La vila té la sort d’estar comunicada, sense comptar amb el mar, per carretera i per tren. Dues vies de comunicació que quan entren en el terme de Sitges transcorren en paral·lel. El primer tren que va arribar a Sitges ho va fer el 29 de desembre del 1881 i el 1916 gràcies a l’eficiència del Sr. Eduard Maristany, s’inaugura l’estació actual. I els primers cotxes que comencen a circular pels carrers del poble ho fan pels voltants del 1906.
El 8 de febrer
de 1959 va arribar a la plaça de l’estació la primera edició del Ral.li de Cotxes
d’Època Barcelona – Sitges. Una curiosa mostra en la qual s’emmirallava la
història de l’automòbil. Un diumenge plujós que tot i la inclemència del temps
va despertar molta expectació entre la gent d’aquí i vinguts d’altres indrets.
Ho continua aportant ara, ho hem pogut observar en la 59a edició que va tenir
lloc el passat cap de setmana. Aquest esdeveniment es feia coincidir en diumenge de Carnaval, fins que es va
optar, amb gran encert, per
traslladar-ho a un altre diumenge.
En aquella
primera edició van coincidir moltes afinitats. Els cotxes antics arriben a
Sitges i la carretera els deixa a la mateixa
estació del tren . Un referent en els mitjans de comunicació, el tren i
el cotxe. Curiosament els cotxes d’època s’estacionen, també, davant mateix d’un taller
mecànic.
Perquè just en aquest tram entre l’estació i el pas
a nivell s’hi va establir, al
començament de l’any 1936, el mecànic Sr .Joan
Selfa Marrades que va néixer el 4
de novembre del 1905 a Corbera d’Alzira.
Per circumstàncies de la vida a l’any 1920 la família es desplaça a
Barcelona i el seu pare entra a
treballar al port, alternant la feina amb la venda de melons en una paradeta
que tenia a la Plaça d’Espanya. Quan el seu fill, en Joan Selfa Marrades,
compleix 16 anys es fa càrrec d’una grua també
en el port. A la capital va conèixer a la que seria la seva muller, la
Pepita Pascual Llombart oriünda de Mora d’Ebre.
El Sr. Selfa va ampliar els seus coneixements i va arribar
a ser l’electricista del Gran Teatre del Liceu, a les ordres de l’enginyer Sr.
Casellas. I d’allà va passar a treballar en un taller mecànic del carrer
Floridablanca. Entre els clients hi
havia el Sr, Rupert Rafael que de Sitges els hi portava el seu taxi a reparar. Degut a l’assiduïtat va fer
amistat amb en Selfa i el va animar a venir a la Vila, amb el raonament de que aquí hi havia pocs tallers de cotxes. Va ser així com estableix contacte amb el Sr. Félix Prieto, que era el
soci gerent del taller mecànic que tenia
al costat de la seva casa, situada quasi
davant de l’estació. En Joan acorda
treballar al taller, una nau adossada a la casa, i junt amb la seva muller es traslladen a
Sitges. Quan fa poc que hi són, esclata
la revolta. El Sr. Prieto mor en tràgiques circumstàncies, el taller és decomissat
pels carrabiners i ell segueix
treballant a les seves ordres.
Acabada la
guerra en Selfa negocia amb la vídua, la
Sra. Laieta, la compra del taller. I un
cop feta efectiva la venda hi construeix la vivenda, era l’any 1943,
edificació que actualment es conserva igual. A sobre la porta d’entrada hi disposa la
identificació: “Villa Pepita”. El nom
de la seva muller. El matrimoni va tenir
una nena, la Rosa Mª, Selfa Pascual que va néixer quan ja estaven establerts al
poble i vivien en la torre que fa
cantonada amb el carrer de les Ànimes.
El mecànic va
arribar a tenir quatre taxis, tots negres, que s’afegien als que comandaven en
Rupert, en Faust, en Caballé, els germans Sanahuja, en Pere Montaner de ca l'Animé. Des de que es va establir en aquest local, per
sempre més, ha estat conegut per can
Selfa. Malgrat que va morir jove, quan només tenia 47 anys. La vídua, amb la filla de 12 anys, va haver de trobar
una sortida pel taller. Fa societat amb els mecànics Salvador Paretas, que ho era de motos, i amb
en Jaume Milà, de cotxes. Fins que el
1957 s’hi estableix el Sr. Ramon Vericat
Sansano, el qual hi va romandre fins el 1969. Any que se’n fa càrrec el marit
de la Rosa Mª. Selfa, l’Antoni Hernàndez Grau que es dedicava a la posta apunt
dels cotxes, per acabar convertint el
taller en un circuit de neteja d’automòbils . Instal·lant la primera màquina
automàtica de rentat que hi va haver al poble. Des del 2008 aquesta activitat
la continua exercint, amb molta cura, el xicot que l’ajudava, en Jordi Bonet i
Pascual.
Abans, quan en Selfa ja
estava aposentat, va fer venir als seus germans i també als seus cosins,
els quals es van establir aquí i encara els tenim presents en el record, eren els germans Marrades: en Salvador, escrivent
de can Gori; en Miquel, que va fer de carter, en Vicenç , que tenia cura del
garatge de sota la casa dels Prieto amb cotxes a pupil·latge i quan s’apropava Nadal feia un artístic
pessebre a la finestra que encara existeix; i en Jaume, que va fer de taxista.
A can Selfa s’ha
viscut l’evolució de la industria automobilística. En un taller que estava
situat quasi bé al costat de les vies del tren, el separava l’altra via de
comunicació, la carretera. Ell, junt amb els germans Balcells,” els Pericos”, han estat un referent
dels primers tallers de mecànica de cotxe del poble. Quan sabien diagnosticar
que fallava només escoltant l’espetec del
motor.
El Ral.li ens
transporta a les beceroles de la locomoció i ens fa adonar-nos dels canvis
experimentats. Tot canvia, fins i tot el mateix Ral.li, doncs ja no s’atura a
davant de can Selfa. Potser perquè ja no hi ha el taller, ni el “poste”
de gasolina que estava ubicat quasi a la cantonada. Avui, sense mecànic, ni
gasolina, ni tampoc carretera, els
cotxes fan via per un altre cantó.
J. Y. M
(Article publicat a l'Eco de Sitges el 10 de matç del 2017)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada