Tenia constància del que havia en aquests horts municipals, dels quals en tenen cura la gent de la vila que sempre han sospirat tenir un hortet. Es tracta del mural de rajoles que hi havia a la façana del mas Sant Bartomeu propietat del recordat Josep Carbonell i Gener, casat a amb la Rosa Romanyà. El matrimoni va encarregar al pintor Josep Obiols i Palau tres obres pictòriques. En una hi va pintar Sant Bartomeu i Sant Jordi, que desprès el ceramista Josep Roig i Ginestós faria tres composicions de rajoles. La més gran i espectacular era aquesta del patró de la vila i del de Catalunya. Els encàrrecs van sorgir desprès de la mort d’un dels fills del matrimoni, en Jordi, a l’edat de 17 anys i per honorar la seva memòria van voler que la majestuosa composició resaltès damunt la blancor de les parets del mas. En l’alliçonador blog de la Beli Artigas ho explica amb tota mena de detalls, tal com ens té acostumats amb tots els interessants temes que tracta.
Quan la família va fer donació al poble dels tres plafons esmentats, es van arrancar de les parets i el més gran es va dipositar, “provisionalment” en aquest terreny de sobre l’ermita de Santa Bàrbara amb el propòsit de donar-li el protagonisme que es mereix, exhibint-lo en algun espai del poble. En el seu dia, en aquestes mateixes pàgines, s’hi va referir en Jordi Surià, aportant un projecte que havia dissenyat l’Agustí Albors, molt digne, per acollir aquesta sensacional obra. Total, fa més de trenta anys que aquestes rajoles donaven l’esquena a Sitges, amb una provisionalitat que ha esdevingut crònica. Però quina no va ser la meva sorpresa quan a l’altre dia, caminant per l’indret, em vaig adonar que ara miren cap a Sitges. Pot ser que sigui un senyal, el primer pas, per a que li trobin una ubicació molt més adient.
I no serà perquè un hort no tingui el suficient atractiu, ni prou categoria per acollir una obra d’aquesta embergadura. Tanmateix, siguem coherents, ve a ser com si els qui tenen cura dels horts anessin a cavar la terra mudats de vint-i-un botó. Com també s’ha de reconèixer que així només tenen el privilegi de gaudir-la de prop els ocasionals pagesos que mimen el que tenen plantat. Amb el perill que involuntàriament s’escapi un cop d’aixada i es malmeti algun fragment.
Coincideix que en aquest indret, on es guarda l’obra del pintor i del ceramista, va ser el lloc on el pintor sitgetà, Joaquim Sunyer i Miró, va plantar el cavallet per pintar la seva coneguda obra “Cala Forn” d’exquisit contingut camperol.
En un altre dels plafons, realitzats pels mateixos artistes que, com he dit, es trobava disposat en la façana de la residència dels Carbonell, la veu popular els coneixia pels de can Tribulacions, s’hi pot veure un ametller florit amb la inscripció: “Tornaran a florir els ametllers”. I sí, una vegada més s’ha produït aquest encanteri, el d’una florida tan elegant i fragil. I que ens recorda el camp d’ametllers que hi havia en el lateral dret del mas Sant Bartomeu i que arribaven fins a la via del tren.
Florides, junt amb la mimosa, que encara podem contemplar disseminades per algun hort, camp o jardí, quan el mes de gener ens avança que la primavera ja es prepara per rellevar a l’hivern. Mentre des de mitjans de gener i el començament de febrer una inèdita bonança ens acompanya. Que podríem anomenar, una falsa primavera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada