Poder anar sobre rodes va ser un somni que es va acabar
fent realitat. Però fins que el invent del cotxe va estar a l’abast d’una
majoria encara van passar molts anys. I com tot es va haver de regular la
conducció mitjançant el permís corresponent, els conductors d’aquell temps
l’anomenaven la llicència. Un tràmit que sembla ser era fàcil de superar, influenciava
més el valor monetari que altra circumstància, d’aquí que per no pagar el
import corresponent, molts conduïen sense cap altre document que l’anomenada
cèdula que venia ser l’actual carnet d’identitat. De primer sembla ser que es
feia la vista grossa, fins que amb més presència policial a les carreteres, es va anar imposant portar
els papers en regla. Amb tot, molts conductors, van recórrer la major part de
les carreteres, només amb els coneixements adquirits per l’experiència.
Dels primers a
ensenyar a conduir, per poder superar un examen no massa complicat, va ser el
Sr. Campoy que estava casat amb la Carme
germana d’en Robert Teixidó. Amb ell van obtenir el carnet els nostres pares, als quals els va agafar en
una edat que ja s’havien apartat de la
seva joventut, va ser quan el cotxe,
monetàriament, estava més al seu abast.
Mentre tot això
succeïa el destí mobilitzava a la gent d’un lloc a l’altre, així va ser quan el
1962 arribava a la vila l’Eugeni Muñoz Garcia procedent de Zamora i destinat a
la caserna de la guàrdia civil. On va ocupar la plaça de xofer del capità Antoni
Marzoa Dopico. En aquesta destinació hi va estar fins a l’nay 1965 que deixa el
cos per entrar a treballar de mecànic amb en Jaume Tort. I després fa de
taxista amb en Domènec Pérez.
A l’any 1964,
arriben a Sitges els seus pares l’Eugeni Muñoz Bayón i l’Aniana Garcia
Riesco que prenen posició de la porteria d’uns apartaments del carrer Socias.
Els acompanya el fill de menys edat del matrimoni, en Paco.
A l’any 1963,
amb 17 anys, havia vingut en Josep Lluís, en Pepe com el coneixien familiarment,
que havia nascut a Fermoselle , un poble també de la província de Zamora. Aquí
entra a treballar com a recepcionista del Park Hotel. Pel tarannà tan proper
del germans Muñoz, no tarden gaire a fer amistats i forgen una popularitat que mai els ha abandonat.
A l’any 1966
els sitgetans, Josep Mirabent Calaf i l’Antoni Farreras Sabadell, obren una
gestoria en el segon pis de la granja del carrer sant Francesc, propietat de la
Teresa Ferré i en Joan Olivé. Paral·lelament a les activitats administratives
que desenvolupen, funden l’autoescola Subur que té com a primer responsable de preparar el
futurs conductors al Sr. Joan Caballé, un bon mecànic i també taxista. Poc a
poc es van incorporant els germans
Muñoz. l’Eugeni, que és el primer, per tal de poder obtenir el títol de
professor, necessita els avals d’uns alumnes. Les primeres sitgetanes a les
quals l’Eugeni imparteix les classes pràctiques de conduir són la Montserrat
Bartés i la Cati Borràs, muller del Sr. Pros. El seu testimoni li serveix al
professor obtenir el títol que l’acredita com a tal. El següent a incorporar-se
és en Josep Lluís. Destaca, però, la manera disciplinada del germà gran,
particularitat que es fa notar en el moment d’acompanyar al futur conductor, al
qual no li deixa passar una, mostrant una meticulosa exigència que recull els
resultants quan el interessat es presenta a l’examen que tenien lloc a
Montjuïc.
Entre aquestes
la sort somriu a la família Muñoz, a la primera jornada de la lliga futbolística de l’any 1968, en Paco segella una quiniela familiar,
la columna guanyadora dels catorze encerts, però, la va fer la seva mare. Als
quatre únics encertants els hi corresponen, a cada un d’ells, tres milions i escaig de les antigues pessetes. Diners que, en aquells anys, encara
es podia fer alguna cosa.
A l’any 1969 la
societat Mirabent- Farreras es dona per finalitzada i continua en Josep
Mirabent a càrrec de l’autoescola, que
estableix l’ensenyament de les classes
de teòrica al carrer de les Ànimes, on havia estat la vivenda familiar. Destaca
com a professor el recordat Marcel·lí Almirall. Amb la incorporació
posteriorment d’en Paco, els tres germans, es converteixen en els nois de
l’autoescola. I els tres han esdevingut una institució a la Vila.
A l’any 1977
s’estableixen pel seu compte i creen l’Autoescola Sitges que té la seu en el
carrer Jesús, en els baixos de la casa dels germans Picas. I són presents fins
a l’any 2003 que passen, com es diu en termes comercials, la cartera a una
marca dedicada a la mateixa activitat.
La seva
amabilitat, la seva capacitat d’ajudar, la seva integració a tot el que fa referència al nostre poble,
contribueix que, per exemple, l’Eugeni
s’integrés en la junta del Foment de
Turisme. I tant ell com en Paco col·laboren en les tasques que requereix el
manteniment de l’entorn de l’ermita de la Trinitat, entre altres.
El 26 d’octubre
del 2016, ens va deixar en Josep Lluís, una absència molt sentida per la
unitat que es professaven els tres
germans. De la mà de la Manolita, la seva muller, dels seus fills, nets i d’en Paco, el proper dijous, tornaran a
Fermoselle, per dipositar part de les seves cendres.
Els conductors
tenim el nostre patró, Sant Cristòfol. Fa un parell de setmanes, concretament
el 10 de juliol era la seva festivitat. A la veïna població de Vilanova hi ha
una bonica ermita dedicada al seu honor. Per sobre del far marítim , encara en funcionament i
integrada a la casa on l’Eugeni d’Ors hi va viure temporades. Cada any s’hi
celebra un aplec, amb missa, benedicció de cotxes i sardanes.
Gràcies a la professionalitat dels germans
Muñoz, ben bé tres generacions de conductors han obtingut el permís de conduir.
En un temps on posar els punts sobre les is, en aquesta matèria, era exclusivitat seva. Perquè als altres, els
punts que ara et treuen i et posen, ningú no s’hi referia.
J. Y. M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 21 de juliol del 2017 )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada