DE GUANTÁNAMO AL CEL PASSANT PER SITGES

   El mestre va néixer a Cuba, lluny de la plaça de l’ajuntament de la vila, concretament a la població de Guantánamo, i va arribar a Sitges quan tenia uns 5 anys. Casualitats de la vida, la família, durant un temps, va compartir veïnatge amb la Josefa esposa d’en Pepito, fumador de pipa, ella també va venir al món en aquells verals. Amb els anys, van avivar un desig, poder fer una visita a aquella ciutat. Ell li mantenia la il·lusió : “Sí, un dia hi anirem”. I la veïna vivia amatent de poder realitzar el somni. Però en Jordi malfiava dels governants d’aquell país, recelós que els deixessin entrar i després es trobessin amb dificultats per sortir. Davant la incertesa va preferir esperar. Mentre la Josefa ens va deixar sense veure complert el seu desig. Ara ha emprés el viatge en Jordi, just quan s’obren noves expectatives a Cuba i pels cubans, amb les quals s’haguessin pogut diluir aquells temors i realitzar, amb totes les garanties, el viatge que tan havien planejat.

   De Guantánamo al cel, però abans passant per Sitges que ve a ser com un paradís terrenal. Durant aquest pas per la vila, en Jordi ha calçat els peus de la flor i nata de la societat i també, amb més modèstia però amb tota honra, els de molts sitgetans i sitgetanes. Les sabates del seu establiment han trepitjat tot el mon. L’amic pensava en els peus i treballava amb el cap. Exigències del seu ofici.

     Aquesta amplia visió de la seva ment li va permetre trobar amb la música una sortida als seus neguits artístics i creatius i així va ser com va escriure boniques pàgines musicals. I just ara que som a les portes d’un altre Carnaval, era costum del mestre deixar passar els dies de disbauxa, sabedor que després tornaria la calma. Amb l’arribada de la Quaresma, feia avivar del piano enjogassades  melodies que  s’envoltaven de poesia i cants. A redós de la institució, un ambient cordial  s’encarregava  de retenir cada estrofa acoblada amb les indicacions del director. En Jordi em va fer debutar en el conjunt de l’acompanyament musical. M’hi vaig estar més de trenta Pasques i, entre aquestes, li va escriure un paper fàcil de trompeta  al meu fill que començava i també li va donar l’oportunitat de participar-hi.

      L’experiència ha estat inoblidable i aquesta complicitat ens ha permès compartir les excentricitats dels músics i també la dels cantaires que no queden enrere. Caramelles sensacionals, música i lletra d’inspirada composició que han anunciat la Pasqua, l’encant de les donzelles sitgetanes i la beutat de la primavera. Cants que assoleixen la perfecció durant la nit del dissabte de Glòria, quan ja l’hora decanta cap a la matinada del diumenge,  A ell li agradava el moment, fins i tot tancava els ulls mentre dirigia per escoltar-ho sense distraccions. Quantes cantúries compartides que desprès tenien la seva compensació gastronòmica al restaurant de can “Gumercindo”del carrer Bonaire. Allà es posava al descobert l’altra faceta que no per ben dissimulada, ja se sabia  la bona disposició del mestre i  d’altres aliats els quals, reconeixent el seu bon paper a la taula, fins i tot s’havien atrevit a introduir canvis en l’enunciat de la procedència de la colla, canviant el de Schola Cantorum del Patronat, pel de Schcola  Fartorum.

    I els qui no cantaven o no ballaven sardanes que també va compondre, o feien les dues coses, quan s’esqueia anaven d’excursió sota el patronatge de l’Ecce Homo. En el transcurs d’aquestes sortides igualment a ell li havia tocat haver de trampejar les excentricitats dels viatgers. Sensacionals són els records d’aquells rumbs desconeguts, on es sabia l’hora de sortida i res més, els viatgers pujaven a l’autocar desconeixent on anirien a fer cap.

    Amb l’arribada de la tardor feien la sortida llarga. Va ser en una de les tantes excursions, quan va succeir un imprevist que en Jordi, mentre ho explicava, sabia conferir-li aquella ironia tan ben mesurada i amb humor fi i brillant, que del relat en feia una petita obra de teatre. L’escena passa a l’interior de l’autocar en marxa, quan tot d’una la Filomena de can Mas, amb veu cridanera, exclama: “Pareu, pareu, que em sembla que m’he ferit”. Moments d’angoixa i incertesa. Mentre la Filomena raonava la seva conclusió: “Perquè em pessigo la cama i no ho noto”. Certament motiu de preocupació. Però que tot seguit la Carmeta de can Sabaté s’encarrega d’aclarir la situació: “ Que carai has de notar, si estàs  pessigant la meva “. Feridura resolta de manera ràpida i satisfactòria.

   Al fill del Sr. Isidre i la Sra. Adela, des de ben jovenet,  li agradava freqüentar l’església que tenia tan a prop i s’embadalia amb el so de l’orgue, mentre el seu germà Isidret ja trafegava amb pólvora. Era el començament de dos aprenentatges, l’un arribaria a tocar l’orgue durant l’ofici de la Festa Major, just poques hores desprès que el germà hagués il·luminat el nostre bocí de cel amb el resplendor de les palmeres i traca final, per a deliri dels espectadors que després de l’últim tro, exclamem una conclusió repetitiva : “aquest any com mai”.

       Com mai seria cada etapa de la vida si aquesta transcorregués sempre com en una bassa d’oli. Però el temps passa i aquest marca el ritme. Mentre en Jordi i la Maria Rosa, acompanyats de les filles, gendres, nets i besnéts, contemplen l’obra feta: les figures de pessebre que ell pacientment coïa i pintava amb un gust exquisit. La participació en els Pastorets, en la Passió, Setmana Santa, les Caramelles, les sardanes, Festa Major, el Patronat, l’Ecce Homo, el Vinyet...  Família, negoci, música, tradicions i festes, bona feina feta.

    I resulta que quan no són les sabates les causants de no poder caminar del tot bé, s’asseu  a la cadira i es deixa portar. Recórrer tots els carrers del poble i sense adonar-se n’emprèn un  que el porta de Sitges al cel. Era allà on volia arribar.

                                                                                                                                                                                     J.Y. M.

( Article publicat a l'Eco de Sitges el 13 de febrer del 2015 )