Quan el
diumenge, 8 de febrer del 1959, el Ral·li de Cotxes d’Època Barcelona – Sitges
es posava a rodar, la marca de cotxes Citroën just feia 40 anys del seu inici
de rodatge. Per tant els separaven només uns anys, que si bé n’eren uns quants,
no es podia parlar d’una xifra massa important. Ara, quan aquest Ral·li celebra
els seus 60 anys, la firma francesa ha assolit els 100, això ja són paraules
majors. De la mateixa manera que hem de considerar que els cotxes participants
en aquella primera edició, que ja eren antics, avui ho són 60 anys més. D’ahir
a avui han canviat moltes coses i conceptes en el tema de la locomoció.
Entre els qui vam sortir als carrers, per donar la
benvinguda al Ral·li, es va produir una curiositat que cal destacar: els més
joves no havíem vist mai abans, tan a prop, aquells cotxes, que en dèiem,
antics. Els més grans els havien vist transitar en compta gotes, perquè no
tothom tenia cotxe. Segons l’edat, a la qual ens podem centrar com a referència, una part d’aquells curiosos vam poder arribar a tenir
cotxe a la porta i d’aquesta disposició ens en vam beneficiar els que per
aquella època érem canalla, i a partir d’aquí ja ho vam trobar normal, fins el
punt que, arribada la majoria d’edat, ens vam treure el carnet de conduir i ja tot
va anar rodat. Però hi va haver, entre
els mateixos curiosos, gent molt més gran, que no van poder experimentar mai que
significava tenir cotxe propi, ja no hi van ser a temps.
Fàbriques de
cotxes com la marca francesa Citroën, amb els seus models, es feien un lloc en
el mercat. I, com sempre he dit, tot gira a l’entorn d’una economia que
afavoreix les també economies familiars. A l’any 1948, aquesta marca treu al
mercat, ni més ni menys, el popular 2CV. Per la seva lleugeresa i simplicitat i
amb vents a favor, aquest model assoleix una popularitat que no tardarà gaire
en compartir amb una altra marca la Seat que comença a fabricar cotxes el 13 de novembre del 1953. I just al començament de la dècada dels 60 treu al
carrer el popular 600. Tenim, doncs,
dos models de cotxes fabricats per dues marques, una que la separava del primer Ral·li 40 anys i
l’altre només 6.
Per aquelles
dates, el 1 de febrer de 1967, s’estrena als cinemes una divertida pel·lícula, “Sor Citroën”. Dirigida per Pedro Lazaga
i interpretada per Gracita Morales i Rafaela Aparicio, que va fer furor entre
la gran quantitat d’espectadors que la van anar a veure. Només aquest fet, va contribuir a augmentar la
popularitat d’aquest cotxe i de retruc a que molts convents de religioses,
algunes de les seves integrants, obtinguessin
el carnet de conduir. Poder disposar de cotxe els va alleugerir les
tasques del dia a dia.
El 600 de la
Seat va alternar amb el 2CV i van ser pràcticament aquests dos vehicles els que
van revolucionar el panorama de l’automoció a casa nostra. I, paral·lelament,
van influir en una expansió turística mai vista fins llavors. Perquè amb ells
s’arribava als pobles i paratges dels quals havíem sentit parlar, però que mai
els havíem freqüentat, al no disposar d’un mitjà de locomoció tan a l’abast com
els models esmentats. No van ser els únics, però sí els més comuns.
Des de fa uns
anys, amb el Ral·li hi arriben un bon nombre d’aquests 600 pintats de color
groc, amb l’emblema d’una marca de cervesa. La seva presència revifa molts
records d’admiració que s’emmirallen amb aquells anys que potser en va entrar
un en les nostres vides i ens va
permetre anar a veure món, a gaudir d’aquells dies d’acampada amb les taules i
cadires plegables, a sota un pi, tot contemplant el paisatge i menjant truites
fredes. Era quan encara no teníem la butxaca de senyor, a
mesura que aquesta es mostrava més generosa, ja anàvem guaitant a les
pissarres que mostraven els establiments
de restauració. Fins que aquests, intuint que l’economia anava millorant i amb
ella el paladar es tornava més refinat, van retirar, els caps de setmana, el
menú de la pissarra i el van canviar per la carta grossa. Que tampoc és
garantia que podràs trobar lloc per entaular-te, perquè si no ho has encarregat
amb antelació...
Fàbriques de
cotxes, les d’abans i de noves, n’han arribat a fabricar uns, el màxim de
sofisticats, fins el punt que el cotxe de demà
diuen que anirà sol, sense necessitat que es faci càrrec del seu
comandament el conductor. No sé, potser ens resultarà difícil habituar-nos a
seure en el lloc de sempre i no haver de veure-te-les amb res. Sobretot si
observes que s’acosta a un suposat perill i no frena, quan tu ja ho hauries
fet...
De moment el
Ral·li de Cotxes d’Època, Barcelona Sitges, ens torna a fer una visita i, a
cada any que passa, l’admiració per aquests cotxes augmenta , perquè ens
transporta a les beceroles de la locomoció i això, a mesura que ens fem més
grans, ho sabem valorar des d’una altra perspectiva. Perquè en la nostra
infantessa ja no els vam veure circular
i va ser a partir del 2CV i el 600 que se’ns va brindar la facilitat d’anar
sobre rodes, desprès d’obtenir el carnet de conduir. En aquest punt, jo em
pregunto, si la tendència és que els cotxes vagin sols, de què ens servirà
aquest carnet de conduir ? A no ser que l’exigeixin per conduir bicicletes...
Hem tingut la sort que hem nascut a remolc
d’un progrés en constant evolució i
transformació, on tot va sol. Menys nosaltres,
que aquí caic i allà m’aixeco.
J. Y. M.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada