Curiosament a les pàgines d’aquest setmanari, la meva
col·laboració surt publicada en la secció anomenada Els dies i les hores. Certament és un títol molt genèric perquè no
concreta ni dia ni hora. No obstant som en unes vigílies on sí que els dies i
les hores que es succeiran tenen un gran simbolisme en la vida sitgetana. Les
molt pregonades 36 hores guarden, en el temps i en l’espai on es desenvolupen,
tot el que la Comissió de Festes i el Sr. Rector ens ha preparat per a
celebrar una nova Festa Major.
La novetat rau en
la immediatesa, perquè la festivitat de Sant Bartomeu a la vila ve de lluny. Ni
més ni menys que de l’any 1353. Segons un document que la investigadora Carme
Muntaner i Alsina ha trobat a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona, en el qual
segons anotacions que apareixen en el llibre de comptes de la Pia Almoina, senyora del castell de Sitges,
durant el segle XIV, es fa esment a la festivitat de Sant Bartomeu com a festa solepna a Ciges. Davant aquests evidència hom es pregunta: I
com era Sitges a l’any 1353. Un poble, com tants altres, on la vida es
desenvolupava a l’entorn de la seva fortificació, amb el privilegi de comptar
amb el mar que, igual que ara, contribuïa a emmarcar, segur que també, una bonica imatge.
Han passat molts
anys, total 662, fins arribar a aquest 23 d’agost del 2015. Diumenge, a les 12
del migdia, dia i hora, ni abans ni després.,
el so dels sacs de gemecs, de les gralles i flabiols comencen a escoltar-se en
aquest cantó del carrer Sant Francesc, just on havia estat ubicada l’entrada a
la fàbrica de sabates dels germans
Benazet. Un espai on també el paisatge ha canviat. De la quasi intimitat del
carrer, s’ha passat a una afluència
massiva de personal amb ganes de participar d’aquest primer acte folklorista de
la Festa. Avancen els grallers, fent-se pas entre la gran multitud de gent,
fins arribar al Cap de la Vila, on dediquen les seves tocades a la gent del
poble i, en especial, als fundadors de la Festa Major. És un clàssic que consta
escrit en tots els programes de la Festa. M’encurioseix una altra pregunta: I
quins van ser els fundadors de la Festa Major ? Ens ho podem imaginar, gent
senzilla, de l’àmbit de la pagesia i de
la pesca, gent que vestia amb faixa i espardenyes i alguns portarien fins i tot
barretina. La seva iniciativa ha permès una continuïtat que ha evolucionat i
transformat fins arribar als nostres dies. També atrau la curiositat que
aquesta entrada de gralles té una antiguitat relativa, doncs data de la Festa
Major de l’any 1944 que és quan es va
programar la primera entrada de gralles.
Degut a que la Vila no comptava amb grallers, s’havia
de recórrer als vinguts de fora. Això no suposava cap garantia, tenint en compte
que les comunicacions eren molt deficients en quant els mitjans. Uns grallers
amb aparença de persones d’edat molt avançada als quals no els feia mandra
participar en les festes d’arreu i en acabar una es desplaçaven, a peu, fins al
poble on s’havien compromès. Les seves febleses i el fet d’haver de recórrer
camins i dreceres, no garantia que arribessin en optimes condicions i que ho
fessin amb la puntualitat desitjada. Això feia que els organitzadors i majorals
dels balls, els anessin a esperar en punts estratègics de les entrades al
poble. I quan de lluny els veien venir, una sensació agradable de
tranquil·litat els alliberava de tots
els temors. Segons expliquen les cròniques de l’època, tenien per costum
d’entrar al poble tocant els seus instruments, d’aquí la idea d’organitzar una
entrada de gralles com a acte d’inici. Ens podem imaginar, però, amb les
condicions que aquella gent arribava; mal engiponats, amb higiene sota mínims i
amb cabells i barbes poc presentables.
Calia, abans de res, posar ordre estètic on aquest no existia
Sortosament hem
avançat, tecnològicament, d’una manera increïble, però per tocar la gralla
encara s’ha de bufar i tenir l’agilitat suficient per moure els dits per tal de tapar els forats i
aquesta entrada requereix, sobretot, el domini del instrument. Al voltant de
tot això, i com ara domina la tècnica,
aquesta ens permet gravar i fotografiar
des del mòbil qualsevol aspecte de la Festa. Lluny queda quan, els pocs que
disposaven de telèfon a les seves cases, despenjaven l’auricular i li demanaven
a l’operadora: Magdalena, posem a can
Quildu que necessito encarregar uns quants dolços. Altres, la mateix
petició, la dirigien pels de can Bruguera o l’Estrella . I tot seguit demanaven connexió directa amb la Candelària, amb el
noi de can Cafetó per a que els hi
posessin una ampolla de cava en fresc.
I amb tot això,
un element imprescindible de la Festa, havia estat la síndria i el meló i una
mica després les neveres de gel. Tecnologia de la més simple, però era tant
l’entusiasme, la il·lusió que la cosa bé valia un bon dinar de Festa Major,
petits grans plaers d’un dia on qualsevol detall servia per gaudir-lo a cor que
vols.
Davant tants
avanços, les generacions futures, potser es trobaran amb que la Festa Major els
hi entrarà a casa seva, amb un mitjà des on es podrà guaitar-hi com si obrissin
la finestra. Que permetrà fins i tot ensumar l’olor a pólvora, a l’encens de l’ofici
i la oloreta de rostit a l’hora de dinar, quan potser engolint una pastilleta
es quedarà tip.
De moment la
Festa Major ja disposa de pàgina Web, per poder consultar-la des de casa i de
qualsevol lloc del mon. En certa manera ja ha irromput en la nostra intimitat,
només falta poder rebre, des de casa estant, el flaire dels nards. Tot
arribarà.
El que no
s’aconseguirà mai, crec, és suplantar
l’ambient a peu de carrer, les sensacions que es desprenen: aquesta pell
de gallina que s’embotorna amb el contacte directe..Deixem que la tecnologia
avanci, però no ens oblidem de viure la Festa Major, com sempre l’hem viscuda,
nosaltres i els nostres avantpassats: amb aquest esclat de joia amb la qual la
rebem quan aquesta entra i avança carrer enllà, puntualment, a les 12 del
migdia de la vigília.
J. Y. M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 21 d'agost del 2015 )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada