Un bloc de Joan Yll Martínez

Un bloc de Joan Yll Martínez

22 de juny 2014

ELS CLAVELLS DE LES SÍNIES


   La proximitat és un dels molts detalls que s’afegeixen a les avantatges que compartim els habitants dels pobles. El nostre no n’és una excepció, sobretot en els anys en què es podia entrar en contacte amb el mar i en poc temps bordejar les sínies més properes. Era una de les identificacions més característiques d’una vila amb activitats desenvolupades entre les arts de la pesca i la feina del camp. L’exemple d’aquesta proximitat, irrepetible, ha estat aquesta llenca important de terra de cultiu que s’ha estès des de tocar el Cap de la Vila, fins a la mateixa vorera de la platja, l’hort de can Falç.

    Només decantar per la cruïlla de can Perico, en direcció a la Creu de Ribes, la sínia Robert s’ha obert al paisatge camperol de la Vila i, és el que em volia a referir, una sínia quasi a tocar al nucli principal del poble, a poca distància del centre, que ens exemplifica la complicitat de l’activitat camperola amb la de la pesca.

    I a pocs metres de la sínia Robert hi havia la de la Dionisia, propietat d’en Magí Romeu Rovira  i la seva muller, la Dolors Camps Vendrell. La seva jove la Montserrat Marcé Rovira, a l’any 1952 es va iniciar en el cultiu del clavell. Aquell any va aportar a l’exposició 14 cossis, una quantitat poc representativa si tenim en compte la volada que va agafar l’afició de la Montserrat que va acabant portant uns 300 i quedant en la reserva una quantitat similar. La florida dels clavells conferia colorit a l’entorn de la sínia on, els homes de la casa, cultivaven tota mena de verdures. I realitzada la collita, les dues dones l’anaven a vendre a la plaça.

 La Montserrat, amb un tarannà jovial, alegre i sempre disposada a col·laborar i participar de les tradicions, va encomanar la seva afició als seus veïns més propers, als fills de la Juanita Ferrer i en Joan Comas, que junt amb els pares de la Juanita i la Tresina treballaven la terra de la sínia, propietat de la família Robert, i també tenien cura de les vaques. En Joan i la Maria Dolors Comas, degut al seu interès i a la bona disposició de la Montserrat, en quant a proporcionar esqueixos als joves germans, es van iniciar en una afició, la seva, que es remota a l’any 1975. Amb una continuïtat que els ha permès portar a l’exposició, en el còmput global de la família, l’important xifra de 500 cossis 

    La Montserrat explica, amb apassionada locució i entusiasmada projecció, tota mena de detalls que van associats a unes vivències, resultants d’una afició que requereix espai i molta cura en el procés que culmina quan els cossis amb els clavells  s’exhibeixen  en el marc de l’exposició. La seva assiduïtat, combinada amb la presentació, la quantitat i qualitat,  li ha permès guanyar molts premis, durant nou anys consecutius va fer sempre el primer. Recordem el preceptiu gerro de cristall i base de plata que enviava el “Jefe del Estado” amb el qual es premiava la primera posició del rànquing. També va aconseguir el primer premi en el certamen, de l’avui tan pregonada transició, una sopera de plata que va fer arribar la Reina Sofia, per a la mateixa finalitat.  I ella sap, perquè ho ha viscut, de les enrabiades i desenganys que, com en tota competició, es produeix davant un resultat que s’allunya del primer lloc, no tothom ho accepta amb la mateixa resignació. De controvèrsies n’hi ha hagut, si més no aquesta continuïtat que es fa palesa entre els expositors locals és d’admirar i està al marge dels veredictes del jurat.

   Quan la jove de ca la Dionisia exposava els seus clavells a l’exposició, aquesta  s’alternava entre els jardins del Prado i del Retiro, inaugurades i clausurades amb una solemnitat que es sotmetia al protocol que establia el ranc de les autoritats que presidien l’acte, i que acostumava a recaure tal honor en l’esposa del governador de torn o la de la màxima autoritat militar de la regió. L’acte era amenitzat per la banda local,quan el certamen tenia lloc al Prado sota la direcció del mestre Manel Torres i quan s’esqueia al Retiro pel mestre Gabriel Pallarès. I com a peça preceptiva, per a tancar l’acte, era la interpretació de  l’himne  nacional. Una obligatorietat que  comportava una resignació mesurada  quan el tenia de dirigir el mestre Torrens i tot el contrari quan li tocava fer-ho al mestre Pallarès.

    Aquest article pot semblar incomplert degut a que faig referència a uns expositors en concret, deixant en l’anonimat a molts altres que han estat, i ho continuen sent, uns ferms puntals de la llarga trajectòria. No obstant el títol de l’encapçalament ha esta pensat per aportar a aquesta secció la coincidència que s’estableix entre dues sínies del poble, una quasi davant per davant de l’altra, també apropades al centre de la vila,  on la Montserrat de ca la Dionisia va cultivar els seus clavells i va oferir esqueixos als dos germans Comas, establint-se una complicitat floral. Fins que la Montserrat va deixar de portar els cossis a l’exposició, no així la família Comas que, sense disposar de la sínia Robert, en un bocí de terra que l’Hospital cedeix als aficionats locals que no disposen d’espai, continua aportant aquest nombre important de cossis.

     Quan som a les vigílies de la inauguració d’una nova edició de l’exposició de clavells i d’engalanar, amb catifes de flors, els carrers del poble per on passarà la processó de Corpus. Les dues manifestacions florals, conjuntament amb la florida dels balcons, són un testimoni  més   de la sensibilitat de la nostra gent que continua, a pesar de les circumstàncies de tota índole, amatent als detalls que fan que la vila sigui un referent. Sobretot quan se’ns recorda i se’ns admira per la florida i la vessant artística que es relaciona amb  la festivitat del Corpus.
                                                                                                              J. Y. M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 20 de juny del 2014 )
                                                                                  

© Joan Yll Martínez

© Joan Yll Martínez