Un bloc de Joan Yll Martínez

Un bloc de Joan Yll Martínez

25 de desembre 2017

EL PASTORET I LES PASTORETES DE CALA FORN

   


      La fredor de la Nit de Nadal gebra la molsa que s’insinua per entre les pedres disperses que delaten un abandonament progressiu, el mateix que ha anat degradant tot l’entorn de l’ermita de Santa Bàrbara. I també la masia, on quasi cada dia s’hi  apropava, muntat sobre la bicicleta, el seu darrer propietari, el Sr. Ballester que, ja gran, encara cultivava l’hortet. Va ser dels últims privilegiats de contemplar aquelles feixes de terra on hi florien els ametllers, s’hi escapava el flaire de les garrofes i on també hi brotava la vinya.
   Avui el progrés ha cobert d’asfalt aquella terra que la gent de la pagesia havia treballat i, com el Sr. Ballester, quan començava a fosquejar es retiraven amb el carro i el cavall cap a casa. L’amo del llogaret ho feia damunt la seva bicicleta, amb el cabasset  de la collita penjat del manillar. Mentre l’ermita s’abraçava a una solitud que la va conduir a la decadència amb la qual castiga el pas del temps.
    Al nostre Nadal li plau aixoplugar-se entre aquestes reminiscències del passat i mentre restin aquests vestigis, ni que siguin mig enrunats,  hi trobarem certes similituds amb aquell portal de Betlem.
      A l’any 1917 el pintor sitgetà Joaquim Sunyer i Miró, va pintar, molt a prop de l’ermita de Santa Bàrbara, el quadre que va titular Cala Forn. Recordar-lo, ara, en aquestes vigílies de Nadal, aconsegueix transmetre un cert caire pastoril, per la posició de la jovenalla que l’artista pinta en primer pla. És com si l’àngel se’ls hi apareixes per anunciar-los la bona nova. No obstant el nostre Nadal es desperta entre el fred  hivernal. El noiet i les noies que apareixen en l’obra vesteixen robes d’estiu i mostren les fruites pròpies d’aquesta estació. No hem d’oblidar, però, que una part de món celebra Nadal en ple estiu. El quadre en si,  no es pot dir que sigui una fantasia, al menys pel que fa als personatges que hi apareixen, tot i que es presta a moltes interpretacions, sobretot de caire paisatgista , perquè ofereix una imatge del poble molt diferent si la comparem amb l’actualitat.
      Amb l’Isidre Roca que aguanta el porró amb una mà, ell que vivia amb els seus pares a la masia de santa Bàrbara de la qual eren els masovers.
    Tenim, doncs,en Joaquim Sunyer pintant el quadre en aquest indret dels horts, darrera seu, una mica més amunt hi havia la masia del Fondac, per sobre el mas d’en Liri. I a l’altre costat de carretera,  l’hort i la casa de la família Arbonès. L’Angeleta Camps i Soler, que és la noia que apareix vestida de negre era la germana d’en Josep Camps que tenia cura de les terres del Fondac, el qual es va casar amb l’Angeleta Oller Miracle qui a la vegada venia de casa de pagès, de les Coves. El matrimoni va tenir dos fills i una filla,  l’Andreu casat amb l’Antonia Pérez Casas. En Joan que fa poc ens ha deixat, casat amb la Lolita Fusté Franc, aquesta va viure amb els seus pares i germanes a can Lluçà, per sota de Santa Bàrbara. I  la Pepita que es va casar amb el pintor també de quadres Manel Ferrer.  
    La noia asseguda, vestida de blanc és la Filomena Carbonell Vendrell , els seus pares estaven de masovers a Miralpeix. La Filomena es va casar amb en Marcel·lí Ramon Viñola Garcés, oriund de Fanlo (Osca). El matrimoni va tenir dos fills, en Ramon i en Miquel Viñola Carbonell.
            La Josepa Escolà Pagès és la noia que apareix  pintada aguantant un plat amb préssecs. El seu pare, l’Antoni Escolà era matalasser que va venir del Vendrell. Es va casar dues vegades, de la primera dona, la Maria Pagès Porta, va tenir a la Josepa . La mare va morir al poc temps del part. l’Antoni es  va tornar a casar i amb tan mala sort que també se li va morir aquesta segona esposa. Portat per les circumstàncies  va marxar a  Cuba, deixant a la nena en mans dels seus oncles materns que no tenien fills. En Francesc Lluís, en Xitu de Can Mas i la seva muller, la Francisca Pagès de can Parcala. Germana del pare dels germans Pagés.
   Els avis de la Josepa tenien vinyes per allà al costat del Mas d’en Liri, podria ser per aquest motiu, que la noia , que  hi anava tot sovint,  coincidís quan el pintor Sunyer  pintava el quadre i li demanés que acompanyes a les altres protagonistes .  La Josepa  es va casar amb en Josep Roca González i van tenir dos fills, en Francesc i la Maria Roca Escolà.
     La noia del canti és la Cristina Puig Herrera. Era la petita de quatre  germans: la Maria, en Josep, la Carme que va morir jove, i ella. La  qual va marxar a Cuba i es va casar amb un vilafranquí de nom Jaume i allà regentaven un hostal, no van tenir fills. El seu germà,en Josep Puig Herrera, en Xaruc” va ser un personatge popular de la Festa Major, va fer el ball de les gitanes i també de Llucifer.
    Personatges que guarden relació amb aquest entorn camperol, el de les masies que tenien com a referent l’ermita de Santa Bàrbara. Un indret que ara per ara mostra la senzillesa del no res, però encara s’hi conserva, ni que siguin mig  enrunades, unes formes que permeten imaginar el lloc escollit. Quan fent camí , la família  s’aparta de la modernització, del confort dels habitatges que s’hi alcen i, per contra, trien les engrunes d’un passat per tal de que entre les despullades parets hi neixi la seva criatura. Han passat més de dos mil anys, però aquella llum de l’estel encara ens guia en el camí.
    El pastoret i les pastoretes de l’obra Cala Forn conformen un quadre que no se’l va imaginar així l’autor. Sols passar que quan no saps pintar i escriure a prou feines, la imaginació  és la que rutlla. D’ella ha sorgit  la caparrada de fer aquesta variació per associar l’obra al paisatge del  pessebre.
   Ja està tot dit, només em queda desitjar-vos Bon Nadal!

                                                                                            J. Y. M.

( Article publicat a l'Eco de sitges el 22 de desembre del 2017 )

© Joan Yll Martínez

© Joan Yll Martínez