A la calma del dilluns de carnaval, de la qual faig esment en l’article de l’Eco, hi cal afegir-hi la del dia abans, la del diumenge. Al menys pel que fa a les primeres hores del mati, bé aquestes imatges que il·lustren el comentari tampoc és que hagin estat preses a una hora molt matinera, exactament a les 11 i com es pot apreciar el carrer Espalter està desert. Sols les tanques de protecció fan preveure que en un moment de la nit hi haurà rebombori. És un plaer poder gaudir d’aquest impàs, quan tot el carrer sembla teu, quan hi camines sense pretures. I la transformació que experimenta al cap d’unes hores, un canvi molt impactant. Fins i tot a baix a mar hi regnava una calma “ressacosa”, envoltada també de tanques. Sitges estava encerclat, no pas per les muralles que en el seu temps havien servit de protecció, sinó per aquest invent metàl·lic que protegeix d’altres atacs, els dels vandàlics del segle XXI que deunidor.
Però on sí hi havia autèntica calma en aquest diumenge bulliciós, era a Vallgrassa. Hi teníem d’anar si més no, degut a les fredoliques previsions meteorològiques previstes per aquest dia, ens va fer aflorar l’ànim carrincló, enemic del fred. Al final no va resultar tan excepcional com dies anteriors. Malgrat que a dalt de la muntanya la temperatura fos més gèlida . En Rafael Fraguas i la Núria Sanahuja, als quals no els va acoquinar les baixes temperatures, hi van anar. Ella m’ha fet arribar unes fotografies, on es pot veure que hi havia raconades una mica enfarinades. No és el mateix que a ras de costa, cap a les interioritats del Massís, quan fa fred, aquest es nota i, si no vas ben tapat, et gela les crestes de les orelles, les puntes dels dits.
Unes imatges, doncs, per als qui agrada la calma, ni que aquesta, com podem apreciar, sigui preservada per proteccions metàl·liques. I en plena natura, lluny del bullici, on s’escolta el silenci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada