ENTRE EL RELLOTGE I EL CALENDARI

      Les nostres vides depenen de molts detalls, però a banda de la salut que és la base primordial, estem sotmesos al temps. A aquesta  successió d’hores i dies. Que passen sense poder fer res per a retenir-los. És evident que el temps no s’atura i que fins i tot moltes vegades ens fa la sensació que passa massa ràpid.

   El rellotge és el marcador més exacte que ens condiciona la programació del nostre temps d’acord  amb els quefers de cadascú. El invent  ha obrat aquesta dependència que ens serveix per organitzar-nos. Les cases de pagès es valien de la simplicitat dels rellotges de sol, col·locats en la façana principal del mas que resultava de gran utilitat pels qui treballaven en les terres del contorn. Una altra imatge molt singular que anava en consonància amb una concreta manera de vestir, han estat els rellotges que es guardaven en una butxaca exclusiva que disposaven les armilles, de les quals es feia visible la corresponent cadena.

    La feina del rellotgers ha estat sempre d’una meticulositat extrema, degut a que han de manipular peces molt petites que s’encabeixen en espais molt reduïts. Per tal de poder-ho visionar millor es serveixen d’una lent, amb la qual tenen la pràctica de poder-la fixar a l’ull amb una simple opressió.

    Un dels primers  rellotgers establert a Sitges va ser el vilafranquí Joan Francesc Tort i Llucià que tenia la rellotgeria al carrer Parellades. La seva botiga tenia la particularitat afegida que també donava cobertura a una nodrida tertúlia dels intel·lectuals del poble. Cal destacar que el Sr. Tort a més de rellotger era músic. Havia estat mestre del Retiro i dirigia el Sextet Albèniz, com també s’havia dedicat a la composició. Aspecte que rivalitzava amb els altres mestres locals,  com en Gabriel Pallarès. De manera que quan aquest darrer estrenava alguna que altra composició, s’apressava a informar-se per saber de l’opinió dels seus, diguem-ne, competidors. La seva pregunta es movia entre la curiositat per saber de les reaccions de l’altra part: “ Què diu la crítica? Ironitzava. Quan la resposta del interlocutor  no delatava cap comentari, ni a favor ni en contra, el mestre se’n congratulava: “Quan no diuen res, bon senya...l”. Quelcom semblant a aquella altra expressió:  “ Quan el gall no canta....”. És un detall que es pot constatar en determinades ocasions i fets, quan les reaccions de silenci a vegades delaten una aprovació que, degut a un punt d’honor  molt personal, no s’arriba a exterioritzar cap mostra d’admiració o d’acceptació .    

    Pel que fa a la qüestió dels rellotges, quan aquests funcionaven amb corda, ha prevalgut  el costum, de vegades obsessiu, per mantenir una l’exactitud en quant al seu marcatge. I fins a tenir el rellotge ben centrat es passa  per un procés que requereix meticulositat i una paciència de professional. Segons s’avanci o s’atraci la minutera cal trobar el punt exacte en el tornillet de final del pèndul i això no és cosa fàcil, requereix tenir els nervis ben temperats i, si pot ser, que el manipuli sempre la mateixa ma.

   Els rellotges, públics, més comuns a tots els pobles, és el rellotge de l’estació del tren. També quasi tots ells tenen un rellotge ben visible en la façana principal de l’església., a banda del que pugui exhibir-se en altres torreons , com és el cas del rellotge de la casa del Sr. Bartomeu Carbonell en el Cap de la Vila, que és un referent de l’hora local. A més del rellotge de l’església que marca quarts i hores de manera sonora a través de la seva campana.

    Mesurat el temps pel rellotge, el calendari s’encarrega  de classificar els dies en setmanes, mesos i anys. Just encetat el calendari d’aquest 2015, el segon festiu de l’any ha estat el 6 de gener, el dia de Reis. Una data  de les boniques d’un calendari que ara, tot just encetar-lo és imprevisible preveure com seran els esdeveniments que hi coincidiran . Sobretot en el període de temps reglamentaris, en el quals s’hauran de decidir la composició dels governs locals, autonòmics i de l’àmbit general. Mentre, en aquest començament, ens encurioseix anar  passant  els fulls per observar en quin dia de la setmana  s’escauen les festes més rellevants, tan personals, com de caire local i d’àmbit més general. Alguns cerquen la coincidència amb els molts apreciats ponts.

     En temps dels nostres avis, el calendari es convertia també en un element de decoració. Més d’un esperava arribar a arrencar l’últim full per emmarcar la làmina il·lustrativa del capdamunt. Depenia de les preferències, si es tractava d’un paisatge bonic, de la reproducció d’una obra d’art o del quadre que més adeptes ha tingut, l’Angelus  de Millet. Això pel que respecta a la intimitat de les cases familiars, perquè en els diferents tallers ha prevalgut el costum de penjar de les parets el sobrant de les fulles on hi apareixen noies lleugeres de roba.

    Un altre de molt singular és el Calendari del Pagès, que sempre es presenta amb el mateix format de llibret i amb una portada que poc difereix d’un any per l’altre: amb la destacada roda perpetua amb el signes del zodíac. El seu interior exhibeix un ampli manual de curiositats, Dia per dia, amb l’hora de sortida del sol i la de retirar-se. El santoral que hi coincideix i una descripció detallada de la categoria que ostenta el protagonista del dia. També hi podem trobar el llistat de festes majors i fires. I sobretot una curiosa guia dedicada a l’activitat agrícola, com s’extreu de l’enunciat. Fent especial menció a l’època més propícia per a plantar , els cereals, verdures i altres espècies agrícoles i florals.

   Hem estrenat nou calendari, adaptem les agendes a aquest tornar a començar, mentre els sofisticats rellotges, visibles en qualsevol aparell electrònic, segueixen marcant el temps. Que tot i els molts  invents, no n’ha sortit cap amb el qual el puguem aturar.

                                                                                                                       J. Y. M.  

( Article Publicat a l'Eco de Sitges el 9 de gener del 2015 )