En la col·laboració del Cronista en el Programa Oficial de la Festa Major, m’he referit al protagonisme que han assolit els estadants de dues cases del carrer Bonaire, una al costat de l’altre, que es feia més notori quan arribava la Festa Major. La casa de la família Roca-Vadell i la de l’Eco.
A la casa d’en Josep Roca, la primera que trobem,( erròniament en el Programa li vaig canviar el seu nom pel de Francesc), hi han coincidit detalls que van associats a la nostra Festa. Com quan el propi Josep era el responsable de la bandes de música, les quals s’alternaven a cada Festa. L’home es posava al costat del trio de ritme i feia el mateix recorregut que el músics i, una vegada acabada l’actuació els acompanyava al restaurant on dinaven, sopaven i fins on s’allotjaven.
En Josep era un gran aficionat a la música i en especial de la banda. Un festa d’aquesta índole, sense la presència de la banda no seria tal. De les més importants que van venir va ser la Primitiva de Líria. El gran nombre de músics que la formen, des del començament fins al final, ells sols ocupaven tot un carrer. La seva presència va entusiasmar a tots els seguidors d’aquestes formacions musicals, els quals fins i tot es desplacen fins a terres valencianes quan tenen lloc els concursos de banda que s’hi celebren.
Durant uns anys també va venir la banda Militar del Regiment d’Infanteria Jaén Nº 25, amb ubicació a les casernes del Bruch a Barcelona. Deixant de banda l’aspecte militar que hi va associat, la música no estableix diferències i els músics que llavors la componien estaven avalats per la seva excel·lència interpretativa. Tots havien guanyat la plaça per oposicions i a més formaven part de les millors orquestres del moment. La disciplina que imposava el capità, l’assaig diari, i la qualitat musical dels components, feia que la banda militar quasi assolis la perfecció interpretativa. El més complicat per als seus components era quan els hi coincidia una actuació de la banda amb una de l’orquestra. Quan això passava no els quedava altra opció que formar amb la banda i si a cas havien de posar un suplent a l’orquestra, mai al revés. La seva qualitat musical, associada a la de la formació orquestral, no els era fàcil trobar un substitut.
En atenció a en Josep, que tenia cura de tots els detalls referents la banda, quan aquesta passava per davant de la casa del carrer Bonaire , els director tenia la gentilesa d’aturar la formació a sota els balcons i, sense avançar, recreava uns quants compassos que eren molt celebrats per la família: la seva muller; la Maria, la filla i pel gendre, en Josep Vadell Milá. Un gran músic que sabia apreciar la qualitat interpretativa d’aquestes bandes. Tot i que la seva especialitat era la música de jazz, també va fundar i dirigir un conjunt que interpretava música ballable: el “Golden Beachs “ que havia amenitzats molts balls, aquí i arreu.
A la casa del costat l’ambient encara flairejava a tinta. “l’Eco” potser feia pocs que havia sortit al carrer. I allà mateix, els fills de la casa, arribat el moment, tibaven la pell de la caixa, remullaven la canya de la gralla i compartien la tradició amb els estadants de l’altra casa. La de l’Eco amb en Ramonet, oncle d’en Josep, que ja tocava la caixa, com l’Albert Soler Marcé i també en Josep Surià Guillaumes que treballava a l’impremta. Els redobles, doncs, predominaven aquí i entre les parets mitgeres. Amb el timbaler Albert Vadell Roca, juntament amb el so de la gralla, la d’en Josep Soler Marcé i en Josep Vadell Roca.
Amb un testimoni d’excepció en Joan Sella Barrachina, que tenia l’adrogueria a davant mateix i té debilitat per la música de gralla, passió que va inculcar als fills d’ell i de la Maria Teresa, que van esdevenir també un grans intèrprets d’aquest instrument.
En només dues cases i una adrogueria del carrer Bonaire, la Festa Major ha ressorgit en aquestes vigílies. Imaginem-nos la resta dels carrers, quantes coincidències no hi trobarem amb els seus estadants. Uns i altres han fet i fan possible que la festa no decaigui i que sigui viscuda amb tota la intensitat.
Bona Festa Major!
J.Y.M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 18 d'agost del 2022)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada