Diumenge es celebra la 64 edició del Ral·li Barcelona -Sitges. El primer que es va portar a terme coincidia amb el diumenge de Carnaval, com així va continuar celebrant-se durant uns quants anys més fins que, amb bon criteri els organitzadors: el Foment de Turisme conjuntament amb l’Ajuntament, van considerar més oportú desvincular aquesta cita automobilística del carnaval.
Recordo perfectament aquella data perquè va crear molta expectativa entre la gent del poble i amb mi que era un nen. El dia es va aixecar plujós i va continuar plovent durant tot el matí, això no va ser impediment per a que a l’hora prevista els cotxes participants, creuessin el pas a nivell i es concentressin a la plaça de l’estació, Va seguir una desfilada fins arribar a la Fragata.
Anys abans a Sitges, el Sr. Sitjes hi va establir una fàbrica de cotxes, que va comercialitzar amb la marca sorgida del seu cognom. Era el 1933 quan es posaven en circulació cotxes com el de la fotografia. Curiosament un dels mecànics de la casa era el Sr. Macià Torrens, procedent de Barcelona. I el que són les coses, les seves dues filles: la Conxita i la Maria Torrens de la Vega es van casar amb dos sitgetans, en Domènech González i amb en Manel Vendrell, respectivament. L’esclat de la guerra va desbaratar el projecte de la fàbrica. Anys més tard on havia estat situada s’hi va ubicar la central corsetera.
Abans d’aquestes coincidències poca gent del poble disposava d’un cotxe aparcat davant de la porta. I pocs viatjaven si no és que es dedicaven a alguna que altre representació, per la qual havien de desplaçar-se per fer comandes.
Viatjants i també els músics van ser els que més es desplaçaven d’un lloc a l’altre. Aquests, per amenitzar balls de festa major. De primer ho feien en tren i baixaven a l’estació més propera, del poble on anaven a actuar i allà els recollien amb una tartana que els portava fins el seu destí.
Els músics sitgetans no en van ser una excepció i els primers de viatjar amb una mena de furgoneta adaptada, van ser els components de l’Orquestra Mozart. Els germans Pagès van comprar un utilitari d’aquestes característiques i en Panxito n’era el conductor. Després cobraven de músic i pel servei de transport.
A mesura que els cotxes particulars van anar imposant-se, els músics hem viatjat ben acomodats dintre el cotxe propi o d’un company. D’aquesta manera els components de la Cobla fa molts anys que viatgem així. I això de ser músic t’obre el camí, perquè quan arribes al lloc i una tanca barra et pas, només et cal dir: “som músics” i de seguit tens el pas lliure.
Em aquells anys encara no s’havien inventat els GPS i s’havia de recórrer als mapes de carreteres, de les quals en Manel Vendrell de can Sou i gendre del Sr. Torrens, n’era un expert. O potser li semblava a ell, perquè en el moment d’escollir la carretera la seva opinió no coincidia amb la d’un altre company, que igualment mostrava amplis coneixements. Em refereixo al ribetà Sadurní Mestre de can Paf. Que si jo passaria per aquí, que si l’altre per allà. No hi havia mai consens, fins que al final en Sadurní que es mostrava més resolutiu, doncs en Manel en aquests casos feia valer la seva punyent obsessió de fer la guitza i pel sols fet de veure al ribetà sortit de polleguera, no li donava la raó. Arribat un punt el de Ribes donava el tema per acabat: “saps el que et dic, ves per allà on vulguis”. I moltes vegades en Manel es decantava per la ruta que aconsellava en Sadurní, entre la seva risa mofeta i l’emprenyament que mostrava el de can Paf.
Aquest diumenge els cotxes del Ral·li tornaran a fer el mateix recorregut, als conductors no els caldrà activar el GPS, perquè transitaran per la carretera de sempre. Fent honor a la conclusió que també va fer un company músic que, perdut en mig de la complexa i extensa xarxa viaria, es lamentava tot dient: “Abans no et podies perdre, perquè només hi havien dues carreteres, una per anar i una altra per tornar”. Des de la primera edició del Ral·li tot ha canviat molt. Excepte la rebuda que dispensa el poble de Sitges, que segueix sent festiva i afectuosa.
J.Y.M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges, el 18 de Marca del 2022 )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada