La presentació de la Festa Major s'ha convertit en un acte, on cada any es superen les expectatives. Un format que es basa en el factor sorpresa, on desprès de submergir-nos en dubtes i suposicions, ens acaben anunciant els principals protagonistes: autor del cartell de Festa Major i el de Santa Tecla, pregoner i pendonistes.
A partir d’aquí a tots els protagonistes els hi suposa un esforç haver de guardar el secret. Recordo, amb la mateixa satisfacció, quan em van confiar la responsabilitat de fer el pregó de la Festa Major de l'any 1995. Va ser una tarda, just en el moment en què marxava cap a treballar, em va retenir una trucada del telèfon. A l'altre costat de l'auricular hi havia l'Isidre Pañella que, sense preàmbuls, em preguntava si voldria fer el pregó. Així de senzill. I un servidor, sense pensar-m'ho, vaig respondre que sí
Desprès d'uns, dies rebia la visita protocol·lària pertinent per formalitzar la proposició. Van venir a casa, el propi Isidret, en Nacho Deó i en Lluís Curtiada – malauradament cap dels tres és entre nosaltres-. I dit tot el que s'havia de dir, es van acomiadar mentre concretaven: “fins el dia 22 d'agost a les 19,30 h al Saló d'Or del Palau de Maricel”. I van marxar entre somriures de complicitat, que es podien interpretar com: "aquí et deixem el gec".
Quan ja tenia el pregó imprès, va tenir lloc un fet luctuós, es produïa la mort sobtada del geganter Antoni Parra. Un fet que va entristir els ànims de tothom. I el pregoner es va trobar amb el deure de dedicar-li unes paraules de record. Sense poder treure’m del pensament que dies abans l'Olga Mestres, la seva muller, m'havia comunicat que els dos assistirien al pregó. Poc ens podíem imaginar que aquell dia, i a la mateixa hora, s'oficiaria el funeral de l'Antoni.
A banda d'aquesta trista coincidència, em vinc a referir a que en Festes Majors passades, aquest setmanari, desprès s’hi va incorporar l’emissora de ràdio local, eren el que es feien ressò de les novetats que un any per l'altre es produïen.
Actualment les sorpreses comencen quan els components de la Comissió, sense tu estar-ne assabentat, es presenten al domicili. Convertint el moment en una de les experiències més boniques que et regala la vida. Un factor sorpresa que perdura fins a l’acte de la presentació oficial.
Sent el primer secret desvetllat, l'autor del cartell: en Modesto Caballero. Amb una obra molt representativa del nostre de Sitges i de l'arribada del Drac centenari per mar. L'amic no cabia dintre la pell. I home, donat a abraçades i petons, només baixar de l'escenari del Retiro s'hi va dedicar en cos i ànima. Acompanyant-se de la paraula més carismàtica del seu particular vocabulari: “Amore”. Modesto, ho has brodat. La resta de protagonistes també els coneixem i celebrem que hagin estat escollits
En el transcurs de la presentació hi ha una intervenció que no deixa a ningú indiferent. Es tracta de la del Senyor Rector, encarregat presentar a la Pendonista. Mossèn Pausas hi arriba inspirat i, acostumat com està a parlar des de l'altar, fa servir les mateixes dots de bon orador. Ara, però, desvinculat de les lliçons que sap extreure dels evangelis, hi posa de la seva collita. El sacerdot esdevé magistral, quan no segueix el guió que porta preparat i afegeix jocosos comentaris i sorprenents revelacions. Com quan es va referir a que ell havia batejat al propi Modesto a l’església de Mollet del Vallés. Qui els hi havia de dir a tots dos que, desprès dels anys, un dia a Sitges compartirien protagonisme en la mateixa Festa Major.
Quan el Senyor Rector, Josep Pausas parla, tot sovint s'acompanya d'un "eh". Abans o darrera d'aquest, hi sorgeix l'essència de les seves reflexions i, quan s'escau, hi deixa anar una ironia fina i brillant, que tan agrada als qui l'escoltem. Abans d'acabar la seva intervenció, va convidar a la confessió a algun dels responsables de la Festa. Just quan aquests ja ens havien confessat els secrets que tenien més ben guardats. Poca cosa, doncs, els hi deu quedar per confessar. El senyor Rector, però, no semblava que ho tingués tan clar.
J.Y.M.
(Article publicat a l'Eco de Sitges el 12 d'agost del 2022)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada