Amb els anys la poesia ha canviat, potser perquè les normes amb les quals es regia la rima i també la mètrica han deixat de ser tan estrictes. Avui és com a més anàrquica, que no vol dir que hagi perdut encant.
Com cada any,
ja porten 11 edicions, s’acaba de
clausurar una nova edició de la Festa de la Poesia. Un certamen del qual en són
els organitzadors en Joan Duran i Ferrer
i la Cèlia Sànchez-Mústich. Això esdevé en el nostre poble, on poetes i
poetesses locals passegen els seus neguits i, quan s’escau, els donen a
conèixer als seus veïns.
Però, quan érem
a punt de rebre als poetes, tenia lloc en el Racó de la Calma, la presentació
de la programació musical d’aquest estiu, que tindrà lloc en aquest mateix
espai i en les interioritats del Cau Ferrat. L’entorn, a aquella hora de la
tarda, mostrava la bellesa pròpies d’un pati del Renaixement, com així
ho equiparava, amb total l’encert, la
Vinyet Panyella. No cal dir que l’aportació d’alguns artistes que van
participar en quest tastet del que serà la programació, va contribuir a posar en solfa el nivell amb
que comptarà la música, en les diferents vessants. A aquella hora s’ hi afegia
l’acompanyament del xiscles dels falziots com si hi volguessin dir la seva.
L’endemà amb els
convidats acabats d’arribar a l’estació, eren acompanyats, amb banda de música,
pels carrers del poble. Aturant-se allà
on, des dalt un balcó, els hi recitaven versos. El primer, el bonic balcó de la
casa de la Gloria Baqués Tutusaus, on les
germanes Alexandre, la Rosa Maria i la Joana, els hi van dispensar una rebuda
molt animosa, entre les estrofes del Madrigal a Sitges d’en Carner. Tot plegat em donava la sensació de participar
en aquelles processons cíviques que organitzava el Senyor del Cau per a magnificar esdeveniments de rellevant
importància.
Deia que la
tradició poètica del poble ve de lluny i ha comptat sempre amb una bona
representació entre sitgetans i
sitgetanes. Uns i altres han contribuït, amb el seus versos, a llustrar el nom de Sitges. Poesia sorgida dels qui
podem considerar clàssics, pels anys que fa que els van escriure. Com en
Trinitat Catasus i en Salvador soler i Forment, per posar dos exemples. Poetes
que també van contribuir a posar lletra a les nostres Caramelles, les quals han
acollit les estrofes escrites per enaltir una tradició que encara es manté. Musicades
pels mestres de música locals.
Cada una de
les colles ha comptat amb els poetes de la casa. En el cas del Prado, amb
versos del propi Soler i Forment, en Joan Puig Mestre, en Rafel Casanova
Termes. La llista és molt extensa. El Retiro, amb els d’en Trinitat Catasus, en
Josep M. Soler i Soler i Felip Font i Soler. Al Patronat han comptat amb la
col·laboració de tots ells, a més de les poetesses: la Lali Vergés, que compte amb un llarga
trajectòria d’inspirades estrofes. I les també sitgetanes Mª. Dolors Pujades Barceló i la recordada Toni
Pañella Camps. El seu net, en Joan Duran Ferrer ha heretat la vena poètica de
la seva àvia, si més no ens delecta amb la poesia moderna a la qual em referia.
Res a veure amb la de la Toni que, com ella mateix la definia, tenia una
influència Verdagueriana. Com la senyora Adela Virella, mare d’en Jordi
Pañella, que també escrivia poesia amb una sensibilitat exquisida. Continuadora
de la seva acurada inspiració ha estat la seva neta Vinyet. Fins arribar a una poesia més tècnica,
influenciada pels càlculs de la física que tan bé domina, una cosa i l’altra,
el nostre amic David Jou i Mirabent.
I arribem a
aquest proper cap de setmana, on diumenge celebrem la festivitat de la mare de
Déu del Carme, com Sant Pere, molt
relacionada amb el mar. Un mar que ha esdevingut font de inspiració,
inesgotable, de poetes i poetesses. Com la Dolors Juan Hill que sempre ha
viscut a prop del mar. De joveneta a primera fila, just en el passeig on el
seus pares , l’Amadeu i la Lola, regentaven la botiga de queviures que tots coneixem per la de cal Serio. Quan
es va casar amb el Isidre Roset, va anar
a viure a Vilanova i no va deixar de perdre els lligams mariners que la
unien, residint a pocs metres del mateix
mar, davant per davant de l’església de mar.
Una altra
poetessa tot terreny ha estat la Maria Salesas, que firmava Maria de Frederic.
La seva manera de ser feia que la Maria acompanyés la seva poesia amb la música que li sabia
acoblar. Per tant la seva obra es complementava amb una alegria enjogassada i
encomanadissa, la mateixa que sempre l’ha acompanyat.
No voldria
acabar aquest breu apunt de poetes locals sense deixar de fer esment a un poeta
que passa desapercebut, si més no ha
resultat guanyador en alguna edició del concurs de poesia organitzat a Vilanova, per celebrar les seves
Festes del Mar. Ell, en Joan Cano Sànchez, pintor de parets, descendent, com la
seva germana Maria, de pescadors, ha viscut
embriagat de l’olor del mar, sense necessitat d’apropar-s’hi,
ni tan sols pujar a la barca. Des del seu carrer Carreta d’adopció ha estat
testimoni de les anades i vingudes dels pescadors que vivien en la mateixa casa
i a aquelles vivències les va embolcallar de poesia.
Poesia i música
que s’arraulirà aquest estiu a cada raconet
més carismàtic del nostre poble. A prop del mar,com també hi seran els
concerts que, des de fa anys, organitza el Port d’Aiguadolç. Una oferta molt
variada, on enguany si afegirà una altra esdeveniment musical, aquest en els
Jardins de Terramar.
Tots amb l’acompanyament
del remor del mar, de la calma de la
nit, mentre els pescadors esperen que comenci a despuntar el dia per a sortir a
pescar. Els mateixos que disposaran la imatge de la Mare de Déu del Carme,
damunt la barca i, amb la resta de seguici, la portaran a fer un tomb pel
nostre litoral. Aquest mar que inspira a
poetes i poetesses, sense haver de mullar-se els peus. Només sabent de la seva
presència i grandiositat.
J. Y. M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 14 de juliol 2017 )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada