En el seu dia els mestres Manuel Torrens i Gabriel Pallarès ho van provar i no van aconseguir l’objectiu. Tot i que no tenien dificultat, quan l’ocasió ho requeria, formaven la banda que la componien els músics de les dues formacions orquestrals de les dues Societats, Prado i Retiro, l’orquestra Mozart i els Iberos del Jazz, que a la vegada es reforçaven amb músics de Vilanova, també de Gavà i d’altres que no tocaven en cap orquestra, com en Ricardo Escobosa que era un bon bombista o un altre que, també tocava el mateix instrument , venia de Vilanova i que tots el coneixíem per en Pere sord, perquè tenia problemes d’audició. Curiosament a la banda de casa nostra algun músic tenia una audició deficient. Com l’Alexandre Cañameras i Ferrer, que tocava el baix i era molt sord. S’explica d’ell que una vegada interpretant una peça que havia compost el mestre Pallarès i que s’havia tocat varies vegades, quan hi va intervenir ell, acabada la interpretació, li va fer l’observació al mestre que hi faltava un compàs, davant la perplexitat d’aquest que no es podia creure el que li estava dient el músic, de ben segur que hi dubtava degut a la seva sordesa, raó per la qual en Pallarès era reticent a repassar el paper. Tant li va insistir que ho va fer i quina no va ser la seva sorpresa quan va poder comprovar que efectivament faltava un compàs. L’home no se’n sabia avenir que desprès de tantes vegades d’interpretar-la, va haver de ser un sord que s’adonés del que no havien apercebut els músics que suposadament tenien l’oïda fina.
En Pallarès havia escrit diferents pas-dobles per a banda. Els més coneguts, un portava el nom de la seva esposa, Dolors Carbonell i l’altre el Sargento Onorino, si ho recorden és aquell que vaig escriure que quan la mateixa banda Suburband el tocava, es deixava el redoble de caixa que fa patarram, patarram i a partir de llavors el van incorporar. Com també és coneguda la seva marxa fúnebre, composta quan estava reclutat en un camp de concentració en un poble de Galícia i el director de la banda li va demanar que composes una marxa per la processó de Setmana Santa i que porta per nom “Viernes Santo en Camposancos”. Que el va acompanyar, interpretada pels músics locals, el dia del seu enterrament. Com abans ho havien fet en l’enterrament del mestre Torrens.
El mestre Torrens, el pasdoble que havíem tocat molt, tot que no puc assegurar que en fos ell l’autor, era la Batalla de Flores. I que parlant de pasdobles, un músic que també formava part de la banda local, en Manel Rius i Ramos que, sigui dit de pas, és autor de moltes de les peces, sobretot el Gener i el Febrer, que conformen el repertori de tots els grallers de Catalunya, els seus pasdobles més coneguts per a banda són: El Poble Sec i El Montgrós .
Però un dels més mítics i el més interpretats per les bandes d’arreu és el pasdoble l’Amparito Roca, del qual es compleixen els 100 anys de la seva composició. En va ser l’autor el mestre Jaume Teixidor i Dalmau, que també va ser director de la Banda Unió Musical de Carlet.
Ell va néixer a Barcelona el 16 d’abril de 1984, on va estudiar clarinet i direcció, abans de traslladar-se a València ( Carlet i Manises). Fins que es va establir a Barakaldo on va morir a l’any 1957. El pasdoble es va estrenar l’11 de setembre de 1925 i el va dedicar a una alumna seva de piano, l’Amparo Roca Ibáñez.
Dintre de l’àmbit local l’Amparito Roca forma part del repertori de la Suburband i s’ha escoltat pels nostres carrers, ja sigui interpretat per les bandes locals o per totes les altres, quan ha estat, com ara, Festa Major. I fins i tot ha servit per posar el colofó al magnífic pregó de Retrio.
J.Y.M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 21 d'afost del 2025 )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada