LA MARE DE DÉU DEL CAMPANAR

       Una de les festes de gran rellevància de la nostra parròquia ha estat la festivitat de la Immaculada Concepció, que l’església celebra aquest divendres. Pel que fa a la església parroquial, on hi ha un bonic altar dedicat a la Puríssima,  la celebració era de les més solemnes i participatives, on hi tenien un rellevant protagonisme les filles de Maria. Tampoc hi faltava un ofici com Déu mana, mai millor dit, amb la participació d’un predicador, vingut de fora que, amb la seva presència, ajudava a magnificar la celebració.

    La mateixa que  que s’estenia a les germanes Concepcionistes, que tenien cura de l’Hospital de Sant Joan Baptista, amb una festa molt participativa entre la comunitat religiosa, els residents i  fins tot el veïnat. Per l’altra banda també  ho celebrava el Patronat d’Acció Social Catòlica. En aquesta institució la celebració tenia dos escenaris: el pati de darrera de l’edifici del carrer Parellades, amb entrada pel carrer Sant Bonaventura i en l’anomenat teatre vell del carrer Sant Gaudenci .

     En el pati del susdit Patronat, durant els últims anys que es va celebrar,  tenia lloc una ballada de sardanes i entreteniments per a la mainada. I pel que fa al teatre vell, a la tarda, s’intercalaven funcions, amb vetllades musicals, i tota mena d’actes culturals. Mentre que durant les tardes dels diumenges de l’hivern si feien sessions de cinema, dedicat als nens i nenes que anaven a catecisme.

    Un altre detall molt singular, pel que simbolitza i per l’enclavament on es troba, és la talla de pedra de la Immaculada que corona el campanar de l’església. En el interesant llibre sobre la església parroquial: “Traient la Punta a la Història”, escrit per en Blai Fontals i Argenté, amb la col·laboració d’un equip  especialitzat en les diferents temàtiques que s’hi tracten, hi trobem un apartat que fa referència al campanar i a la imatge esmentada.

     On s’explica que la torre del campanar es va completar a l’any 1863 per voluntat de l’ecònom sitgetà de la parròquia, mossèn Fèlix Clarà i Carbonell. Que va ser qui va decidir que una imatge de la Puríssima, esculpida en pedra i realitzada  en un taller de Vilanova i la Geltrú, es col·loques damunt d’una mitja esfera a mena de peanya, també de pedra, a fi de que presidís el campanar, a la vegada  que es donava  per acabada la seva construcció. 

    Aquesta imatge, continuant amb les explicacions de mossèn, va ser beneïda el dia de la festivitat de la Immaculada Concepció, del mateix  any 1863. On hi van ser convidades les autoritats locals, els treballadors que hi havia participat, així com els responsables de totes les confraries i dels altars de l’església. Hi va haver processó i Ofici solemne i també un castell de foc.  

     Qui en va ser un fervent admirador d’aquesta imatge, era el benvolgut amic Rafel Casanova i Termes, que em va precedir en l’honor de ser el  Cronista Oficial de la Vila. Durant els transcurs d’un sopar homenatge que li va dedicar el Casino Prado Suburense, sent president en Joan Figueras i Mercader, i on va sortir la iniciativa de demanar al consistori que fos nomenat Fill Predilecte de Sitges, els seus companys de les pàgines de l’Eco li vam lliurar una fotografia, obra del recordat fotògraf Jesús Albors, emmarcada d’aquesta Mare de Déu del campanar, sabedors de l’admiració que hi tenia, amb una dedicatòria al peu de la fotografia. Un present que el va agrair molt, pel fet de que li havíem encertat una de les seves preferències. Tant és així que el va penjar en el rebedor del seu pis, a mena de benvinguda a tots els qui hi entraven. Una trista coincidència va ser que en Rafel va morir la vigília del dia de la Puríssima de l’any 2000.

    Han passat els anys,  des d’aquella festivitat de la Immaculada Concepció de l’any 1863 i des  del  seu enlairat enclavament, la imatge és receptora de ventoleres i tempestes i solanes, mentre presideix  una de les panoràmiques més icòniques de la vila, la de la nostra església parroquial. Avui i sempre el seu protagonisme és estàtic, però  alhora símbol d’un passat, present i futur, que assoleix un simbolisme destacat aquest divendres, dia de la seva festivitat. 

                              J.Y.M.

( Article publicat a l'Eco de Sitges, el 5 de desembre del 2023)

 

TOT A PUNT

      Al Nadal hi van associats molts paisatges, el més entranyable i típic d’aquestes dates és el de muntanya  i si pot ser en un entorn que estigui nevat, encara millor. A casa nostra no hi coincideix aquest detall, tot i que ben a prop tenim el Parc del Garraf que té uns paratges molt semblants a aquests decorats nadalencs. 

    Ho he explicat altres vegades, el costum que hi havia d’anar a rebre el Nadal, a les 12 de la nit, a l’església de Jafra. Anar i tornar a peu i, a l’hora de sopar, tots reunits al voltant de la foguera que s’encenia a davant de l’església. Ha seguit el costum de disposar el pessebre: al Gafarró, a la Creu de Sant Isidre, a l’ermita de la Trinitat i a l’ermita del Vinyet. Per tant el nostre paisatge nadalenc també té els seus al·licients i uns espais que bé podrien acollir un naixement tan anunciat. 

    A banda de tot això,  tenim la sort de també poder guaitar al paisatge marítim. I en aquests dies  les postes de sol són d’una bellesa extraordinària. Carrers com el de Sant Joan, carrer d’en Bosc, Carreta i Tacó…, sobretot de nit, s’afegeixen al paisatge de Nadal, perquè  qualsevol portal pot ser l’escollit per la parella que  busca un lloc on poder passar la nit. I un mirador únic, per la seva situació i per contemplar a tota hora del dia l’encant  que desprèn aquestes vigílies, és la galeria de la sala de les escultures del Palu de Maricel, que s’aboca al mar. Molt a prop, en l’últim pis, hi ha exposat aquest naixement, el que il·lustra l’article, que pertany a la col·lecció del Dr. Jesús Pérez Rosales. Jesús i Maria es troben en la posició amb la qual apareixen en tots els pessebres, tanmateix l’infantó no hi és. 

    La seva absència es podria interpretar de moltes maneres, no hi és present tanmateix ens el podem imaginar en qualsevol espai del nostre entorn més proper. Com en la redacció del setmanari, on l’anunci de la seva arribada ha calat  en els ànims dels companys que conformen la redacció, dels col·laboradors/es que hi publiquem,  els anunciants i els treballadors de l’empresa que l’imprimeix. Pels qui vam viure de prop la composició del setmanari de manera quasi manual, en la impremta del carrer Bonaire, en aquestes mateixes vigílies la feina era intensa, perquè a més imprimien les nadales de paper, amb portada molt al·lusiva a aquestes festes que acostumaven a enviar les empreses als seus  clients. Tots: els serenos, els carters, l’escombriaire, i fins i tot els repartidors d’aquest setmanari, aquests últims potser són els únics que continuen amb el costum, ens feien arribar les seves nadales. 

      En una d’aquestes vigílies vaig fer coincidir el naixement a aixopluc de l’Hospital de Sant Joan Baptista. En un altre Nadal, el lloc escollit va ser un hotel que celebrava un meritós aniversari. Un altre em vaig inspirar en un dibuix del recordat Lluís Albors qui, en una de les seves col·laboracions en aquestes pàgines,  el naixement el va dibuixar a damunt d’una de les barques que estaven a la platja de la Fragata… I aquest any, m’ha semblat molt adient, desprès d’observar que Josep i Maria esperen el moment en una de les dependències del Palau de Maricel, en la mateixa línia del Cau Ferrat. Una altra casa, aquesta, a la qual la parella, en aquesta nit tan especial, hi pot trucar a la porta. El Cau, la galeria de les escultures…  a les 12 de la nit de demà quan ja serà  diumenge i el dia de Nadal. La  seva  joia s’estendrà des de la mateixa línia de l’horitzó, que s’albira des de del Cau Ferrat i Maricel,  fins a les Coves. I  de can Pei fins a Jafra, passant per la Trinitat. 

    Entremig, altres parelles, joves i algunes que no ho són tant, aquests dies també han trobat l’aixopluc que feia temps que buscaven. Ve a ser com la parella que a cada Nadal van a l’encontre del seu recer. Fins que el troben i en aquest hi neix el fill que esperaven. Quelcom semblant passarà en les vides  dels qui es poden aixoplugar en aquest indret que és a prop d’on havia estat el mas d’en Liri.  

     Al museu de Maricel tot és a punt. Només hi falta el nadó, diumenge hi serà  en el pensament de tots. 

    Bon Nadal!

                                                J.Y.M.

( Article publicat a l'Eco de Sitges, el 23 de desembre de 2022