Les sitgetanes, com totes les dones, són el pal de paller de la societat desenvolupada. Malauradament no podem dir el mateix de les que habiten en altres llocs de la terra on són menystingudes i explotades en tots els aspectes. Les cultures, els costums, la igualtat d’oportunitats, tenen molt a veure en el desenvolupament de la dona .
Gràcies a la sensibilitat de les dones de casa nostra, el poble ha
perseverat en molts aspectes. Elles s’han preocupat dels petits detalls. Així, fent honor
a la seva feminitat, només començar el dia, escombraven el seu tros de carrer i,
abans d’anar a buscar el pa i la llet,
repassaven alguna emmascarada de la paret, amb la calç que sempre tenien
a punt, dintre de la galleda que guardaven darrera la porta del cancell. I quan
s’esqueia desfeien una mesura de blauet i repintaven el viuet blau del final de
la paret. Endreçades les exterioritats, entraven a la casa i deixaven la clau
posada al pany, un detall que transmetia confiança i hospitalitat.
I així va ser durant molt temps, la seva constància feia possible que
Sitges es distingís per la blancor i per
la florida que lluïen els balcons. Mentre, el poble s’anava fent gran i aquest
creixement transcorria paral·lelament amb l’auge de la industria del calçat,
que donava feina a bona part dels homes i també a les dones. Elles es passaven
moltes hores assegudes davant de la màquina de cosir, perquè havien de tenir la
feina enllestida abans que tanquessin la
fàbrica. A aquella hora, era un constant anar i venir de dones amb els mocadors
de farcell amb la marrada disposada en el seu interior.
Coincidia amb l’activitat de la fàbrica de ciment de Vallcarca, on hi
havien vingut a treballar gent de diferent procedència. Les dones dels
treballadors es desplaçaven fins el poble per tal d’ajudar a les sitgetanes en
les tasques de neteja de les seves cases. Aquest detall deix entreveure un cert
alliberament de les dones de casa nostra en les tasques més feixugues de la llar.
Per altra banda les filles de les
nouvingudes treballaven de dependentes
en les botigues i altres van entrar a la
que anomenàvem “ la fàbrica dels
sostens”.
A part de les modistes, les que havien de tenir cura de les tasques
adjacents a les labors de la gent de la pagesia, com era el d’haver de cuidar
el bestiar i anar a vendre a la plaça. Com també les polleres, les carnisseres
i les peixateres. Les sitgetanes, com la majoria de les dones d’aquell temps,
es preparaven per saber portar una casa. Doncs es tenia el concepte que quan la
dona es casava havia de saber respondre a les moltes ocupacions que requereix
tenir-ho tot a punt.
Va ser una mestra, entre altres, la que va alliçonar a moltes sitgetanes
durant el temps d’escolarització. Em refereixo a la senyora Maria Ossó que era
de Reus, a qui tothom coneixia per “doña Maria”. A partir d’aquí també va
destacar la tasca docent que van desenvolupar les mares Mercedàries. Mentrestant
els temps evolucionaven a una transformació generalitzada, en la qual a la dona
se li tenia reservat un altre protagonisme. Sobretot en quant a poder disposar
de les mateixes oportunitats per accedir als estudis universitaris i a partir
d’aquí poder ocupar càrrecs amb igualtat
de condicions. Una igualtat que no sempre ha estat així, d’aquí les seves
justes revindicacions.
Va ser amb la formació del primer Ajuntament democràtic, sorgit de les
urnes, i presidit per en Jordi Serra i Villabí, que la dona, per primera vegada, aconseguia
representació en el cartipàs municipal. En van ser tres les que van ocupar
regidories: la Elisabet Ribas, la Dolors
Montaner i la Carme Tort. Però encara no s’ha donat la circumstància que el
nostre ajuntament el presideixi una alcaldessa, tot i que actualment l’Aurora
Carbonell ostenta el càrrec de tinent
d’alcalde.
Poc li ha costat a la dona sitgetana adaptar-se a les constants
evolucions, així com en els diferents àmbits: la música, la pintura i la cultura en general.
Com la Vinyet Panyella que és la
Directora - gerent dels Museus de Sitges. També amb dues sitgetanes al capdavant de les dues Societats
centenàries del poble: El Retiro i el Prado. Amb l’Elena Ferré i la Carme
Artigas com a presidentes respectivament. Un
càrrec, aquest, que era exclusivament reservat als homes. També la Maria
Marín, presidenta de Foment de Sitges. I recentment la Núria Amigó nomenada
presidenta del Grup d’Estudis Sitgetans. I en les nostres tradicions cal destacar a
l’Angelina Salesas, presidenta de les festes de corpus. I la Maica Diez,
presidenta de la Comissió de Festa Major. Com també la Loreto Baqués ,
presidenta de l’Agrupació de Balls Populars.
Dins l’àmbit musical hem de recordar la presencia de la dona sitgetana
en aquella formació orquestral , els Iberos del Jazz, que comptava amb la
col·laboració de dues germanes, la Maria Lluïsa Àlvarez que era la pianista i la
seva germana Beatriu, la cantant. També en la docència musical trobem a sitgetanes que s’ hi
han dedicat. Un referent ha estat la senyora Esperança Urgell, esposa del
mestre Torrents. També la Mª. Dolors
Ferret Camps i la Montserrat Almirall Andreu. La recordada i estimada “senyo”.
A totes les dones, sitgetanes o
no, el més sentit homenatge amb motiu del dia de la dona que es va celebrar ahir,
amb jornada de vaga inclosa a favor dels
seus drets. El mateix dia que el nostre poble rebia a una bona representació de
totes elles. Les que han tornat a la vila portades per la seva afició a aquesta modalitat creativa i artística anomenada patchwork.
Elles, les dones, han estat i seran sempre un referent en el món
civilitzat on s’han preparat per accedir, amb igualtat de condicions, a càrrecs
de màxima responsabilitat. I si abans dèiem que a casa els pantalons els
portaven els homes, quan elles també els van començar a vestir, aquest símbol
jeràrquic ha esdevingut una altra personificació de la igualtat. Arribats aquí, no cal entrar en més detalls.
J. Y. M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 9 de març del 2018 )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada