Tot i que la pandèmia ens torna a intimidar, el pas del temps fa el seu curs i aquest no té aturador. Just acabem de començar l’últim full del calendari i els preparatius de Nadal han donat pas a l’encesa, el passat divendres, de la il·luminació nadalenca. Per arribar a aquest punt, abans els responsables del servei d’enllumenat dels carrers, han anat disposant aquestes garlandes lluminoses. Van aprofitar de treure les banderoles del Festival de Cinema per reemplaçar-les per la decoració nadalenca. En aquells moments, a mitjans del mes d’octubre, a molts els hi sembla que es precipitaven en la seva comesa, si més no és una feina que comporta temps i s’ha de tenir enllestida per aquestes vigílies.
A l’any passat les llums van lluir sense despertar l’entusiasme de la gent, perquè aquelles festes de Nadal, pels motius coneguts, vam haver de limitar les celebracions a la intimitat de les cases i sense sobrepassar-nos del número de comensals. Un any desprès la situació ha millorat, però torna la incertesa davant l’augment del nombre de positius i l’amenaça d’una altra variant. I que per no haver de tornar a les restriccions d’aforament, caldrà presentar el certificat que acredita que estem vacunats en els espais on s’ha establert aquest control.
Entre els detalls que vam deixar de poder contemplar, durant la prèvia i en el transcurs de totes les festes, va ser la sempre esperada decoració que presenta la teulada d’on havia estat el “Bar Español”, en una de les escaires del cantó de can Perico. El motiu va ser que els seus entusiastes autors, en Garrit Vos i la seva parella, estaven a Holanda. Ara, que tornen a estar entre nosaltres, s’han afanyat a decorar, amb l’espectacularitat que ens tenen acostumats, el seu àtic. Acabada la feina, van anunciar el dia i hora de l’encesa, a la vegada que informaven que aquest any seria l’últim que ho presenten en aquest format tan generós. Han passat uns quants anys des de que realitzen tal decoració i ve que s’adonen del perill que comporta disposar tot aquest muntatge. Així, com si es tractés de la traca final, l’extensa teulada quasi queda petita per donar cabuda a les icones més emblemàtiques del poble, fins i tot amb l’afegit de la sirena.
Una decoració nadalenca que ja forma part de la tradició d’aquestes festes. Que ha ressorgit amb més protagonisme desprès que a l’any passat, com he dit, la teulada va restar apagada. En aquells moments, com que la pandèmia havia fet estralls en les persones, desitjàvem que tal apagada no obeís a causes pitjors. Ens hem congratulat d’aquesta represa, que potser ve a representar que poc a poc caminem cap a la normalitat absoluta, quan encara anem fent passos enrere.
Hi ha també molts convilatans que en la intimitat, sense assolir gaire protagonisme, es passen moltes hores immersos en els preparatius. Recordo a en Vicenç Marrades, que tenia un problema en un ull, l’home treballava d’ajudant de la cadena de neteja de cotxes de l’Antoni Hernández Grau, aquest casat amb la filla de la casa, la Rosa M. Selfa. En Marrades era un aficionat a les ràdios i quan s’apropaven aquestes dates, tapava la finestra que dona al carrer i es lliurava també a tenir-ho tot disposat per aquests dies. Quan retirava el tros de tela es podia veure el pessebre que havia fet i els qui sabíem del seu costum ens hi apropàvem per a contemplar-lo.
No deixava de ser curiós com persones, en els seus llocs habituals de treball, mostraven les seves habilitats. Com l’amic Tomás Lucas, que durant uns anys va disposar el pessebre en un raconet del seu taller de mecànic. El contrast era la bucòlica disposició del naixement i amb la resta de figures de simbologia hebrea, entre la modernitat i sofisticació que mostra la mecànica actual.
El mateix passa amb el Grup Pessebrista de Sitges, alguns dels seus components, fa mesos que estan confeccionant els artístics diorames. Uns preparatius nadalencs que culminen en l’exposició que fan al Palau del Rei Moro.
Que els preparatius que aquests dies es porten a terme i la culminació d’aquests, il·luminin el final d’un camí. Encara una mi tenebrós.
J.Y.M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 3 de desembre del 2021)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada