Els bons costums
acaben convertint-se en una part important de la vida de cadascú . Diuen que a
tot el que és bo ens acostumem de seguida. I si ajuntem costums, desitjos i
bones sensacions, tot això relacionat a un nou marc gastronòmic, el conjunt de tot
plegat té nom: Tapa-Tapa. Subjecte a un ampli ventall d’establiments que durant
uns quinze dies ofereixen la degustació d’una tapa, una mesura de cervesa i tot
a un preu mòdic, assequible. Però això no acaba aquí, durant tot l’any, el
dijous és el dia escollit per fer el que s’anomena el “ Picajous”. Un detall que fa que aquest dia de la setmana es
converteixi amb l’excusa ideal per
sortir a fer un tomb i de pas fer la ruta de les tapes. I com el tema avança en
paral·lel amb les xarxes de la informació, permet als seguidors penjar imatges
i escriure comentaris de tal o qual exquisidesa relacionada amb el tema
Es pot dir que
els dijous tenen un protagonisme destacat en la gastronomia, perquè un costum
que encara persisteix, fa que molts establiments de restauració, aquest dia, per
dinar, ofereixen paella en el menú. Fins i tot això de l’arròs ha calat també
en les cases particulars, on trobem que
en aquest dia concret condimenten la paella. O això era abans, perquè
actualment, treballant la parella, aquest plaer potser es reserva pels
diumenges.
I el que ara
se’n diu anar de tapes, abans es coneixia per anar a fer el vermut. Nom
que deriva de la beguda que és feta de
variats extractes que es complementen. Quan es va implantar esdevingué una gran
novetat. Altament la gent estava acostumada a veure Picon que és una beguda
amarga extreta, entre altres ingredients, de la pell de taronja, combinat amb
alcohol i quinina. Beguda que va tenir molts adeptes, fins tot aquí existia un
grup que se’ls coneixia com la colla del Piconet. Aquest va ser l’aperitiu per
excel·lència de la gent que el preferien a altres begudes. Passa com el vermut
genuí que alguns els agrada acompanyar amb un raig de sifó i uns glaçons per afegir
més frescor i poder fer sonor i evident el clinc-clinc que s’escolta quan
s’activa la bellugadissa del got.
Fer el vermut
tampoc ha estat un normalitat generalitzada, sinó que es reservava, primer per
a les grans ocasions i després ja es va acoblar als incentius dels dies de
festa. Perquè el paladar ha evolucionat paral·lel amb les disponibilitats de cadascú.
Per exemple, es tractava d’un al·licient més associat a la celebració de la Festa Major i al costum d’anar a fer el vermut a les
respectives Societats a l’hora del concert. On es demanava la beguda i l’acompanyament
de patates de xurreria. A mesura que s’avançava es van fer popular les olives
sense pinyol, sempre les hem anomenat
olives “rellenes”. Després entraren en
joc les escopinyes , una delícia
pel paladar que tant les olives com aquest marisc es servia en un platet de
forma allargada i se’ls hi afegia una
mena de salsa romesco. Un vermut acompanyat de totes aquestes petiteses es convertia en un gratificant plaer, el qual
es pot dir que tenia els dies assignats per assaborir-ho. I potser resultava
una exclusivitat dels locals especialitzats.
A les cases
particulars va tardar a introduir-se, perquè es dedicava especial atenció a
productes de més necessitat. A mesura
que al mobiliari es va anar adaptant, al que s’anomena el moble bar, aquest
element ha complert de sobre la seva finalitat, s’ha anat omplint de botelles
de licors i, per descomptat de vermut. Una reserva alcohòlica que s’ha emplenat
de les marques de més anomenada. Per tant el vermut ha estat més a l’abast, ja
no calia esperar la Festa Major.
De la mateixa
manera que l’acompanyament ha estat del més sofisticat. Les escopinyes començaren
a convertir-se en un ingredient massa repetitiu i es buscaven alternatives, es
va posar de moda les ostres. Les quals es mengen crues i que establiments com
el Texas, o can Joan Ramon... oferien entre altres especialitats. A partir
d’aquí al vermut s’han trobat altres substituts i la cervesa ha entrat amb
força, igualment el vi.
El capritx del
dijous ha revitalitzat el dia central de la setmana, i ha esdevingut una ruta
atractiva, l’anar a recerca de la tapa. Aquesta modalitat fa possible un
seguiment que la pròpia opinió dels qui participen contribueix a crear un
corrent d’atracció i predilecció per la modalitat de les tapes. Les mateixes
que els establiments que les ofereixen es preocupen de servir originalitat i
qualitat.
Relegant el
vermut com a licor i element imprescindible per acompanyar un tastet de
petiteses. I no sols la cervesa, sinó
que el vi també ha aconseguit un protagonisme destacat, ni que sols sigui
per anar a fer la copa. Un costum que ha
esdevingut una moda. On tothom sembla que hi entengui quan els observes que,
amb la copa a la mà, fan bellugar, amb classe, el contingut i una vegada
regulen el seu repòs, aboquen el nas a l’interior de la copa per olorar els
aromes que deix anar. Hem arribat a un punt on les modes fan possible oferir
senyals evidents d’una entesa i sofisticació que ja no és exclusiva dels
sommeliers especialitats, doncs tothom si veu en cor.
Davant a que,
avui, la gent té necessitat de relacionar-se, de fer vida social, el vi és el
nexe perfecte per segellar amistats. Les seves propietats enterren timideses i desencallen la llengua i ben aviat
apareixen les rialles. Es pot dir que la cultura del vi ha triomfat. Mai
ningú hagués vaticinat un èxit tan
clamorós. De la mateixa manera es pot dir del seu acompanyament, la tapa. Aquesta s’ha convertit en un petit
experiment de l’obrador de la cuina, per a satisfer el paladar, també àvid de
provar nous sabors i exclusives sensacions.
Tot això es
produeix quan ens pensàvem que ja estava tot inventat.
J. Y. M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 22 de maig de 2015 )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada