I ho fa celebrant la seva 60 edició. Des del primer que va arribar a Sitges, procedent de la plaça de Sant Jaume de Barcelona, on va donar la sortida el que era primer tinent d’alcalde el Sr. Joan Antoni Samaranch, als nostres dies, parlem d’una evolució del món del motor sense precedents.
A l’any 1959, a Sitges, pocs eren els qui tenien cotxe i fins i tot
la majoria de la gent de la pagesia
encara llauraven amb el cavall i l’arada. I només feia tres anys, el 1956, que
s’havien substituït els trens amb màquines de vapor pels elèctrics. Mentre, la
industria automobilística anava aportant constants canvis i transformacions en
els seus models, de manera que les marques més solvents havien aconseguit
implantar uns motors més potents. Les parts visibles s’adaptaven a unes línies
molt més modernes. Aquesta renovació i evolució, però, no anava en consonància
amb les economies familiars que continuaven migrades.
Mai fins aquell diumenge 8 de febrer del 1959, diumenge de carnaval, els
de la meva generació, havíem vist tants cotxes antics junts. Van arribar a
Sitges 24 en total. Per la seva data de fabricació, anteriors al 1920, aquelles joies de la locomoció les havien
estrenat una gent amb un certa posició, em refereixo que no tothom s’ho podia
permetre. Quaranta anys després, en
aquell 1959, poder disposar de cotxe,
continuava sent un privilegi. Tot i que començava a ser més assequible a mesura
que els ingressos familiars ho permetien. Avui, transcorreguts quasi seixanta
anys, qui més qui menys té el cotxe a la porta.
La primera edició del Ral.li rodava per les Costes de Garraf, en un matí
plujós i a la vila era esperat amb
l’expectació que genera qualsevol novetat.
L’únic jove que sobresortia en mig d’aquell seguici era un nen. L’
Antoni Puigcerver tenia un any i tres mesos quan, amb els seus pares, participava
en la primera edició del Ral.li. Ho continuaria fent de manera intermitent,
però sense desvincular-se mai de la prova.
Aquesta continuïtat ha fet possible que s’hagin alternat tres
generacions de la mateixa família, els Arderiu. Això té un mèrit digne
d’elogis, perquè demostra passió pels cotxes d’època, transmesa de pares a
fills i a nets. Avui, quan la vida evoluciona entre una modernitat supeditada a
la influència de les avançades tecnologies, sorprèn que l’antic tingui el
suficient arrelament com per atreure el interès de tres generacions
d’una mateixa família.
Aquells cotxes es van aturar a la plaça de l’estació. Un altre punt de
referència on situar la modernitat, el cotxe i el tren. Els dos han evolucionat
de manera molt significativa fins a situar-se en el punt on actualment ens trobem. L’era de les noves tecnologies
adaptades a l’automoció, com molt bé s’ha fet evident en el tot just clausurat
congrés de telefonia mòbil, l’MWC. A cada edició es fa més evident el que serà
el cotxe del futur. Una clara aposta pel cotxe elèctric i sense conductor.
Viure per veure.
En els anys transcorreguts, des
d’aquell primer Ral.li, el progrés també
ha influït en les vies de comunicació, res a veure amb les carreteres per on
circulaven. On fins i tot els professionals del volant, com el taxista
popularment conegut per en Meleno,
arribat un punt de la carretera, perdia el control del cotxe i anava a parar a
la vinya, sorprès , davant la presencia d’un revolt, per la sensació que tenia
que la carretera s’acabava allà. Li va passar més d’una vegada, en una època
que hi havien poques carreteres, com deia l’amic: només una per anar i una
altra per tornar. I no gaire
transitades.
Eren els taxistes, els pocs que hi havien, que disposaven de cotxe. Els seus serveis
eren requerits per casaments i bateigs. Com que no estàvem acostumats a anar en
cotxe, poder fer un d’aquests trajectes
era un petit plaer, però aquest durava poc, doncs el recorregut era curt, i sabia
greu haver de baixar. I com no estàvem acostumats si alguna vegada s’esqueia
fer un de més llarg, llavors et marejaves i no ho podies gaudir.
El Ral.li encara conserva l’encant de circular per un dels camins més
antics oberts a la circulació per facilitar l’accés a Barcelona, la carretera
de les Costes. Fins als primers revolts s’hi continuen desplaçant gent de
Sitges per contemplar la panoràmica que ofereix el pas dels cotxes d’època, en
una imatge on dona la sensació que els anys no han passat. És dels pocs indrets
on el paisatge s’ ha mantingut inalterable.
Per seixantena vegada consecutiva hi tornarà a rodar el Ral.li. A cada any que passa més és la
distancia que ens separa amb la data de fabricació dels cotxes participants.
Com també més ampli és el llinatge generacional dels seus participants. La més
eloqüent aquesta tercera generació, representada per la família Arderiu. Un
mèrit que també s’estén a la resta de participants i als organitzadors, junt
amb les diferents comissions que s ‘han alternat. I de les quals, durant
cinquanta anys consecutius, en va ser secretari el Sr. Eduard Carbonell i Tàrga.
Alhora que ho era del Foment de Turisme de Sitges el recordat Josep Casanova i Termes. Era el
president del Foment, en aquella primera edició, el Marqués de Mura. A dia
d’avui la presidenta és la Maria Marín Macaya i la secretària la Núria Carbonell
Masip. Entremig queda la feina feta pels successius presidents i les juntes
corresponents. Perquè un esdeveniment d’aquesta categoria no es feina de quatre
dies de moment són 59 anys i 60 edicions. En aquesta amb una participació de 90
cotxes i 20 motocicletes.
Moltes coses han canviat durant tot aquest temps, però no l’entusiasme
dels organitzadors, el dels participants i de nosaltres, que
els acollim amb la mateixa admiració i hospitalitat que els hi hem
dispensat durant tota aquesta llarga trajectòria.
J. Y. M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 2 de març del 2018 )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada