La Festa de la Poesia, que cada any organitza la Cèlia Sánchez i en Joan Duran, concentra un cúmul de detalls, el conjunt dels quals, són d’una sublim excel·lència. Fins el punt que, pel qui no ens sentim colpits per la inspiració poètica, ens queda la nostàlgia de no poder recórrer a aquesta elegància descriptiva que fan servir. Vet aquí on hi trobem l’encanteri de tot plegat.
En aquesta 14 edició els poetes convidats han estat: Pere Joan Martorell, Xènia Dyakonova, Àngels Marzo, Biel Mesquida, Esteve Plantada, Josep Piera i Corina Oproae. Que arriben a Sitges a l’estil més característic de les festes que organitzava Santiago Rusiñol. I aquesta rebuda que se’ls hi dispensa els deixa acaparats de satisfacció.
A poca distància de l’estació, ells i nosaltres, ens hem trobat amb una sorpresa que ens ha agradat molt. Ha estat en el balcó del Prado, on amb l’estil característic de la companyia de teatre La Cubana, amb el seu director en Jordi Milán, han estat els primers en saludar als poetes i poetesses. I ho han fet amb un muntatge molt seu. La sorpresa ha continuat a l’adonar-nos que el pal amb la cistella de les Caramelles, de la colla pradista, s’abocava al carrer. Amb un reduït grup de cantaires que s’han afegit a la veu del solita que han interpretat l’americana que el mestre Jordi Pañella Virella va musicar del conegut “Madrigal a Sitges” del poeta Josep Carner.
He trobat exquisit aquest detall perquè, a cada Pasqua, les Caramelles ens retornen a la poesia, acompanyada de música, escrites pel conjunt de poetesses i poetes, amb la col·laboració dels mestres de música. Això ens ha permès estar en contacte amb els versos inspirats i escrits en aquest poble que, ha comptat i segueix amb aquesta tònica, de disposar d’uns bons i genuïns representants de la poesia.
No fa gaire, escrivia en aquesta mateixa secció que en el nostre carrer Major hi coincidien un bon nombre de poetes, dels quals es pot dir que vivien un al costat de l’altre. El farmacèutic Felip Font Soler, en Josep M. Soler i Soler, en Salvador Soler i Forment. I només uns metres més enllà, la poetessa Rita Benaprès. Algunes de les seves poesies havien estat musicades per Enric Morera, Amadeu Cuscó i Manuel Torrens. Era en els anys en què es va celebrar la primera Festa de la Poesia (1918).
També en el començament del mateix carrer, hi vivia la Sra. Adela Virella, una poetessa que va transmetre la seva sensibilitat artística als seus dos fills: en Jordi Pañella, compositor que va posar música a l’obra de molts dels nostres poetes. I l’Isidre Pañella, que no era poeta, però que tenia l’habilitat de dibuixar el cel amb varietat de colors i trons ben compassats, que han esdevingut una obra efímera. Tanmateix, abans, va meravellar a tots. Qui sí ha heretat les habilitats poètiques de la Sra. Adela, ha estat la seva neta, la Vinyet Panyella Balcells.
Totes i tots amb el seu estil, gent coneguda i estimada de casa nostra. Com en Trinitat Catasús i poetesses com la Toni Panyella, àvia d’en Joan, la Lali Vergès, la Mª. Dolors Juan Ill, la Maria Dolors Pujades. Com també poetes ocasionals, com en Joan Cano que ha escrit poesia marinera, de ben segur que influenciat per la seva procedència familiar de gent pescadora. I altres poetes de vàlua reconeguda, com en David Jou Mirabent i el propi Joan Duran Ferrer. La mateixa Cèlia Sánchez- Mústich, la Lídia Gázquez...
Tot això ve a tomb, quan fa just uns moments que ens hem acomiadat dels poetes i poetesses que han participat en aquesta edició.
I que millor que el taller d’un escultor, el de Pere Jou i Francisco, per fer-ho. Perquè l’obra poètica i la de l’escultor flueix a mesura que es va furgant dintre de les interioritats dels fons, on uns i altres es nodreixen. El resultat es fa evident quan la seva obra resta acabada. La dels poetes no necessàriament ha de ser així, perquè moltes vegades el final el deixen insinuat i nosaltres l’hem de saber interpretar. En el cas de l’escultor, la seva obra ja ha de lluir quan es dona per acabada.
Paraula i pedra, dos elements difícils de modular, només l’art i la creativitat dels qui en saben poden aconseguir els resultats desitjats.
J.Y.M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges, el 15 de juliol del 2022)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada