Un bloc de Joan Yll Martínez

Un bloc de Joan Yll Martínez

12 de març 2017

EN SELFA, EL MECÀNIC DE DAVANT L'ESTACIÓ

  
 La vila té la sort d’estar comunicada, sense comptar amb el mar,  per carretera i per tren. Dues vies de comunicació que quan entren en el terme de Sitges transcorren en paral·lel. El primer tren que va arribar a  Sitges ho va fer el 29 de desembre del 1881 i el 1916 gràcies a l’eficiència del Sr. Eduard Maristany, s’inaugura l’estació actual. I els primers cotxes que comencen a circular pels carrers del poble ho fan pels voltants del 1906. 
   El 8 de febrer de 1959 va arribar a la plaça de l’estació la primera edició del Ral.li de Cotxes d’Època Barcelona – Sitges. Una curiosa mostra en la qual s’emmirallava la història de l’automòbil. Un diumenge plujós que tot i la inclemència del temps va despertar molta expectació entre la gent d’aquí i vinguts d’altres indrets. Ho continua aportant ara, ho hem pogut observar en la 59a edició que va tenir lloc el passat cap de setmana. Aquest esdeveniment es feia coincidir  en diumenge de Carnaval, fins que es va optar, amb gran encert,  per traslladar-ho a un altre diumenge.
  En aquella primera edició van coincidir moltes afinitats. Els cotxes antics arriben a Sitges i la carretera  els deixa  a la mateixa  estació del tren . Un referent en els mitjans de comunicació, el tren i el cotxe. Curiosament els cotxes d’època  s’estacionen, també, davant mateix d’un taller  mecànic.
 Perquè  just en aquest tram entre l’estació i el pas a nivell  s’hi va establir, al començament de l’any 1936, el mecànic Sr .Joan  Selfa Marrades que va néixer el  4 de novembre del 1905 a Corbera d’Alzira.  Per circumstàncies de la vida a l’any 1920 la família es desplaça a Barcelona i el  seu pare entra a treballar al port, alternant la feina amb la venda de melons en una paradeta que tenia a la Plaça d’Espanya. Quan el seu fill, en Joan Selfa Marrades, compleix 16 anys es fa càrrec d’una grua també  en el port. A la capital va conèixer a la que seria la seva muller, la Pepita Pascual Llombart oriünda de Mora d’Ebre.
  El Sr. Selfa  va ampliar els seus coneixements i va arribar a ser l’electricista del Gran Teatre del Liceu, a les ordres de l’enginyer Sr. Casellas. I d’allà va passar a treballar en un taller mecànic del carrer Floridablanca. Entre els clients  hi havia el Sr, Rupert Rafael que de Sitges els hi  portava el seu taxi  a reparar. Degut a l’assiduïtat va fer amistat amb en Selfa i el va animar a venir a la Vila, amb el raonament de  que aquí hi havia  pocs tallers  de cotxes. Va ser així com estableix  contacte amb el Sr. Félix Prieto, que era el soci gerent  del taller mecànic que tenia al costat de la seva casa, situada  quasi davant de l’estació.  En Joan acorda treballar al taller, una nau adossada a la casa,  i junt amb la seva muller es traslladen a Sitges. Quan  fa poc que hi són, esclata la revolta. El Sr. Prieto mor en tràgiques circumstàncies, el taller és decomissat pels carrabiners  i ell segueix treballant a les seves ordres.
    Acabada la guerra  en Selfa negocia amb la vídua, la Sra. Laieta,  la compra del taller. I un cop feta efectiva la venda   hi construeix la vivenda, era l’any 1943, edificació que actualment es conserva igual. A sobre  la porta d’entrada hi disposa la identificació: “Villa Pepita”. El nom de la seva muller.  El matrimoni va tenir una nena, la Rosa Mª, Selfa Pascual que va néixer quan ja estaven establerts al poble  i vivien en la torre que fa cantonada amb el carrer de les Ànimes.
   El mecànic va arribar a tenir quatre taxis, tots negres, que s’afegien als que comandaven en Rupert, en Faust, en Caballé, els germans Sanahuja, en Pere Montaner de ca l'Animé. Des de que es va establir en aquest local, per sempre més, ha estat conegut per  can Selfa. Malgrat que va morir jove, quan només tenia 47 anys. La vídua,  amb la filla de 12 anys, va haver de trobar una sortida pel taller. Fa societat amb els mecànics  Salvador Paretas, que ho era de motos, i amb en Jaume Milà, de cotxes. Fins  que el 1957 s’hi estableix  el Sr. Ramon Vericat Sansano, el qual hi va romandre fins el 1969. Any que se’n fa càrrec el marit de la Rosa Mª. Selfa, l’Antoni Hernàndez Grau que es dedicava a la posta apunt dels cotxes,  per acabar convertint el taller en un circuit de neteja d’automòbils . Instal·lant la primera màquina automàtica de rentat que hi va haver al poble. Des del 2008 aquesta activitat la continua exercint, amb molta cura, el xicot que l’ajudava, en Jordi Bonet i Pascual.
    Abans, quan en Selfa   ja  estava aposentat, va fer venir als seus germans i també als seus cosins, els quals es van establir aquí i encara els tenim presents en el record, eren  els germans Marrades: en Salvador, escrivent de can Gori; en Miquel, que va fer de carter, en Vicenç , que tenia cura del garatge de sota la casa dels Prieto amb cotxes a pupil·latge  i quan s’apropava Nadal feia un artístic pessebre a la finestra que encara existeix; i en Jaume, que va fer de taxista.
   A can Selfa s’ha viscut l’evolució de la industria automobilística. En un taller que estava situat quasi bé al costat de les vies del tren, el separava l’altra via de comunicació, la carretera. Ell, junt amb els germans Balcells,” els Pericos”, han estat un referent dels primers tallers de mecànica de cotxe del poble. Quan sabien diagnosticar que fallava  només escoltant l’espetec del motor.
    El Ral.li ens transporta a les beceroles de la locomoció i ens fa adonar-nos dels canvis experimentats. Tot canvia, fins i tot el mateix Ral.li, doncs ja no s’atura a davant de can Selfa. Potser perquè ja no hi ha el taller, ni el “poste”  de gasolina que estava ubicat  quasi a la cantonada. Avui, sense mecànic, ni gasolina, ni tampoc  carretera, els cotxes fan via per un altre cantó. 

                                                                                    J. Y. M
(Article publicat a l'Eco de Sitges el 10 de matç del 2017)

© Joan Yll Martínez

© Joan Yll Martínez