PROMOTOR TURÍSTIC

Durant la primera dècada dels 50, la principal indústria que hi havia a Sitges era la del calçat. No obstant en aquest període de temps,  les fàbriques de can Termes i can Benazet van tancar. Això va provocar que moltes famílies es quedessin sense feina. Perquè eren molts els matrimonis, que el marit treballava a la fàbrica i l’esposa a casa cosint sabates.

   El temps que va durar la postguerra, van ser  uns anys difícils i les susdites fàbriques van acusar les repercussions. Per tant un final que ja estava escrit en el pensament de tothom, doncs molt abans aquella gent ja es feien la pregunta: i quan fallin les sabates? Però és allò que es diu, que quan es tanca una porta se’n obre una altra. I així va passar, va coincidir aquesta crisis del calçat a, amb l’arribada del turisme. Per tant es necessitava personal en el sector de la industria del turisme. Alguns d’aquells sabaters, es van recol·locar en altres tallers més petits i així durant el dia treballaven en el seu ofici i a les nits anaven a fer de cambrers en els locals que oferien diversió als turistes. Altres van enderrocar la casa vella i en el seu lloc hi van aixecar un hotel o apartaments, per acollir aquells turistes que cada estiu ens visitaven.

   L’amic Paco Muñoz, el xicot de l’autoescola, m’ha fet arribar aquesta extraordinària fotografia, que en el seu dia li va donar el recordat Pere Cosialls Yll. Una imatge que esdevé la crònica d’aquells anys. L’arribada massiva de turistes que entraven a la vila pel pas a nivell i l’oferta d’allotjament que hi trobaven. Al  personatge que hi apareix, li falten mans per oferir les habitacions que disposa. En són tantes les opcions, que fins i tot li surten de la butxaca del pantalon. El qual delata molt poc domini del francès, si més no es fa entendre.

   En Paco, i en el seu dia en Pere, té curiositat per saber de la identitat d’aquest promotor turístic, a tots els qui ho han preguntat ningú ha sabut explicar de qui es tracta. I si promocionava la seva oferta particular o ho feia per compte aliena. El que sí que tots els preguntats coincideixen que, per la manera de vestir i pel singular cinturó que aguanta el pantalon, no es deuria  tractar de cap hotel de categoria. Hi ha qui l’ubica entre la temporalitat de molta gent que venien, el que se’n deia, “ a fer la temporada”. Per tant, un promotor turístic circumstancial, que ofertava equipaments que podia ser que fossin habitacions dintre mateix de la intimitat de les cases particulars.

   Una fotografia que va contribuir a divulgar en Pere Cosialls qui, junt amb el seu cosí Francesc Yll i les seves respectives famílies, van arribar a crear un petit imperi dedicat a la venda de records, que compraven  els turistes per convertir-se en  testimoni permanent del seu pas per Sitges. Sota un universal anunciat, que va assolir una tal popularitat fins esdevenir internacional, “Souvenirs”.

   El compendi de tot aquell “staff” familiar a hores d’ara només queda l’establiment que regenten els fill d’en Francesc Yll i la Teresa Camps,  en Josep i la Mercè, allà al final del carrer Sant Pau cantonada amb el Passeig de la Ribera. Potser, els únics supervivents, a Sitges,  d’aquell negoci a l’entorn del “souvenir”. Quan avui, els turistes, potser  prefereixen emportar-se als seus països, el record de vivències viscudes, emmagatzemades dintre d’aquest aparell que anomenem mòbil. 

    M’ha semblat tan extraordinària aquesta fotografia que, amb l’autorització prèvia d’en Paquito,  l’he volgut compartir amb tots vostès. En ella s’hi reflecteixen els millors anys del turisme; les petiteses del viure quotidià, que no tenia miraments amb la manera de vestir. I la inventiva, d’alguns, per tal de promocionar el seu negoci. Així sense imaginar-s’ho el personatge de la imatge, avui el podem considerar un dels primers promotors turístics de la vila.  I, degut  al  negoci que em va derivar,  també dels primers agents immobiliaris que van començar a oferir  tota mena de vivendes i sobretot apartaments. I cap com ell que, fins i tot, se’ls treia de la butxaca.

                                                                                         J. Y. M.

( Article publicat a l'Eco de Sitges el 23 de novembre del 2018)