B041-4F96-9AF8-9BAC4EF5383C.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWuMSYifuxGb_vAZpCUSEaOpCbDHuyVW6Iz_PMgCMSeMrERFI6w1IaXyKU6KVzc2qZcQ5SQ4xvJ3t2b4HqtN_uImSiThTdTc4nrXunneH2kEFk3SoGbJ1YqFcdtjYNLbO0taD6vk4nKVkQjRqBTr2tD-SvxHaSgkuvRm7-szs5h-cfkSPxjXJbY1Mm/w640-h480/A4B82B8C-B041-4F96-9AF8-9BAC4EF5383C.jpeg" width="640" /></a></div><br /> <p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Els anys de joventut sempre són recordats per uns detalls en què, la majoria de vegades, es basen en el descobriment de noves sensacions. Passar de la infantesa a l’adolescència comporta obrir-se a un aspecte de la vida que ofereix diversitat de particularitats, que fins llavors no teníem a l’abast<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> I quan més en allunyem en el temps trobem que les limitacions eren moltes, teníem el que hi havia i ens conformàvem, ves quin remei, davant les evidències. Un detall que ara pot semblar curiós és el fet de la primera vegada que vam fer un glop de cervesa, el desagradable que va resultar l’experiència, perquè en aquell moment no ens va agradar gens, o poc. El paladar estava més avesat a ser mimat per líquids més dolços que no pas per l’amargor d’aquesta beguda. Després, es veritat, ens acostumem a quasi tot.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Tampoc estàvem acostumats a freqüentar cap bar, i ben fet que fèiem, perquè l’edat tampoc no era la propicia per fer-ho. Els nostres costums eren sans, però és clar, coincidia amb l’edat que començàvem a sortir amb els amics. I un dels llocs que més freqüentàvem era el <b>teatre vell del Patronat</b>, que es trobava situat al <b>carrer Sant Gaudenci</b>, on un dels elements que servia d’enllaç de l’amical convivència era el futbolí que hi havia i amb el qual lliuràvem renyides partides.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> El saló teatre, on es celebraven emblemàtiques representacions teatrals, Pastorets inclosos, estava precedit per un espaiós vestíbul, amb la barra de bar, unes quantes tauletes i el susdit futbolí. En tenia cura de tot plegat <b>en Trigueros</b>; home de tarannà una mica murri, rondinaire de mena i de mirada desafiant, però de cor bo. La seva afició podia més que el tracte amb la clientela, l’home era feliç quan trobava a un contrincant disposat a desafiar-lo en <b>el joc de les dames</b>. N’era un especialista i els que jugaven amb ell sabíem que probablement teníem la partida perduda, però com és normal no sempre era així, cosa que exasperava al veterà jugador que tenia un mal perdre. Llavors, aquesta mirada desafiant, amb un ull que anava per lliure, venia a exemplificar allò que es diu: “si les mirades matessin...”. en Trigueros jugava amb una avantatja, estava acostumat al soroll ambiental que propiciàvem els qui jugaven al futbolí, cosa que no succeïa amb el contrincant que quedava atabalat davant la xerinola ambiental. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> L’home tenia una mica ben assortit el bar, principalment amb begudes de cola i cerveses. Però, a més, oferia als consumidors tres varietats de tapes: olives sense pinyol, el que anomenàvem <b>“berberechos”</b> i “<b>boquerons” amb vinagre</b>. Aquesta última era la tapa preferida per aquell jovent que començàvem a compartir la beguda amb un entreteniment. Per a molts de nosaltres també va ser el primer lloc on els vam provar i com que el gust de la cervesa ja el tenim assimilat, acompanyàvem la tapa amb un quinto.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Els més delicat de la qüestió era trobar el moment apropiat per a demanar, al responsable del local, que et servis el que volies. Per descomptat que havies d’esperar que acabes la partida de dames i si la guanyava encara, però si la perdia la petició no era massa oportuna, doncs tenia afany per desafiar al contrincant amb una altra partida.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"> Per tant els seitons amb vinagre i </span><b><span style="font-family: Times New Roman, serif;">el quinto de cervessa </span></b><span style="font-family: Times New Roman, serif;">era la tapa estrella i si algun dia es decidíem a tirar de veta li demanàvem que ens obris una llauna d’escopinyes, això ja era el súmmum. La tapa la preferíem al migdia dels dies de festa, mentre que a la tarda de qualsevol dia hi compareixíem amb un llonguet de pa i li demanàvem que aquells “</span><b style="font-family: "Times New Roman", serif;">boquerons”</b><span style="font-family: Times New Roman, serif;"> ens els disposes entremig del pa. Un berenà que venia a substituir la </span><b style="font-family: "Times New Roman", serif;">llesca de pa amb vi i sucre</b><span style="font-family: Times New Roman, serif;">.<o:p></o:p></span></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Un servidor i els meus amics de joventut el primer <b>Tapa a Tapa </b>que vam fer, es pot dir, va ser al <b>Patronat Vell</b> i ens ho servia en <b>Trigueros</b>. Quan poc ens imaginàvem que les tapes arribarien a la sofisticació actual, que abans de ser degustades en deixem constància en una fotografia. Ens va faltar això, una càmera fotogràfica, ja no per retratar la tapa que sempre venia a ser la mateixa, sinó per a deixar constància d’escenaris i escenes diverses, com ara ho fan els participants del <b>Fotomaig</b>. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> <b>J.Y.M. </b></span><span style="font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><b><br /></b></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">( Article publicat el 27 de mai del 2022)</span></span></span></p>JYMhttp://www.blogger.com/profile/08023640018164843469noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7407972637213094720.post-87929903002222970082022-05-21T14:49:00.000+02:002022-05-21T14:49:01.343+02:00AMB LES MANS A DARRERA<p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: 11pt;"> </span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> </span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4iUCnGN1o5I8t5S9UTstXP5Iu10pTfVnL_T_UVSAORGGthCbDORnwlzSPo0AoRJCggi85FgrX_Zww-b8Q01knhigNDhZC3ojkxEukIpxwhr2eNXOw8v0tgP1Mo2IFup6JUOawWvu_GYj1j6C13-8RoKFN1j2AVDWdQrQ1gBsbt84G_EKzPUsCaBWE/s873/ADE6D896-A8A1-4C3F-88F0-8C16D6122AF4_1_201_a.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="873" data-original-width="640" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4iUCnGN1o5I8t5S9UTstXP5Iu10pTfVnL_T_UVSAORGGthCbDORnwlzSPo0AoRJCggi85FgrX_Zww-b8Q01knhigNDhZC3ojkxEukIpxwhr2eNXOw8v0tgP1Mo2IFup6JUOawWvu_GYj1j6C13-8RoKFN1j2AVDWdQrQ1gBsbt84G_EKzPUsCaBWE/w470-h640/ADE6D896-A8A1-4C3F-88F0-8C16D6122AF4_1_201_a.jpeg" width="470" /></a></span></div><span style="font-size: large;"><br /> Una de les parts de més utilitat del cos humà, són les mans. Els primers mesos de vida de la persona, aquestes, formen part d'una mena d'entreteniment, el nadó no para d'apropar-se-les a la boca per a satisfer uns instints que són comuns a tots. fins que aquestes mans esdevenen expressives, com quan manifestenles ganes de voler ser agafat en braços. Fins a convertir-se en necessàries, com quan es comença a fer les primeres passes i l’aprenent de caminant reclama agafar-se de la mà de l'acompanyant.<o:p></o:p></span><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Desprès, aquestes, van assolint el protagonisme que cadascú els hi vol donar. I tot sovint es converteixen en l'intermediari d'un apropament, o salutació, que es segella amb una encaixada de mans. Tot sovint hem escoltat explicar que la gent, quan donaven la seva paraula, no calia signar cap paper per a que aquesta es complís. N'hi havia prou amb una encaixada de mans per a mantenir la veracitat del que s'havia acordat.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"> </span></i><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;">Però hi ha moments en què les mans sembla que facin més nosa que servei, això acostuma a passar quan anem mudats i no tenim les mans ocupades. Una solució la trobem en posar-les a la butxaca, però que segons sigui la manera de vestir, recollir-les en aquestes interioritats del pantaló no és, que diguem, sigui massa estètic. Altra cosa diferent és anar vestit informal, llavors no desentona posar- les a cada butxaca lateral del pantaló. En aquest aspecte les senyores també ho tenen una mica més fàcil, perquè al portar una bossa de mà al menys una la mantenen ocupada.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Tanmateix la curiositat que més s'adapta amb els costums de portar les mans recollides, quan no es fan servir, va en consonància amb l'edat. Al revés de com passa davant un pas enèrgic, on braços i mans es balancegen amb el ritme que marquen les cames. O a davant les ganes de tenir-les ocupades, doncs sempre hi ha qui prefereix agafar-se a la corretja del gos que passeja. Altres, per les circumstàncies que obeeixen als dictats del si no fos, precisen portar la mà agafada a un bastó, o el que equival a la modernització d'aquest, quan es substitueix pel que coneixem com: <i>"<b>taca-taca"</b>.</i><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Suposant que la cosa sigui suau, a mesura que ens anem fent grans, tenim per costum creuar-les cap a darrera de l'esquena. Una posició instintiva que difícilment s'adopta quan un és jove, i que sembla que obeeix a les poques disposicions, com pot ser la de no fer altra cosa que no sigui passejar. És la postura més secundada, aquesta de portar les mans darrera, entre els jubilats mentre contemplen les evolucions de l'obra pública. Una altra curiositat que he observat, és que de senyores en veurem ben poques amb les mans a darrera, de ben segur perquè també, ben poques vegades, no decau el seu ànim de fer coses.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Mentre em refereixo a aquesta posició tan concreta de les mans, em ve a la memòria un personatge singular del nostre Sitges. Em refereixo a en <b>Lluís Franco</b>, veí del <b>carrer Sant Isidre </b>i germà de la Pilar, una altra institució de la botiga de queviures de la <b>Filomena i la Maria de can Mas.</b> Des de que el vaig conèixer el seu recorregut es limitava al <b>carrer Francesc Gumà,</b> no es movia des del davant de l'estació del tren fins una mica més enllà del<b> Prado.</b> Amb les mans creuades a darrera no només no sortia d’aquests límits, sinó que no parava de dedicar recargolats renecs a la RENFE, mostrant amb aquesta actitud que la companyia ferroviària no li influïa cap simpatia. Llavors, els qui en aquells moments portaven les mans a la butxaca, o les movíem amb marcialitat, ens el miràvem estranyats. Ara, quan les nostres també es van replegant cap aquesta posició, ens adonem que molts dels abruptes del repertori d'en Lluís encara segueixen tenint raó d'ésser. El que passa que un és prudent. Això afegit a la particularitat que les mans comencen anar cap el darrera, poc a poc entrem en la dinàmica de que una cosa porta a l'altra i que cal confiar amb la generositat de la vida, perquè la de les persones depèn de nosaltres mateixos. Ho diuen també els castellans: “<i><b>manos que no dais, que esperais”</b></i>. <b><o:p></o:p></b></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: large;"> </span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: large;"> <b>J.Y.M.</b></span></span></p><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">( Articole publicat a l'Eco de Sitges, el 20 de maig del 2022)</span></span></span></p>JYMhttp://www.blogger.com/profile/08023640018164843469noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7407972637213094720.post-64070144453485421842022-05-21T14:37:00.002+02:002022-05-21T14:39:47.497+02:00DE PENSIONS A HOTELS<p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHWwehivFJ1rtNqxSWYI07vxbNkc4w8smpmKMCs4j6WmgUoPwM_Fcy4iNEibzAl0bzBy0fRe0Y9mveWwJL7K41Dxtk2AGasODPjBxquFPUlzVwlH4xYGzA-u8F4sj2YU7hF5BSnr0c10A13818R_W3A4RXtLTejgYEaBweuCS5qxhp4CsgiVIXefzl/s7548/Pensio%CC%81n%20Julian%202.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="5000" data-original-width="7548" height="424" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHWwehivFJ1rtNqxSWYI07vxbNkc4w8smpmKMCs4j6WmgUoPwM_Fcy4iNEibzAl0bzBy0fRe0Y9mveWwJL7K41Dxtk2AGasODPjBxquFPUlzVwlH4xYGzA-u8F4sj2YU7hF5BSnr0c10A13818R_W3A4RXtLTejgYEaBweuCS5qxhp4CsgiVIXefzl/w640-h424/Pensio%CC%81n%20Julian%202.jpeg" width="640" /></a></div><i><br /> </i><span style="font-size: medium;"><span lang="CA" style="line-height: 22px;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-style: italic;">La terrasses, com la </span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><i>de la Pensión Julian, a la dels </i></span></span><i style="font-family: "Times New Roman", serif;"> millors hotels </i></span><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: x-large;"> Dels meus avis, poques vegades recordo que s’haguessin desplaçat massa lluny com per haver de quedar-se a dormir a fora de casa. Amb l’excepció del final de les seves vides, on un parell d’estius van dedicar una setmaneta a fer una sortida a un balneari amb la intenció, en deien: </span><i style="font-family: "Times New Roman", serif;">“d’<b>anar a prendre les aigües</b></i><b style="font-family: "Times New Roman", serif;">”</b><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: x-large;">. Un viatge que no obeïa al plaer, pròpiament dit de viatjar, sinó que el motiu més aviat es centrava a intentar de trobar alleugeriment als molestos dolors reumàtics que, en edats tampoc gaire longeves, ja apareixien i mortificaven.</span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Per tant el fet de viatjar es limitava a raons de feina o de salut. Els que més es desplaçaven eren els que anomenàvem <i>“<b>viatjants</b>”</i>. Que dit en paraules més escaients es coneixen per representants. Eren dels pocs que voltaven en aquells anys, quan el cotxe era un mitjà poc freqüent. I allà on arribava el tren, o els anomenats cotxes de <i>“línia”.</i> no hi calien altres combinacions.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Segons quines empreses posaven a disposició del representant un cotxe, amb el qual sortien a la carretera, en uns anys en què la circulació era molt poca. I més d’un d’aquests conductors no disposaven ni de permís de circulació. I ja no per les proves que havien de superar per obtenir-lo, sinó per la poca voluntat d’haver de satisfer unes poques pessetes que costava la gestió burocràtica, més que per altra cosa. I quan estaven posats en carretera, aquests viatjants, acostumaven a tenir assignada una ruta llarga i, coneixent-la, sempre feien parada a les mateixes pensions, quan s’havien d’aturar per descansar. La majoria d’aquestes estaven situades en pisos, on prevalia la netedat davant d’altres comoditats, que eren les mínimes. Aquest viatger, per raons de feina, també anava lleuger d’equipatge, una petita maleta que li servia per portar uns quants calçotets i samarretes, compartint espai amb el catàleg dels productes que representava.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Vet aquí, doncs, que la gent no tenien per costum explicar sopars de duro pel que fa als viatges realitzats. Ni tampoc pel que fa als sopars, pròpiament i gastronòmicament parlant. Altra cosa eren els desitjos, compartits amb més d’un, quan parlar de menjar provocava una agradable salivera, davant alguna suculenta proposta: “<i>no et menjaries ara...?”</i> i a partir d’aquí tots els ingredients i acompanyaments s’anaven alternant com a conseqüència de que el paladar i el desig no s’ajustava prou bé amb la realitat, però que fer volar la imaginació no costava res. El mateix passava amb els viatges: “<i>no aniries ara a fins...? </i>Amb el pensament on fos, però la realitat era la que es trobava més a prop .<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Sempre he dit, i no he fet cap descobriment, que va ser a partir de que vam començar a poder disposar de cotxe particular, que va fer possible que els trajectes podien arribar a ser més llargs i, segons fossin aquests, de distanciats, els viatgers havien de parar a fer nit. De primer amb les moltes pensions que es van anar obrint per arreu i desprès freqüentant algun que altre hotel que quasi bé eren d’ús exclusiu dels que també anomenàvem: <i>“senyors</i>”. Fins que va passar que aquesta categoria, els mateixos humans vam desmuntar la teoria, la que s’adaptava a la condició d’aquesta quasi exclusivitat i que s’exemplificava amb aquesta altra expressió : <i>“<b>de porc i de senyor se’n ha de venir de mena</b>”. </i>Sortosament del salt de la condició de pelacanyes a senyors, ens hi podem referir com a prova superada. Perquè al menys, en un moment de les nostres vides, alguna que altra vegada hem tingut l’ocasió de freqüentar un hotel dels més o menys catalogats com a bons i, per unes hores, també ens hem sentit com a senyors. O el que és igual: hem fet el senyor, perquè a lo bo tothom s’hi acostuma. Ignorant que el pensament davant les genialitats que acostumen a sorgir del: <i>“quiero y no puedo”</i>, poden derivar a conclusions que s’apropen molt més a la realitat: <i>“Ens haurien de veure, demà, quan ens incorporarem a la vida quotidiana”. </i> <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> Resumint, arribat aquest moment, la teoria es recolza amb les conclusions castellanes, que a vegades també les encerten: <i>“<b>que nos quiten lo bailao”. </b></i><b> </b></span><span style="font-size: 11pt;"><b><o:p></o:p></b></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"> <b>J.Y.M.</b></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 22px;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">( Article publicat a l'Eco de Sitges el 20 de mai del 2022)</span></span></span></p>JYMhttp://www.blogger.com/profile/08023640018164843469noreply@blogger.com0