En el transcurs de la meva vida tenia assimilat que totes les estacions començaven el dia 21 del més corresponent. Fins arribar a un punt que, segurament degut a la precisió que aporten les noves tecnologies, la teoria que s’havia establert ha sofert unes modificacions. Així, pel que fa a la tardor, aquesta diuen que comença a les nou i vint-i-un minuts del dia 22 de setembre. Ara mateix puc presumir que escric l’article quan encara és estiu i sortirà publicat acabada d’estrenar la tardor.
I es dona la casualitat que li donem la benvinguda estant de Festa Major. La festivitat de Santa Tecla, retorna als nostres carrers un esquitx festiu del que podríem anomenar una altra Festa Major a mitges. Tot i que, per aquesta ocasió, ja es pot fer alguna cosa més que per Sant Bartomeu. Vist l’evolució de la pandèmia, que sembla ser que, gràcies a les vacunacions, ens permet progressar cap a la normalitat.
Que la situació va canviant a millor, és evident. Es van programant actes que estaven limitats. Així el passat divendres, es va poder fer el relleu del pubillatge, desprès que a l’any passat, degut a la situació, es van prorrogar les funcions de la Pubilla i de l’Hereu els quals, pels mateixos motius, no van poder exercir com a màxims representants del pubillatge, amb la participació en actes i fetes que es porten a terme durant l’any . Que des de en fa 41 el nomenament, primer com a reina i després com a Pubilla, s’ha portat a terme ininterrompudament fins a l’any passat.
Tot va començar amb la primera Festa de la Verema de Sitges a l’any 1961 que, organitzada pel Foment de Turisme de Sitges, sent el president el Sr Teodor Sardà Miret, també amb la col·laboració de l’Ajuntament i sota l’important mecenatge i col·laboració de la família Torres. En aquesta nova festa hi tenia un protagonisme destacat la que s’anomenava Reina de la Verema, així com un il·lustre pregoner. Entre ells, a l’any 1987, en fou en Jaime Mora y de Aragón L’elecció de la Reina requeia en una noia de la colònia, la qual designava les seves Dames d’Honor. La primera escollida va ser la senyoreta Mari Lys de Rueda i de Sanz de Garza, filla del comte de Rueda. La van seguir altres noies del mateix rang social i la influència dels respectius pares, en algunes edicions de la susdita festa, havien intercedit per a que com acompanyant d’aquella cort de privilegiades, també s’escollís a la filla d’algun matrimoni sitgetà amic, d’aquesta manera es convertien en les úniques representants sitgetanes, perquè la resta només freqüentaven la vila degut a que les seves respectives famílies venien a estiuejar a Sitges.
Fins que a l’any 1979, coincidint amb les primeres eleccions democràtiques per escollir els ajuntaments, s’acorda que l’elecció de la Pubilla sorgís d’entre les noies presentades per les diferents entitats locals i associacions veïnals. En aquella convocatòria va ser escollida la sitgetana Marina Roure i Carbonell, la qual era proclamada Pubilla Major de la Verema i l’acompanyen la resta de noies participants en aquella elecció. En aqueta mateixa edició de la Festa -també per primera vegada- és escollida una pregonera, l’honor recau en la sitgetana Vinyet Panyella. De tots aquests detalls i molts altres, en deixa constància l’Antoni Mirabent Muntané en el llibre que va escriure sobre la Festa de la Verema.
Fins que, amb bon encert, la designació de la Pubilla passa per aconseguir un major protagonisme al no limitar-se el seu pubillatge només a la Festa de la Verema, sinó que per extensió al de Sitges. Era l’any 1999. I des del 2013 s’incorpora l’Hereu, coincidint que presideix Foment de Sitges, la Maria Marín. Aquest any 2021 s’ha produït el relleu i els escollits han estat: Judith Vallverdú, Pubilla de Sitges i Lucas Estruch, Hereu. Algunes de les nostres Pubilles també han estat escollides Pubilles de Catalunya. La primera pubilla sitgetana amb qui va recaure aquest honor va ser la Carme Serra, que fa poc ens ha deixat.
Un dels primeres funcions que són reservades a les Pubilles i Hereus, després de la nit de la seva elecció, és la participació en la festa de Santa Tecla, com a portadores del tabernacle amb la imatge de la Santa. El moment més emotiu de tot el recorregut es produeix a l’entrada de la imatge al temple, on moltes d’elles no poden contenir les llàgrimes d’emoció.
Ahir es va tornar a repetir aquesta tradició, dintre un context diferent al que estàvem acostumats i amb recorregut també fora de l’habitual. Però amb la Dora Pons com a pendonista, la seva germana Carme i la filla Lourdes com a cordonistes. Les tres van poder portar el penó, un privilegi que la pandèmia també havia restringit.
J.Y.M.
( Articole Publicat a l'Eco de Sitges el 24 de setembre del 2021 )
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada