A la consulta particular dels metges s’hi combinava
l’aspecte aciençat i la familiaritat d’una intimitat, la qual potser només la
separava una porta. D’aquí que estant assegut a la saleta d’espera, s’intuïa el
so esmorteït de la ràdio o televisió provinent de la part privada de la casa.
Això volia dir que hi havia vida darrera aquelles parets. Paradoxalment, els pacients
esperàvem a l’avantsala, per tal de poder anar allargant la pròpia vida.
La consulta de
metge que podem considerar com a més ponderant, ha estat la del doctor Joan
Ramon Benaprès Palet, situada en el carrer Major. Els límits als quals em
referia, entre la medicina i l’espai familiar,
han estat dues càtedres del bon saber. Per una banda la dedicada a la
ciència de la medicina, que han aportat la nissaga Benaprès i per l’altra la literària. I ja en les
interioritats de la casa cada dia hi tenia lloc una interessant tertúlia, amb
la participació d’un tertulians que de la seva intel·lectualitat en sorgia una
ambient de privilegi. Pintors, literats, artistes de tots els àmbits, quan
venien a Sitges, passaven per can Benaprès. A la seva consulta, però, hi acudien pacients
de totes les classes socials. A més d’un els havia salvat la vida a la taula d’operacions,
amb molt pocs mitjans, però que ell suplia amb els seus aciençats coneixements
i enèrgica determinació.
A la seva mort
la consulta va canviar d’orientació, dels problemes de salut es va a passar a
tractar els marrons d’àmbit social que sorgeixen del viure quotidià i que
necessiten ser tractats també per un especialista, en aquest cas de
l’advocacia. Com el net del metge, l’advocat
Frederic Malagelada Benaprès.
Al carrer Bonaire hi tenia la consulta i la vivenda familiar el doctor Rafael Padrol. Que a
diferència del doctor Benaprès era de gran corpulència. Doctor de barret i
abric llarg. La seva afició més destacada,
i a la que li dedicava més temps, era freqüentar la Societat Casino Prado de la
qual en va ser President.
Al carrer de
l’Aigua compartia els dos espais, el doctor Rafel Almirall. Metge molt apreciat
a Sitges i popularment conegut per conduir una BSA amb sidecar. Amant de la
velocitat, va tenir la sort de viure en una franja d’anys on encara no s’havia
establert la reglamentació del carnet per punts. D’haver estat així, l’home que
estava familiaritzat amb els punts aplicats al qui es feia un tall de certa
consideració, els altres, els que es poden perdre per excés de velocitat, a
aquets els hagués estat difícil de mantenir intactes.
A la platja de
Sant Sebastià, tenia la consulta i la vivenda en Joan Hostench. Un metge jove, que s’havia casat amb la Carme Martín i van
tenir dues nenes, la Mònica i la Noemi. En Joan va ser un metge molt proper,
que va morir de forma sobtada, sense donar-li
temps a conèixer a la seva filla
Noemi. Els pinzells de les aquarel·les van restar, per sempre més, en la
caixeta. Però les seves obres, pulcres i de traç meticulós, han perdurat per
donar testimoniatge de l’art que l’acompanyava.
El doctor
Guillem Celis Carreras ha viscut i passat consulta en
aquesta casa amb jardí del carrer Sant Isidre, cantonada amb el de les Ànimes.
En Celis era un gran comunicador, així
que en lloc de preguntar que li passava
al seu pacient, li treia en conversa qualsevol tema, el tractava amb tanta
amenitat que al final, al pacient, quasi se’l hi havien passat tots els mals. O
si més no, el metge, sabia el que el neguitejava, perquè moltes vegades les
malalties són més producte de la complexitat de la ment.
l’Antoni Ortí
era metge de posat seriós, però que també li agradava entaular conversa
sobretot parlar d’Història del qual n’era un expert i potser la seva afició més
coneguda. Estrambòtica era la seva taula
de despatx, on no hi quedava lliure ni
un centímetre. La feina tenia quan havia de buscar alguna informació que
l’interessava, o fer la corresponen recepta. L’ordre anava de la mà de la seva
esposa, l’Anna Maria, de cor generós i sempre disposada a treballar per les
causes que necessiten generositat i implicació.
Els metges
actuals, acostumen a no tenir la consulta en les seves cases i així preserven
la seva intimitat, potser perquè haver de passar-la a l’ambulatori els
absorbeix tot el temps.
Avui s’inaugura
un espai molt interessant, que ha passat de ser casa de pagès, habitada pels de
can Liri, a consulta i vivenda del doctor Pere
Serramalera Cosp i família. Situada en un racó del poble amb molta
personalitat i amb un veïnat molt vinculat a la nostra Festa Major i als costums i tradicions. El metge a qui li
agradava la fotografia tenia, en les parets de la sala d’espera, nombroses
fotografies penjades del Sitges d’abans. L’afable senyora Lola, l’esposa del
metge, tenia cura de les interioritats
d’aquell casalot.
Adquirida pel
matrimoni Pere i Anna Stämpfli, desprès de les obres pertinents, ha permès augmentar els espais dedicats a
exposicions i a l’obra d’en Pere i
altres artistes vinculats amb l’art modern.
Un museu, doncs, on hi havia una consulta de metge i que,
gràcies als neguits del matrimoni, han
contribuït a augmentar l’oferta
museística de la Vila. En dos espais molt singulars; on havia estat el mercat
del peix, i a can Serramalera, a frec de la finestra de Can Mec. Actualment,
darrera d’aquesta, s’estén l’espai del Grup d’Estudis Sitgetans. Que també ha
estat possible pel mecenatge del matrimoni Stämpfli.
El carrer d’en
Bosc s’hi bressola l’art, la poesia i la música. Com quan el poeta Josep M.
Soler i el metre Jordi Pañella l’hi van posar en aquella inspirada sardana que
es va estrenar en una de les festes que organitzaven en Pere i l’Anna.
L’art ha tornat
amb ells, per quedar-se en el carrer d’en Bosc.
J.Y.M.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada