MODISTES D'UN GRAN VESTIT

    

                     ( Merceria de la Lucia Izabal en el C/ Major)

     Una de les festes més significatives del cicle nadalenc és la de Santa Llúcia, que va ser el proppassat dilluns. Avui tenim tendència a avançar esdeveniments, així a finals de novembre, ciutats i pobles encenen l’enllumenat de Nadal. 

      Dic això perquè la festivitat de Santa Llúcia representava el començament de tot, no abans. La tradició es fa notòria en la fira que porta el seu nom, que cada any es celebra als peus de la catedral de Barcelona i on es  compra la figura  que, any darrera any,  s’afegeix al contingut de la caixa de les figures on,  embolicades amb paper de diari, esperen ressorgir. Arribat el moment, cada una que desemboliquem, produeix la sorpresa davant un nou retrobament. Era aquesta la finalitat d’anar a la Fira de Santa Llúcia, o continua sent avui, visitar-la per comprar aquesta figura o els detalls que pensem incorporar en el pessebre. I així, una vegada arribats a casa, començar a fer l’escampall per entre camins i muntanyes ben aconseguides pel suro i la molsa. Un curt recorregut que acaba davant la cova on hi és representat el naixement. En aquesta festa la tradició mana que s’ha de fer el pessebre, la mateix que aconsella que es tregui per la Candelera.  

    Tanmateix la festivitat que ens ocupa va acompanyada d’una altra simpàtica tradició, la que protagonitzen les modistes per honorar la seva patrona. En el nostre poble l’ofici de modista ha comptat amb unes bones professionals. Modistes, algunes d’elles, tenien obert taller on anaven a prendre de costura moltes noies. I allà on hi ha joventut hi ha alegria, era la que transmetien aquelles aprenentes de la costura.

   Una de les modistes que cada any era homenatjada  era la Trini Sabaté, filla del cap  de l’estació que va rellevar en el càrrec al meu avi Martínez.  La Trini vivia i tenia el taller al que havia estat la vivenda del xofer  de la família Barrabeig, en el carrer Illa de Cuba. Acompanyada per la seva madrastra  la senyora Concepció, casada amb el seu pare que havia enviudat.  La Trini era tan prudent com bona oficial de l’agulla. Va ser la modista oficial de l’Ecce Homo, tenint cura de la conservació del vestit de la imatge. En pocs dies de diferència la dona veia com el resultat del seu treball lluïa en el transcurs de la processó de Divendres Sant. I l’endemà, dissabte de Glòria, la cistella de la colla de Caramelles de l’Eschola Cantorum del Patronat, coincidia a la plaça de l’Ajuntament amb la  de les altres dues colles, Prado i Retiro.

    El dilluns de Pasqua, a la tarda, en agraïment a la seva desinteressada feina de vestir la cistella, la Colla de Caramelles del Patronat és distribuïa a sota la finestra de la casa, on la Trini i la Concepció hi guaitaven  per a delectar-se dels cants que la colla els hi dedicaven i contemplar la seva petita obra d’art que completava la seva elegància amb el pomell de flors del capdamunt del pal. 

     Un petit detall de deferència a una modista que tampoc era gaire gran d’estatura, que formava part del gran nombre de modistes que hi ha hagut al poble. En certa manera totes elles també contribuïen a vestir les nostres tradicions, perquè les seves clienteles, la gran majoria de les vegades, els hi encarregaven un vestit per assistir a alguna que altra festa o acte on els hi agradava lluir vestit nou. 

    Totes les modistes havien de recórrer a les merceries a buscar, fils, agulles i botons, aquests es mostraven fixats en uns trossos de cartons on s’acumulaven grans quantitats . Curiosament existia una merceria, on el nom de la seva propietària feia honor a la patrona, la Lucia Izabal. A qui  ajudava la noia que va acollir, d’entre les noies que van arribar al poble escapant dels estralls de la guerra, la Carme. Que seria l’esposa del recordat Josep M. Soler, el quan va continuar la tasca  del seu avi, el seu pare, ell mateix i els seus fills,  de vestir les pàgines de  l’Eco durant molts anys. En la redacció del carrer Bonaire, entre l’entrada i la impremta, hi havia el taller de modista de la Carme.

   El gran vestit que modistes i sastres han cosit durant tants anys: ahir, avui i sempre, contribueix a realçar l’elegància del nostre Sitges.

                                                                  

                                       J.Y.M.

( Article publicat a l'Eco de Sitges, el 17 de desembre del 2021)