Un bloc de Joan Yll Martínez

Un bloc de Joan Yll Martínez

29 de novembre 2017

UN CARRER DE MÚSICS I PINTORS

  





       El carrer de sant Sebastià llueix una nova imatge, sense perdre el  traç de carrer simple, si més no amb la mateixa identitat que caracteritza als carrers que  fan baixada cap a mar. I si altres vegades m’he referit a aquells on s’arrengleraven les cases dels pescadors, en aquest la curiositat s’entreté davant l’evidència d’uns veïns que s’han abraçat  l’art  i  han desenvolupat els seus neguits per a complaença de la resta del veïnat que han participat de les seves habilitats i aficions.
   A l’altre costat de la façana lateral de la casa dels Vidal i Quadres, on hi arriben les bafarades de salabror de mar,  en una de les primeres cases, hi viu en Carles Guillen, casat amb una filla de can Selva, l’home havia escollit l’art de la fotografia per entaular una comunicació amb el paisatge que li és proper. En Guillen va formar part d’aquella generació de fotògrafs que s’agruparen en aquell actiu Sitges Foto-Film.
    No gaire més enllà hi vivia en Joan Roca Solà amb la seva muller la Maria Jacas que a la vegada era germana de l’Angeleta, la muller d’en Frederic Montornès Pino, ells vivien una mica més amunt. En Joan popularment conegut per en “Manxet”, tocava el trombó i la flauta a l’orquestra dels Iberos del Jazz que després d’en Magí Alminyana va dirigir en Gabriel Pallarès. Els dos eren fills de Valls, si més no cada vegada que en Roca s’hi referia com el nostre poble, en Pallarès el rectificava:  “digués que és el teu, el meu és aquest”.  Remarcant el nom de Sitges, el poble que tan bé el va acollir .
    Quasi davant per davant del domicili d’en Federico hi havia viscut  en Salvador Robert i Raventós, més conegut per en Tirano. Barber d’ofici i músic, tocava el violi. Curiosament Santiago Rusiñol el va pintar en un tela  que la trobem exposada a la Pinacoteca Local, hi apareix en posició de descans davant del faristol de fusta.
   Al costat de can Frederic hi va néixer en Francesc Bisbal Domingo, el seu avi se’l coneixia per en “Tutut” i el seu oncle Joan va acabar sent un fotògraf professional. En Cisco  va mostrar des de ben jove la seva afició per la música i és va decantar pel trombó, amb el qual va formar part del grup que dirigia en Josep Vadell i després amb l’orquestra d’en  Janio Marti, entre altres. Amb un tarannà molt proper en Quico va forjar moltes amistats.
      Propera a la casa de les Tiranes, com es coneixia a les filles d’en Salvador Robert: la Trini, la Lluïsa, en Jordi i una altra que era religiosa a l’Argentina, hi tenia el domicili l’artista pintor, en Marià Carbonell Llopis, casat amb l’Engracieta Martín, en la casa que avui hi viu l’Emma Garcia Munté i que és on van anar viure el Frederic i l’Angeleta quan es van casar, mentre no es van construir la casa de més avall.  El pintor va disposar el seu estudi en els racons més emblemàtics del poble. Allà al replà de l’escala del carrer Mossèn Félix Clarà, a un parell de graons del carrer Major. En Marianet va ser un artista local dotat d’una gran sensibilitat que va acabar la seva trajectòria pictòrica a l’estudi del carrer d’en Bosc, arrecerat a les parets del Palau del Rei Moro. Fins que va perdre la darrera i definitiva partida d’escacs, lliurada entre la vida i la mort.
  Al costat hi vivia en Ferran Sentís Figuerola, conegut popularment pel “Valent”. Sabater d’ofici i músic per afició, va tocar la trompeta i la bateria amb la mateixa orquestra que dirigia en Pallarès. Casat amb la Consol, aquesta formava part del grup de les dones dels músics que cada diumenge a la tarda es trobaven al Retiro, fent companyia a la Lola Carbonell esposa d’en Pallarés.
      La germana de la senyora Lola, l’Eusebia, casada amb en Daniel Montané, vivien en aquest mateix carrer. En Daniel de la carn, junt amb el seu germà Manel, tenien molta afició pel cant. Havien cantat sota la batuta del mestre Torrents en el cor de l’església parroquial i en la colla de Caramelles del Prado.
    I allà, a mig carrer, hi havia la manyeria de la família Cenzano. Un referent de la forja sitgetana per l’ofici que empraven  per treballar el ferro, creant  autèntiques obres d’art. El fill de la casa, en Ramon, és un pintor de quadres que habitualment exposava la seva obra en la sala d’art que regentava la família de la seva dona, els de cal “Duro”, en el carrer Parellades. La pintura d’en Ramon s’ha caracteritzat per un estil propi i també inspirat en la temàtica de la Festa Major. El seu germà Andreu va escollir l’art de la fotografia per complementar amb el de la forja.
    Tornant a l’altra vorera, en els baixos de la casa del pintor de parets Joan Carbó,  hi va néixer l’Artur Duch. L’artista al qual l’altre cap de setmana li van col·locar una placa en la plaça dels artistes. Un dels primers articles que vaig publicar  en aquest setmanari feia referència a una exposició que va fer a Barcelona, eren els començaments de la seva activitat artística. La vam anar a veure en Josep, fill del director del setmanari i jo. A partir d’aquell dia he seguit l’evolució de l’obra d’en Duch, que  transcórrer en paral·lel  amb  la meva afició literària.
      Músics, pintors de quadres i de parets, han conviscut en aquest carrer de Sant Sebastià, on hi continua tenint  protagonisme l’art i la cultura. En quant a l'art ha agafat el relleu  la Núria Corretgé que té el seu taller on hi havia la flor i la nata d'aquests corrents artístics. Ella, amb el domini de bon nombre de técniques, fa possible que el carrer continui sent un referent del món de l'art.
       Sense passar per alt els neguits de dues germanes  que han fet del sitgetanisme  una raó de ser  i que reflecteix la senzillesa en la manera de viure de la gent de Sitges. On, com en aquest carrer, a cada casa hi havia un artista. Que pintava, retratava... o feia figueretes per poder arribar a final de mes.
                                                                                          J. Y. M.

  
 (Article publicat a l'Eco de Sitges el 24 de novembre del 2017 )

© Joan Yll Martínez

© Joan Yll Martínez