Panoràmica de la población d'Ascó
A davant del teatre Vell, al carrer Sant Gaudenci, en un pis de sobre on hi tenia el taller en Ramon Viñola Carbonell, hi vivia en Miquel Montornès Pino que juntament amb els altres germans, en Frederic i l’Agustí, van venir a Sitges procedents de la població d’Ascó.
En Miquel, que va portar una vida discreta, estava cassat amb la Concepció Folqué i Margalef, que era vídua i ja tenia una filla de l’anterior matrimoni, la Consol Borrull Folqué. La Concepció es va emmaridar, en segones núpcies, amb en Miquel i d’aquesta unió va néixer la Carme Montornès Folqué, que es va casar amb en Magí Mirabent Mirabent i van tenir dues filles, l’Àngels i la Carme.
L’Agustí, a més d’un bon paleta era músic, raó per la qual amb els de casa van entaular una gran amistat i així, tot sovint, ens venia a visitar al taller i s’explicaven vivències musicals, transcorregudes durant els anys de compartir la mateixa afició. Va ser també, junt amb el de casa, un dels fundadors de l’orquestra els Iberos del Jazz de la qual en va ser director en Magí Almiñana, per a passar després a l’orquestra la Gran Gala que va fundar i dirigir l’Antonet Pañella. Per acabar la seva trajectòria musical a l’orquestra Mozart.
Tot sovint ens explicava que al seu poble, a Ascó, en la casa on van néixer, el seu pare va construir una bodega tota de pedra que era una meravella. S’hi va referir tantes vegades, ell que també dominava la pedra des d’una vesant professional, i els de casa que sempre hem sentit admiració per les pedres ben posades, li va costar poc de convèncer per fer un viatge a aquesta població de la riba de l’Ebre. Encapçalava la comitiva l’Agustí i la Carme Serra, la seva esposa que, com feia poc que s’havien casat la Fina, la filla del matrimoni, amb l’Àngel, van aprofitar el viatge per portar l’àlbum de les fotografies del casament per ensenyar-lo a l’altre germà i a la cunyada.
Aquest altre Montornès Pino que, junt amb la seva família no s’havien mogut d’Ascó, ens van acollir amb els braços oberts i a l’Agustí, només baixar del cotxe, li va faltar temps per ensenyar-nos la bodega que, al cap i a la fi, era el motiu del viatge.
El transcurs de tot plegat va ser molt divertit i aquell posat seriós, que tan bé sabia aportar en moments exclusius, va conferir un plus d’originalitat, amb un Agustí exuberant per tornar a visitar el seu poble i fer participar d’aquesta satisfacció als seus amics.
Tampoc volia que marxéssim del lloc sense que ens en portéssim una garrafa de vi d’un veí de la casa, a la qual se la coneixia per “cal Trist”. Portats pels seus consells, ens va costat poc visitar al susdit “Trist”, que ara no sabria dir si la seva tristesa es feia evident, però sí que recordo, encara ara, el dolent que era el seu vi, tenia gust de medicina, més que d’un vinicultor semblava obra d’un farmacèutic. Però mai li vam expressar a l’amic la nostra decepció, en part perquè no li volíem contradir la seva recomanació, d’haver-ho fet de ben segur que ens hagués dedicat una d’aquelles prolongades bufades que sempre tenia a punt quan li portaves la contraria.
El seu germà Frederic va ser durant uns quants anys president de la Comissió de la Festa Major i tinent d’alcalde. En la Festa Major de l’any 1974 va fer possible que s’incorporés al seguici geganter els que la veu popular va anomenar “Els Federicos”, que a l’any passat van celebrar els 50 anys i que, després d’alguns anys de no sortir, ho fan a la matinal infantil de Santa Tecla. Potser perquè en Federico va fer curt en quan a les mesures i a la majestuositat d’aquests, cosa que fa no puguin alternar amb els grans. El que sí que el mateix Federico va manar construir a l’any 1975 un replica exacta dels gegants vells, però amb menys pes que aquests i també per preservar la seva presència si algun dia els autèntics tenen una mala fi.
Aquesta ha estat la coincidència, amb les festes de casa nostra, d’uns germans que vingueren d’Ascó, en Frederic amb el currículum que he exposat. I l’Agustí, va realitzar autèntiques obres d’art amb la pedra i amb la bateria o la caixa, va participar en balls i cercaviles com a component de les orquestres locals i la banda. Mentre que una neta d’en Miquel i la Concepció, la Carme Mirabent Montornés , està casada amb en Joan Pros i Borrás, el pendonista d’enguany. Vet aquí com Ascó i Sitges tenen lligams en comú.
J.Y.M.
( Article publica a l'Eco de Sitges, el 12 de setembre del 2025)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada