Un bloc de Joan Yll Martínez

Un bloc de Joan Yll Martínez

14 de desembre 2014

LES MODISTES DE L'HOSPITAL


     Vam començar setmana amb la festivitat de l’Immaculada Concepció, que també l’anomenem la festa de la Puríssima, i l’acabem amb la festa de santa Llúcia. Dues festivitats molt il·lustratives en el calendari  de l’església i molt vinculades a les nostres tradicions, i en especial al patronatge que representen. La festa de la Immaculada Concepció ha estat un referent pel que fa a la nostra parròquia, quan involucrava a moltes sitgetanes, aquelles  que formaven el col·lectiu de les anomenades filles de Maria, Amb un protagonisme destacat en la festa del dilluns i també durant tot el mes de maig, entre altres.

     A l’Hospital les religioses que n’han tingut cura són de l’ordre de les Concepcionistes, per tant celebren el seu patronatge cada 8 de desembre. L’Hospital i les “madres”, com sempre les hem anomenat, han estat dues institucions que s’han acoblat en perfecte sintonia. I aquesta vinculació amb la casa els ha permès estar en contacte permanent  amb la gent de Sitges: estadants, familiars i voluntariat que, de manera desinteressada, dediquen moltes hores a ajudar a canvi de res. Actualment la representació de les Concepcionistes a l’Hospital es limita a tres: Sor Miracle Boté, que va néixer a Barcelona però va passar tota la seva joventut a Juneda ( Lleida ). Sor Mª. Dolors Horta ( Girona). I Sor Carme Parra ( Navarra ). Les quals estan en contacte permanent amb la Provincial.

   Encara recordem quan les religioses havien d’atendre les primeres cures, desprès de produir-se algun que altre infortuni. De les seves mans havien sortit sargits que servien per ajuntar les carns estripades. La seva també era una dedicació a l’agulla i al fil, treball que, segons fos el seu art, depenia que la cicatriu quedés tot el més dissimulada possible.

    Per l’hospital hi  passen molta gent de Sitges, que conviuen amb les amistats de sempre i algunes d’elles han dedicat la seva vida laboral cosint vestits, fent de l’agulla la seva professió. Amb motiu del centenari de l’edifici, dintre dels actes, es va programar una activitat per la mainada de les escoles, on les modistes de la casa els hi ensenyaven la manera de cosir un botó i també a planxar la roba. Per a tots ells va ser el primer contacte amb l’agulla, el fil i la planxa.

     Altres residents han desenvolupat la seva destresa en aquest art, però per cosir més en la intimitat familiar. Quan es sargia la roba i fins i tot hi havia que sabia començar i acabar un vestit. Perquè, quan a les noies se les educava per a saber portar una casa, es tenia  per costum adreçar-les als tallers de les modistes per a que aprenguessin a cosir. Aquesta relació feia possible que l’ambient d’aquests tallers aconseguís un carisma especial. Hi contribuïa la joventut de totes elles. I aquesta particularitat derivava a una alegria que es feia encomanadissa.

     Sempre em va encuriosir la manera com portaven les robes de la costura les modistes i les aprenentes. Les quals, per encàrrec de la responsable del taller, es dedicaven a anar a lliurar els vestits acabats a  les cases de les clientes. I ho feien amb un embolcall força curiós, una peça de roba blanca que cobria tot el vestit, d’una manera molt especial, i es subjectava entre si per mediació d’unes agulles imperdibles. I Si la peça requeria ser emmidonada o planxada per una professional, es recollia i es posava damunt d’un gran safata de vímet, per tal de que no s’arrugués. Una vegada guardat a dintre l’armari, per tal de prevenir l’acció de les temudes arnes, s’escampaven boles de naftalina les quals impregnaven d’una forta olor totes les robes. D’aquí que hores abans de fer servir un vestit s’havia de treure per a que es ventilés i  deixés anar el flaire delatador.

   Aquest dilluns, seguint amb la tradició, a l’Hospital hi ha hagut festa de celebració. Sobresurt la dedicada al voluntariat, on els residents els hi agraeixen la feina feta. També els familiars dels estadants que valoren aquesta dedicació, perquè els hi complementa la seva companyia quan les  obligacions no els permet quedar-s’hi més temps.

   Avui, com sempre, a l’Hospital hi resideixen bones modistes, també una planxadora i el seu art és un record permanent a aquells tallers de costura, a l’ambient jovial que hi sobresortia i, de manera especial, durant la festivitat de Sant Llúcia, quan les modistes acostumaven a fer una sortida a Barcelona, per assistir a missa a la Catedral i venerar la imatge de la Santa que es troba en una capella del claustre. Tampoc hi podia faltar un dinar de germanor, entre les preferències, a “cal Culleretes”, amb en Cisco posant ordre a les presses i disputes  per aconseguir una taula. És encara ara quan han de penjar el cartell de complert, amb les taules, majoritàriament, ocupades per modistes. I no es pot marxar del barri vell, sense fer una visita a la popular i nadalenca Fira de Santa Llúcia, on les ventades de les darreres hores han provocat un seguit d’incidents amb alguna persona amb ferides, sortosament, de no gaire consideració.

    De festa en festa, de tradició en tradició, la de la Puríssima i la de Santa Llúcia, on les persones implicades teixeixen una gran capa, sota la qual hi tenen cabuda els residents de l’Hospital, tot el col·lectiu que hi col·labora; les mares Concepcionistes que han estat i són la pedra angular al voltant de la qual gira tota la història de la casa. Una capa molt especial que, en aquestes vigílies de Nadal, aconsegueix una rellevància extraordinària: la de donar escalf a tants sitgetans i sitgetanes als qui els records i les vivències aglutinen molts sentiments, al mateix temps  que deixa al descobert un important filó d’humanitat, humilitat i bones maneres.   

   Gran admiració i respecte per la bona disponibilitat de tothom.                                        

                                                                                                    J. Y. M.
       (Article publicat a l'Eco de Sitges el 12 de desembre de 2014 )

© Joan Yll Martínez

© Joan Yll Martínez