EN GERVASI I EN SANCLIMENT

    L’ofici de forner ha anat sempre de la mà de la nit. Quan els  forners  anaven a treballar també coincidien amb  els serenos que portaven el  mateix destí . Uns i altres la nit els ha acompanyat en els seus respectius oficis i pocs com ells han estat testimonis de la nocturnitat  dels  vilatans. Forners i serenos, com s’acostuma a dir, n’han vist de tots colors. I és que  durant la nit passen moltes coses, ara més que abans.

    Pel nombre d’habitants que tenia el poble, existia una bona representació de l’ofici de forner, en l’article d’avui em referiré, exclusivament,  al forn d’en Gervasi que estava situat al carrer Parellades cantonada amb el Bonaire.   En Gervasi Vinyals era el forner a qui ajudava la seva muller, la Lucia Mitjans i el seu fill Antoni Vinyals i Mitjans i una germana. Eren els típics forners de poble dotats d’unes singularitats que els feien diferents  i avançats en el temps, doncs la Lucia Mitjans fumava cigars havans i el noi estava dotat d’una bona presència que hi contribuïa el fet de  practicar la natació. Va ser el primer President del Club Natació.

     La vida familiar transcorria, com la de tantes famílies treballadores, fins que  les coses els hi van començar a anar a maldades. L’Antoni s’havia casat i el matrimoni esperava una criatura. Arribat el moment, mare i nadó moren en el part. Una sotragada molt gran per la família. Si més no, a l’esclatar la revolta es van veure involucrats en un fet molt tràgic. A l’Antoni el van anar a buscar i en el seu intent d’escapar és abatut en un portal. Va ser una tragèdia de la qual en van ser testimonis veïns del poble,  aquests mai més van poder esborrar l’estremidora  seqüència de la mort d’un jove molt apreciat per tothom.

    El forner Gervasi es va quedar sense el seu millor operari, per a desesperació del matrimoni que a més s’afrontaven a les penúries generalitzades  que van patir tots els habitants. Acabada la confrontació, amb tan trist balanç,  l’home va continuar al capdavant del forn fins que va trobar a un forner conegut que es va prestar a venir per ajudar-lo.

      En Josep Sancliment Pujol va néixer a Scala Dei, Priorat,  de pares que tenien cura de les vinyes, si més no a ell l’ofici de la seva família no li feia el pes i va marxar a Barcelona, al barri de Gràcia, que tenien uns parents  i allà va entrar a treballar en un forn, on va aprendre l’ofici, fins que el va sorprendre la contesa bèl·lica i el van incorporar al front,  de forner de la companyia. Acabada s’exilia a França i allà perfecciona l’ofici,  aprofundint en l’elaboració de  pa totalment  artesà  No podia trobar-se en un lloc millor, va anar  a parar a un país que rendeixen  culte al pa, entre una gran varietat d’especialitats.

     De tornada s’estableix a Vallclara, en plena Conca de Barberà. Allà, juntament amb la seva esposa, la Mercè Butí Prats que és filla del poble,  obren una fleca i  al costat d’ells fa d’aprenent  un xicot que acabaria establint-se pel seu compte. Curiosament l’amic Rafael Casanova Termes  i la seva muller, tot sovint hi anaven  a estiuejar a la casa que tenen parada la seva filla Rosa Casanova Briba  i en Josep Ventura Roig. Després, a  la seva col·laboració a l’Eco, dedicava uns comentaris al forner del poble, que ho era gràcies als coneixements adquirits al costat d’en Sancliment.

      Aquest, atenent la petició d’en Gervasi, junt amb la seva muller, arriben a Sitges un dia dels Sants Innocents. Els acompanya en Josep , fill del matrimoni, i aquí va néixer l’Adolf . En Josep ajuda al seu pare fins que estableix  residència a Suïssa. Tenien el forn a can Gervasi i vivien al davant, en una casa coneguda com a can “Figuetes” . Els propietaris eren de Barcelona, fins que els hi va comprar en Modesto el sabater, desprès els Aleacar i finalment  ells. Tenien per veïns a la filla de l'Arcadi Mas i Fontdevila, la Sra. Tula casada amb en Trinitat Catasus i a la família Figueras que tenien la bòbila enllà de la carretera de Ribes.  Als baixos hi van disposar la venda de pa de la qual en tenia cura la Mercè.

       Ben aviat van coincidir  amb l’auge de la colònia d’estiuejants i amb els primers turistes. Les nits començaven a ser bullicioses i molts dels qui s’abraçaven a tan excèntrica nocturnitat, van descobrir la feina que portava a terme el forner, que com tots els de l’ofici, treballava durant la nit. Veient que la concurrència s’interessava pel que enfornava , feia de manera de tenir cuites les coques per a quan la gent sortís del cinema Bonaire, Patronat, de ca l’Oliva... i, uns i altres, li prenien de les mans i se les menjaven entre divertides converses amb el forner.

   Propietari d’una moto BSA,  es va fer amic de molts d’aquells estiuejants que residien en el sector de Terramar. D’ells va aprendre els costums que caracteritzen al  bon “vivant”, però amb el fons de les  butxaques amb teranyines com la majoria de la gent treballadora, si més no tenia el porte i la virtut d’estar a l’alçada de les circumstàncies,  per tal de no desentonar davant d’ells.

    En Gervasi i en Sancliment, dos forners d’un mateix forn. Situat en un carrer per on ha transcorregut el bategar de tot el poble, fins i tot fets luctuosos que van canviar la vida d’una família d’ordre i que degut a  aquestes circumstàncies el forner de Vallclara, amb la seva família, van arribar a la Vila i en ella hi va deixar un bon record. El d’un temps passat que aplega les bones arts i les extravagàncies d’aquell Sancliment que se’n va anar enlluernat d’aquell Sitges de pel·lícula i del qual, junt amb els seus , van tenir la sort  de ser testimonis de les millors seqüències. Quan sempre hi hauria qui li vaticinava que faria un pa com unes hòsties. Premonicions dels savis  dels pobles que, sortosament, no sempre es compleixen.

 

                                                                                                                                                                      J. Y. M.

( Article publicat a l'Eco de Sitges el 4 de novembre del 2016 )