ENTRE EN BANKSY I LA BARCA D'EN MILÀ

    

 

    Els grafiters de tot el món tenen per ídol a en Banksy, el sinònim d’un nom que ningú coneix. Nascut a Bristol i poques vegades l’han vist portar a terme la seva obra, perquè acostuma a fer els garfits quan la gent dorm, camuflat sota una indumentària que no ajuda gens a identificar-lo. I quan desperten es troben amb una obra d’art que a més transmet un missatge. Obres que acostuma a realitzar damunt la nuesa de les parets. Tampoc no és que aquests grafits els faci amb massa assiduïtat, sinó que quan la gent menys s’ho espera apareix un treball seu, que pot haver estat realitzat en qualsevol ciutat del món.

      Aquesta obra de carrer té l’inconvenient que pot ser malmesa en qualsevol moment, hi ha els grafiters que li volen fer la competència i que tot sovint li produeixen un desgavell. Però fins i tot els responsables dels governs, perquè quan el grafit transmet una protesta, segons la repercussió que provoqui a l’opinió pública, els mateixos governants s’encarreguen de fer desaparèixer. També el pas del temps juga en contra d’aquestes obres realitzades a l’aire lliure.

     Conscient que la seva obra és efímera, l’artista  treballa en el seu taller realitzant originals i imprimint litografies que desprès signa i enumera. Treballs que assoleixen elevades cotitzacions en el mercat i en les cases de subhastes. En una d’elles una versió de la seva coneguda nena amb globus, desprès d’haver aconseguit ser venuda per una fortuna, va i la mitat de l’obra s’arria  del marc al mateix temps que s’autodestrueix. El que semblava un desastre, aconsegueix que l’obra es cotitzi encara més. Genialitats d’un geni que de qualsevol detall del paisatge urbà en sap treure un excel·lent profit, per admiració de tota la gent del planeta que resten amatents d’on apareixerà un nou treball seu. 

    Existeixen molts imitadors de la seva manera de dibuixar, amb esprais i amb una rapidesa asombrant al moment de realitzar-los, però també els hi ha que embruten les parets de manera descarada i sense cap altra finalitat que empastifar, aquests transmeten un missatge que mostra la seva manca de cultura i de sensibilitat. 

      D’un temps cap aquí, a casa nostra, veiem com moltes persianes de tancaments de locals mostren boniques i ben treballades obres. Ho podem apreciar en la casa que havia estat propietat d’en Jaume Milà, fill d’en Pepito del mas d’en Liri, al carrer Sant Josep, on en la porta del garatge en Ramon Artigas Ferrer ha encarregat pintar la barca que va construir el propi Jaume i amb la qual va sortir a pescar. A l’obra no li falta detall, fins i tot el nom que va posar a l’embarcació. Un treball ben fet el qual, a més d’atorgar protagonisme a l’esmentada porta, ens recorda que darrera d’ella en Milà l’havia construït i a estones lliures també confeccionava nanses, davant les mirades encuriosides de la gent: els qui el coneixíem i sabíem de la seva destresa i altres que, al ser de secà, els meravellava encara més la seva feina.

     Aquests dies en el Museu del Disseny de Barcelona  i en un altre punt de la ciutat,  s’exposa una àmplia mostra del grafiter de Bristol. Obres poques vegades exposades en públic i que plasmen l’actualitat i també la que ja va quedant enrere i que gràcies la història, aquesta s’encarrega de recordar-nos moments i situacions. Mentre que aquí, artistes com en Robby  Franco i l’autor de la barca d’en Milà, entre altres, mostren prou sensibilitat  com per merèixer la nostra admiració. 

    De Banksy, però, només n’hi ha un. D’imitadors, molts. Tots els seus treballs, realitzats damunt de noves i rònegues parets, tenen un rerefons que va més enllà. Com la persiana de la casa del carrer Sant Josep, on la barca de l’antic propietari ens trasllada a la tradició marinera del poble. En Banksy quedaria bocabadat. 

       

                                      J.Y.M.

( Article publicat a l'Eco de Sitges el 26 de novembre del 2011)