VI I CINEMA

Una combinació perfecta per incentivar agradables sensacions. Per tancar i obrir els ulls, segons els grau del vi i el interès que desperti la pel•lícula. Durant aquesta primera quinzena d’octubre, per les nostres contrades, el trafegar que comporta la verema va arribant al seu final, enrere queden jornades una mica feixugues, tot i que les condicions de feina han millorat molt, degut a que aquesta activitat també s’ha mecanitzat. La vinya nova es planta i s’esporga de manera que la màquina pugui accedir, sense dificultats, a peu de cep i fer la feina a la qual es dedicaven els veremadors/es. Poques vinyes queden en els nostres dominis que ofereixin aquella imatge tan peculiar del mes de setembre, quan aquestes assolien un protagonisme que sobresortia de la resta de mesos de l’any, quan poc a poc es van poblant de pàmpols i la verdor s’imposa, el silenci s’implica i envolta d’una serenor a la vinya que contrasta amb el bullici dels dies de l’estiu, a la vegada que els gotims s’embotornen amb daurades i negres polpes impregnades d’un xarop que resultarà molt apreciat.

Quan la maduració aconseguia el punt òptim, entre tanta exuberant verdor sobresortien els barrets de palla i la xerrameca, cantúries i rialles dels qui doblegaven el cos i s’afanyaven a escodrinyar cada cep, fins deixar-lo sense fruit. Ha estat una activitat molt peculiar, per la qual ha calgut l’implicació de molta gent i famílies al complert que s’han ofert a familiars i amics per ajudar en aquesta labor. Aquesta implicació, fins i tot, les lleis han regulat i actualment els veremadors han d’estar donats d’alta a la seguretat social i per tant s’ha desmembrat aquesta implicació de caire intimista i popular, perquè ja no val l’ànim col•laboracionista, ni amical, sinó que compta la legalitat per damunt d’altres raons de caire sentimental i tradicional. La llei quan convé és molt rigorosa, s’ha d’aplicar amb tots els ets i uts, i per a segons a qui no ve d’un pam i no els hi passa absolutament res.

Quan l’activitat acabava i el vi ja fermentava en els cups, hi havia per costum que el propietari de la vinya convidés al seus col•laboradors a un dinar de germanor. Una graellada de carn, acompanyada pels primers rovellons de la temporada, a frec de la caseta de la vinya On el bon ambient, la improvisació dels discursos sorgits sota ela efectes del vinet i els bons desitjos per a que el vi fos de bona qualitat, presidia un àpat dels més típics i participatius de la gent de faixa i espardenya.. En el transcurs dels dies de clar protagonisme vinyataire, una altra menjada molt particular es convertia en el plat fort d’algunes de les jornades vinyataires, em refereixo a l’arengada. Acompanyada d’uns gotims de raïm, ofereix un contrast sensacional, molt preada tant per la senzillesa dels ingredients com per la suculència del plat. Cal recavar, com a curiositat, que les arengades es compraven de dos en dos, sembla ésser per arrodonir els cèntims que venien en cap. A aquest aparellament de seguit la veu popular ho va relacionar amb la parella de guardians de l’ordre, d’aquesta manera al duet d’arengades també se’ls coneixia pels civils.

Acaba la verema amb una bona collita i les inclemències meteorològiques no han desbaratat, cal assenyalar que, un any més, la verema a casa nostra no ha tingut el protagonisme que assolia quan la gent de la pagesia sitgetana disposava d’un bon nombre de vinyes amb els consegüents cellers que compartien veïnatge en alguns dels carrers més cèntrics del poble.A banda de les vinyes propietat de l’Hospital , on encara en el seu celler s’elabora moscatell i malvasia , el trafegar de la verema ha passat, un any més, desapercebut . No així la panoràmica que es s’apercep un cop es decanta, des de la creu de Ribes, cap a la planúria de les Torres i allà la vista es perd fins els dominis de can Baró . Curiosament les dues entrades al poble, la de la banda de Vilanova i la de Sant Pere de Ribes, estan franquejades per vinyes, les quals són com un homenatge testimonial a les arrels vinyataires de la vila, en tots els seus aspectes.

Actualment al celler de Les Torres, propietat de la família Pagès, es concentra una bona part de l’activitat vinícola de tot el contorn més proper. Per les seves dependències aquest any s’han manipulat uns 10.000.000 de litres de vi. Quasi res. Amb raïm procedents de les comarques que ens són més properes i d’altres. Pels responsables de l’elaboració la feina va començar a mig agost i s’anirà acabant a les acaballes d’aquest mes d’octubre. La mecanització, les tècniques de la fermentació controlada permet manipular grans quantitats de quilos de raïm que es convertiran en tan elevada xifra de litres de vi.

Amb el record posat en tots els pagesos implicats, d’avui i de sempre, serveixi la menció que faig d’en Manel Lluís, pagès de can Mostela, com un referent de la gent de la nostra pagesia. L’home anava a jornal i estava molt vinculat al poble i a aquelles ocasionals tertúlies que tenien lloc al vesprejar en les cantonades del Cap de La Vila. En Manel, com altres companys de la pagesia, havia ballat el ball des bastons i era un seguidor participatiu de les tradicions, com la de les Caramelles. Mentre durava el trafegar de la verema, es repartia pels diferents cellers i els seus peus havien trepitjat molts quilos de raïm que prèviament els carros transportaven amb aquelles portadores de costellam de fusta, tan característiques en el desenvolupament d’aquesta tasca. Portadores que formaven part del paisatge de la vinya i que un cop plenes els pagesos carregaven d’una embranzida al carro. En Manel va ser un dels últims pagesos del poble que va vestir amb faixa ben cenyida a la cintura i calçava espardenyes de betes negres. Tot un símbol de la gent del camp que es reservaven la faixa i les espardenyes més noves per distingir les festes dels dies de cada dia.

Aquest cap de setmana una nova edició de la festa de la verema aconseguirà retornar a l’ambient del poble, molt animat per la coincidència amb els Festival de Cinema, un cert caire camperol tan característic en aquells anys quan les tasques de la verema implicaven a molta gent i encuriosia a la mainada que guaitàvem als cellers amb l’entusiasme que produeix coincidir amb una novetat que s’apartava de la rutina de la resta dels dies de l’any. Altra vegada la rutina es trenca per deixar pas a aquesta renovada festa de la verema que ha canviat de dates i de format. Entre pel•lícules de sang i fetge, amb altres novetats i estrenes amb efectes no tan sagnants, el vi comparteix protagonisme. Assaborir una copa, en mig de tanta moguda, retornarà a la calma interior. I si es beu amb moderació els seus efectes reconfortants contribuiran a fogatjar una guspira d’alegria que bona falta fa.

J. Y. M.

( Article publicat a l'Eco de Sitges el 11 d'octubre del 2013 )