LLETRES IMPRESES I ROSES

    Comença un cap de setmana que guaita al dilluns, amb la il·lusió que acompanya a les vigílies d’un  gran dia,  la festivitat de Sant Jordi. Aquest dissabte de vigília, doncs, tindrà lloc la presentació del conte: “ La Tecla i el Casinet de Dalt”. Amb il·lustracions de l’artista sitgetana Blanca Benítez Montané i el text a càrrec de l’estudiós sitgetà Francesc Parra Mestres. Que és  una amena història del Prado.

  Precisament, ara que s’escau que les lletres impreses són les protagonistes d’aquests dies,  en Francesc Parra, en el seu curiós bloc: “Retalls de Sitges”, hi té publicat un interessant treball sobre l’impressor Joan Puig i Mestre. Ocasió que aprofita per aportar notícies de la primera publicació on es relaciona el nom de Sitges, en el 1618, sembla ser sobre la influent  Pia Almoina. En Francesc continua informant  que uns dos cents anys després, el 1813, s’imprimeix el primer llibre a la vila, si és que es pot considerar com a tal, un fulletó de vint pàgines amb un contingut que té com a protagonistes dos metges que tracten d’un tema relacionat amb la medicina.  Va ser imprès en la impremta que l’impressor,  Sr. Francesc Vilalta,  tenia al poble.

  La primera publicació periòdica va ser la Revista Suburense que va sortir el 4 de febrer de 1877, segons explica en Pere Ferrando Romeu, en un article publicat a l’Eco de Sitges, el 20 d’abril del 2018, amb motiu de la Festa de Sant Jordi, va ser impresa per en Josep Antoni Milà Artigas, nascut a Vilanova i on tenia la impremta.

   Fina arribar a l’any 1886, data de la fundació del setmanari,  “ El Eco de Sitges”. Del qual n’és l’artífex el Sr. Josep Soler Cartró . Els primers números s’imprimeixen a l’impremta  de la Renaixença, al carrer Xuclà de Barcelona. Per tornar després a ser imprès a la impremta  que en Josep A. Milà té a Vilanova. Fins que aquest, junt amb   en Ramon Raldua, obren una impremta a Sitges. Definitivament arriba el dia que passa a fer- se càrrec de la direcció i la impressió la família Soler.

   Les curiositats moltes vegades coincideixen. Així el Sr. Josep Soler i Cartró, fundador i director de l’Eco, era ebenista i com afició feia de corresponsal del diari “La Reanixença”. I el que són les coses, la seva  afició  per  les lletres, influenciat pels amics retiristes, treu al carrer l’Eco i no sols això, sinó que canvia de l’ofici, d’ebenista al d’impressor.

    Una cosa semblant va passar amb el Sr. Joan Puig Mestre. Ell  feia d’aprenent en la fusteria del Sr. Joan Marsal. Quan  just fa  cent anys treballava, ajudant al seu patró, en la construcció del Palau de Maricel. Mentre, s’anava interessant per les noves corrents literàries d’aquell Noucentisme. Cosí d’en Magí Albert Cassanyes  i amic del fill de l’amo, en Salvador Marsal, home de lletres, qui anava per a convertir-se en fuster acaba per fer també d’impressor. Ubicant, a l’any 1927,  la seva impremta en el carrer Santiago Rusiñol 3 amb el nom russinyolià: “La Puntual”. En la seva impremta s’imprimeixen:  “La Gaseta de Sitges”, “La Punta”, “El Baluard de Sitges”, aquest últim fundat a l’any 1901, amb influència pradista. I a  partir del 1930 es converteix en el principal redactor i director, fins al 1936 que veu frustrada totes les seves aspiracions, però no els seus ideals.

  Recordem a l’impressor a la rebotiga de la papereria que tenien al carrer Sant Francesc, regentada per la seva esposa, la Berta  Canyelles i les seves filles: la Rita, la Montse i la Vinyet. De la botiga a l’impremta era el camí recorregut també pels aficionats a la fotografia, doncs el Sr. Joan va ser un dels fundadors de l’Agrupació Fotogràfica de Sitges.

    I com a darrera curiositat, apuntar que la mare d’en Francesc Parra, l’Olga Mestres, va treballar durant molts anys en la papereria de la família Puig. I que el propi Francesc és un eficient col·laborador de la Biblioteca Santiago Rusiñol que, per a satisfacció de tothom,  obre de nou les portes aquest proper dia de Sant Jordi. Sota la responsabilitat, com a directora, de la Marta Sánchez  que agafa el relleu de les abnegades bibliotecàries, al servei de la nostra biblioteca, com ho han estat :  la Maria Lluïsa Ganzemüller,  la Pilar Casas, la Lolita Mirabent, la Maria Saborit i la Núria Amigó.

   Serà un esdeveniment  important que fa honor a la cultura sitgetana i als habitants del  poble. Els quals estàvem  delerosos  de poder tornar a disposar d’aquest espai. El qual conjuntament amb la Biblioteca Josep Roig i Raventós, estan dotades d’un important fons de lectura i documentació. I també, aquesta, la que havia estat la casa d’en Miquel Utrillo i Morlius,  acariciada per la pàtina de la Història local,   per haver formar  part del conjunt patrimonial de Maricel, que aquest any  està de celebració.

    Les lletres, els llibres i  les roses convergeixen  en aquesta bonica tradició de la diada de Sant Jordi. Els primers temps, molts xicots confiaven en la generositat dels jardiners per poder obtenir una rosa acabada de collir del jardins de per allà Terramar. De vegades coincidia que en algunes d’aquestes cases  hi treballaven aquells galans. Així, arribat el dia,  trucaven a la porta per demanar als amos que els deixessin collir una rosa. I a aquella gent els  hi agradava sentir-se còmplices d’aquella il·lusió,  els hi donaven totes les facilitats.  I potser una rosa acabava formant un petit pomell.

    Generalitzada la tradició, resultava més fàcil anar a comprar-la. Al costat de casa la Teresa Mirabent cossia sabates en el “quarto de reixa” i deixava la màquina quan li entraven per a comprar flors; roses i altres ramets que preparava. De flors que florien de les plantes que el pare de la Teresa i de la Paquita tenia plantades al Ranxo Grande.  Mentre ella atenia a la clientela,  la iaia no deixava d’engomar i enganxar les pells.

   En el Cap de la Vila hi havia la floristeria de l’Enriqueta Sancho. Muller del  jardiner Josep Font que disposaven  de la casa i  el terreny, amb el planter,  que anava des del darrera de can Ferri,  ((Bar Espanyol ),  fins passada la casa dels pobres ( Asil de sant Josep).

    Roses de tija llarga, de flor elegant i vellutada, un acompanyament de luxe a tanta lletra impresa i a moltes  paraules boniques. Immillorable  combinació per a celebrar el dia de Sant Jordi. I el fet de poder entrar i sortir de la Biblioteca quan ens vingui de gust.

                                                                                   J. Y. M.

  ( Article publicat a l'Eco de Sitges el 20 d'abril 2018)