N’hi ha que
paren i altres passen de llarg. A l’estació de
casa nostra aquesta alternança ha estat una constant . Des de l’època de
les màquines de vapor fins als nostres dies.
Si més no
l’estació de sitge, requereix d’un servei que és atès pel personal
corresponent. Aquest es regia per ordre d’escalafó: el jefe, els factors, els guarda
agulles, els mossos... Avui això de l’estació és com un parc impersonal, no
coneixem el grau de responsabilitat dels pocs empleats que es mouen pel
recinte. Potser ha desaparegut el càrrec de
“jefe” i el de factor..., segur que deu existir un responsable, al qual se
li pot atribuir la funció d’encarregat. De la mateixa manera que ha deixat de
ser una norma l’elegància de les persones que es personaven a l’andana per
rebre i donar sortida al tren. Ara dóna la sensació que el comboi marxa sol,
sense cap més protocol que el senyal acústic que avisa del tancament de les
portes.
De les funcions de l’exercici ferroviari en
sabia molt en Francesc Busom i Aguilar, perquè vivia a l’estació en el pis del “jefe”, càrrec que ostentava el seu pare.
El mateix pis que van ocupar el meu avi Martínez i família. Durant l’estada a
l’estació contemplava la casa de Can Prieto, com a paisatge més proper, mentre
la construïen.
En Francesc es
va casar amb la Isabel Piquer i Bayot
que havia nascut al carrer Jesús, davant per davant de la senyorial casa
de la família Canals. I, curiositats de la vida, van anar a viure a la casa de
Can Prieto.
Resulta que
la Isabel té lligams familiars amb el pintor sitgetà Joaquim Sunyer i de Miró,
atenent que els besavis de la Isabel eren en Francesc Sunyer i Juncosa i la
Marina Bertran Hill. La seva àvia, l’Antonia Sunyer Bertran, era cosina germana
del pintor. Casada amb en Josep Bayot Esteve, van tenir dos fills. La filla, la Rita Bayot Sunyer, es va
emmaridar amb en Josep Piquer i Serrano,
pares de la Isabel, de la Maria Rosa i
de l’Antoni que viu a Mollet. I el fill, en Joan, casat amb la Josefa Sánchez
Madrid, pares de la Marina i en Lluís Bayot.
Entre
l’important i interessant obra pictòrica
d’en Sunyer destaquen uns retrats de noia, quasi sempre asseguda i amb
diferents elements a les mans, una de les les models era la Rita Bayot Sunyer, filla de
l’Antonia Sunyer i, a la vegada, mare que va ser de la Isabel.
Germanes del
pintor eren la Maria i la Rosa que vivien al carrer Bonaire, davant de la redacció
del setmanari. Tenien uns cosins amb domicili en el carrer Illa de Cuba. La
Mercè i la Josefina, aquesta última es va casar amb en Pepito Vidal, artista i
catedràtic de perspectiva, amb l’estudi al carrer d’en Bosc. El germà de les
dues dones era en Pepe Sunyer, que es va fer popular pels títols nobiliaris, dels
quals presumia: marqués d’Alaix, bescompta
de Bergara i marqués de Miraflores. Quasi més que la popular duquessa. Títols
comprats com aquell que compra a tant el quilo. A en Pepe li agradaven les
antiguitats i anar a fer companyia, les tardes dels dies de festa, a les
amigues solteres. Obsequiant-les amb el detall d’un tortellet per endolcir la
trobada. L’home era detallista i encuriosit per trobar oportunitats, fossin
mobles o propietats, amb les quals poder fer algun negoci.
Els trens
continuaven parant a Sitges i més d’una vegada hi pujaven passatgers amb un
destí allunyat. La primera parada i inici
d’una llarg viatge, que els portava fins al port de Barcelona i d’allà, en
vaixell, a Cuba. Com així va fer en Josep Bertran Hill, germà de la besàvia de
la Isabel. A Guantánamo l’home va fer fortuna, i fins i tot la condició de
milionari va constar al costat del seu nom en l’esquela mortuòria. Solter i amb
gran estima per la família, van poder més, però, els consells d’una ordre, de
dubtoses finalitats, que el van enllepolir, donant-li a entendre que si
l’administraven els bens, en el més enllà, es trobaria amb els guanys. Encara
els deu buscar ara.
Hi ha els
destins de la vida que recalen en les coincidències. Resulta que en Jaume
Sunyer Bertran, germà de l’àvia de la Isabel, igualment passatger del tren, va
anar a parar al Brasil, i allà es va casar. Transcorreguts uns anys, la filla
del matrimoni, Sunyer- Mader, la Marina Mader Sunyer, amb el cognom de la mare
anteposat al del pare com tenen per costum, aconsegueix una beca d’estudis i la
destinen a la universitat de Madrid, però com té família a Sitges, demana el trasllat de l’expedient
a Barcelona. Una vegada aquí, puja
sovint al tren per venir a visitar la seva família sitgetana. De manera que en
aquestes estades en Josep Sentís i Figuerola, de cal Valent, que es casaria amb la Marina Bayot Sánchez, li presenta
a un amic que resultava ser en Josep Guinart i Costa. Un sitgetà molt avesat a
viatjar i d’aquesta amistat en sorgeix un festeig que acaba en casori al Brasil,
quan la Marina ja era doctora en filologia. Del matrimoni neixen quatre fills,
cap d’ells han perdut mai el contacte amb Sitges. Però el mateix destí els hi
juga una mala passada, en Josep té un accident de cotxe de tornada de deixar a
la seva mainada a l’escola i mor a l’acte.
No sempre els
viatges tenen un final feliç, no obstant quasi tots guarden una història
particular. Avui he intentat aportar la d’una família emparentada amb el pintor
Sunyer i amb els Piquer i Bayot de Sitges. Amb la Isabel, els seus descendents.
I també amb els cosins ja esmentats i, a més, l’Antonet i l’Avelina Plana Piquer, la Nuri Carbonell Piquer i en
Francesc Piquer i Rodríguez , encarregat del Prado. Com també en Jaume i en
Josep Mª. Piquer i Montornés i la Paquita Guinart Costa.
A l’estació el
moviment de trens és constant, tot haver perdut personalitat. Com també ha desaparegut
el relat de tantes histories, com les que desgranaven aquells usuaris que no viatjaven,
només eren testimonis de les arribades i les sortides, mentre restaven asseguts
en els bancs. Fins el dia que, ara un ara l’altre, tots,van anar pujant a
l’últim tren.
J. Y. M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 10 de setembre del 2015 )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada