PREPARATIUS

   De tots els mesos de l’any el desembre és potser l’únic que comença amb una alternança de preparatius que tenen per finalitat celebrar de la manera més tradicional les festes de Nadal. Els comerços adornen els aparadors i aquest cap de setmana es produirà l’encesa de les garlandes lluminoses que s’han anat disposant pels carrers.

   Abans, en les darreries del mes de novembre, ha tingut lloc un fet al qual molts establiments si han adherit. Seguint costums americans, el nomenat: “black friday” que consisteix en oferir atractius descomptes en una jornada de 24 hores i que a Amèrica té lloc a l’endemà del dia d’Acció de Gràcies . Comptant que cada vegada més copiem els costums de l’exterior,  qui no diu que arribi el dia que, segons siguin els agraïments que haguem de dispensar, també celebrem una acció de gràcies conjunta, amb el gall dindi com a protagonista de l’àpat.

   Aquesta oferta comercial té lloc en uns moments difícils per a les botigues. Aquesta realitat es fa palesa dintre de l’àmbit comercial sitgetà. Que des de fa temps hem vist com han anat tancant establiments que eren un referent. L’última la Perfumeria Costa, del carrer Sant Francesc que va iniciar la seva activitat al carrer Major de la mà de la Sra. Magdalena, a qui ajudava la seva germana Paquita,  filles del Sr. Josep Costa i Canal que havia estat alcalde de Sitges entre els anys 1931-1934.  Molt amics de la meva família, en concret de la meva àvia, la tia Maria també les ajudava a la perfumeria. Quan jo les vaig tractar  vivien al carrer Àngel Vidal, en la casa de davant el Retiro, que ara estan rehabilitant,  en aquells anys habitada per la pròpia Magdalena,  la Paquita casada amb en Rafael Guinart, fill i filla, el noi va morir d’accident a Amèrica. I a més  la germana del Sr. Rafael, l’Adelina. En Guinart, al costat de la  perfumeria, tenia un laboratori fotogràfic i quan la filla es va emmaridar amb en Josep Mª. Coll aquest el va ajudar en el negoci familiar.

   En aquella casa, amb tanta família vivint sota el mateix sostre, on predominaven les dones, era com una càtedra dels bons costums  i tradicions. I seguint amb elles, durant aquest temps de preparatius, just durant  les vigílies de Nadal, treien el joc del “quinto” i es lliuraven a entaular suculentes partides amb participació del nucli familiar i amics que, com l’àvia, hi anaven de visita. Pel seu veïnatge amb la Societat del Retiro, coneixien totes les seves singularitats, vida i miracles de la casa i del seus socis. I quan a la Societat cantaven el “Quinto”, a can Costa ja feia dies que la cantarella era una dominant , en les llargues sobretaules dels  dies de festa.

     Va coincidir amb un fet que va tenir per protagonistes els anomenats “operaris”, els populars germans Francisco  i José. Eficients col·laboradors que es van passar mitja vida a la casa. Feien de tot. Fins el punt que un dia que celebraven un banquet, els van manar anar a buscar el consomé al restaurant Mare Nostrum. Amb tan mala sort que ja de tornada, cadascun d’ells agafats a una ansa de la gran parola, un dels germans va ensopegar i ja tenim el consomé regalimant carrer Sant Pau avall,  per a desesperació dels operaris que ploraven com a dues criatures. Perquè pel Retiro ho haguessin donat tot, i aquell infortuni representava un fracàs per a la Societat i.

    La gent de can Costa van ser testimonis  d’aquell infortuni i l’arribada d’en Francisco i en José, encara amb les mans al cap, es va viure com si talment es tractés d’un gran fracàs. Superada l’adversitat, els estadants de la casa de davant, conjuntament amb el Retiro, van popularitzar un número del “Quinto”, no recordo quin, que quan sortia de la garrafeta s’afanyaven a cantar: “el consomé”. I així han passat els dies, els anys, fins que la Perfumeria Costa ja forma part del record. I altres establiments que de la mateixa manera que s’obren es tanquen.

   Preparant les decoracions nadalenques, aconsegueix un protagonisme, més íntim, les figures de pessebre. Amb la Fira de Sant Llúcia de Barcelona, ens endinsem en el cicle de Nadal. Advent. Durant aquest temps  a la vila un comerç rellevava  els indis de plàstic per les figures de fang pel pessebre. Em refereixo a una altra botiga mítica, la jogueteria que la família Masip tenia en el carrer Parellades, al capdamunt del carrer Sant Pere, on avui hi ha una altra perfumeria. Per uns dies els fortins, soldats americans i indis aparcaven les lluites i l’estrella de Betlem guiava a tots a les coves, amb els respectius naixements que s’arrengleraven en aquells prestatges de fusta. L’armistici durava poc,  just fins el dia de Nadal, perquè a l’endemà cau-boïs i indis ja tornaven a exhibir ostentació de cara a la campanya de Reis.

   Abans, el proper dilluns, s’escau la festivitat de la Immaculada Concepció. Una festa important en el si de l’església i d’una manera especial en la nostra parròquia on hi venerem la  imatge en un bonic altar lateral.  I en les altures corona el campanar que, degut a aquest enclavament tan estratègic, l’anomenem la mare de Déu del campanar. Recordo que els col·laboradors de l’Eco li vam regalar,  a en Rafael Casanova i Termes, una bonica fotografia de la perspectiva del campanar amb la imatge, per la qual sentia una gran predilecció, en el transcurs del sopar homenatge que li va dedicar el Prado.

  A banda dels oficis religiosos, el Patronat aglutinava tots els actes lúdics. La major part transcorrien en el jardí d’estiu amb entrada pel carrer Sant Bonaventura. Amb una audició de sardanes i altres entreteniments. Deixant per a la tarda i vesprada les representacions teatrals que tenien lloc a l’anomenat Teatre Vell del carrer Sant Gaudenci.

    Els preparatius han evolucionat però la finalitat és la mateixa, preparar-nos per a la celebració de Nadal.

                                                                                                    J. Y. M.

 (Article publicat a l'Eco de Sitges el 5 de desembre de 2014 )