Un bloc de Joan Yll Martínez

Un bloc de Joan Yll Martínez

07 de juny 2014

VILA FLORIDA


  De totes les identificacions que es relacionen amb el poble, la distinció de vila florida és un etiquetatge que ens ha de satisfer. Sobretot perquè al seu darrera hi ha la sensibilitat i esforç de bona part de la seva gent, que ha dedicat atenció especial a cuidar de tots els detalls per tal de que la vila faci goig. I ja que em refereixo a aquest neguit del qual se’n ha fet gala abastament, no vull deixar perdre l’oportunitat de manifestar que de tots els eslògans que ens hem inventat, per tal de conferir protagonisme al nom del poble, em quedo amb el de: Sitges, la Blanca Subur. Perquè darrera de l’atribució es movia un corrent, molt secundat, que imprimia netedat, i aquesta es feia palesa en la blancor de les parets de quasi bé totes les cases del poble. Era quan les mestresses de casa tenien sempre a punt la galleda amb la calç i l’escombreta corresponent, per a quan algunes refregades havien embrutat els baixos de la façana, més exposades a aquests i altres signes, resultants del trafegar diari, i amb l’espontània emblanquinada poder retornar a la seva blancor original.

     A remolc d’aquesta primavera, variable i ventosa, degut a aquest peculiar ventet que de manera ininterrompuda, i com ja m’hi vaig referir en un altre article, deixa una fredor ambiental, més acusada a hora matinera i al vesprejar, que ha resultat una mica molest. El paisatge, l’entorn més proper, ens delecta amb una florida que fa honor  al cartell anunciador que es troba ubicat en la rotonda d’una de les entrades al poble. En aquest començament de juny els preparatius s’intensifiquen per a la festivitat del Corpus que enguany s’escau en les vigílies d’una altra festa significativa, la de sant Joan. Quan la Vila ofereix una altra florida que s’apunta a la tradició que ve avalada pels mèrits aconseguit, gràcies a la implicació de molts dels nostres. Que fan possible la sempre difícil, si més no il·lusionada continuïtat.

    Són els mateixos preparatius, la mateixa predisposició, que atenien les sitgetanes i sitgetans d’aquells anys, quan entre la blancor hi sobresortia el colorit de les flors. Tant pel que respecta a la gent que la podia exhibir en els seus balcons, com aquelles que no tenint-ne disposaven els cossis en els patis interiors. Com era el cas de la Pilar Garcia, muller d’en Joan Baptista Queralt Soler  i mare de la Pilar Queralt que han viscut, bona part del seu temps, en els baixos de la casa de davant de l’Ajuntament.

     La Pilar, mare, va aconseguir una determinada popularitat degut a que va tenir cura, mentre va poder, de nou cossis on hi  plantava assutzenes. Aviva la curiositat la xifra i un contingut tan exclusiu. La bellesa d’aquestes flors decorava, de manera natural i espectacular, les interioritats i el pati de la vivenda. On la blancor i el perfum de les flors acompanyaven l’harmonia de la vida familiar.

    Coneguts, admirats i ben inventariats el nombre exclusiu de testos, quan l’ocasió s’esqueia li demanaven a la Pilar tot el conjunt de l’ornamentació floral. Com així ho feia la Lola Ferret Curtiada, la popular Lola de l’Ajuntament, en el moment que havia de disposar una decoració floral a l’entrada de la Casa de la Vila, la dona pensava amb les assutzenes de la Pilar. A la beutat de les plantes s’hi afegia el bon gust que, segons ens costa, feia gala  la portera de l’Ajuntament per engalanar els accessos  al saló de plens, espai on tenen lloc els actes més rellevants del protocol de la institució sitgetana. La florida no passava desapercebuda, com va succeir en una de les visites de l’anomena’t Generalíssim a la vila, i que en un moment determinat la seva muller es va separar de la comitiva per a contemplar les flors de la Pilar, dedicant-li paraules d’admiració i la consegüent felicitació.

     Els nou cossis també eren requerits pel Sr. Rector quan, en aquest temps de florida exuberant, les cerimònies més solemnes, com la de Corpus, requerien que l’altar mostrés les seves millors gales. Davant de l’èxit aconseguit, gràcies a les atencions de la cuidadora, podem arribar a comprendre  com les assutzenes de la veïna de la plaça de la vila es passaven més temps a la casa dels veïns que a la pròpia.

   Quan va morir la Pilar, la seva filla feina tenia a atendre  altres prioritats, com la de cuidar el seu pare, treballador de can Termes, malalt. D’aquesta manera, aquells nou testos que van assolir una popularitat i un protagonisme ornamental, fins i tot amb traces de caire institucional i eclesiàstic, es van anar reduint en nombre, però no en el pensament i la voluntat de la Pili de can Badia, com així l’anomenem pels anys que va estar treballant en aquell establiment del carrer Major, a pocs metres de casa seva, perquè sempre ha procurat  tenir a disposició una llavor per plantar d’aquesta flor, com homenatge a la memòria de la seva mare.

     I si les assutzenes de la Pilar han estat  a resguard de les mirades, a excepció de moments i esdeveniments concrets, las que disposava la Mª. Dolors Arnabat en el balcó de la seva casa del carrer Sant Francesc, cantonada amb Sant Gaudenci., contribuïen a posar en evidència l’admiració de tots els qui s’adonaven de la seva presència. La planxadora també era concisa en la seva distribució i exclusiva en quant a la flor exposada a les mirades, cap altra  compartia aquell reduït però cèntric enclavament.

   La Pilar Queralt Garcia, amb la seva sensibilitat, per la situació privilegiada del seu enclavament, per la predilecció a les flors i plantes, heretada de la seva mare, pot donar testimoni, junt amb la Maria Rosa Balcells, la veïna més propera que manté el seu balcó, típic de les cases de poble, amb una elegant disposició de cossis amb variada floració, de l’evolució de les florides que s’han exhibit  a redós de l’ara  coneguda com a vila florida. 

                                                                                                  J. Y. M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 6 de juny del 2014 )

© Joan Yll Martínez

© Joan Yll Martínez