Un bloc de Joan Yll Martínez

Un bloc de Joan Yll Martínez

13 de desembre 2017

UNA MODISTA A CADA PORTA

   





       La festivitat de la Puríssima despunta només començar el mes de desembre. I en el dia a dia d’aquest recorregut arribarem també a una festa molt entranyable, la de Santa Llúcia. Per la seva proximitat amb Nadal, s’abraça a una de les tradicions més simpàtiques del calendari. Hi contribueix el protagonisme de les modistes que festegen el dia de la seva patrona. D’una manera com es venia fent des de fa molt temps: acudint a Barcelona a fer un tomb per la Fira de Santa Llúcia, que compte amb 231 anys d’antiguitat,  venerar la relíquia en la capella  lateral del claustre de la Catedral i anar a dinar en algun dels restaurants emblemàtics de la capital.  
    Em vaig referir fa un parell de setmanes al carrer Sant Sebastià com a paradigma d’un indret de la vila on, en el seu dia,  hi van coincidir un bon nombre d’artistes. Entre músics, pintors i aficionats a la fotografia. Neguits, o aficions, que transcorrien en paral·lel a l’art de la costura a la qual s’hi dedicaven unes veïnes. Degut a la proximitat amb la festa de la seva patrona, torno a aquest carrer. Un retrobament que ve precedit per una altra curiositat digne de mencionar: les cinc modistes que s’alineaven en una  mateixa vorera .
   Testimonis d’aquest veïnatge  m’han explicat que sempre hi havia qui demanava informació : “m’han dit que en aquest carrer hi ha una modista...? Resposta : “ Quina d’elles ? Perquè en aquest tram concret de carrer en total n’hi ha set “.
     Baixant el carrer, des del carrer Jesús, de dalt cap a baix, la primera que es trobava era la Nuri Milà, esposa d’en Ramon Serra que era pintor de parets i treballava amb el seu sogre. Al cap dels anys van anar a viure al carrer Parellades. El matrimoni va obrir una drogueria a les Cases Noves.
   Al costat, la Vinyet Fontanals que havia nascut en la casa de davant de la Biblioteca on la seva família despatxava carbó. La Vinyet estava casada amb en Pere Termes. Els pares d’en Pere vivien al carrer Sant Francesc en un dels pisos de les cases de can Zera, veïns de la popular Pepa Sanahuja que també era modista, especialitzada en la confecció de cortines. Van deixar el carrer Sant Sebastià per anar a viure a Vilanova, on encara hi resideix la Mª. Vinyet.
   Al costat mateix, la Mª Dolors Vives Comas,  filla de la Filomena que antigament havia tingut dispesa. Quan els germans Montornès van arribar a Sitges, procedents d’Ascó, hi anaven a menjar. La Dolors es va dedicar a la costura i amb els anys va comptar amb l’ajuda de la seva filla, la Dolors Noguero Vives. Mare i filla, la una cosia i l‘altra desfilava els fils que es descabellaven dels repunts. L’Andreu Noguero,  marit i pare, respectivament, de les Dolors,  era un gran amant de la muntanya i els dies de festa hi anava a fer caminades. A la tornada la imatge es repetia, de la motxilla sobresortia un flairós pomell de farigola. El colorit d’aquelles herbes boscanes ressaltava al costat de la blancor de les robes de la costura que tan acuradament tractava la Dolors.
    Seguia l’Engracieta  Martín la qual mentre el seu marit, en Marianet, pintava quadres de flors i paisatges del poble, ella cosia vestits per la boutique de La Parada que es trobava al carrer Jesús.
   A continuació la Montserrat Riart. Els seus pares havien estat de portes a la casa del Comte Rueda a baix a mar. El pare de la Montse, en Joan, que era paleta, era un eficient encarregat de transmetre els encàrrecs dels amos a tots els industrials que hi treballaven. La Montserrat va disposar d’un taller de costura on hi anaven a cosir un bon nombre de noies. Era molt amiga d’una altra modista, la Rosa Ballester Carbonell,  popularment coneguda per la millones” . Ofici, aquest de modista, que no feia honor als modelets que portava la Rosa. La Montserrat es va casar amb un vidu i se’n va anar a viure a Sant Pau d’Ordal.
         Aquestes són les cinc modistes que es trobaven  costat per costat una de l’altra. Però vet aquí que la representació de l’ofici no a acabava aquí, a l’altra banda del carrer hi havia la modista Teodora Aparicio que estava especialitzada en fer pantalons .
   Abans d’anar a viure a un pis de la casa de can Prieto, a davant de l’estació, en aquest mateix tram de carrer hi va viure la Carme Malivern, casada amb l’Antoni Almiñana. Ella durant un temps també va fer de modista. I per sempre més vam trobar a la Carme cosint dintre de l’àmbit familiar, on és  molt apreciat poder disposar de modista particular.
    I com que el tema de les modistes es presta a filar molt prim, em permeto ultrapassar els límits del carrer. Ho faig sense anar massa lluny. Allà, al cantó mateix, ja en el carrer de les Ànimes, amb  el de Jesús, quasi a tocar amb una altra carboneria, la d’en Salvador Martínez, hi vivia la Joana Àlvarez que era madrilenya. També feia pantalons i era la modista oficial de can Carbonell de la roba. Botiga emblemàtica del mateix carrer Jesús.
    Davant les evidències al carrer Sant Sebastià li podem afegir a l’enunciat, que fa poc el presentava com un carrer d’artistes, el de les modistes. El nombre de totes elles el fa més que mereixedor d’aquest títol aglutinador.  Aquestes, en apropar-se la festivitat de la Puríssima, havien d’atendre els encàrrecs que els hi feien les respectives clientes que volien estrenar una peça de roba, la qual ja els hi serviria per vestir en les imminents festes de Nadal.
      Ara ja no hi queden modistes. Però sí artistes, que s’apleguen en el taller que hi disposa la Núria Corretgé. Quan uns i altres, davant la blancor de la tela: la del quadre  i la de la roba, els exigeix el repte d’enllestir una obra on cal menester ofici i habilitats artístiques.
    Pinzells i agulles,  que s’acompanya de l’advocació a la patrona, quan ens hi adrecem: Que Santa Llúcia ens conservi la vista.

                                                                                
                                                                          J. Y. M.
(Article publicat a l'Eco de Sitges el 7 de desembre del 2017)

© Joan Yll Martínez

© Joan Yll Martínez