El 17 de març, no acaben de posar-se d’acord amb la data exacta, tot i que l’any sí que era el 1917, sortia al carrer el TBO. Per tant aquest any es celebra el seu centenari, tot i que la publicació va desaparèixer, definitivament, el 1989, després de diferents temptatives de tornar a sortir. La revista còmica arribava als llocs de venda els dissabtes, tot i que al no portar la data algunes veus la situen en diumenge per ser el dia que era festa. I va sobreviure a quasi a quatre generacions: els nostres avis, pares, el de la nostra generació i just a la dels nostres fills.
Impresa en blanc
i negre, amb un cost d’uns deu cèntims, s’hi va anar introduint una mica
d’acoloriment un xic vermellós o blavós que permetia ressaltar la primera pàgina d’un
plec que no en tenia gaires més de quatre. I a mesura que va prosperar
s’afegiren més pàgines fins aconseguir sortir a tot color, amb col·laboradors
del prestigi d’en Josep Coll, amb uns dibuixos de traç inconfundible i molt
elegant. La família Ulises, dibuixada, de manera més continuada, per en
Benejam. Sense oblidar-nos dels grans invents del TBO que van estar sota el
control de diferents dibuixants, potser el que més en va aportar va ser en Ramon
Sabatés Massanell. Secció que presentava com: “Els invents del professor Franz de Copenhaguen “. Uns invents en
aparença semblaven descabellats per la gran i aparatosa complexitat en quant la disposició, potser
per posar en moviment una petitesa
simple i segons com de poca utilitat. Per tant cridava l’atenció l’envergadura
de tot plegat però que la majoria podien funcionar d’acord pel que estaven
pensats. Va comptar amb molts col·laboradors, a més dels esmentats, Muntañola,
Castanys, Escobar, Batllori...
El TBO compatia protagonisme amb el “Patufet”,
que va aparèixer al 1904 fins el
1938, per tornar a sortir del 1968 al 1973. Amb dibuixos de: Junceda, Opisso,
Cornet, Llaveries, Picanyol .... Amb textos entre altres, de Josep M. Folh i
Torres del qual eren molt llegides “Les Pàgines Viscudes”.
Dues revistes
que va tenir uns seguidors addictes. Entre els més joves i fins i tot els que
no ho eren tant. Quan en els matins del
diumenge coincidien moltes petites grans coses. Un fet que distingia la
festa dels dies de cada dia, era el
vestir més mudat que la resta. Com també
feia festa assaborir el panet de Viena
de l’Estrella , acompanyat d’una petita pressa de xocolata Torras que a més
contenia cromos col·leccionables.
Tornant al TBO a la vila hi havia diferents punts de
venda, entre els més populars, en Ramonet dels diaris que el despatxava al
carrer Nou i en “Nitus”. El vell Nitus, en Joan Vidal, i la seva família vivien en el carrer
Barcelona, cantonada amb el de Jafre , a la casa de l’altre costat on amb els anys la família
d’en Manel Franco Toledo van ubicar la xurreria que portava per nom La Vall. En
una casa on hi va viure tots els germans Plaza i desprès va passar a ser propietat de la germana d’en
Rafael Marcet Almirall.
La família Vidal
hi va viure fins que amb la guerra va caure una bomba molt a prop de la casa i
va causar seriosos desperfectes . Aleshores van anar a viure a la casa que la
família Català- Vidal tenien al
carrer Sant Pau.
Resulta que a l’any 1877 arriba a la Vila el
mestre de música Esteve Català March, per
fer-se càrrec de la plaça de mestre de capella que havia estat ocupada per Joaquim Oller i Fontanet i de la banda del
Retiro. Aquí es va casar amb la germana del popular “Nitus”, la Josepa Vidal Soler. El matrimoni va tenir tres fills, un
dels quals va ser el cèlebre music i compositor l’Antoni Català i Vidal. El qual
va néixer aquí a Sitges el 21 de novembre del 189 i va morir a Barcelona el 13
de gener de 1978 Entre la seva intensa trajectòria musical, va ser director de la
banda del Prado.
Degut a que el
vell Nitus era cunyat de l’Esteve Català i per tant oncle de l’Antoni, la
família a causa de les circumstàncies esmentades, es
trasllada a viure a la casa dels parents
i allà continua venent el TBO i algun que altre diari i novel·les d’acció. Es
donava la coincidència que estaven costat per costat amb la família d’en Pepe
Ferré Mela, que també van vendre diaris,
revistes i llibres.
Els Nitus es
van convertir en uns personatges molt
populars al poble, que tenia aquests lligams amb la revista de còmics. Els seus
fills, que van heretar el mot, eren : l’Antoni Vidal Escofet que va ser paleta
i van anar a viure al barri d’en Muiño i allà es va convertir en el paleta oficial
d’aquella barriada. Casat amb la Cinta Pons Bonavila.
Germana de
l’Antoni era la Mercè Vidal Escofet que
va treballar sempre a la fàbrica de capses de cartró de can Julio Martínez i ja
gran feia d’enllaç de la Victoria Peris,
la “Toia” amb la modista que li agafava
les vores de les peces de roba que venia a la botiga. Quan li explicava els detalls del retocs que la
modista havia de fer, la Mercè, la qual també era un personatge molt singular
de la Vila, assentava amb el cap i manifestava la resolució que certificava
l’entesa a les explicacions, fent servir
una expressió molt adient amb el seu tarannà: “tupetu, tupetu”. Que deuria venir a ser una malformació del també
mal pronunciat: “estupendu, estupendu”.
Fills d’en
Toni i de la Cinta, i per tant nebots de la Mercè, han estat l’Antoni Vidal Pons que era pintor i, junt amb
la seva muller, uns assidus dels balls
del Retiro. I la seva germana, la Dolors Vidal Pons
A la història del TBO se li pot afegir la
trajectòria i el record d’aquests
personatges de la Vila, els quals n’eren distribuïdors, conjuntament amb el “Patufet”. Una clientela la qual
relacionaven la popularitat d’aquesta gent amb la festa i el corresponent entreteniment
que suposava guaitar a les pàgines del TBO.
J. Y. M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 17 de març del 2017 )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada