Un bloc de Joan Yll Martínez

Un bloc de Joan Yll Martínez

19 de juny 2015

FLORS I SANT JOAN

     Amb la clausura de l’Exposició de Clavells, es posa punt i final a dos caps de setmana on les flors han estat les principals protagonistes d’aquest poble, el qual es troba dintre de les viles catalogades com a florides. Així mateix a l’estudi Vidal, es va clausurar  una exposició en la qual han participat 15 artistes. El lema de tota l’obra presentada: Pinzellades de Primavera. Una acurada selecció d’obres on la temàtica de les flors ha predominat . La seva beutat  és per si sol la concentració més natural dels tocs de color amb els quals  la natura ens obsequia, Desprès, pintors, fotògrafs, aquarel·listes.... hi posen la seva part creativa, l’ull fotogràfic, la seva particular sensibilitat, en cada traç, fins que en sorgeixen unes vertaderes obres d’art.  
    Això ens apropa a un paisatge sitgetà, on els artistes s’han recreat en detalls tan simples com pot ser la composició que ofereix una finestra decorada amb unes flors, les mateixes que contribueixen a fer d’aquell reduït espai una vertadera i original composició. Com és el cas d’aquesta finestra tan singular, emmarcada de pedra, on sobresurt la vermelló de la flor del gerani. Ens referim a la que es troba en la propietat que en Pere i l’Anna Maria Estampfli   tenen al carrer d’en Bosc, amb les interioritats arrecerades a la muralla i la part exterior lluint la sobrietat que ofereix  la pedra i el blanc de la calç. Tot plegat contribueix a  propiciar una elegància  exquisida.
   Igualment els balcons florits aporten colorit i transmeten els neguits disciplinats i sensitius de les persones que en tenen cura. Perquè el paisatge sitgetà s’ha alternat entre els dos blaus, el del cel i el del mar i, entremig,  aquests esquitxos de color que a cada pas es fan notoris. Fent un recorregut per l’exposició de l’estudi Vidal, ens adonem que determinades florides han desaparegut del paisatge sitgetà. Com l’amic que recrea la seva obra entre l’exuberant buguenvíl·lia que es trobava abocada en el mur del Baluard, tocant a la banda de les escales estretes. La flor penjava d’aquesta barana, oferint una imatge sensacional. Molt a prop d’allà, en el primer replà de la susdita escala, temps fa, hi havia un parell o tres de testos grans, també amb geranis vermells plantats, oferien un efecte sensacional. Moltes postals perpetuaven aquesta imatge. Avui, malauradament no es podrien tenir tan a l’abast, pel perill que suposaria que fossin llençats de dalt a baix. Quina llàstima que no hi pugui haver res salvat
   Però per aquesta raó no trobo que sigui excusa perquè s’hagi deixat perdre l’enjardinat de sota mateix de la Fragata, on lluïa una gespa i altres elements de la vegetació que feien molt bonic i engalanaven el recinte. Actualment si es guaita des del Baluard, la imatge que ofereix és d’un absolut abandó i que diu molt poc a favor de  haver fet mèrits per ser considerada, també, com a Vila Florida.
    A l’Hospital, en aquestes vigílies de Sant Joan, flaireja a alfàbrega que és la planta que, des de fa molts anys, és com una icona de la festa de la casa. Mentre els cossis de clavells que alguns expositors/es, tenen disposats allà, retornen al lloc desprès d’haver estat exposats a l’Exposició. Una acollida que permet suplir la manca d’espai que la gent té en les seves cases. Aquesta solució fa possible poder-ne tenir cura i satisfer les ganes de participació, potser d’una tradició que ha passat de pares a fills i que degut a la remodelació de moltes de les cases es va haver de prescindir del pati on es trobaven disposats. Una circumstància, aquesta, excepcional que fa possible que els clavells, el seu colorit, aportin tan records als estadants de la casa que segueixen l’evolució de la planta, com als qui podem dir que en són els propietaris, o si més no, els responsables d’atendre’ls amb les atencions que són menester en el cultiu d’una planta molt delicada.
   En aquestes vigílies de la festivitat de Sant Joan, les flors  han ocupat l’espai sitgetà i ara deixen pas al brogit de les revetlles . Amb la festa del Poble Sec, on hi havia ubicat un gran espai dedicat al cultiu  de  les flors anomenat, no podia ser d’altra manera,  El Floreal. Avui un carrer el recorda identificant-se amb el nom. I allà en Pepe Cara i la seva muller regentaven una pensió i on també hi viu en Damià Martínez, durant molts anys fotògraf d’en Ricard Gassó. Ell i altres companys, just per aquestes dates començaven la temporada. Nit darrera nit, fins les darreries del mes de setembre, es passaven retratant turistes, els protagonistes d’aquelles pintoresques vetllades sitgetanes. El resplendor dels voluminosos  flash contribuïen a que la fotografia, en blanc i negre, deixes constància gràfica  del seu pas per la Vila. En unes nits on la flaira de les flors es barrejava amb el de la sangria. Les primeres lluint el seus colors naturals. Els segons provocant una vermellor excepcional. Unes transformacions que tenien lloc sota les moreres del jardí del Prado i entre la florida generosa de les buguenvíl·lies que s’emparraven per les harmonioses i irrepetibles  arcades que envoltaven la pista del Retiro.
   Era al finalitzar l’acte de clausura de l’Exposició de Clavells que la família d’en Pepe Cara tornava il·lusionada pel premi obtingut per aquella disposició exuberant  de cossis amb geranis que envoltava totes les àmplies  parets de la façana de la seva propietat. Una florida que feia honor, en majúscules, al Floreal. El repartiment de premis s’acostumava a viure amb una certa tensió entre els expositors de clavells, doncs tanta n’era la rivalitat competitiva  entre ells, que si no aconseguien el primer premi ja hi havia mala maror. Alguna vegada, l’Antoni Mirabent  havia d’intervenir per intentar calmar els ímpetus dels qui es sentien defraudats.
    Comença l’estiu, continua lluint la florida característica de la vila. Mentre una altra  festivitat de Sant Joan s’aplega  a l’Hospital  i s’estén per tot el Poble Sec, amb la participació de tot el poble de Sitges.
                                                                                         J. Y.M.
(Aerticle publicat a l'Eco de Sitges el 19 de juny 2015 )

     

© Joan Yll Martínez

© Joan Yll Martínez