El 12 de juny
del 1897, el polifacètic Pere Romeu obria a Barcelona una cerveseria amb el nom
del 4 Gats. Un nom darrera el qual es feia honor als seus amics i artistes:
Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo i el mateix Pere Romeu. Tot i que
aquests quatre personatges són l’embrió del nom, els hi fan costat un nombre
més ampli que fa que sumin molt més de quatre. Doncs hem de tenir en
compte que tots ells formen un corrent artístic de primer ordre i junts tenen
en comú els neguits per l’art i la
cultura en general i ho comparteixen.
Tenim la referència directa del per què de l’enunciat i ens cal situar l’emblemàtic local en el carrer Montsió,
concretament en el baixos de la casa Martí, dissenyada per l’arquitecte Josep
Puig i Cadafalch. Un local freqüentat pel bo i millor dels artistes del moment
que comparteixen taula i moltes afinitats creatives en una època que es
convertiria en un referent de la pintura catalana, gràcies a la nombrosa obra
que realitzen els màxims representants d’aquell moment i d’altres que tot hi no
ser-ho de naixement, es postulen en aquells cercles, com el llavors jove Pablo
Picasso. Per anomenar només a uns quants de la llarga llista, d’artistes, no
només pintors, que freqüenten el local que obre al públic el Sr. Pere Romeu i
Borràs, nascut a Torredembarra. Artista i negociant que tot i l’esplendorós
marc d’un local, que marca diferències, resulta que no li surten els comptes i es veu obligat a tancar-lo a l’any 1903. Es torna a obrir, amb el mateix
nom, en la dècada dels 70.
La vida
d’aquest artista i empresari, ens l’explica l’escriptor Josep Bargalló en la
seva obra de títol prou eloqüent: Les set
vides de Pere Romeu. Amb clara referència a les set vides que diguem tenen
els gats. Un llibre molt interessant que a través del protagonista ens
trasllada a molts escenaris de la cultura d’aquella època. L’acte de presentació va tenir lloc el 22
d’octubre al Saló Blau del Palau de
Maricel, coincidint amb el Dia Sapiens i el Dia de l’Artista.
Dintre de pocs
dies, el dimecres 16 d’aquest novembre, continuant amb els actes de celebració
dels 150 anys del naixement del pintor Ramon Casas, tindrà lloc la inauguració, al Museu del Maricel, de
l’exposició: Ramon Casas, la modernitat
anhelada. Amb obres del pintor vingudes de les més prestigioses
pinacoteques d’Europa. I potser inspirades, o comentades en el transcurs de les tertúlies que tenien lloc en el local d’en Pere Romeu.
Abans, el diumenge després de la festivitat de Tots
Sants, es presentava a la sala de l’Estudi Vidal , una exposició de la qual
n’eren els protagonistes nou artistes, entre locals i nou vinguts. Una xifra
que els ha servit d’enunciat de l’exposició: Nou gats de Sitges. Els 4 Gats de Barcelona més nou d’afegits a la
Vila, resulta un inventari prou interessant quan en aquest carrer d’en Bosc i
paratges adjacents, els gats han tingut i tenen un protagonisme que supera, de
bon tros, la suma de tots els esmentats. El d’una colònia de gats i gates que
han campat per aquests entorns del que anomenàvem la plaça. Quasi tots s’arraulien
a la porta on vivia la Tomasa que es
trobava just al costat mateix del mercat del peix. Un enclavament immillorable
per a les preferències alimentaries d’aquests petits felins, els quals es
movien seguint el recorregut de les llenques del sol que llanguien, fins a
desaparèixer, damunt les parts baixes de
les portes d’aquest carrer d’en Bosc. I allà s’aclucaven, endormiscats, i sense
haver de patir les incomoditats d’un transit massa massificat de gent. Sobretot per la banda de les cases
que estan adossades a la muralla, les de l’altre costat són més ombrívoles. Cases, algunes de les quals,
disposaven de la corresponent gatera. Per altra banda, un element molt comú en
la resta d’aquelles cases de portalada gran, amb les corresponents portes de
fusta que tancava les seves interioritats. En
aquells forats, en el costat on estaven
disposats els forrellats de les articulacions , a més d’entrar i sortir el gat,
s’aprofitava per arraconar la clau que acostumava a ser gran i per tant molesta
per traginar amunt i avall.
Els nou gats que
campen pel carrer d’en Bosc, a recer de la coquetona sala dels baixos de
l’Estudi Vidal, hi seran fins el 15 d’aquest novembre: Els hi vam donar la
benvinguda els amics, una bona representació
de la Vila. I per a fer més amena l’estada de tots plegats, es va comptar amb
l’acompanyament musical que hi van posar dos artistes, l’Oriol Nebleza Raventos al piano
i en Manuel Blesa a la guitarra. Aquest
últim no és gat d’aquesta camada, però sí
un gat vell en la qüestió dels pinzells. Amb la inqüestionada influència de la seva
Vila natal Ariño molt aprop d'Andorra de Terol la qual, per a fer-la més propera, està agermanada
amb Sitges.
Piano i
guitarra, una combinació que bé podia
ser el reflex de les tertúlies i les representacions artístiques que
tenien lloc al local del 4 Gats del ombrívol carrer Montsió
de Barcelona. El nostre carrer d’en Bosc és un carrer de gats i d’artistes.
Damunt mateix de la sala hi tenia
l’estudi en Pepito Vidal, catedràtic de perspectiva. També hi va parar el
cavallet, de manera permanent, en Marià
Carbonell Llopis. I altres d’espontanis que no han deixat escapar l’encant del
raconet i, arrecerats en un angle, han pintat fins a aconseguir transportar a
la tela un miratge de tot plegat. Entre aquestes coincidències, una de molt
celebrada, l’arribada del reconegut pintor
Pere Stampfli el qual, junt amb l’Anna, viuen en una casa on, per damunt del tros
de la muralla que es troba a dintre de
la seva propietat, s’hi passejaven el gats
que tenia el mestre Pallarès, pels quals sentia una gran predilecció.
Ara per ara, en
aquest carrer, hi campen nou gats. Si més no, fet el recompte final, sembla ser
que se’ls ha colat un, 10 i cap gata maula.
J. Y. M(Article publicat a l'Eco de Sitges el 11 de novembre del 2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada