AIRET DE TARDA

     Des de fa un temps, potser més d’un any, cap allà a mitja tarda es gira un aire persistent. Molest, perquè és fresc. Un fenomen que, degut a aquesta continuïtat, comença a aixecar comentaris d’estranyesa. Sobretot perquè és un fenomen anormal, ja que pel nostre poble no havien circulat tants aires com ara. El mes ventós per excel·lència ha estat el març, la resta de mesos, llevat alguns dies excepcionals, plana una calma absoluta.  D’aquí que aquesta persistència es pot considerar un fet pel qual, els neòfits,  no sabem les causes d’un aire que, amb puntualitat rigorosa, es fa present quasi cada tarda.

  Aquest aire fresc comença a neguitejar a les persones que el seu negoci i, per consegüent, la seva activitat professional està planificada i pensada per treure profit de la meteorologia que fins ara ens era del tot favorable. Comenten, nosaltres ho hem pogut observar que a les 9 del matí plana una calma extraordinària, molt favorable per a totes les activitats a l’aire lliure, inclosa la de prendre el sol a la platja, si més no a mesura que avança el dia comença a bufar aquest airet.

   Curiosament els vents són una referència primordial per els pescadors, pocs com ells saben de les seves direccions  i les conseqüències que se’n deriven. Són un indicador, molt fiable, de com influirà en l’estat de la mar. De com en poc temps pot canviar la direcció i obrar un canvi important. M’han explicat que en més d’una ocasió han sortit amb un mar acceptable i de cop i volta intueixen un canvi que pot tenir conseqüències negatives, el que fa que hagin de posar direcció de tornada a port, just en el moment en què el mar no té res a veure amb la relativa calma que va acompanyar la sortida.

    Per a la gran majoria de nosaltres, poc avesats en preveure canvis meteorològics, un indicador molt fiable que anuncia pluja, és escoltar el so de les campanes, o les campanades del rellotge de l’església, des de llocs del poble on normalment no s’escolten. Cada vegada que això succeeix es degut a que bufa el Llevant i les llevantades van precedides de pluja. D’aquí que el pronòstic sigui del tot fiable, quan afirmem amb raó de causa: “plourà, perquè s’escolten les campanes”.

  Altres prediccions anticipades i de característiques molt particulars, venen precedides per molèsties en les anatomies de cadascú. Sobretot quan les anomalies sofertes han estat en l’estructura òssia: operacions, fractures, o simplement quan es desperta el dolor mortificador de l’ull de poll.  Els canvis de temps, està comprovat, tenen repercussions en les zones més febles o sensibles del cos i qui les pateix sap que la molèstia és sinònim de canvi de temps.

   Curiositats, com un simple però persistent i mortificant dolor de maldecap, que igualment pot avançar  que la situació del temps és a punt de canviar. Però l’indicador més visible és l’evolució dels núvols. En aquest aspecte la gent del camp, per la part que els hi toca, també s’aventuren a pronosticar si són núvols que porten pluja o simplement amaguen el sol. I és aquí on es concentren refranys populars, com els que vaticinen: “cel rogent, pluja o vent”. O aquest altra: “quan al cel hi ha bassetes, a la  terra hi ha  pastetes”.... Amb tot, per anar més guiats, moltes cases tenien disposades, en un lloc visible del menjador, el popular frare el qual, amb la vareta a la mà, indica la predicció del temps i, quan sembla que ha d’anar a maldades, fins i tot es cobreix amb la caputxa.. Ha estat el precursor dels sofisticats baròmetres actuals que són d’una precisió molt acceptable.

      Primer per la ràdio, durant els serveis informatius, els anomenaven “el parte “, hi havia lloc per a les previsions meteorològiques. Quan va irrompre la televisió en blanc i negre es va fer molt popular el seu home del temps, Marià Medina, a qui de vegades substituïa el seu germà Ferran. A els dos els va reemplaçar  l’Eugeni Martín Rubio, el qual va aportar a la seva popularitat una curiosa aposta que li va suposar perdre el seu frondós bigoti. La primera dona a sortir a la pantalla fent les previsions del temps va ser la Pilar Sanjurjo. Aquells principis de la televisió, encara no existien les autonòmiques, les explicacions gràfiques de l’evolució del temps, va crear molta expectació. Continua sent així, sobretot quan tenim quelcom programat i part de l’èxit rau en el bon temps. Avui les previsions són molt fiables, i els desajustos són mínims i sempre segons bufen els vents, perquè els canvis imprevistos de direcció podem alterar les expectatives en el moment de fer la previsió. També disposen de més  i més moderns mitjans,  a diferència d’aquells anys on, a banda dels mecanismes existents, exercia influència, sens dubte, els coneixements, però també la intuïció pròpia de l’ofici, d’aquí que  es produïen molts errors en els pronòstics, creant un clima de desconfiança.

    Ara per ara a la Vila bufen vents que mai havien bufat amb tanta  continuïtat. Per aquest motiu la gent de Sitges trobem anormal aquest fenomen i fa que sigui un tema del qual es comença a parlar amb una certa estranyesa. Sobretot  per a tots aquells els quals els seus negocis estan pensats solament per a que  els vents els siguin del tot favorables. Res a veure amb aquests, els quals són molestos i de  difícil capgirar. Mala papereta si es vol acontentar a tothom, perquè mentre els uns volen que plogui perquè tenen quelcom plantat, altres els interessa molt sol i quan més calor millor El vent té pocs adeptes, els  havia tingut en aquells pescadors o embarcacions que han fet servir les veles per sortir a pescar o per navegar.  

     A ells els hi anava dedicada l’expressió:  bon vent i barca nova. A la qual s’hi ha afegit altres interpretacions.

                                                                                                       J. Y. M.

( Article publicat a l'Eco de Sitges el 9 de maig del 2014 )