Demano disculpes als seguidors/es del “blog” per la meva demora en actualitzar-lo. A vegades ho haig de justificar mer motius tècnics i altres, ho reconec, degut a una certa deixadesa.
En agraïment al vostre interès i lleialtat, us obsequiaré amb unes fotografies del poble de Rubielos de Mora, on va néixer el Sr. Esteve Barrachina, mestre que va ésser de la nostra escola pública. Portat pel record, no pas per la coneixença ja que no vaig tenir aquest plaer, sempre em rondava la idea de fer una visita a aquest poble de la província de Terol, quasi bé fregant a la de la de Castelló.
Em va agradar, sortosament avui la majoria de pobles ofereixen al visitant una ben cuidada imatge. Rubielos de Mora no és una excepció; carrers ben arranjats i les cases, algunes d’elles senyorials, molt acord amb tot el conjunt monumental. Hi arribarem quan celebraven la seva festa i sembla ésser que hi ha per costum reunir-se sota aquest bonic arc del torreó que dóna entrada, per cantar, ballar i xarrupar un bon vinet.
Per tant, la primera sensació va se festiva, alegre. Com a curiositat i mostra de bona germanor, junt amb les diferents imatges, penjo aquesta fotografia d’un porró. Tan singular parella estava damunt la taula de la fleca del poble, entre el ben encrostat pa i les suculents pastetes que acostumen a coures en tots els forns dels pobles que guarden una certa solera tradicional. Un bon lloc i uns bons ingredients per complaure el paladar i per estovar la gargamella, segons siguin les preferències de cadascú.
En agraïment al vostre interès i lleialtat, us obsequiaré amb unes fotografies del poble de Rubielos de Mora, on va néixer el Sr. Esteve Barrachina, mestre que va ésser de la nostra escola pública. Portat pel record, no pas per la coneixença ja que no vaig tenir aquest plaer, sempre em rondava la idea de fer una visita a aquest poble de la província de Terol, quasi bé fregant a la de la de Castelló.
Em va agradar, sortosament avui la majoria de pobles ofereixen al visitant una ben cuidada imatge. Rubielos de Mora no és una excepció; carrers ben arranjats i les cases, algunes d’elles senyorials, molt acord amb tot el conjunt monumental. Hi arribarem quan celebraven la seva festa i sembla ésser que hi ha per costum reunir-se sota aquest bonic arc del torreó que dóna entrada, per cantar, ballar i xarrupar un bon vinet.
Per tant, la primera sensació va se festiva, alegre. Com a curiositat i mostra de bona germanor, junt amb les diferents imatges, penjo aquesta fotografia d’un porró. Tan singular parella estava damunt la taula de la fleca del poble, entre el ben encrostat pa i les suculents pastetes que acostumen a coures en tots els forns dels pobles que guarden una certa solera tradicional. Un bon lloc i uns bons ingredients per complaure el paladar i per estovar la gargamella, segons siguin les preferències de cadascú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada