De tant en tant
s’escau escriure un encapçalament que es presti a confusió, o si més no a una
fantasia que tendeix a l’exageració i amb ella, potser que s’arribi a crear
incredulitat . Els lectors, davant l’evidència de l’enunciat, pensaran que el tema d’avui no concerneix a
Sitges. Perquè això de l’Estat Major sona molt a altes esferes militars .
Aquesta vegada, però, tractaré un temàtica
que la podem ubicar en una quadratura de caire militar i que cal centrar-la entre els carrers: Parellades, Bonaire, el de
la Bassa Rodona i Joan Tarrida. Un recorregut on han residit un bon nombre de
militars, quasi tots amb un rang d’Estat Major.
En el carrer Parellades,
on avui hi ha una joieria, la casa era propietat del tinent coronel Sr. Joan
Giral i Clarà. L’home retirat i amb anys al damunt, contemplava l’anar i venir de la gent darrera
les vidrieres. El caracteritzava una barba blanca i un posat de militar que
impregnava rectitud. I com passa amb alguns militars, en la caserna són molt
autoritaris i a les seves cases es
mostren submisos i sota les odres de les
seves dones. La seva muller, pel tarannà que aparentava, potser era una
d’aquestes.
En el
començament del carrer Bonaire, davant de l’Eco, hi tenia casa, on passaven els estius, el general de
divisió Sr. Victor Martínez Simancas, casat amb la Sra. Rosa Fontcuberta, dona
d’una elegància exquisida i que el destí li va deparar la casualitat
de sobreviure a tres marits. Tots tres traspassats en temps de pau, mentre els
pacifistes pregonaven un eslògan molt acord amb aquesta situació: “fem l’amor i no la guerra” El general teia un xofer que era molt
aficionat als escacs i jugava molt bé,
tant que va deixar un bon record en la
Penya d’Escacs del Casino Prado.
Tornant al
carrer Parellades, en un dels pisos de la casa de la família Torremorell, on en
els baixos hi havia una peixateria, residia el doctor Francisco Mena de la
Torre, fill de coronel de l’exèrcit. Ell mateix va ostentar, durant la guerra,
el càrrec de capità metge, per la seva responsabilitat en l’Hospital de
Sabadell, població on vivia habitualment. En les seves estades a Sitges, també
com a bon jugador d’escacs, freqüentava les partides del Prado que es
desenvolupaven a les tardes en el cafè de la Societat. El doctor Mena patia una
malaltia que li afectava la pigmentació
de la pell que, paulatinament, s’anava tornant fosca.
A casa dels
Vergés, la filla del matrimoni, la Lali es va casar amb el Capità d’Infanteria
Celso Gómez que va arribar a ser Comandant. La nostra poetessa, que va créixer
entre ferros i el soroll persistent del
martell repicant damunt l’enclusa, es va familiaritzar també amb el soroll de
sabres, en el bon sentit de la paraula, que és ben diferent quan aquesta expressió
es fa servir com un remor d’amenaça de sublevació.
Quasi a davant,
al costat on havia estat la carboneria d’en Guirro, hi havia la casa que tots
coneixíem per la del General Pando, el
qual s’havia casat amb una sitgetana i malgrat que els seus descendents no es
van dedicar a la carrera militar, per
sempre més, va ser la casa del General Pando.
Continuant en el
mateix carrer, en els pisos de damunt on havia estat la bodega d’en Talino, tenien
la vivenda el Comandant de Cavalleria
Sr. José Bernalte Tello, casat amb la Montserrat Benazet Jacas, filla, com els
altres germans: la Margarita i en Joan, d’en Ventura Benazet i la Margarita
Jacas. La Montserrat va heretar la simpatia de la seva mare i així la seva
jovialitat contrastava amb la seriositat del comandant qui, tractat, era una
excel·lent persona, però no podia dissimular la seva vessant militar que
influïa disciplina, fins i tot entre la seva pròpia família.
Deixem el carrer
Parellades i en el molt proper, avui, carrer de la Bassa Rodona hi tenia la
casa, una torre que es conserva igual, el Capità de navili el Sr. Pablo
Hermida Seselles, casat amb la Sra. Providència
Guerra- Mondragón. La torre porta el nom de la Sra. de la casa, incrustat en la façana
principal: “Providència”. Un dels
fills del matrimoni, el Sr. Maurici Hermida Guerra- Mondragón va arribar a
ostentar el rang de Vice Almirant de l’Armada. Al costat mateix de la torre hi
tenien un hort, del qual en tenia cura el Sr. Pere Mestre, també veí del carrer
Parellades, que quan es retirava cap a casa, oferia la verdura al veïnat, un
costum de poble. Amb els anys, on hi havia l’hort hi van construir un edifici
de pisos. El Sr. Pablo Hermida, va morir
en aquesta torre, el 28 de gener de 1968. El seu funeral va consistir en la
celebració d’un seguit de misses gregorianes que van tenir lloc en la capella
dels escolapis.
Per tancar la
quadratura cal fer esment a un sitgetà que tot i no tenir res a veure amb cap
rang militar, també va exercir les funcions de capità, en David Jou i Andreu,
veí del carrer Joan Tarrida, va ser durant molts anys Capità de la Marina
Mercant, que no té res a veure amb les ordenances militars, si més no tenia al
seu comandament un vaixell, concretament un petroler i sota la seva autoritat a
la tripulació corresponent. L’amic va
navegar per mars allunyats del nostre , això equivalia a passar mesos fora de
casa. En un temps on no existien els avenços de la tecnologia actual i on l’únic
mitjà era les cartes que recollien i dipositaven en els ports on feien escala.
A la vila
també hi han viscut altres militars, ho han fet en cases situades en carrers
més dispersos. No estava en el meu pensament fer un resseguit de tots ells.
Simplement he volgut centrar-me en els que han tingut relació amb el carrer Parellades
i contorn. Perquè no deixa de ser curiós que en tan poca distància hi coincidissin
tants militars. Degut això he tingut la gosadia d’apuntar la fantasia a l’anomenar-lo carrer de l’Estat Major. Una ironia que no té cap
altra intenció que la d’afegir aquesta relació a les curiositats del nostre
Sitges.
J. Y. M.
(Article publicat a l'Eco de Sitges el 19 de febrer del 2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada