Ens agrada fer coincidir determinats moments amb l’originalitat de certs detalls, que fan que aquests siguin diferents i singulars. Cadascú de nosaltres s’abraça al primer dia de l’any amb un seguit de costums. Mentre uns prefereixen dormir fins que el cor els hi diu prou, altres s’apressen a aixecar-se molt aviat i surten al carrer quan encara hi han els llums encesos.
En aquet dia tan especial, quan hi ha per costum anar a dormir tard durant la nit que el precedeix, en aquesta hora tan matinera els carrers ofereixen un aspecte desèrtic, mentre que el Passeig resta també en la total solitud, només amb la presència d’algú, molts pocs, que han tingut el mateix pensament: ser testimonis de com el dia neix entre la novetat exclusiva de fer-ho en un any que és catalogat com a nou.
Entre els costums que cadascú té, n’hi ha que ho fan fent un cabussó al mar. Aquest costum o tradició ve de lluny, tot i que sempre havia estat una minoria els disposats a banyar-se, degut a que l’aigua està molt freda. Entre tots els qui han començat l’any amb un bany, hi trobem a l’amic Miquel Matas Arnalot i els seus al·legats que també tenen la mateixa caparrada. I des de fa uns anys els acompanya el Sr. Josep Maldonado, qui entre altres càrrecs va ser delegat del Govern de la Generalitat per la demarcació de Tarragona. Pel que sembla el Sr. Maldonado és molt donat a posar-se en remull i aguantar, fins a extrems insospitats, les baixes temperatures de les aigües. Vaig coincidir amb ell a Caldea (Andorra), on l’aigua n’és la protagonista absoluta. En una secció del complex hi havia un apartat on l’aigua quasi cremava i en l’altra estava exageradament freda. El mèrit consistia primer entrar en la calenta, aguantar el major temps possible i sortir per fer el mateix en l’aigua freda. Poc vaig aguantar, ni dintre d’una ni dintre de l’altra, i em va encuriosir com el polític no sortia de la freda, sense mostrar cap senyal d’esgarrifança.
En Miquel i tota la colla ja fa molts anys que repeteixen el bany del primer dia de l’any. I en aquets començament del 2022 no ha estat una excepció. Tot i que han compartit costum amb un altre col·lectiu que s’han banyat a la platja de Sant Sebastià, atenent a una crida que es va fer en els mitjans de comunicació i que ha estat molt secundada. Cal dir que aquests dies de Nadal, les temperatures eren altes, gens normals per aquestes dates. Així, tots els dies, s’ha pogut veure molta gent a la platja prenen el sol i també banyant-se, sense haver d’esperar a aquest dia en concret.
Entre els nostres veïns n’hi havia que es banyaven tots els dies de l’any, com en Miquel Sariol Riera i el Sr. Paguera. Que era un bon nedador i es mantenia en forma fent unes quantes braçades al mar i a la piscina. On hi acudia amb el seu barnús, un equipament que al seu pas pels carrers del poble, durant els mesos d’hivern, causava admiració.
Indumentària que en Joan Olivé Ràfols també feia servir, fins a ben entrada la tardor, per anar a la platja del Club Natació. Contrastava el seu equipament, tant estiuenc, amb els jerseis de llana que vestia en ple estiu. El món al revés.
En aquesta mateixa platja, els caps de setmana, es trobaven un bon nombre de socis que anaven a jugar a voleibol o a prendre el sol i també els havia que, abans de marxar, es banyaven al mar. Entre els que freqüentaven aquest redós de la platja s’hi trobava en Josep Mirabent, fill de l’Andreu i de la Remei dels pèsols que vivien al carrer Sant Francesc. En Josep feia de pintor i una vegada estant treballant en una casa, tenia l’habitació tancada, la família es va adonar que en Josep no parava ni un moment de rascar la paret, els va sorprendre que fos tan treballador. Tanta semblava ésser la capacitat de treball del pintor, que es van decidir a obrir la porta, potser amb la intenció de felicitar-lo per la seva disponibilitat pel treball. Però quina no va ser la sorpresa, quan es van trobar amb el xicot assegut a terra i amb una mà fent anar la rasqueta sempre pel mateix tros de paret. Comentada jocosament l’anècdota, la veu popular no li va escatimar el mèrit, i per sempre més va ser conegut pel ràpid.
J.Y.M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges, el 14 de gener del 2022)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada