La figura del cafeter ha
esdevingut una icona de les cafeteries de Sitges. Aquests llocs on a més d’anar
a assaborir una tassa de cafè, els habituals han entaulat animades i
interessants tertúlies. Continuen tenint lloc, principalment en les cafeteries
de les dues Societats centenàries, on s’han succeït cafeters que han assentat
càtedra en l’ofici i en la relació entre els socis i clients en general.
Els costums i
els seus protagonistes avalen una llarga
trajectòria cafetera entre els habitants del poble on, d’un temps cap
aquí proliferen les cafeteries amb opció a degustació de tota mena de
rebosteria, pa i altres complements. Amb
el temps potser, algunes d’elles, aconseguiran fer-se un lloc en aquesta
trajectòria de llarga tradició que
implica a clients i cafeters. Perquè el cafè convida a establir conversa,
allargant el contingut amargant amb interminables paraules que busquen complicitat o si més no la sola
predisposició d’ésser escoltades.
Per tant el
cafè moltes vegades a més del seu plaer de degustació es converteix en un
anhelat privilegi, no sempre a
disposició dels qui en són en certa manera uns bons consumidors. Allunyar-se
del poble, per camins que ens s’endinsen en la muntanya, representa deixar
enrere bona part dels complements que ens són tan a l’abast. No obstant anar
fins a la Trinitat el dia de la seva festa, moltes d’aquestes mancances són
relegades a les simples suposicions. Perquè des de sempre en el dia de l’aplec ofereix el suport indispensable a les diverses
preferències en quant a menjar i beure. Només cal recordar els anys en què hi
pujava el popular Jaume Fontfria, més conegut per en Mec, que oferia a la concurrència síndries i melons. Establint-se
també la venda de begudes refrescants, en aquells anys quan consumir les gasoses del Vendrell es convertia en un plaer,
simple, però molt apreciat.
L’evolució en
els costums i les preferències ha derivat a que el servei de bar s’ha vist
incrementat en quant a variació de begudes i a una disponibilitat més gran per
a consumir-ne. A banda d’aquesta expansió de la degustació refrescant, el cafè
també té el seu públic. I de despatxar ja sigui refrescos com cafès en té cura
en Josep Cuscó Martí, nebot d’en Joan Martí que va compartir l’administració
amb la Remei i la Rosó. D’aquí ve que el
cronista hagi encapçalat l’article
influenciat pel càrrec que desenvolupa
l’amic, mentre té lloc una festa que encara conserva tots els ingredients del
sitgetanisme.
Durant uns
anys, coincidint amb la festa de la Trinitat, m’he pres la llibertat d’establir
el nomenament, ni que sigui testimonial,o honorífic, com ho prefereixin, d’uns
càrrecs relacionats amb les posicions que han ocupat la gent de casa nostra en
la tasca que ocasionalment desenvolupen en el transcurs de l’aplec. D’aquesta
manera vaig atorgar el títol de xef de la Trinitat al recordat Jordi Ferret,
responsable de condimentar l’arròs, així com altres plats d’influència
marinera, per tal de ser servits a la taula del menjador a l’hora de dinar,
compartint tovalles, la gent de la casa i les autoritats eclesiàstiques. També
m’he referit a les aficions, com per exemple la fotografia i en concret a les
bones arts d’en Pere Cosialls. A ell, en el seu dia, el vaig qualificar com
a fotògraf de la Trinitat. Degut a la
seva voluntat de deixar constància gràfica dels actes i l’ambient de festa que
s’hi aplega. I de manera especial, ha estat l’encarregat de fer,en cada edició,
la que podríem anomenar, la fotografia oficial de la temporada de la Cobla.
Els nomenaments
solament tenen vigència pel que fa al contingut d’aquests articles puntuals, no
fos cas que derivin en accions de tràmits laborals o de suplantació de
responsabilitat, per no tenir jo potestat en quant a decidir a qui ha de recaure el càrrec al qual faig esment i a altres de possibles. Em
dec a aquest aclariment perquè, per exemple, a la cuina de la Trinitat s’hi
treballa en equip, amb el bon saber fer d’aquestes sitgetanes que durant tot
l’any fan costat a la Rosó i al menys un cop al mes l’acompanyen i entre totes
fan la neteja de les dependències i, de manera especial la vigília i el dia de
la festa quan l’equip de les senyores de la Trinitat, tenen cura del més mínim
detall. Aquesta dedicació es podrà convertir en un altre títol, amb rang de
professionalitat, que serveixi per encapçalar l’article d’un proper aplec.
A la cafeteria
de la Trinitat, millor seria anomenar-la cantina, si més no jo mateix
devaluaria la categoria del càrrec de cafeter que acabo de plantificar a en
Josep Cuscó. En aquest espai a tocar la placeta superior, compte amb l’ajuda
d’en Joan Carbonell, nebot de la Rosó Així, doncs, el cafeter i l’encarregat de
la barra atenen a la concurrència quan la feina s’acumula i el cafeter, tot
sol, no donaria l’abast.
L’engranatge de
l’ermita de la Trinitat necessita una planificació quasi rigorosa. Cada persona
que té adquirides responsabilitats, ha d’estar en el seu lloc i desenvolupar la
seva tasca de manera eficient. Deixant la supervisió a la Rosó que és l’eix principal
per on passa tota la vertebració d’una festa que cada any és diferent, però que
no obstant conserva, quasi intactes, les beceroles d’una devoció que empeny a
la gent de casa a pujar a l’ermita per visitar la capella, gaudir de tot
l’entorn i de la lluminositat que es reflecteix en la blancor. En aquest racó
del món, on, com deia aquell, fins i tot el fum és bo.
Honor i glòria
al cafeter de la Trinitat i per a totes les persones, gràcies a les quals, el
retrobament amb la festa fa possible una participació lluïda i exultant.
J. Y. M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 13 de juny del 2014 )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada