PUNTAL DEL PATRONAT I ARTISTA

   L’article d’avui em porta fins a les Cases Noves, que és on comença quasi tot. Aquelles Cases que van estrenar, com altres veïns, en Fulgenci Diaz Peñas i la Juanita Sarrió Terol, quan es van casar. I on hi van néixer els seus fills, la Carme i en Josep Maria. Que era un lloc apartat del carrer Sant Bonaventura,  on havia nascut la Juanita i viscut la seva infantesa 

    Aquelles cases, les noves, s’havien construït entre camins de terra, garrofers i marges de pedra seca. Orientades a la muntanya i al mar. Un indret on els circs hi aixecaven les lones, en mig dels seus descampats.

      I va voler les coincidència que la Carme Sánchez, que també era veïna  i  trapezista de professió, es va casar amb el pallasso Pepe Ruiz, qui junt amb la seva família es coneixien amb el nom artístic dels Rudi-Llata. El matrimoni va voltar el món fins a fixar la seva residencia en una casa d’aquell indret. Una rajola que llueix un dibuix d’un pallasso, traient la llengua, serveix per identificar-la: “Villa Le Clown”  El matrimoni li va encarregar a en Fulgenci el disseny de la mateixa i és una de les seves obres que encara és manté a la vista de tothom.

     Quan en Fulgenci Diaz, amb el seus pares i germanes, van venir a viure a Sitges, procedents d’una pedania de Lorca, tenia 9 anys i van anar a viure en el pis de sobre on avui hi ha la barberia del carrer Barcelona. Alumne avantatjat del mestre Emili Picó i Bonmatí, de seguit va sobresortir en  les matemàtiques  i l’art: com a dibuixant aquarel·lista i pintor de quadres a l’oli.  Que va combinar amb el seu gran sentit associatiu i sobretot de caire social.

    Les seves aptituds  per saber portar, com en deien abans, els llibres, li va permetre  portar-los en diferents tallers del poble  i sobretot va desenvolupar la seva trajectòria laboral en l’oficina local del Banc Hispà Americà. On al final de la seva també curta vida hi va treballar el fill d’ell i de la Juanita, en Josep Maria Diaz Sarrió. Igualment home de números i acèrrim seguidor del Barça. 

      Durant els dies de festa en Fulgenci va decantar més cap a la muntanya que cap a la platja. Tots els camins i els indrets més rellevants del Massís de Garraf els va recórrer abastament. I va col·laborar en la construcció de la Creu de Sant Isidre, que es va aixecar al Puig d’en Boronet, a l’any 1955, per commemorar l’Any Marià. Una iniciativa que va impulsar l’Agrupació Muntanyenca Amunt, de la qual ell n’era membre. Una de les imatges que encerclen la creu porta la seva signatura .

    I com artista també l’apassionava  el teatre on, sense moure’s del Patronat, embrió -sigui dit de pas- de l’Associació de l’Ecce Homo, de la qual en va ser un membre actiu. Deia, que va participar en algunes de les obres que es representaven en el seu teatre. Fins que va preferir col·laborar a darrera bambolines com a: maquillador, tramoista, apuntador...

    I encara li quedava temps per a muntar el cavallet, on hi disposava les teles que pintava, després de donar forma a les aptituds pictòriques, de les quals m’he referit. Avui els quadres que va pintar en Fulgenci semblen acabats de fer i mostren paisatges i llocs que, de com ha evolucionat la transformació del poble, semblen indrets talment desconeguts. I com a aquarel·lista mostrava un domini extraordinari d’aquesta difícil modalitat.

     Em recorda  l’obra d’un altre gran aquarel·lista i metge, en Joan Hostench. Als dos els unia una gran amistat i una coincidència, trista i molt sentida, va voler que els dos morissin de manera sobtada, en Joan en el 1958. I en Fulgenci el 1962 amb 31 anys, just ara es compleixen seixanta.    

   La vida és com el trapezi on, sense haver de pujar tan amunt, de tamborines també n’hem de fer arran de terra  per poder  seguir endavant. Mentre que la imatge d’un pallasso ens recorda que en aquesta  mateixa vida s’intercalen moments alegres. En Fulgenci ho va deixar pintat i quan els records entristeixen els ànims, com les circumstàncies abans esmentades, ens adonem  que darrera de tot plegat hi ha gent com ell. Que, amb la seva bona disponibilitat, han contribuït a fer un món millor. Encara que a vegades no ens doni la sensació que sigui així.  

                                        J.Y.M.

       ( Article publicat a l'Eco de Sitges, el 22 de juliol del 2022)